Metafísica, física i coneixement en Aristòtil

Pregunta 10 · PAU 2023 de la Comunitat Valenciana, extraordinària · 5 punts

Filosofia antigaAristòtilResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

2023Convocatòria extraordinària · Pregunta 10

5 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

Torna al tema63 de 65

Després de les 65

Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?

Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

Metafísica, física i teoria del coneixement en ARISTÒTIL (5 punts).

[5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

5 punts

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.

5 punts

Metafísica, física i teoria del coneixement en ARISTÒTIL (5 punts).

Plantejament Es demana recórrer tres parts de la filosofia d’Aristòtil, la metafísica de la substància i del primer motor, la física del canvi i del cosmos i la teoria del coneixement, i justificar cada una.

La resposta, corregida al marge

1

Aristòtil construïx la seua metafísica enfront de Plató. Considera que separar les Idees de les coses duplica el món sense explicar-lo, i que el real és la substància individual, este cavall o este home, que existix per si mateixa. La metafísica és per a ell la ciència que estudia l’ésser en tant que ésser, i s’ocupa en primer lloc de la substància, a la qual es referixen les altres categories (quantitat, qualitat, lloc…), que són modes d’ésser o accidents seus.

2

Tota substància natural és un compost de matèria i forma, doctrina anomenada hilemorfisme. La matèria és allò de què alguna cosa està feta; la forma, allò que la fa ser el que és. Amb la distinció entre potència i acte explica el canvi: la matèria és el que pot arribar a ser alguna cosa, i l’acte és la realització d’aquesta possibilitat, de manera que la gla és roure en potència. Per a explicar per què alguna cosa és com és proposa quatre causes: material, formal, eficient i final.

3

Aquesta metafísica desemboca en la teologia. Si tot allò que canvia és mogut per una altra cosa, la cadena no pot ser infinita i ha d’haver-hi un primer motor immòbil, acte pur sense matèria ni potència, que mou com mou allò desitjat, és a dir, com a causa final. La seua activitat és pensar-se a si mateix, perquè no hi ha res més digne de ser pensat. És el principi d’un cosmos etern, que no va ser creat ni va tindre començament.

4

En la física, Aristòtil estudia els éssers naturals, que es distingixen perquè duen en si el principi del seu moviment i del seu repòs. Entén el moviment en sentit ampli, com a canvi: de substància (generació i corrupció), de qualitat, de quantitat i de lloc. El seu cosmos té dues regions: el món sublunar, de quatre elements que tendixen al seu lloc natural en línia recta, i els cels, d’èter, que giren en cercles eterns. Nega el buit i entén el temps com a nombre del moviment segons un abans i un després.

5

La teoria del coneixement d’Aristòtil partix de l’experiència. Rebutja la reminiscència platònica: l’intel·lecte és al principi com una tauleta en què no hi ha res escrit, i sense sensació no s’aprén ni es comprén res. Els sentits capten les formes sensibles de les coses sense la seua matèria; la imaginació conserva imatges, la memòria permet acumular records i de molts records del mateix sorgix l’experiència.

6

Sobre esta base intervé l’intel·lecte, que extrau allò universal d’allò particular. Aristòtil distingix un intel·lecte agent, que fa intel·ligibles en acte les formes contingudes en les imatges, i un intel·lecte pacient, que les rep. Així s’obté la ciència, coneixement d’allò universal i necessari per les seues causes, que avança amb la demostració silogística a partir de principis aconseguits per inducció. Amb això Aristòtil funda la lògica, que usa com a instrument de les ciències, i fixa un model de saber, empíric i racional alhora, enfront del de Plató.

Les idees de la nostra resposta

5 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5
  6. §6

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

El que valoren els criteris

S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe. 1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades. 2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 4 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Filosofia antiga· aquesta pregunta6 de 6 exàmens
  2. Filosofia moderna6 de 6 exàmens
  3. Filosofia contemporània6 de 6 exàmens
  4. Filosofia medieval3 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.