2026Convocatòria ordinària · Pregunta 1
4 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsTorna al tema1 de 65
Després de les 65
Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?
Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantTEXT A
Malgrat que tothom reconegui, com a fet evident, que la felicitat es el bé summe, és possible que hom desitgi que aclarim una mica més què és. Segurament ho aconseguiríem si arribàvem a copsar en què consisteix la tasca de l’home. Vejam, si pel que fa a un que toca l’aule, a un escultor, a un artesà qualsevol o a tot aquell qui duu a terme una tasca o una acció, ens sembla que llur bé i allò que els va bé està en la tasca que fan, semblaria que això també val per a l’home, suposant que hi hagi una tasca de l’home. Potser fusters i sabaters tindran tasques i accions per acomplir, mentre que l’home no en tindrà cap com si la natura no li hagués assignat cap tasca? Si ulls, mans, peus i cadascun dels membres corporals tenen, com tothom constata, una tasca a fer, no deu tenir l’home una tasca, distinta d’aquestes, que li ha estat assignada?
Però, ben mirat, quina seria? Car viure és quelcom de comú que, és clar, les plantes també fan; i nosaltres cerquem allò que és propi de l’home. Deixem de banda, doncs, la vida nutritiva i de creixement. Podríem prosseguir escatint què és la vida sensitiva, però, evidentment, aquesta és comuna al cavall, al bou i a tots els animals. Queda, doncs, la mena de vida activa que correspon a la part racional. D’una banda, aquesta vida es capté com si se sotmetés a la raó i, de l’altra, com si la posseís i pensés. Ara bé, dels dos significats que pot tenir vida racional, cap prendre ací el d’activitat, per tal com sembla que es el li escau preferentment.
ARISTÒTIL Ètica Nicomaquea. 1097b22- 1098a6 (trad.Josep Batalla, Fundació Bernat Metge).
TEXT B
El filòsof format a l’escola de Descartes sap que les coses són dubtoses, que no són com apareixen; però no dubta que la consciència siga tal com s’apareix a si mateixa; en aquesta, sentit i consciència del sentit coincideixen; des de Marx, Nietzsche i Freud, ho dubtem. Després del dubte sobre la cosa, entrem en el dubte sobre la consciència. Però aquests tres mestres de la sospita no són tres mestres d’escepticisme; són segurament tres grans "destructors" i, tanmateix, ni tan sols això ha d’extraviar-nos; (...). És més enllà de la "destrucció" on es planteja la qüestió de saber el que encara signifiquen pensament, raó i fins i tot fe. Ara bé, tots tres desperten l’horitzó per a una paraula més autèntica, per a un nou regnat de la Veritat, no només per mitjà d’una crítica "destructora" sinó mitjançant la invenció d’un art d’interpretar. (...) A partir d’ells, la comprensió és una hermenèutica: buscar el sentit, en endavant, ja no és lletrejar la consciència del sentit, sinó desxifrar les seues expressions.
Paul Ricoeur, Freud: una interpretació de la cultura (traduït del text en castellà d’Armando Suárez, Siglo XXI Editores, 1970). Trad. Servei de Llengües Universitat Jaume I.
Opció A
1.1 Especifiqueu el tema o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)
[1 punt]
1.2 Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text. (1.5 punt) (100 paraules, aprox.).
[1,5 punts]
1.3 Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context històric-filosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d’aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.).
[1,5 punts]
Opció B
1.1 Especifiqueu el tema o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)
[1 punt]
1.2 Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text. (1.5 punt) (100 paraules, aprox.).
[1,5 punts]
1.3 Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context històric-filosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d’aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.).
[1,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
Opció A
1.11 punt
Especifiqueu el tema o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)
Plantejament Es demana el tema del text en una o dos frases: de què tracta i quin problema planteja.
La resposta
El text s’interroga sobre què és la felicitat, el bé suprem de l’ésser humà. Per a precisar-ho, cerca la funció pròpia de l’home, allò que el distingix de les plantes i dels animals.
Les idees de la nostra resposta
1 punt. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.
Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.
1.21,5 punts
Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text. (1.5 punt) (100 paraules, aprox.).
Plantejament Es demana la tesi i les idees en què es basa, amb la seua relació: primer la tesi, després el fil de l’argument.
La resposta, corregida al marge
La tesi és que la felicitat, el bé propi de l’home, s’ha de cercar en la seua funció específica, i que esta és l’activitat de la part racional de l’ànima.
Per a sostindre-ho, el text argumenta per analogia: el flautista, l’escultor i l’artesà tenen una funció i el seu bé consistix a complir-la bé, i el mateix passa amb els òrgans del cos; per tant, l’home ha de tindre la seua. Descarta després la vida de nutrició i creixement, comuna a les plantes, i la sensitiva, comuna als animals. Només queda la vida del ser que té raó. Eixa part racional té dos aspectes, un que obeïx la raó i un altre que la posseïx i pensa, i s’ha d’entendre com a activitat.
1.31,5 punts
Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context històric-filosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d’aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.).
Plantejament Es demana situar el text en el seu context historicofilosòfic i relacionar-lo amb un altre autor o corrent, amb semblances i diferències.
La resposta, corregida al marge
El text pertany al llibre I de l’Ètica Nicomaquea, escrita a l’Atenes del segle IV a. C., quan la pòlis havia perdut la seua independència davant de Macedònia i Aristòtil ensenyava al Liceu, l’escola que va fundar després d’anys a l’Acadèmia de Plató. La seua ètica és teleològica i eudemonista: tot el que existix tendix a un fi i el de l’ésser humà és la felicitat (eudaimonia), que consistix a viure bé mitjançant l’activitat de l’ànima segons la virtut.
Amb Plató compartix que el bé de l’home depén de la raó i de la virtut, i que la política ha d’afavorir-lo. Se’n separa en la manera de concebre el bé: per a Plató la Idea de Bé és una realitat transcendent, que es contempla en el món intel·ligible; Aristòtil, que critica eixa idea separada en el mateix llibre I, sosté que el bé humà és pràctic i s’aconseguix en esta vida mitjançant l’acció virtuosa.
Enfront d’ambdós, Kant, ja en l’edat moderna, fonamenta la moral en el deure i no en la recerca de la felicitat, de manera que la seua ètica és formal i no eudemonista.
Opció B
1.11 punt
Especifiqueu el tema o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)
Plantejament Es demana el tema del text en una o dos frases.
La resposta
El text tracta del dubte sobre la consciència que introduïxen Marx, Nietzsche i Freud, mestres de la sospita i no de l’escepticisme, i d’allò que eixe dubte obri per a la interpretació del sentit.
Les idees de la nostra resposta
1 punt. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.
Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.
1.21,5 punts
Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text. (1.5 punt) (100 paraules, aprox.).
Plantejament Es demana la tesi i les idees en què es basa, amb la seua relació.
La resposta, corregida al marge
La tesi de Ricoeur és que Marx, Nietzsche i Freud no són escèptics, sinó destructors que obrin el camí a una veritat més autèntica per mitjà de l’art d’interpretar.
Ho recolza en tres passos: la tradició cartesiana dubta de les coses, però no dubta que la consciència siga tal com s’apareix a si mateixa; estos tres autors dubten també de la consciència, perquè sentit i consciència del sentit no coincidixen; i d’ací es deduïx que comprendre ja no és llegir allò que la consciència diu de si mateixa, sinó desxifrar les expressions del sentit, és a dir, practicar l’hermenèutica.
1.31,5 punts
Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context històric-filosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d’aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.).
Plantejament Es demana el context historicofilosòfic i la relació amb un altre autor o corrent, amb semblances i diferències.
La resposta, corregida al marge
El text sintetitza un moviment del segle XIX i començaments del XX, en què la confiança il·lustrada en la raó i el progrés entra en crisi davant del capitalisme industrial, els conflictes socials i el descobriment de l’inconscient. Ricoeur, filòsof francés de l’hermenèutica, el rellegix als anys seixanta del segle XX.
Marx sosté que la consciència depén de les condicions materials de vida, i per això la ideologia oculta interessos de classe; Nietzsche rastreja l’origen de la moral i de la veritat en la voluntat de poder i en la vida; Freud mostra que allò psíquic és en gran part inconscient i que la consciència només en veu la superfície.
El contrapunt és Descartes. El seu dubte metòdic posa en suspens el món exterior, però s’atura en el cogito, la certesa immediata del jo que pensa. Els tres mestres compartixen amb ell el recurs al dubte, i se’n diferencien perquè el dirigixen contra eixa certesa, per a descobrir què hi ha darrere d’allò que la consciència diu de si mateixa.
L’expressió mestres de la sospita és del mateix Ricoeur, que la va encunyar en este llibre, De l’interprétation (1965). Una relació més enllà del text és la de l’Escola de Frankfurt, que unix Marx i Freud en la crítica de la ideologia i de la raó autosuficient, sense abandonar la confiança en la raó crítica.
El que valoren els criteris
L'alumne/a ha de respondre les tres qüestions sobre el text triat. El text proposat pot correspondre, o bé a fonts primàries de la història de la filosofia i els seus autors o autores clàssiques, o bé a fonts secundàries que s'ocupen dels sabers bàsics de la matèria. En aquest últim cas, per al desenvolupament de les preguntes s’ha de tenir en compte la temàtica o la problemàtica abordada en el text, així com, si escau, l'autor/a o autors/es i el/s corrent/s o l’etapa o etapes filosòfiques a què al·ludeix el text. Criteris de correcció: 1.1. Especifiqueu el tema i/o problemàtica del text. (Fins a 1 punt). Identificació del tema o assumpte general de què tracta el text. I/o, si és el cas, exposició de la problemàtica o pregunta que s'ha plantejat al text. 1.2. Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text. (Fins a 1.5 punts). a) Identificació explícita de la tesi o idea principal defensada al text en relació amb el tema o problema que planteja. (Fins a 0,5 punts) b) Identificació explícita i explicació clara de les idees del text i de la relació que guarden entre si evitant la mera repetició del text. (Fins a 1 punt). 1.3. Contextualització/relació: Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context històric-filosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors/es i/o corrent/s d'aquest període o d'altres que s'enfronten al mateix tema o problema. (Fins a 1.5 punts) a) Contextualització històric-filosòfica. (Fins a 0.5 punts). S’ha de situar adequadament el text, el tema i la problemàtica tractada, dins del seu context històric-filosòfic i indicar les circumstàncies socials, polítiques i/o culturals rellevants que influeixen en la qüestió presentada. b) Relació amb un altre o altres autors/es i/o corrent/s. (Fins a 1 punt) Connexió amb altre/s pensadors: s’ha de relacionar el tema o la problemàtica del fragment amb almenys un altre autor/a o corrent filosòfic del mateix període o d'un altre que aborden un tema o problema semblant. Això inclou esmentar les seues idees i com s'enfronten a la mateixa qüestió. S’ha de valorar si l'estudiant/a ofereix una anàlisi crítica sobre les semblances i diferències entre les postures de l'autor/a del fragment i els altres autors/corrents esmentats.
La correcció de la llengua: La deducció global màxima en l'exercici és 1 punt, de la manera següent: -Els dos primers errors ortogràfics no es penalitzen. -Si es repeteix la mateixa falta d'ortografia, aquesta s’ha de comptar com una de sola. -A partir de la tercera falta d'ortografia cal deduir -0,10 punts fins un màxim d'1 punt. -Més enllà dels errors d'argumentació i de comprensió que afecten el contingut de les respostes, es pot deduir un màxim de mig punt per errors de redacció, presentació, falta de coherència, falta de cohesió, incorrecció lèxica i incorrecció gramatical. En aquells casos en què la suma de les deduccions anteriors siga superior a 1 punt, aquesta és la màxima deducció permesa: 1 punt.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia antigaDel mite al logosEls presocràticsSòcrates i els sofistesPlatóAristòtilLa filosofia hel·lenísticaLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana