2025Convocatòria extraordinària · examen de la DANA · Pregunta 3
4 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsTorna al tema17 de 65
Després de les 65
Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?
Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantOpció a
3.a El debat polític sobre el millor ordre social a l'Antiguitat (3 punts).
[3 punts]
3.a.1 A partir del que s’ha exposat i, si ho creieu necessari, amb l’ajuda del vostre coneixement de la història de la filosofia, creieu que podem continuar aprenent d'aquest debat actualment? Per què? (1 punt)
[1 punt]
Opció b
3.b La lluita pels drets i les reivindicacions de les dones a la il·lustració (3 punts)
[3 punts]
3.b.1 A partir del que s’ha exposat i, si ho creieu necessari, amb l’ajuda del vostre coneixement de la història de la filosofia, considereu que aquestes reivindicacions continuen sent necessàries encara avui? Per què? (1 punt)
[1 punt]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
Opció a
3.a3 punts


El debat polític sobre el millor ordre social a l'Antiguitat (3 punts).
Plantejament Es demana una redacció sobre el debat de l’Antiguitat: més d’un autor, de Plató i Aristòtil a l’època hel·lenística.
La resposta, corregida al marge
El debat sobre el millor ordre social naix en les ciutats gregues, on la política era assumpte de tots els ciutadans i es podia discutir quin règim era el millor. Heròdot conta un debat imaginat entre tres nobles perses, Otanes, Megabiz i Dari, que defenen respectivament el govern del poble, el d’uns pocs i el d’un monarca, senyal que els grecs pensaven ja en tres constitucions possibles. Des del segle V a. C., la pregunta per qui ha de governar i sota quines lleis s’enfronta a l’experiència d’Atenes: una democràcia directa que va guanyar guerres i va prosperar, però que també va cometre errors, com la condemna de Sòcrates en 399 a. C. Els filòsofs van prendre posició en eixe debat.
Plató, deixeble de Sòcrates, proposa en La República una ciutat justa dividida en tres classes segons les parts de l’ànima: els governants, guiats per la saviesa; els guardians, pel valor; i els productors, per la temprança. Governen els filòsofs, els únics que coneixen el Bé, i els guardians viuen sense propietat privada i sense família pròpia, perquè l’interés particular no els corrompa. L’educació dels futurs governants és llarga, amb matemàtiques i dialèctica, perquè el poder exigix saber. En el llibre VIII descriu com els règims es degraden, de l’aristocràcia a la timocràcia, l’oligarquia, la democràcia i la tirania, i critica la democràcia perquè deixa el govern a l’opinió i a la demagògia. En el Polític i en les Lleis, ja ancià, concedix un paper major a la llei escrita com a segon millor règim.
Aristòtil, deixeble de Plató, partix de l’estudi de nombroses constitucions i sosté en la Política que l’ésser humà és un animal polític, que només aconseguix la vida bona en la polis. Distingix tres formes rectes de govern (monarquia, aristocràcia i politeia), que busquen el bé comú, i les seues desviacions (tirania, oligarquia i democràcia), que busquen l’interés dels governants. Jutja millor, per estable, una politeia amb àmplia classe mitjana i govern de la llei. Creu a més que el ciutadà ple és qui participa per torns en els judicis i en el govern.
El debat no va començar ni va acabar amb ells. Els sofistes havien presentat les lleis com a convenció humana (nomos) i algun, com Trasímac, la justícia com l’interés del més fort. Després d’Alexandre Magne, els estoics, amb Zenó de Citi, desenvolupen el cosmopolitisme, una ciutat comuna a tots els éssers racionals, i els epicuris entenen la justícia com un pacte útil per a no fer-se mal. Més tard, Polibi, historiador grec del segle II a. C., va explicar l’estabilitat de la República romana per la seua constitució mixta, que combinava cònsols (monarquia), Senat (aristocràcia) i assemblees (democràcia), una idea hereva d’Aristòtil que influirà en la separació de poders moderna.
En conclusió, el pensament antic va oferir dues grans respostes, el govern dels savis de Plató i el règim mixt i legal d’Aristòtil, dins d’un debat més ampli sobre la llei, la justícia i la igualtat que les nostres democràcies encara no han resolt.
3.a.11 punt


A partir del que s’ha exposat i, si ho creieu necessari, amb l’ajuda del vostre coneixement de la història de la filosofia, creieu que podem continuar aprenent d'aquest debat actualment? Per què? (1 punt)
Plantejament Es demana una postura raonada que unisca el debat antic amb l’actualitat; després, els millors arguments de l’altra banda.
La resposta, corregida al marge
Pense que sí, perquè aquell debat no s’ha tancat. Plató va plantejar si ha de governar qui sap, qüestió que reapareix quan es discutix fins a quin punt les decisions s’han de delegar en experts, i la seua advertència contra la demagògia que afalaga la majoria s’escolta quan es parla de notícies falses i de populisme. Aristòtil aporta la importància de la classe mitjana i de l’imperi de la llei per a l’estabilitat: les societats molt desiguals es polaritzen i amenacen les institucions. Els sofistes, per la seua banda, recorden que les lleis són obra humana i per tant discutibles i millorables, cosa que sosté hui el debat sobre reformar les constitucions.
Aprendre no significa copiar. Plató i Aristòtil acceptaven l’esclavitud i excloïen les dones, i hui donem per descomptat que els drets són universals. Convé llegir el debat com un conjunt de preguntes i d’arguments que contrastar amb la nostra experiència, no com un programa polític.
Si defenses el contrari
Qui pense que no podem aprendre d’eixe debat dirà que la polis era una comunitat xicoteta, esclavista i excloent, tan diferent dels Estats actuals que les seues solucions no es poden traslladar, i que algunes, com el govern dels filòsofs, són perilloses: Karl Popper va veure en Plató, en 1945, un precedent del totalitarisme. Per a eixa posició, servix més mirar els problemes actuals que els remeis antics.
L’examen no demana una postura determinada: el que compta és raonar bé la que defenses.
Opció b
3.b3 punts


La lluita pels drets i les reivindicacions de les dones a la il·lustració (3 punts)
Plantejament Es demana una redacció amb introducció, desenvolupament i conclusió; cal reunir diverses veus de la Il·lustració que van reclamar drets per a les dones, també les que s’hi van oposar.
La resposta, corregida al marge
La Il·lustració va proclamar la raó i la igualtat natural dels éssers humans i, tanmateix, va deixar les dones fora de la ciutadania. D’eixa contradicció va nàixer una crítica: si la raó és universal, no pot haver-hi una meitat de la humanitat que no l’exercisca. El llenguatge dels drets naturals oferia la base d’eixa crítica: si els drets procedixen de la naturalesa racional i no del naixement, tampoc no haurien de dependre del sexe. Alguns antecedents la preparen: Poulain de la Barre, seguidor de Descartes, va escriure en 1673 que la ment no té sexe, i a Espanya Feijoo va defendre les dones en 1726. En la seua Defensa de les dones va negar que foren inferiors per naturalesa.
Rousseau va ser el contrapunt. En Emili (1762) educa Sofia per a agradar i obeir el marit, i fixa així una teoria de la complementarietat que justificava l’exclusió política de les dones. Contra eixa idea, el marqués de Condorcet va defendre en 1790 que les dones tenien dret de ciutadania, perquè tenen els mateixos drets naturals per ser éssers sensibles i capaços de raonar.
En plena Revolució Francesa, la Declaració de 1789 va proclamar els drets de l’home i del ciutadà sense nomenar les dones. Olympe de Gouges va respondre en 1791 amb la seua pròpia Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana, que adopta la forma d’aquell text i l’estén a elles: igualtat jurídica i política amb els homes, perquè els principis universals no pogueren excloure-les. Va ser guillotinada en 1793 pels seus escrits contra els jacobins.
Mary Wollstonecraft va respondre en 1792 amb la Vindicació dels drets de la dona. Nega que existisquen virtuts pròpies de cada sexe: si la dona és un ésser racional, ha de ser virtuosa per la seua pròpia raó i no per obediència, i una dona dependent del marit no ho pot ser. D’ací que reclame per a ella educació i, amb ella, independència. Ja en 1790 havia respost a Burke en la Vindicació dels drets dels homes, i ara aplicava el seu argument: si els drets naixen de la raó, no poden dependre del sexe. Va proposar escoles nacionals mixtes perquè xiquets i xiquetes es formaren junts.
No tots els il·lustrats les van acompanyar: Kant, en la Metafísica dels costums (1797), compta les dones entre els ciutadans passius, sense vot, mentre que Theodor von Hippel havia publicat en 1792 Sobre la millora civil de les dones. En el segle XVIII altres veus, com Josefa Amar y Borbón a Espanya (1786), van defendre el talent de les dones. Les reivindicacions van tindre poca resposta immediata: el Codi napoleònic de 1804 va consagrar la seua submissió jurídica, i en 1793 la Convenció ja havia prohibit els clubs polítics de dones. Però van obrir el camí del sufragisme i del feminisme posterior, que partirà de la mateixa exigència d’aplicar a les dones els principis il·lustrats de raó, igualtat i drets.
3.b.11 punt


A partir del que s’ha exposat i, si ho creieu necessari, amb l’ajuda del vostre coneixement de la història de la filosofia, considereu que aquestes reivindicacions continuen sent necessàries encara avui? Per què? (1 punt)
Plantejament Es demana una postura raonada que unisca el tema amb la situació d’hui; després, els millors arguments de l’altra banda.
La resposta, corregida al marge
Crec que sí que continuen sent necessàries, encara que el seu objecte ha canviat. Gouges reclamava la igualtat política, i hui la representació equilibrada no arriba per si sola: a Espanya va fer falta la llei d’igualtat de 2007, que va imposar llistes electorals amb un mínim del 40 % de cada sexe. I la violència contra les dones està tan estesa que el Consell d’Europa va aprovar en 2011 el Conveni d’Istanbul per a previndre-la i perseguir-la.
Els ideals de la Il·lustració, raó, igualtat i universalitat, continuen sent el criteri amb què es jutja eixa situació. Allò que cal evitar és donar per aconseguit allò que és només formal: una llei igualitària no basta si les pràctiques i els prejudicis la contradiuen. Tampoc no és un assumpte només de dones: una societat més igualitària en el repartiment de les cures i del poder beneficia tots, com ja intuïen els qui demanaven educar tots dos sexos del mateix mode.
Si defenses el contrari
Qui considere que ja no són necessàries pot sostindre que les bretxes que queden s’expliquen millor per la classe, l’edat o l’origen que pel sexe, i que el llenguatge de la reivindicació il·lustrada, pensat per a conquerir drets que ja existixen, no servix per als problemes actuals, que són d’aplicació i no de reconeixement.
L’examen no demana una postura determinada: el que compta és raonar bé la que defenses.
El que valoren els criteris
Criteris de correcció: 3. Els temes de la redacció s'emmarcaran en els sabers bàsics de l'assignatura. (Fins a 3 punts) S’han de valorar els aspectes següents: 1. Estructura: la redacció ha de tenir la forma d'introducció, desenvolupament i conclusió, i ha de mostrar coherència argumentativa i un ús adequat de la terminologia. (Fins a 1 punt) 2. Desenvolupament adequat del tema. La resposta ha d'oferir els continguts necessaris per a desenrotllar una exposició pertinent i completa del tema, tenint com a referència l'epígraf dels sabers bàsics en el qual s'emmarca. (Fins a 2 punts). 3.1 Cada tema de la redacció està acompanyat d'una qüestió. L'estudiant/a, amb ajuda, si ho creu convenient, del seu conocimiento de la història de la filosofia, ha de posar en relació el tema amb aspectes rellevants de l'actualitat (científics, artístics, històrics, ètics, polítics, filosòfics, etc.). (Fins a 1 punt) S’han de valorar els aspectes següents de manera global: 1) Identificació fonamentada de la problemàtica en l'actualitat. 2) Relació significativa amb aspectes actuals. 3) Profunditat de l'anàlisi.
La correcció de la llengua: La deducció global màxima en l'exercici és 1 punt, de la manera següent: -Els dos primers errors ortogràfics no es penalitzen. -Si es repeteix la mateixa falta d'ortografia, aquesta s’ha de comptar com una de sola. -A partir de la tercera falta d'ortografia cal deduir -0,10 punts fins un màxim d'1 punt. -Més enllà dels errors d'argumentació i de comprensió que afecten el contingut de les respostes, es pot deduir un màxim de mig punt per errors de redacció, presentació, falta de coherència, falta de cohesió, incorrecció lèxica i incorrecció gramatical. En aquells casos en què la suma de les deduccions anteriors siga superior a 1 punt, aquesta és la màxima deducció permesa: 1 punt.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia antigaDel mite al logosEls presocràticsSòcrates i els sofistesPlatóAristòtilLa filosofia hel·lenísticaLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2025, convocatòria extraordinària, examen de la DANA. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana