2024Convocatòria ordinària · examen extra · Pregunta 9
5 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsElegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):
Torna al tema30 de 65
Després de les 65
Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?
Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantFilosofia, ciutadania i educació en PLATÓ (5 punts).
[5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
5 punts
Filosofia, ciutadania i educació en PLATÓ (5 punts).
Plantejament Es demana exposar com es relacionen en Plató la filosofia, la ciutadania i l’educació: qui és bon ciutadà, com es forma i per què ha de governar el filòsof.
La resposta, corregida al marge
La condemna de Sòcrates el 399 a. C., decidida per un tribunal de la democràcia atenesa, va fer pensar Plató que una ciutat sense filosofia no distingix allò just d’allò convenient i que la política necessitava el fonament del saber. Cap al 387 a. C. va obrir l’Acadèmia, on s’estudiaven matemàtiques i dialèctica pensant en la vida política. Filosofia, ciutadania i educació són, així, un mateix problema en La República: com formar les persones perquè la ciutat siga justa.
La ciutadania es definix per la funció. La ciutat justa té tres classes, governants, guardians i productors, i és justa quan cadascuna fa el que li correspon sense envair allò aliè. Eixa estructura reflectix l’ànima, amb la seua raó, el seu ànim i el seu apetit. El bon ciutadà no és el que participa en tot, com en la democràcia atenesa, sinó el que complix bé la seua tasca. Per a repartir les tasques, Plató no atén el naixement, sinó la naturalesa de cadascú, i per això concedix tanta importància a l’educació com a selecció.
L’educació comença en la infància. Per als futurs guardians, Plató proposa música i gimnàstica, i advertix que totes dues eduquen sobretot l’ànima: la música tempera el caràcter i la gimnàstica endurix l’ànim, a més del cos. Vigila també els relats que es conten als xiquets, perquè els mites modelen l’ànima abans que la raó puga jutjar-los. Els guardians no tenen casa ni béns propis: allò que usen és comú, i així el seu interés coincidix amb el de la ciutat. Esta educació s’obri també a les dones de la classe, perquè allò que decidix qui guarda la ciutat són les aptituds, no el sexe.
La part filosòfica de l’educació és la més important. Plató la pensa com un canvi de direcció de tota la persona, i la cova n’és la imatge: el presoner no rep ulls nous, aprén a mirar cap a un altre costat. Cap als vint anys, els millors repassen junts les ciències matemàtiques, que acostumen a raonar sense refiar-se d’allò que es veu; als trenta, els elegits passen a la dialèctica, que treballa només amb Idees fins a arribar al Bé. Als trenta-cinc tornen a la vida pràctica durant quinze anys i, als cinquanta, els qui han superat totes les proves coneixen el Bé i des d’aleshores alternen l’estudi amb els càrrecs.
D’ací la seua tesi més coneguda: si els filòsofs no arriben a governar, o els governants no es tornen filòsofs, els mals de les ciutats no tindran fi. Governa qui coneix el Bé, perquè només ell sap cap a on ordenar la ciutat. I governa a desgrat seu: ha de tornar a la cova per a ajudar els altres, encara que preferiria quedar-se mirant allò que ha descobert. El poder és un deure de qui sap, no un privilegi.
Esta proposta té les seues crítiques. Plató desconfia de la democràcia, que deixa decidir qui no té formació, i per això la ciutat ideal controla l’educació. Popper la va acusar de totalitària, i no sense motius en la censura dels relats i en la vida en comú sense llibertat d’elegir. Tanmateix, continua vigent la idea que la ciutadania s’aprén i que una comunitat necessita educar el judici de qui la forma.
El que valoren els criteris
S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe. 1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades. 2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia antigaDel mite al logosEls presocràticsSòcrates i els sofistesPlatóAristòtilLa filosofia hel·lenísticaLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria ordinària, examen extra. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana