Síntesi de l’Ètica a Nicòmac

Pregunta 3 · PAU 2024 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 2 punts

Filosofia antigaAristòtilResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

2024Convocatòria ordinària · Pregunta 3

2 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

Elegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts):

Torna al tema20 de 65

Després de les 65

Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?

Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

TEXT II

Així doncs, primerament cal observar açò: que les coses de tal natura tenen una tendència natural a ser corrompudes pel defecte i per l’excés, com estem a punt de veure en els casos del vigor físic i de la salut (ja que en temes obscurs cal fer ús d’exemples clars). En efecte, els exercicis físics practicats en excés i en defecte fan malbé el vigor físic i de manera similar també les begudes i els menjars, quan són massa abundants o massa escassos, fan malbé la salut, mentre que en la seua mesura els propicien, els fan créixer i els conserven. D'aquesta manera, doncs, ocorre també amb la temprança i la valentia així com en la resta de virtuts. I és que qui fuig de tot i a tot té por i no planta cara a res, es fa covard, i qui no sent en absolut por de res, sinó que acudeix a l'encontre de tot, temerari. De manera similar també qui gaudeix de tot tipus de plaer i no se n'aparta de cap, es fa desenfrenat, i qui el defuig tot, com els rústics, un insensible. Certament, la temprança i la valentia són corrompudes per l'excés i el defecte però conservades pel terme mig.

Però no només el naixement, el desenvolupament i la corrupció de les virtuts es produeixen pels mateixos motius i sota les mateixes condicions, sinó que també els seus actes tindran lloc en les mateixes circumstàncies. I és que també ocorre així en els altres casos que són més clars, com ara el del vigor físic. Efectivament, aquest es produeix pel fet de tenir una bona alimentació i resistir moltes fatigues, i açò podria fer-ho principalment el vigorós.

ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac, II, 1104 a. (trad. de C. Monzó)

Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor en el TEXT II (2 punts).

[2 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

2 punts

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.

2 punts

Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor en el TEXT II (2 punts).

Plantejament Es demana ordenar les idees del fragment d’Aristòtil fins a la seua tesi, sense parafrasejar-lo frase a frase.

La resposta, corregida al marge

1

El text partix d’una observació: hi ha coses, ací les virtuts, que es destruïxen per defecte i per excés. Per a aclarir allò obscur amb allò clar, Aristòtil acudix al vigor físic i la salut. Massa o massa poc exercici arruïna el primer, menjar i beure excessius o escassos arruïnen la segona, i amb mesura es produïxen, creixen i es conserven.

2

Aplica després eixa mateixa regla a la conducta. Qui fuig de tot i té por es fa covard, i qui no tem res, temerari; qui gaudix de tot plaer es fa desenfrenat, i qui els defuig tots, insensible. Per això la temprança i la valentia es destruïxen per excés i per defecte, i el terme mig les conserva.

3

Un segon paràgraf afig que el que origina, augmenta i destruïx les virtuts és també el que decidix les seues operacions. Ho il·lustra de nou amb el vigor físic, que es produïx menjant bé i resistint fatigues, i que practica millor qui ja el té.

4

Així, el raonament va de la regla general a l’aplicació moral i d’ací a la relació entre causa i acte. La tesi és que la virtut es forma i es conserva en la mesura justa, i que qui la té exercix amb ella el mateix que la va produir.

Les idees de la nostra resposta

2 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

El que valoren els criteris

En qualsevol de les dues possibles formulacions (invariable o a partir d’un enunciat concret del text), s’ha de valorar la capacitat per a mostrar amb claredat l’estructura argumentativa o expositiva del text. D’acord amb el criteri general precedent, la síntesi que es demana com a resposta ha de mostrar que s’ha comprès: 1. Quines són les idees o els arguments principals del text. 2. Com es relacionen entre ells dins de l’estructura expositiva o argumentativa, per a arribar a la tesi o conclusió general. Valoració: Els dos criteris valen igual, fins a un punt cadascú.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 4 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Filosofia antiga· aquesta pregunta6 de 6 exàmens
  2. Filosofia moderna6 de 6 exàmens
  3. Filosofia contemporània6 de 6 exàmens
  4. Filosofia medieval3 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.