Acció, hàbit i caràcter en Aristòtil

Pregunta 10 · PAU 2024 de la Comunitat Valenciana, extraordinària · 5 punts

Filosofia antigaAristòtilResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

2024Convocatòria extraordinària · Pregunta 10

5 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

Torna al tema39 de 65

Després de les 65

Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?

Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

La discussió ètica: la finalitat pràctica de l'Ètica a Nicòmac i els conceptes d’acció, hàbit i caràcter en ARISTÒTIL (5 punts).

[5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

5 punts

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.

5 punts

La discussió ètica: la finalitat pràctica de l'Ètica a Nicòmac i els conceptes d’acció, hàbit i caràcter en ARISTÒTIL (5 punts).

Plantejament Es demana explicar per a què servix l’Ètica a Nicòmac i com es relacionen en ella l’acció, l’hàbit i el caràcter.

La resposta, corregida al marge

1

L’Ètica a Nicòmac comença per advertir quin tipus de saber oferix. Aristòtil declara que l’Ètica a Nicòmac té un propòsit pràctic: s’estudia la virtut per a arribar a ser bons i no només per a saber en què consistix. Per això advertix que no hi cap l’exactitud de les matemàtiques, ja que tracta d’allò que varia segons les circumstàncies, i que basta un esquema general que oriente la vida. El lector no és un espectador, sinó algú que ha de decidir com viure.

2

Aquesta finalitat s’inscriu en una pregunta més àmplia, la del bé suprem. Per a Aristòtil, tota acció humana busca un bé, i el bé suprem és la felicitat (eudaimonia), una vida reeixida en què l’ànima exercix bé la funció pròpia de l’ésser humà, que és viure segons la raó. L’ètica explica quines disposicions fan possible aquest viure bé, i per això estudia les virtuts que perfeccionen el caràcter.

3

El primer concepte és l’acció. Per a Aristòtil, l’acció (praxis) és la conducta deliberada que té la seua fi en si mateixa, distinta de la producció (poiesis), que busca un resultat exterior. Qui fabrica una sabata produïx alguna cosa separada d’ell; qui actua amb justícia no deixa darrere seu un objecte, sinó que es fa just. Per això l’ètica s’ocupa de la praxis, i perquè una acció siga virtuosa ha de ser triada amb coneixement i per si mateixa, des d’un caràcter ferm.

4

L’acció, repetida, forma l’hàbit. Segons Aristòtil, l’hàbit (héxis) s’adquirix repetint actes, com s’aprén a construir construint, i per això les accions que fem formen el que som. Ningú naix virtuós ni viciós: el que la naturalesa oferix és una aptitud, i només l’exercici sostingut la convertix en excel·lència. D’ací la importància de l’educació primerenca, que ensenya a sentir plaer i dolor davant d’allò que correspon.

5

Els hàbits, al seu torn, componen el caràcter. En Aristòtil, el caràcter (êthos) és la forma estable que donen a l’ànima els hàbits, i la virtut ètica és l’hàbit que tria el terme mitjà que correspon a cada persona i situació. La generositat, per exemple, queda entre l’avarícia i el malbaratament, i no demana el mateix a tots ni en tot moment. La paraula êthos procedix d’éthos, costum, i d’ella ve el nom de l’ètica.

6

Falta la facultat que dirigix tot el procés. Per a Aristòtil, la prudència (phrónesis) guia l’elecció i completa el quadre, perquè sense ella no hi ha virtut ètica plena. És la virtut intel·lectual pràctica que sap què és el convenient en cada cas. En conclusió, l’ètica d’Aristòtil és pràctica perquè ensenya a formar el caràcter mitjançant accions i hàbits, i la seua meta és una vida feliç, que és una activitat i no un estat.

Les idees de la nostra resposta

5 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5
  6. §6

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

El que valoren els criteris

S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe. 1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades. 2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 4 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Filosofia antiga· aquesta pregunta6 de 6 exàmens
  2. Filosofia moderna6 de 6 exàmens
  3. Filosofia contemporània6 de 6 exàmens
  4. Filosofia medieval3 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.