Definició d’ètica en Aristòtil

Pregunta 4 · PAU 2023 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 2 punts

Filosofia antigaAristòtilResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

2023Convocatòria ordinària · Pregunta 4

2 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

Elegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts):

Torna al tema53 de 65

Després de les 65

Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?

Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

TEXT II

Com que la virtut és de dos tipus, dianoètica i ètica, la dianoètica té el seu origen i la seua capacitat de créixer sobretot en l’ensenyament, ja que te necessitat de l’experiència i del temps, mentre que l’ètica es resultat del costum, raó per la qual el seu nom també està format mitjançant una petita modificació a partir del terme costum. A partir de açò resulta també evident que cap de les virtuts ètiques està en nosaltres per natura. I és que cap de les coses que existeixen per natura pren un costum diferent del natural, com ara la pedra, que naturalment cau cap a baix, no podria ser acostumada a caure cap a dalt, ni un podria acostumar-la encara que la llancés milers de vegades cap amunt; ni tampoc el foc podria adquirir el costum d’anar cap a baix; ni cap altra cosa de les que es produeixen d’una manera en la natura podria esser acostumada a ser d’una altra manera diferent. Per tant, les virtuts no estan en nosaltres ni de manera natural ni contra natura, sinó perquè tenim una disposició natural a rebre-les i perquè les perfeccionem a través del costum.

A més, primer ens fem amb les potencies de tot allò que es present de naixement en nosaltres i després executem els seus actes (cosa que justament és evident en el cas del sentits, ja que no és pel fet de veure moltes vegades o d’escoltar moltes vegades que hem adquirit els sentits, sinó que, al contrari, els utilitzem perquè els tenim i no els tenim pel fet d’haver-los utilitzat). Adquirim virtuts si abans les hem practicades, com també ocorre en el cas de la resta d’arts. En efecte, aprenem fent el que cal fer per aprendre, com ara un es fa constructor construint cases i citarista tocant la cítara. D’aquesta manera, doncs, ens fem justos duent a terme actes de justícia, prudents amb actes de prudència, valents amb actes de valentia”.

ARISTOTELES, Ètica a Nicòmac, Llibre II, 1103 a-b (Traducció de Carles Monzó).

Definix el terme “ètica”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autor del TEXT II (2 punts).

[2 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

2 punts

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.

2 punts

Definix el terme “ètica”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autor del TEXT II (2 punts).

Plantejament Es demana definir «ètica» a partir de l’ús que en fa el text, que l’aplica a la virtut, i completar-la amb la filosofia d’Aristòtil.

La resposta, corregida al marge

1

En el text, «ètica» no s’aplica a una disciplina, sinó a una classe de virtut: la que perfecciona el caràcter i s’oposa a la dianoètica, pròpia de l’enteniment. És una disposició que s’adquirix pel costum, no un saber que s’ensenya.

2

El text dona dos pistes del seu ús. La primera és lingüística: el seu nom es forma amb una lleugera modificació de «costum». La segona és causal: cap virtut ètica no està en nosaltres per natura, encara que tinguem aptitud per a rebre-la, i s’adquirix practicant-la, com les arts, de manera que la justícia fa justos.

3

Aristòtil hi afig que eixa disposició és un hàbit estable, que ens inclina a triar bé. Consistix en un punt intermedi entre passar-se i quedar-se curt, adaptat a cada persona i assenyalat per la raó del prudent. Per això l’ètica, en l’Ètica a Nicòmac, és el camí de formació del caràcter que du a la felicitat.

Les idees de la nostra resposta

2 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

El que valoren els criteris

S’ha de valorar la capacitat per a definir termes filosòfics o expressions, analitzant-los a partir de l’ús que se’n fa en el text. 1. La resposta ha d’incloure expressament una definició del terme proposat (o, si és el cas, dels dos proposats, aclarint la seua relació). 2. La definició ha d’elaborar-se a partir de la informació que ofereix el text i fent referències explícites a l’ús que s’hi fa del terme o dels termes. 3. L’explicació del terme o dels termes s’ha de complementar amb el coneixement general sobre ells derivat de l’estudi de la filosofia de l’autor. Valoració: Els tres criteris valen igual, fins un terç dels dos punts cadascú..

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 4 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Filosofia antiga· aquesta pregunta6 de 6 exàmens
  2. Filosofia moderna6 de 6 exàmens
  3. Filosofia contemporània6 de 6 exàmens
  4. Filosofia medieval3 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.