Proposta política d’Aristòtil

Pregunta 10 · PAU 2024 de la Comunitat Valenciana, extraordinària, examen extra · 5 punts

Filosofia antigaAristòtilResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

2024Convocatòria extraordinària · examen extra · Pregunta 10

5 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

Torna al tema47 de 65

Després de les 65

Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?

Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

La proposta política sobre el millor ordre social en ARISTÒTIL (5 punts).

[5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

5 punts

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.

5 punts

La proposta política sobre el millor ordre social en ARISTÒTIL (5 punts).

Plantejament Es demana exposar la proposta política d’Aristòtil sobre el millor ordre social, amb la seua explicació i la seua justificació.

La resposta, corregida al marge

1

Aristòtil pensa la política des d’una afirmació sobre l’ésser humà: l’home és un animal polític, i la ciutat (pólis) va nàixer per a fer possible la vida, però existix perquè es visca bé. Per això el millor ordre social és el que fa possible aquesta vida i no el que només garantix la seguretat o l’intercanvi de béns.

2

Per a jutjar els règims, Aristòtil es pregunta quants manen i en profit de qui. Si un, pocs o molts governen mirant per tots, hi ha monarquia, aristocràcia o politeía; quan cadascun governa per a si, es corromp en tirania, oligarquia o democràcia. El que decidix és la fi del govern, no el nombre dels qui manen.

3

Als llibres VII i VIII descriu la ciutat ideal: una ciutat de grandària moderada, on els ciutadans es coneixen, amb recursos suficients i els ciutadans de la qual, formats en la virtut per una educació pública comuna, manen i obeïxen per torns. És un model d’allò que seria millor si les circumstàncies ho permeteren, i servix de mesura per a avaluar les ciutats reals.

4

Però Aristòtil també busca el millor règim possible per a la majoria de les ciutats, i el troba en la barreja. Aquesta politeía combina trets de l’oligarquia i de la democràcia i descansa en una àmplia classe mitjana, perquè allà on hi ha rics molt rics i pobres molt pobres sorgixen la supèrbia, l’enveja i les faccions. Qui té un patrimoni moderat obeïx millor la raó i ni cobeja els béns aliens ni desperta la cobejança dels altres.

5

Aquesta proposta es recolza en el govern de la llei. És preferible que mane la llei i no la voluntat d’un home, i que els ciutadans es formen en l’esperit de la constitució per mitjà de l’educació. Aristòtil critica així Plató: la República sacrifica la pluralitat de la ciutat a la recerca d’una unitat excessiva, i la propietat comuna fa que ningú no se’n cuide. El repartiment dels càrrecs és també una qüestió de justícia. Aristòtil sosté que allò just en política és donar càrrecs i honors segons el que cadascú aporta a la finalitat de la ciutat, i observa que cada partit entén aquest mèrit a la seua manera: els oligarques, per la riquesa; els demòcrates, per la llibertat; els aristòcrates, per la virtut. Com que la ciutat existix per a la vida bona, pesa sobretot la virtut cívica, tot i que la barreja de la politeía dona veu a tots.

6

El seu ordre social té límits que hui resulten inacceptables. Aristòtil justifica l’esclavitud natural i exclou de la ciutadania les dones, els estrangers i els qui treballen amb les mans, de manera que el seu millor ordre és el d’una minoria lliure. Tot i això, la seua anàlisi de la classe mitjana, de la llei i del bé comú continua sent una referència de la teoria política.

Les idees de la nostra resposta

5 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5
  6. §6

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

El que valoren els criteris

S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe. 1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades. 2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria extraordinària, examen extra. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 4 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Filosofia antiga· aquesta pregunta6 de 6 exàmens
  2. Filosofia moderna6 de 6 exàmens
  3. Filosofia contemporània6 de 6 exàmens
  4. Filosofia medieval3 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.