2023Convocatòria ordinària · Pregunta 3
2 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsElegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts):
Torna al tema52 de 65
Després de les 65
Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?
Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantTEXT II
Com que la virtut és de dos tipus, dianoètica i ètica, la dianoètica té el seu origen i la seua capacitat de créixer sobretot en l’ensenyament, ja que te necessitat de l’experiència i del temps, mentre que l’ètica es resultat del costum, raó per la qual el seu nom també està format mitjançant una petita modificació a partir del terme costum. A partir de açò resulta també evident que cap de les virtuts ètiques està en nosaltres per natura. I és que cap de les coses que existeixen per natura pren un costum diferent del natural, com ara la pedra, que naturalment cau cap a baix, no podria ser acostumada a caure cap a dalt, ni un podria acostumar-la encara que la llancés milers de vegades cap amunt; ni tampoc el foc podria adquirir el costum d’anar cap a baix; ni cap altra cosa de les que es produeixen d’una manera en la natura podria esser acostumada a ser d’una altra manera diferent. Per tant, les virtuts no estan en nosaltres ni de manera natural ni contra natura, sinó perquè tenim una disposició natural a rebre-les i perquè les perfeccionem a través del costum.
A més, primer ens fem amb les potencies de tot allò que es present de naixement en nosaltres i després executem els seus actes (cosa que justament és evident en el cas del sentits, ja que no és pel fet de veure moltes vegades o d’escoltar moltes vegades que hem adquirit els sentits, sinó que, al contrari, els utilitzem perquè els tenim i no els tenim pel fet d’haver-los utilitzat). Adquirim virtuts si abans les hem practicades, com també ocorre en el cas de la resta d’arts. En efecte, aprenem fent el que cal fer per aprendre, com ara un es fa constructor construint cases i citarista tocant la cítara. D’aquesta manera, doncs, ens fem justos duent a terme actes de justícia, prudents amb actes de prudència, valents amb actes de valentia”.
ARISTOTELES, Ètica a Nicòmac, Llibre II, 1103 a-b (Traducció de Carles Monzó).
Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor en el TEXT II (2 punts).
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
2 punts
Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor en el TEXT II (2 punts).
Plantejament Es demana mostrar com argumenta Aristòtil que la virtut ètica naix del costum, amb els seus dos arguments i la conclusió.
La resposta, corregida al marge
El text comença distingint dues classes de virtut. La dianoètica deu el seu origen i el seu creixement a l’ensenyament, per la qual cosa demana experiència i temps; l’ètica procedix del costum, i d’ací ve fins i tot el seu nom.
A continuació demostra que la virtut ètica no és natural amb un primer argument: allò que existix per natura no es modifica per hàbit, i per això la pedra no aprendria a pujar ni el foc a baixar. Les virtuts, doncs, no sorgixen ni segons la natura ni contra ella; tenim una disposició natural per a rebre-les, que el costum perfecciona.
Un segon argument contrasta dos ordres. En el natural, com els sentits, la capacitat precedix l’acte: no adquirim la vista a força de veure, sinó que veiem perquè ja la tenim. En les virtuts, com en les arts, passa al contrari: s’adquirixen exercint-les, i hom es fa constructor construint cases.
Tots dos arguments confluïxen en la tesi final: la virtut ètica és fruit de l’hàbit, de manera que ens fem justos fent actes de justícia, prudents amb actes de prudència i valents amb actes de valentia. El natural posa el punt de partida; l’exercici repetit forma el caràcter.
El que valoren els criteris
En qualsevol de les dues possibles formulacions (invariable o a partir d’un enunciat concret del text), s’ha de valorar la capacitat per a mostrar amb claredat l’estructura argumentativa o expositiva del text. D’acord amb el criteri general precedent, la síntesi que es demana com a resposta ha de mostrar que s’ha comprès: 1. Quines són les idees o els arguments principals del text. 2. Com es relacionen entre ells dins de l’estructura expositiva o argumentativa, per a arribar a la tesi o conclusió general. Valoració: Els dos criteris valen igual, fins a un punt cadascú.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia antigaDel mite al logosEls presocràticsSòcrates i els sofistesPlatóAristòtilLa filosofia hel·lenísticaLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana