2026Convocatòria ordinària · Pregunta 3
4 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsTorna al tema3 de 65
Després de les 65
Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?
Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantOpció a
3.a.1 Naturalesa i realitat en el pensament presocràtic (3 punts). (600 paraules, aprox.)
[3 punts]
3.a.2 A partir de l'exposat, i si ho considera necessari ajudant-se del seu coneixement de la Història de la filosofia, considera que hui dia podem extraure lliçons interessants del pensament dels presocràtics? Per què? (1 punt) (200 paraules, aprox.).
[1 punt]
Opció b
3.b.1 La lluita pels drets: Mary Wollstonecraft i Olympe de Gouges (3 punts). (600 paraules, aprox.).
[3 punts]
3.b.2 A partir de l'exposat, i si ho considera necessari ajudant-se del seu coneixement de la Història de la filosofia, considera que continuen sent vigents els ideals igualitaristes de la il·lustració en l'actualitat? Per què? (1 punt (200 paraules, aprox.).
[1 punt]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
Opció a
3.a.13 punts


Naturalesa i realitat en el pensament presocràtic (3 punts). (600 paraules, aprox.)
Plantejament Es demana una redacció amb introducció, desenvolupament i conclusió; el tema és d’una època, així que no n’hi ha prou amb un sol autor.
La resposta, corregida al marge
S’anomenen presocràtics els pensadors grecs dels segles VI i V a. C. que, abans de Sòcrates o alhora que ell, es van preguntar per la naturalesa de la realitat. Naixen a les colònies gregues de Jònia i del sud d’Itàlia, ciutats comercials en contacte amb Egipte i amb Orient i sense una casta sacerdotal que monopolitzara el saber, la qual cosa afavorix la lliure discussió. Enfront de l’explicació mítica d’Homer i Hesíode, busquen un principi natural, l’arché, del qual procedixen totes les coses i que explica el seu ordre. Empren el terme physis per a nomenar la naturalesa entesa com allò que naix, creix i es transforma per si mateix, i confien que la raó (logos) pot comprendre eixe ordre.
L’escola de Milet, a la costa d’Àsia Menor, inicia esta investigació. Tales sosté que el principi de tot és l’aigua; Anaximandre l’identifica amb l’àpeiron, allò il·limitat i indeterminat, del qual se separen els contraris; i Anaxímenes el veu en l’aire, que en condensar-se i enrarir-se origina les altres coses. Són monistes, perquè reduïxen la diversitat a una sola substància. Pitàgores i els seus seguidors, al sud d’Itàlia, busquen l’ordre en el nombre i en l’harmonia matemàtica del cosmos.
El problema central és com conciliar la unitat del principi amb el canvi que percebem. Heràclit d’Efes afirma que tot està en canvi constant i que la realitat naix de la lluita i l’harmonia dels contraris, regida pel logos, el símbol del qual és el foc. Parmènides d’Elea respon en sentit oposat: només l’ésser és i és un, etern i immutable, i el canvi i la pluralitat que mostren els sentits són aparença, de manera que la raó ha de separar-se de l’opinió basada en allò sensible. El seu deixeble Zenó defén esta tesi amb paradoxes contra el moviment.
Els pluralistes busquen una eixida que salve alhora l’ésser i el canvi. Empèdocles proposa quatre arrels, terra, aigua, aire i foc, que es mesclen i se separen per l’acció de l’Amor i de l’Odi. Anaxàgores parla d’infinites llavors i d’una intel·ligència, el nous, que les ordena. Leucip i Demòcrit, els atomistes, ho expliquen tot per àtoms indivisibles que es mouen en el buit, de manera que el canvi és moviment i combinació de partícules immutables.
En conclusió, els presocràtics inauguren la filosofia i la ciència en plantejar la pregunta pel principi de la realitat amb arguments i no amb relats, i deixen els problemes que hereten Plató i Aristòtil: la relació entre ser i esdevindre, entre unitat i pluralitat i entre raó i sensibilitat. Heràclit inspira els qui veuen la realitat com a procés, i Parmènides, els qui busquen la veritat en allò estable que la raó concep; Plató intentarà reunir ambdues intuïcions amb la seua distinció entre el món sensible i l’intel·ligible. Les seues respostes no són úniques, però compartixen la confiança que la naturalesa és intel·ligible.
3.a.21 punt


A partir de l'exposat, i si ho considera necessari ajudant-se del seu coneixement de la Història de la filosofia, considera que hui dia podem extraure lliçons interessants del pensament dels presocràtics? Per què? (1 punt) (200 paraules, aprox.).
Plantejament Es demana una postura raonada que unisca el tema amb alguna cosa d’hui; després, els millors arguments de l’altre costat.
La resposta, corregida al marge
Considere que sí. Els presocràtics ens ensenyen una cosa que hui continua sent necessària: explicar el món amb raons que es puguen discutir i no amb relats d’autoritat. La seua pregunta pel principi de la realitat continua viva en la física, que busca la unitat de les lleis i de les partícules elementals, i la idea atomista que la matèria es compon de parts mínimes anticipa, encara que sense experiments, una intuïció que la ciència moderna ha desenrotllat amb altres mitjans.
La seua actitud crítica, a més, és útil enfront de la pseudociència i de la desinformació dels nostres dies, perquè recorda que una explicació val pels seus arguments. Això no obstant, convé no llegir-los de manera anacrònica: les seues respostes no es basen en l’observació sistemàtica ni en l’experiment, i per això les seues lliçons són de mètode i d’actitud, no de contingut científic.
Si defenses el contrari
Qui defenga el contrari pot sostindre que les seues teories han estat superades per complet: la física actual no necessita l’aigua de Tales ni el foc d’Heràclit, i els àtoms de Demòcrit, que eren una hipòtesi filosòfica, tenen poc a veure amb els de la ciència experimental. Llegir-los com si anticiparen la ciència és un anacronisme que confon la història amb la utilitat present.
L’examen no demana una postura determinada: el que compta és raonar bé la que defenses.
Opció b
3.b.13 punts


La lluita pels drets: Mary Wollstonecraft i Olympe de Gouges (3 punts). (600 paraules, aprox.).
Plantejament Es demana una redacció amb introducció, desenvolupament i conclusió; el tema nomena dues autores, i cal situar-les en la seua època.
La resposta, corregida al marge
Al segle XVIII, la Il·lustració defén que tots els éssers humans posseïxen raó i drets naturals iguals, i la Revolució Francesa els proclama el 1789 a la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà. Tanmateix, a la pràctica eixos drets no arriben a les dones, que queden excloses de la ciutadania política i de l’educació en igualtat. Contra eixa contradicció s’alcen dues autores, Olympe de Gouges i Mary Wollstonecraft, que reclamen que l’universalisme il·lustrat s’aplique a tots.
Olympe de Gouges (1748-1793), dramaturga i activista francesa, publica el 1791 la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana, que reescriu article per article la declaració de 1789. Afirma que la dona naix lliure i es manté igual a l’home en drets, i que si pot pujar al cadafal ha de poder pujar també a la tribuna, és a dir, participar en la vida política. També va denunciar l’esclavitud en el seu teatre. Va ser guillotinada el 1793, després d’enfrontar-se als dirigents jacobins.
Mary Wollstonecraft (1759-1797), filòsofa anglesa, publica el 1792 la Vindicació dels drets de la dona. Sosté que les dones semblen inferiors per una educació que les prepara per a agradar i no per a pensar, i que la raó és la mateixa en ambdós sexes. Critica per això Rousseau, l’Emili del qual educa Sofia per a servir l’home, i proposa una educació comuna, pública i basada en la raó, condició perquè la dona siga ciutadana i mare responsable. També suggerix que les dones haurien de tindre representants en el govern i poder exercir professions com la medicina.
Ambdues partixen del mateix fonament: si la raó és universal, la desigualtat de les dones no és natural, sinó obra de l’educació i del costum. No estaven soles: Condorcet va defendre el 1790 el dret de les dones a la ciutadania. Però altres il·lustrats les van excloure; Kant, per exemple, les considerava ciutadanes passives. D’ací que la seua lluita mostre els límits de la mateixa Il·lustració i obligue a aplicar-la fins al final. Les seues idees van ser rebutjades en el seu temps: el Codi napoleònic de 1804 va situar la dona casada sota l’autoritat del marit, i la publicació de les memòries de la seua vida, escrites pel seu vidu William Godwin el 1798, va danyar la reputació de Wollstonecraft.
En conclusió, Gouges i Wollstonecraft són precursores del feminisme modern: van transformar els drets de l’home en drets de les persones i van situar l’educació com a clau de la igualtat. El seu programa va inspirar el sufragisme del segle XIX i els avanços del XX, com el vot femení reconegut al Regne Unit el 1918 i el 1928 i a Espanya en la Constitució de 1931.
3.b.21 punt


A partir de l'exposat, i si ho considera necessari ajudant-se del seu coneixement de la Història de la filosofia, considera que continuen sent vigents els ideals igualitaristes de la il·lustració en l'actualitat? Per què? (1 punt (200 paraules, aprox.).
Plantejament Es demana una postura raonada que unisca el tema amb alguna cosa d’hui; després, els millors arguments de l’altre costat.
La resposta, corregida al marge
Considere que sí continuen vigents, perquè la igualtat que reconeixen les lleis no sempre es traduïx en igualtat real. A Espanya i a la Unió Europea, les dones reben una remuneració mitjana inferior, ocupen menys llocs de direcció i dediquen més hores a les cures, i la violència de gènere continua causant víctimes cada any. Fins i tot amb permisos parentals iguals, continuen sent majoritàriament dones les qui reduïxen la jornada per a cuidar de fills o de majors. És el que Gouges i Wollstonecraft assenyalaven: no n’hi ha prou de proclamar els drets, cal garantir les condicions per a exercir-los.
En altres llocs el problema és encara més elemental: a l’Afganistan, des del 2021, s’ha prohibit a les xiquetes l’educació secundària, just el dret que reclamava Wollstonecraft. Alhora, eixos ideals han d’ampliar-se, perquè hui la desigualtat també depén de la classe social o de l’origen, cosa que elles a penes van arribar a considerar.
Si defenses el contrari
Qui defenga el contrari pot sostindre que, a les democràcies avançades, eixos ideals ja s’han realitzat en l’essencial: la llei reconeix la igualtat de drets i les dones són majoria entre l’alumnat universitari, de manera que continuar invocant la Il·lustració és repetir una lluita guanyada. També pot dir que l’universalisme il·lustrat és una herència eurocèntrica, que oculta diferències de classe, de cultura i d’origen, i que hui fa falta un altre llenguatge.
L’examen no demana una postura determinada: el que compta és raonar bé la que defenses.
El que valoren els criteris
Criteris de correcció: 3.a/b.1. Els temes de la redacció s'emmarcaran en els sabers bàsics de l'assignatura. (Fins a 3 punts) S’han de valorar els aspectes següents: 1. Estructura: la redacció ha de tenir la forma d'introducció, desenvolupament i conclusió, i ha de mostrar coherència argumentativa. (Fins a 1 punt). 2. Desenvolupament adequat del tema. La resposta ha d'oferir els continguts necessaris i un ús adequat de la terminologia per a desenrotllar una exposició pertinent i completa del tema, tenint com a referència l'epígraf dels sabers bàsics en el qual s'emmarca. (Fins a 2 punts). D'acord amb este epígraf, l'enunciat podrà tindre una formulació general o concreta centrada en un o diversos autors/es. En el cas d'enunciats generals en els quals es pregunte per un problema en una època determinada, per a optar a la màxima nota en este apartat, l'exposició no ha de limitar-se a tractar un sol autor/a. 3.a/b.2. Cada tema de la redacció està acompanyat d'una qüestió. L'estudiant/a, amb ajuda, si ho creu convenient, del seu conocimiento de la història de la filosofia, ha de posar en relació el tema amb aspectes rellevants de l'actualitat (científics, artístics, històrics, ètics, polítics, filosòfics, etc.). (Fins a 1 punt) S’han de valorar els elements següents de manera global: 1) Identificació fonamentada del tema o problemàtica en l'actualitat. S'ha de mostrar la capacitat per a il·lustrar clarament l'impacte del tema o problemàtica treballats amb els aspectes actuals esmentats (científics, artístics, històrics, ètics, polítics, filosòfics...) 2) Profunditat de l'anàlisi. S'ha d'evidenciar la rellevància filosòfica de la problemàtica identificada, relació plantejada, utilitzant de manera precisa i pertinent els conceptes dels corrents.
La correcció de la llengua: La deducció global màxima en l'exercici és 1 punt, de la manera següent: -Els dos primers errors ortogràfics no es penalitzen. -Si es repeteix la mateixa falta d'ortografia, aquesta s’ha de comptar com una de sola. -A partir de la tercera falta d'ortografia cal deduir -0,10 punts fins un màxim d'1 punt. -Més enllà dels errors d'argumentació i de comprensió que afecten el contingut de les respostes, es pot deduir un màxim de mig punt per errors de redacció, presentació, falta de coherència, falta de cohesió, incorrecció lèxica i incorrecció gramatical. En aquells casos en què la suma de les deduccions anteriors siga superior a 1 punt, aquesta és la màxima deducció permesa: 1 punt.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia antigaDel mite al logosEls presocràticsSòcrates i els sofistesPlatóAristòtilLa filosofia hel·lenísticaLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana