Plató: ciutat justa i filòsof governant

Pregunta 9 · PAU 2024 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 5 punts

Filosofia antigaPlatóResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

2024Convocatòria ordinària · Pregunta 9

5 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

Torna al tema22 de 65

Després de les 65

Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?

Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

La proposta sobre el millor ordre social en PLATÓ: la teoria de l’estat just i el filòsof governant (5 punts).

[5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

5 punts

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.

5 punts

La proposta sobre el millor ordre social en PLATÓ: la teoria de l’estat just i el filòsof governant (5 punts).

Plantejament Es demana exposar la ciutat justa de La República i el paper del filòsof governant, explicant per què ha de governar ell i no un altre.

La resposta, corregida al marge

1

Plató no partix d’una definició: construïx la ciutat a partir de les necessitats, perquè ningú no es basta a si mateix i cadascú servix per a una cosa, i, quan és completa, hi busca la justícia, que en gran es llig millor. La seua proposta del millor ordre social naix d’eixa construcció i d’una experiència: primer l’oligarquia dels Trenta i després la democràcia restaurada, que va condemnar a mort Sòcrates el 399 aC, el van convéncer que cap ciutat real no estava ben governada.

2

En la ciutat acabada hi ha qui decidix, qui la defén i qui produïx. Els governants posseïxen la saviesa i els guardians o auxiliars, la valentia, i els productors cobrixen les necessitats materials. La temprança no la té una sola classe: Plató la descriu com una harmonia que recorre tota la ciutat, el consentiment dels governats a ser governats pels millors, i la demana sobretot als qui més fàcilment es deixen portar pel desig. La justícia és que cadascú es dedique a allò per al que val, i l’ànima té el mateix ordre: és justa quan el desig no usurpa el comandament que correspon a la raó, sostinguda pel coratge, i injusta, com en el tirà, quan el desig governa. Plató afig el mite dels metalls, que presenta els homes fets d’or, plata, bronze o ferro, perquè accepten eixe repartiment com a natural.

3

Perquè els qui dirigixen no avantposen el seu interés, Plató els sotmet a una educació i a una vida en comú. Es formen amb música i gimnàstica, i els millors estudien després matemàtiques i dialèctica. Els guardians no tenen propietat privada ni família pròpia, de manera que res no els separe del bé de la ciutat, la felicitat de la qual es busca com un tot i no la d’una classe. Les dones d’eixa classe reben la mateixa educació i poden exercir les mateixes funcions, perquè Plató considera que la diferència de sexe no és rellevant per a la tasca.

4

La peça central és el filòsof governant. Plató sosté que no hi haurà fi dels mals mentre els filòsofs no governen o els governants no filosofen. La raó és que el filòsof coneix les Idees, i entre elles la del Bé, que dona sentit a tota la resta, i per això sap ordenar la ciutat cap al millor. La imatge del vaixell mostra el perill contrari: una tripulació que es disputa el timó i menysprea com a inútil el pilot, l’únic que sap de navegació.

5

Este govern té una condició exigent. Qui ha contemplat el Bé, com el presoner que ix de la cova, preferiria continuar contemplant, però ha de tornar i compartir la tasca de governar, perquè la ciutat l’ha format. Per això la seua educació és llarga: després dels anys d’estudi i de càrrecs pràctics, només cap als cinquanta anys contempla el Bé i governa per torns. Plató pensa que la millor ciutat és la governada pels qui menys desitgen el poder.

6

Els règims reals, en canvi, es degraden quan falta eixe saber. En el llibre VIII descriu com el règim ideal es corromp en timocràcia, oligarquia, democràcia i tirania, que naix d’un excés de llibertat. En obres tardanes com Les lleis, admetent que rarament hi haurà un governant amb eixe saber, proposa una ciutat regida per lleis com a segon millor règim. Així, la proposta platònica és una ciutat ordenada pel saber del Bé en què la justícia, i no l’interés d’un grup, mesura el poder.

Les idees de la nostra resposta

5 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5
  6. §6

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

El que valoren els criteris

S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe. 1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades. 2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 4 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Filosofia antiga· aquesta pregunta6 de 6 exàmens
  2. Filosofia moderna6 de 6 exàmens
  3. Filosofia contemporània6 de 6 exàmens
  4. Filosofia medieval3 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.