2023Convocatòria extraordinària · Pregunta 10
5 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsElegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):
Torna al tema63 de 65
Després de les 65
Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?
Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantMetafísica, física i teoria del coneixement en ARISTÒTIL (5 punts).
[5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
5 punts
Metafísica, física i teoria del coneixement en ARISTÒTIL (5 punts).
Plantejament Es demana recórrer tres parts de la filosofia d’Aristòtil, la metafísica de la substància i del primer motor, la física del canvi i del cosmos i la teoria del coneixement, i justificar cada una.
La resposta, corregida al marge
Aristòtil construïx la seua metafísica enfront de Plató. Considera que separar les Idees de les coses duplica el món sense explicar-lo, i que el real és la substància individual, este cavall o este home, que existix per si mateixa. La metafísica és per a ell la ciència que estudia l’ésser en tant que ésser, i s’ocupa en primer lloc de la substància, a la qual es referixen les altres categories (quantitat, qualitat, lloc…), que són modes d’ésser o accidents seus.
Tota substància natural és un compost de matèria i forma, doctrina anomenada hilemorfisme. La matèria és allò de què alguna cosa està feta; la forma, allò que la fa ser el que és. Amb la distinció entre potència i acte explica el canvi: la matèria és el que pot arribar a ser alguna cosa, i l’acte és la realització d’aquesta possibilitat, de manera que la gla és roure en potència. Per a explicar per què alguna cosa és com és proposa quatre causes: material, formal, eficient i final.
Aquesta metafísica desemboca en la teologia. Si tot allò que canvia és mogut per una altra cosa, la cadena no pot ser infinita i ha d’haver-hi un primer motor immòbil, acte pur sense matèria ni potència, que mou com mou allò desitjat, és a dir, com a causa final. La seua activitat és pensar-se a si mateix, perquè no hi ha res més digne de ser pensat. És el principi d’un cosmos etern, que no va ser creat ni va tindre començament.
En la física, Aristòtil estudia els éssers naturals, que es distingixen perquè duen en si el principi del seu moviment i del seu repòs. Entén el moviment en sentit ampli, com a canvi: de substància (generació i corrupció), de qualitat, de quantitat i de lloc. El seu cosmos té dues regions: el món sublunar, de quatre elements que tendixen al seu lloc natural en línia recta, i els cels, d’èter, que giren en cercles eterns. Nega el buit i entén el temps com a nombre del moviment segons un abans i un després.
La teoria del coneixement d’Aristòtil partix de l’experiència. Rebutja la reminiscència platònica: l’intel·lecte és al principi com una tauleta en què no hi ha res escrit, i sense sensació no s’aprén ni es comprén res. Els sentits capten les formes sensibles de les coses sense la seua matèria; la imaginació conserva imatges, la memòria permet acumular records i de molts records del mateix sorgix l’experiència.
Sobre esta base intervé l’intel·lecte, que extrau allò universal d’allò particular. Aristòtil distingix un intel·lecte agent, que fa intel·ligibles en acte les formes contingudes en les imatges, i un intel·lecte pacient, que les rep. Així s’obté la ciència, coneixement d’allò universal i necessari per les seues causes, que avança amb la demostració silogística a partir de principis aconseguits per inducció. Amb això Aristòtil funda la lògica, que usa com a instrument de les ciències, i fixa un model de saber, empíric i racional alhora, enfront del de Plató.
El que valoren els criteris
S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe. 1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades. 2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia antigaDel mite al logosEls presocràticsSòcrates i els sofistesPlatóAristòtilLa filosofia hel·lenísticaLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana