Definició de vertader en Plató

Pregunta 2 · PAU 2024 de la Comunitat Valenciana, ordinària, examen extra · 2 punts

Filosofia antigaPlatóResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

2024Convocatòria ordinària · examen extra · Pregunta 2

2 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

Elegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts):

Torna al tema27 de 65

Després de les 65

Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?

Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

TEXT I

‒SÒCRATES: Considera ara ‒vaig dir‒, si per natura es trobaren en una situació com aquesta, què els passaria si foren alliberats de lligams i curats d'ignorància. Quan un d'ells fóra alliberat i forçat a alçar-se de sobte i a girar el coll, i a caminar i mirar cap a la llum, i en fer tot això sentira dolor i fóra incapaç de veure, a causa de l'enlluernament, aquells objectes l'ombra dels quals prou que veia abans, què penses que diria quan algú li explicara que el que veia abans era il·lusori i que ara, en canvi, més a prop de la realitat i girat cap al que és més rea1, hi veia més correctament? I si li anara mostrant els objectes que passen i l'obligaren fent ‒li preguntes a respondre què és cada un d'ells, creus que es quedaria perplex i que el que veia abans li semblaria més vertader que el que ara li mostren?

‒GLAUCÓ: I tant que sí ‒digué.

‒S: I si l'obligaren a mirar la llum mateixa, ¿no creus que li farien mal els ulls, i que giraria i fugiria envers allò que pot veure ,que consideraria més clar que allò que li mostren?

‒G: Així és ‒digué.

‒S: I si algú se l'enduguera d'allí a la força ‒vaig dir‒, obligant-lo a recórrer la pujada difícil i costeruda, i no l'amollara abans d'haver-lo forçat a seguir-lo fins a la llum del sol, creus que sofriria i l'indignaria que l'arrossegaren i que, en arribar a la llum, amb els ulls amarats de claror, seria incapaç de veure cap ni una de les coses que ara anomenem vertaderes?

‒G: No, no podria ‒va dir‒, almenys de seguida.

PLATÓ, La República, 515 c – 516 a (trad. de M. Miravet)

Definix el terme “vertader”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autor del TEXT I (2 punts).

[2 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

2 punts

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.

2 punts

Definix el terme “vertader”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autor del TEXT I (2 punts).

Plantejament Es demana una definició de «vertader» que parta de l’ús del terme en el text i es complete amb la filosofia de Plató.

La resposta, corregida al marge

1

«Vertader» designa allò que és real tal com és, enfront d’allò que només ho pareix. Per a Plató la veritat no és sobretot una propietat de les frases, sinó de l’ésser: una cosa és més vertadera com més plenament és.

2

El text l’usa en grau comparatiu. El presoner creu que allò que veia abans era «més vertader» que el que ara li mostren, mentre que qui li parla afirma que, més a prop de la realitat, hi veu «més correctament». Al final, «les coses que ara anomenem vertaderes» són les reals de fora de la cova, que el presoner, enlluernat, encara no pot veure: la veritat és en elles, no en allò que el presoner s’ha acostumat a mirar.

3

Fora del text, el vertader en sentit ple són les Idees: no es veuen, es pensen, i allò que veiem només s’hi assembla. La Idea del Bé és allò que dóna veritat i ser a tot l’intel·ligible, segons La República.

4

Per això el presoner alliberat patix: acostar-se a allò vertader li exigix deixar de refiar-se d’allò que sempre ha vist, i eixe canvi no es fa de colp.

Les idees de la nostra resposta

2 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

El que valoren els criteris

S’ha de valorar la capacitat per a definir termes filosòfics o expressions, analitzant-los a partir de l’ús que se’n fa en el text. 1. La resposta ha d’incloure expressament una definició del terme proposat (o, si és el cas, dels dos proposats, aclarint la seua relació). 2. La definició ha d’elaborar-se a partir de la informació que ofereix el text i fent referències explícites a l’ús que s’hi fa del terme o dels termes. 3. L’explicació del terme o dels termes s’ha de complementar amb el coneixement general sobre ells derivat de l’estudi de la filosofia de l’autor. Valoració: Els tres criteris valen igual, fins un terç dels dos punts cadascú..

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria ordinària, examen extra. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 4 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Filosofia antiga· aquesta pregunta6 de 6 exàmens
  2. Filosofia moderna6 de 6 exàmens
  3. Filosofia contemporània6 de 6 exàmens
  4. Filosofia medieval3 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.