2023Convocatòria ordinària · Pregunta 9
5 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsElegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):
Torna al tema54 de 65
Després de les 65
Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?
Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantDualisme epistemològic en PLATÓ (5 punts).
[5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
5 punts
Dualisme epistemològic en PLATÓ (5 punts).
Plantejament Es demana explicar i justificar el dualisme epistemològic de Plató: els dos graus de coneixement, els seus objectes i el fonament que els sosté.
La resposta, corregida al marge
Plató distingix dues maneres de conéixer que no tenen el mateix valor: l’opinió (doxa) i la ciència (episteme). Cadascuna té el seu propi objecte. L’opinió s’ocupa del sensible, allò que naix, canvia i mor, i per això només aconseguix imatges i creences inestables. La ciència s’ocupa de l’intel·ligible, allò que és sempre igual a si mateix, i per això és un saber ferm, universal i segur. Esta separació entre dos graus de coneixement, amb dues classes d’objectes, es denomina dualisme epistemològic.
El dualisme respon a un problema del seu temps. Els sofistes, i en particular Protàgores, sostenien que cadascú jutja segons la seua percepció i que no hi ha una veritat comuna. La tradició heraclitiana, tal com Plató l’entén, descrivia la realitat sensible com un flux continu. Si tot canvia i tot és relatiu, no pot haver-hi coneixement vertader. Plató pren de Sòcrates l’exigència de definicions universals, però només pot haver-n’hi si existixen objectes estables que les definicions expressen. El dualisme n’és la resposta: hi ha un àmbit de realitat que no canvia i que la raó pot conéixer.
Plató ordena eixos graus en la imatge de la línia dividida, que exposa en el llibre VI de La República. Una línia es partix en dos segments desiguals, el del visible i el de l’intel·ligible, i cadascun es dividix al seu torn en dos. En el visible hi ha la imaginació (eikasía), que capta ombres i reflexos, i la creença (pístis), que es referix als éssers vius i als objectes. Totes dues formen l’opinió. En l’intel·ligible, el pensament discursiu (diánoia) raona des d’hipòtesis i s’ajuda de figures, com el geòmetra; la intel·ligència (nóesis) puja per la dialèctica, sense imatges, fins a un principi que ja no és hipòtesi, el Bé. Estes dues formen el coneixement de l’intel·ligible, que s’oposa a l’opinió.
L’al·legoria de la caverna, del llibre VII, conta el mateix itinerari com una història. Uns presoners, encadenats des de xiquets, només veuen ombres projectades al fons d’una cova i les prenen per la realitat. Qui és alliberat i obligat a pujar va veient cada vegada millor, fins a contemplar el sol, que representa la Idea del Bé. Quan torna, corre el risc de ser rebutjat pels qui continuen dins. L’al·legoria mostra que passar de l’opinió a la ciència no és acumular dades, sinó girar la mirada de l’ànima cap al que és vertader, i que eixa educació és costosa.
El fonament últim del dualisme és la teoria de les Idees. Les Idees són realitats immutables, eternes i intel·ligibles, com la Bellesa en si o la Justícia en si, de les quals les coses sensibles són còpies imperfectes perquè hi participen. Allò sensible, en ser còpia, només dona lloc a opinió; la Idea, en ser el real per excel·lència, és objecte de ciència. Per a explicar com arriba l’ànima a les Idees, Plató recorre a la reminiscència (Menó, Fedó): l’ànima les va veure abans de nàixer, i el sensible només li dona ocasió de recordar-les.
El dualisme epistemològic es correspon amb un dualisme antropològic, el de l’ànima, afí a les Idees, i el cos, lligat al sensible, i té conseqüències polítiques. Només qui ha ascendit fins al coneixement del Bé pot governar amb justícia, perquè sap en què consistix el just i no es guia per simples opinions. Per això, en La República, el filòsof ha de governar la ciutat. La distinció entre opinió i ciència és, en definitiva, el fonament de tota la seua filosofia.
El que valoren els criteris
S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe. 1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades. 2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia antigaDel mite al logosEls presocràticsSòcrates i els sofistesPlatóAristòtilLa filosofia hel·lenísticaLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana