2025Convocatòria ordinària · Pregunta 1
4 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsTorna al tema7 de 65
Després de les 65
Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?
Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantTEXT A
Els filòsofs presocràtics tenien en comú una característica de gran importància: eren racionals.
[…]
En primer lloc, aquesta afirmació no implica que els grecs, com a poble, foren especialment proclius a la raó ni que mancaren especialment de supersticions […]. També és un error pensar que la racionalitat és un distintiu o una prerrogativa de les ciències naturals […]. En tercer lloc, no s’ha de suposar que els homes racionals hagen de rebutjar resoltament el sobrenatural […]. Finalment, la racionalitat no és sempre verdadera: les idees raonades sovint són falses, i el raonament –fins i tot un raonament bo i admirable– no és invariablement clar i sòlid. Poques opinions presocràtiques són verdaderes, i menys encara tenen un bon fonament. Però, malgrat tot, són, en un sentit vague encara que significatiu, racionals: es caracteritzen per estar recolzades en l’argument, reforçades per la raó i basades en proves.
Per tant, quan dic que els presocràtics eren homes racionals, només vull dir això: que les grans i audaces teories que van expressar van ser presentades no com a declaracions ex cathedra […], sinó com a conclusions dels arguments, com a proposicions raonades perquè uns homes raonables les estudiaren i discutiren. I quan afirme que els presocràtics van ser els pares del pensament racional tan sols afirme que van ser els primers homes que conscientment van subordinar les afirmacions gratuïtes a l’argument i el dogma, a la lògica.
J. BARNES, Los presocráticos, Càtedra, 2000 (trad. de E. Martín López).
(Versió en valencià, servei de llengües UA)
TEXT B
PREÀMBUL Les mares, les filles, les germanes, representants de la nació, demanen ser constituïdes en Assemblea nacional. En considerar que la ignorància, l’oblit i el menyspreu dels drets de la dona són les úniques causes dels mals públics i de la corrupció dels governs, han resolt exposar en una resolució solemne els drets naturals, inalienables i sagrats de la dona, a fi que aquesta declaració, constantment present per a tots els membres del cos social, els recorde en tot moment els seus drets i els seus deures, a fi que els actes del poder de les dones i els del poder dels homes puguen ser, en tot moment, comparats amb l’objectiu de qualsevol institució política, essent-ne més respectats, a fi que les reclamacions de les ciutadanes, fonamentades des d’aquest moment en principis simples i indiscutibles, orienten sempre al sosteniment de la Constitució, dels bons costums i de la felicitat de tots.
En conseqüència, el sexe superior tant en bellesa com en coratge, en els sofriments maternals, reconeix i declara, en presència i sota els auspicis de l’Ésser Suprem, els Drets següents de la dona i de la ciutadana.
ARTICLE PRIMER La dona naix lliure i roman igual a l’home en drets. Les distincions socials no poden fonamentar-se més que en la utilitat comuna.
OLYMPE DE GOUGES, Declaració dels drets de la dona i la ciutadana, PUV, 2021 (trad. de V. Olmos ).
Opció A
1.1 Especifiqueu el tema i/o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)
[1 punt]
1.2 Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text i la relació que guarden entre elles (1.5 punts) (100 paraules, aprox.)
[1,5 punts]
1.3 Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context historicofilosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d'aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.)
[1,5 punts]
Opció B
1.1 Especifiqueu el tema i/o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)
[1 punt]
1.2 Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text i la relació que guarden entre elles (1.5 punts) (100 paraules, aprox.)
[1,5 punts]
1.3 Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context historicofilosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d'aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.)
[1,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
Opció A
1.11 punt
Especifiqueu el tema i/o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)
Plantejament Es demana el tema del text de Barnes en una o dues frases: quina qüestió tracta.
La resposta
El text tracta del sentit en què eren racionals els presocràtics: per a Barnes, ser racional no és encertar ni excloure el sobrenatural, sinó recolzar les tesis en arguments.
Les idees de la nostra resposta
1 punt. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.
Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.
1.21,5 punts
Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text i la relació que guarden entre elles (1.5 punts) (100 paraules, aprox.)
Plantejament Es demana la tesi de Barnes i les idees en què es basa, amb la seua relació: primer la tesi, després com s’encadenen les precisions fins a la definició positiva.
La resposta, corregida al marge
La tesi de Barnes és que els presocràtics eren racionals no per encertar, sinó perquè van presentar les seues teories com a conclusions d’arguments i no com a declaracions d’autoritat.
Per a sostindre-la, Barnes descarta primer quatre malentesos: la racionalitat no és un tret propi dels grecs, ni exclusiu de les ciències naturals, ni incompatible amb el sobrenatural, ni equival a veritat. Segons Barnes, poques opinions presocràtiques són verdaderes i menys encara estan ben fonamentades, i tanmateix són racionals en un sentit ampli. D’ací passa a la definició positiva: per a Barnes, els presocràtics van ser els primers que van subordinar conscientment l’afirmació gratuïta a l’argument i el dogma a la lògica.
1.31,5 punts
Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context historicofilosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d'aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.)
Plantejament Es demanen dues coses: situar el text en els orígens de la filosofia grega, amb les seues circumstàncies socials i polítiques, i relacionar-lo amb un altre autor, amb semblances i diferències.
La resposta, corregida al marge
El text es situa en els segles VI i V a. C., a les ciutats gregues de Jònia i de la Magna Grècia, amb Milet, Efes i Elea com a focus. Eren ciutats de comerciants i navegants, amb escriptura alfabètica i contacte amb Egipte i Mesopotàmia. A més, aquelles ciutats eren polis amb assemblees i debat públic, sense una casta sacerdotal amb el monopoli del saber, i per això les explicacions podien discutir-se. En eixe ambient les explicacions mítiques d’Homer i Hesíode deixen pas a la recerca de la naturalesa (physis) i del principi (arché) de totes les coses, amb Tales, Anaximandre, Heràclit o Parmènides.
Es pot relacionar amb Aristòtil. En el llibre I de la Metafísica, Aristòtil recull els presocràtics com els primers investigadors de les causes i els anomena fisiòlegs. Coincidixen a buscar una explicació del canvi sense recórrer als déus i a recolzar-la en arguments. Però Aristòtil distingix quatre causes i explica el canvi amb la potència i l’acte, mentre que els presocràtics busquen sobretot un principi material únic, i Parmènides va arribar a negar el canvi.
Opció B
1.11 punt
Especifiqueu el tema i/o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)
Plantejament Es demana el tema del preàmbul i de l’article primer de Gouges en una o dues frases.
La resposta
El text tracta dels drets de la dona com a ciutadana: Gouges denuncia que el seu menyspreu causa els mals públics i reclama per a la dona la igualtat amb l’home en drets.
Les idees de la nostra resposta
1 punt. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.
Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.
1.21,5 punts
Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text i la relació que guarden entre elles (1.5 punts) (100 paraules, aprox.)
Plantejament Es demana la tesi de Gouges i les idees en què es basa, amb la seua relació: del diagnòstic al remei i d’este al fonament de l’article primer.
La resposta, corregida al marge
La tesi de Gouges és que la dona naix lliure i és igual a l’home en drets, i que les distincions socials només poden fonamentar-se en la utilitat comuna.
Per a defendre-la, Gouges partix d’un diagnòstic: els mals públics no els causen les dones, sinó que s’ignoren els seus drets. Per això proposa proclamar eixos drets per escrit, com a drets naturals que pertanyen a la dona i que ningú no li concedix. Arriba a invertir la jerarquia del seu temps en dir de la dona «el sexe superior tant en bellesa com en coratge». L’article primer de Gouges dona el fonament: si la llibertat i la igualtat són naturals, l’exclusió de les dones no té justificació.
1.31,5 punts
Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context historicofilosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d'aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.)
Plantejament Es demanen el context de la Revolució francesa i la relació amb una altra autora, amb allò que les unix i allò que les separa.
La resposta, corregida al marge
El text pertany a la França revolucionària: la Declaració dels drets de l’home i del ciutadà de 1789 va proclamar la igualtat, però la Constitució de 1791 va distingir ciutadans actius i passius i va deixar les dones sense drets polítics. Gouges, dramaturga i activista, va publicar en 1791 la seua Declaració com a rèplica d’aquell text, i va morir guillotinada en 1793 pels seus escrits polítics.
Es relaciona amb Mary Wollstonecraft, perquè la seua Vindicació dels drets de la dona (1792) compartix amb Gouges l’universalisme il·lustrat: si tots els éssers humans són racionals, les dones tenen dret a la mateixa ciutadania. La diferència està en el mètode: Gouges redacta un text jurídic calcat de la Declaració de 1789, mentre que Wollstonecraft argumenta des de l’educació i rebutja que la virtut femenina haja de ser distinta de la masculina. Wollstonecraft discrepa a més de Rousseau, que en l’Emili educa Sofia per a agradar i servir Emili, i concep la dona per a la vida domèstica.
El que valoren els criteris
L'alumne/a ha de respondre les tres qüestions sobre el text triat. El text proposat pot correspondre, o bé a fonts primàries de la història de la filosofia i els seus autors o autores clàssiques, o bé a fonts secundàries que s'ocupen dels sabers bàsics de la matèria. En aquest últim cas, per al desenvolupament de les preguntes s’ha de tenir en compte la temàtica o la problemàtica abordada en el text, així com, si escau, l'autor/a o autors/es i el/s corrent/s o l’etapa o etapes filosòfiques a què al·ludeix el text. Criteris de correcció: 1.1 Especifiqueu el tema i/o problemàtica del text. (Fins a 1 punt). Identificació del tema o assumpte general de què tracta el text. I/o, si és el cas, exposició de la problemàtica o pregunta que s'ha plantejat al text. 1.2 Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text. (Fins a 1.5 punts). a) Identificació explícita de la tesi o idea principal defensada al text en relació amb el tema o problema que planteja. (Fins a 0,5 punts) b) Identificació explícita i explicació clara de les idees del text i de la relació que guarden entre si evitant la mera repetició del text. (Fins a 1 punt). 1.3 Contextualització/relació: Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context historicofilosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors/es i/o corrent/s d'aquest període o d'altres. que s'enfronten al mateix problema. (Fins a 1.5 punts) a) Contextualización historicofilosòfica. (Fins a 0.5 punts). S’ha de situar adequadament el text dins del seu context historicofilosòfic i indicar les circumstàncies socials, polítiques i/o culturals rellevants que influeixen en la qüestió presentada. b) Relació amb un altre o altres autors/es i/o corrent/s. (Fins a 1 punt) Connexió amb altres pensadors: s’ha de relacionar el tema o la problemàtica del fragment amb almenys un altre autor/a o corrent filosòfic del mateix període o d'un altre que aborden un tema o problema semblant. Això inclou esmentar les seues idees i com s'enfronten a la mateixa qüestió. S’ha de valorar si l'estudiant/a ofereix una anàlisi crítica sobre les semblances i diferències entre les postures de l'autor/a del fragment i els altres autors/corrents esmentats.
La correcció de la llengua: La deducció global màxima en l'exercici és 1 punt, de la manera següent: -Els dos primers errors ortogràfics no es penalitzen. -Si es repeteix la mateixa falta d'ortografia, aquesta s’ha de comptar com una de sola. -A partir de la tercera falta d'ortografia cal deduir -0,10 punts fins un màxim d'1 punt. -Més enllà dels errors d'argumentació i de comprensió que afecten el contingut de les respostes, es pot deduir un màxim de mig punt per errors de redacció, presentació, falta de coherència, falta de cohesió, incorrecció lèxica i incorrecció gramatical. En aquells casos en què la suma de les deduccions anteriors siga superior a 1 punt, aquesta és la màxima deducció permesa: 1 punt.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia antigaDel mite al logosEls presocràticsSòcrates i els sofistesPlatóAristòtilLa filosofia hel·lenísticaLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana