Eudaimonia, fe, mètode i metafísica

Pregunta 2 · PAU 2025 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 2 punts

Filosofia antigaResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

També a Filosofia medieval, Filosofia moderna

2025Convocatòria ordinària · Pregunta 2

2 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

Torna al tema8 de 65

Després de les 65

Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?

Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

2.a Eudaimonia en Aristòtil (2 punts)

[2 punts]

2.b Fe en la filosofia medieval (2 punts)

[2 punts]

2.c Mètode en Descartes (2 punts)

[2 punts]

2.d Metafísica en Kant (2 punts)

[2 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

2.a 2 punts2.b 2 punts2.c 2 punts2.d 2 puntsuna de les quatre, a triar

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.

2.a2 punts

Eudaimonia en Aristòtil (2 punts)

Plantejament Es demana una definició clara de l’eudaimonia i, després, l’època i l’autor de referència: Aristòtil.

La resposta

L’eudaimonia és la felicitat entesa com el bé suprem de la vida humana, la fi a què s’ordenen totes les altres i que no es busca com a mitjà per a cap altra cosa. En l’Ètica Nicomaquea, obra de l’Atenes del segle IV a. C., Aristòtil sosté que l’eudaimonia consistix en l’activitat de l’ànima racional conforme a la virtut, perquè la funció pròpia de l’ésser humà és la raó. Per a Aristòtil, la forma més alta de l’eudaimonia és la vida contemplativa, l’activitat de la saviesa, encara que la vida bona exigix també virtuts ètiques, amics i certa prosperitat.

Les idees de la nostra resposta

2 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

2.b2 punts

Fe en la filosofia medieval (2 punts)

Plantejament Es demana una definició clara de la fe i, després, l’època: la filosofia medieval i els seus autors principals.

La resposta

La fe és l’adhesió de l’enteniment a veritats revelades per Déu, acceptades per la confiança en la seua autoritat i no per demostració. En la filosofia medieval, entre els segles V i XV, la qüestió central és com es relaciona amb la raó. Agustí d’Hipona considera la fe el pas previ per a comprendre: creu per a entendre. Tomàs d’Aquino sosté que fe i raó no es contradiuen, perquè totes dues procedixen de Déu: la raó demostra els preàmbuls de la fe, com l’existència de Déu, i la fe accepta els misteris que la raó no abasta, com la Trinitat.

Les idees de la nostra resposta

2 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

2.c2 punts

Mètode en Descartes (2 punts)

Plantejament Es demana una definició clara del mètode i, després, l’època i l’autor: Descartes i el segle XVII.

La resposta

El mètode és, per a Descartes, el conjunt de regles certes i fàcils que permeten dirigir bé la raó i arribar a la veritat en les ciències. En el Discurs del mètode (1637), escrit en ple segle XVII, en plena revolució científica, Descartes proposa quatre regles: acceptar només allò evident, dividir les dificultats en parts, ordenar els pensaments del més simple al més complex i revisar-ho tot amb enumeracions completes. L’aplicació més famosa del mètode de Descartes és el dubte metòdic, que porta a la primera veritat indubtable: pense, per tant existisc.

Les idees de la nostra resposta

2 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

2.d2 punts

Metafísica en Kant (2 punts)

Plantejament Es demana una definició clara de la metafísica en Kant i, després, l’època i l’obra: la Crítica de la raó pura, en la Il·lustració.

La resposta

La metafísica és, en Kant, el saber de la raó pura sobre allò que sobrepassa tota experiència: Déu, l’ànima i el món com a totalitat. En la Crítica de la raó pura (1781), Kant examina si la metafísica pot ser ciència i conclou que no, perquè el coneixement exigix intuïció i només es dona en l’àmbit de l’experiència possible, el dels fenòmens. Kant manté, tanmateix, eixes idees: orienten la raó com a idees reguladores, i en la raó pràctica s’afirmen com a postulats morals: la llibertat, la immortalitat de l’ànima i Déu.

Les idees de la nostra resposta

2 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

El que valoren els criteris

Criteris de correcció: a) S’ha d'oferir una definició clara i concisa del concepte en qüestió. (Fins a 1 punt) b) S'ha d'ampliar la definició amb els coneixements pertinents de l'època o èpoques i/o autor/a/s/és de referència del concepte. (Fins a 1 punt).

La correcció de la llengua: La deducció global màxima en l'exercici és 1 punt, de la manera següent: -Els dos primers errors ortogràfics no es penalitzen. -Si es repeteix la mateixa falta d'ortografia, aquesta s’ha de comptar com una de sola. -A partir de la tercera falta d'ortografia cal deduir -0,10 punts fins un màxim d'1 punt. -Més enllà dels errors d'argumentació i de comprensió que afecten el contingut de les respostes, es pot deduir un màxim de mig punt per errors de redacció, presentació, falta de coherència, falta de cohesió, incorrecció lèxica i incorrecció gramatical. En aquells casos en què la suma de les deduccions anteriors siga superior a 1 punt, aquesta és la màxima deducció permesa: 1 punt.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 4 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer els d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Filosofia antiga· aquesta pregunta6 de 6 exàmens
  2. Filosofia moderna· aquesta pregunta6 de 6 exàmens
  3. Filosofia medieval· aquesta pregunta3 de 6 exàmens
  4. Filosofia contemporània6 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.