2025Convocatòria ordinària · examen de reserva · Pregunta 1
4 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsTorna al tema10 de 65
Després de les 65
Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?
Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantTEXT A
A mi, de jove, em passà el mateix que a altres nois. Vaig decidir dedicar-me a la política de la ciutat tan bon punt pogués disposar de mi mateix. I, pel que fa als afers públics, vaig trobar-me enmig dels fets següents. La forma de govern d’aleshores rebia molts atacs, i va produir-se un canvi de règim, el nou règim fou presidit per cinquanta-un homes en qualitat de caps, onze a la vila, deu al Pireu - cadascun d’aquests dos grups havia d’administrar el mercat i els afers municipals- i trenta més que van ser nomenats caps amb poders suprems. D’aquests ciutadans, resultava que uns quants eren familiars i coneguts meus, i de seguida em van cridar com si em convidessin a una activitat que m’esqueia. I em va passar una cosa que no ens ha de fer estrany si tenim en compte la meua jovenesa. Vaig creure, en efecte, que l’administració d’aquells homes portaria realment la ciutat d’una vida injusta a una existència justa, de manera que parava molta atenció al que feien. Però vaig veure que, en poc temps, aconseguiren que el règim anterior lluís com l’or: entre altres coses, un home aleshores d’edat avançada que m’era car, Sòcrates, de qui jo gosaria dir que era el més just d’aquell temps, fou enviat amb altres homes a cercar un ciutadà per portar-lo a la força a ser executat, a fi que també ell, Sòcrates, prengués part efectivament en els mateixos afers que els governants, de bon grat o contracor; no va obeir, sinó que li semblà millor d’exposar-se a tota mena de perills que no pas fer-se col·laborador de les accions impies d’aquells homes.
Plató, Carta Sèptima, 324d-325a. Cartes (trad. R, Garrigasait). Fundació Bernat Metge.
TEXT B
La perspectiva que adopten és la de la moral existencialista. Tot subjecte es posa concretament a través dels projectes com una trascendencia; no acompleix la seua llibertat sinó per la seva perpètua projecció cap a d’altres llibertat, no hi ha altra justificació de l’existència present que la seva expansió cap a un avenir indefinidament obert. Cada vegada que la trascèndencia esdevé immanència, hi ha degradació de l’existència en «en-sí», de la llibertat en facticitat; aquesta caiguda és una falta moral si és consentida pel subjecte; si li es infligida, pren la forma d’una frustració i d’una opressió; en tots dos casos és un mal absolut. Tot individu que té la preocupació de justificar la seva existencia, sent aquesta como una necessitat indefinida de trascendir-se. Ara bé, allò que defineix d’una manera singular la situación de la dona és que, essent com tot ésser humà una llibertat autónoma, es descobreix i es tria en un món on el shomes li imposem d’assumir-se com l¡Altre: hom pretén de fixar-la en objecte i destinar-la a la immanència, ja que la seva trascendencia será perpetuament transcendida per un altra consciència esencial i soberana. El drama de la dona és aquest conflicto entre la reivindicació fonamental de tot subjecte que es considera com l’essencial, i les exigències d’una situación que la constitueix com a inessencial. En la condició femenina, com pot acomplir-se un ésser humà? Quins camins li són oberts? Quins condueixen a atzucacs? Com retrobar la indepèndencia al sí de la depèndencia? Quines circumstàncies limiten la llibertat de la dona, i, pot ella ultrapasar-les? Aquestes són les qüestions fonamentals que voldríem dilucidar.
Simone de Beauvoir, El segon sexe. Introducció (trad. Herminia Grau de Duran)
Opció A
1.1 Especifiqueu el tema i/o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)
[1 punt]
1.2 Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text i la relació que guarden entre elles (1.5 punts) (100 paraules, aprox.)
[1,5 punts]
1.3 Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context historicofilosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d'aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.)
[1,5 punts]
Opció B
1.1 Especifiqueu el tema i/o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)
[1 punt]
1.2 Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text i la relació que guarden entre elles (1.5 punts) (100 paraules, aprox.)
[1,5 punts]
1.3 Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context historicofilosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d'aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.)
[1,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
Opció A
1.11 punt
Especifiqueu el tema i/o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)
Plantejament Es demana el tema del passatge de la Carta Sèptima en una o dues frases: quina qüestió planteja l’experiència política de Plató.
La resposta
El text tracta del xoc del jove Plató entre política i justícia: esperava que els Trenta foren justos, però el seu règim va resultar pitjor, i els Trenta van voler fer còmplice Sòcrates d’un crim.
Les idees de la nostra resposta
1 punt. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.
Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.
1.21,5 punts
Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text i la relació que guarden entre elles (1.5 punts) (100 paraules, aprox.)
Plantejament Es demana la tesi del passatge i les idees en què es basa, amb la seua relació: de l’esperança al desengany i d’este al contrast amb Sòcrates.
La resposta, corregida al marge
La tesi de Plató és que el règim dels Trenta, que prometia portar la ciutat de la injustícia a la justícia, va resultar pitjor que l’anterior, i que Sòcrates, el més just del seu temps, es va negar a col·laborar.
Es basa en tres fets. Primer, l’esperança del jove Plató: tenia parents entre els governants i va creure que traurien la ciutat d’un règim injust. Després, el desengany de Plató: en poc temps els Trenta van fer que el règim anterior semblara d’or. Finalment, la prova d’integritat de Sòcrates: els Trenta li van ordenar detindre un ciutadà perquè l’executaren i es va negar, arriscant-ho tot abans que col·laborar en les seues iniquitats.
1.31,5 punts
Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context historicofilosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d'aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.)
Plantejament Es demanen el context de l’Atenes posterior a la guerra del Peloponès i la relació amb un altre autor, amb semblances i diferències.
La resposta, corregida al marge
En la Carta Sèptima, Plató, ja major, conta la seua joventut en l’Atenes que va perdre la guerra del Peloponès davant d’Esparta en el 404 a. C. Després de la derrota, els Trenta, entre ells Crítias i Càrmides, parents de Plató, van imposar amb suport espartà un règim de terror en el 404-403 a. C., i la democràcia restaurada va condemnar Sòcrates en el 399 a. C. Eixes experiències el van apartar de la política activa.
La seua resposta va ser teòrica: en la República Plató afirma que només hi haurà justícia en les ciutats quan el poder polític i la filosofia coincidisquen en les mateixes persones, perquè només qui coneix el Bé pot governar amb justícia. Es pot relacionar amb el sofista Trasímac, que en el llibre I de la República defén que el just és allò que convé al més fort, i que les lleis expressen l’interés del poder. Coincidixen a constatar que el poder real sol servir qui l’exercix, però es diferencien en el fet que Plató nega que això siga la justícia i fonamenta la política en el coneixement del Bé. Aristòtil, a diferència de Plató, no busca la ciutat ideal, sinó que estudia constitucions reals i preferix un govern mixt amb una àmplia classe mitjana com a equilibri.
Opció B
1.11 punt
Especifiqueu el tema i/o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)
Plantejament Es demana el tema del passatge de Beauvoir en una o dues frases: la situació de la dona vista des de la moral existencialista.
La resposta
El text tracta de la situació de la dona: Beauvoir sosté que la dona, llibertat com tot ésser humà, és fixada com l’Altre, i es pregunta com pot realitzar-se un ésser humà en eixa situació.
Les idees de la nostra resposta
1 punt. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.
Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.
1.21,5 punts
Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text i la relació que guarden entre elles (1.5 punts) (100 paraules, aprox.)
Plantejament Es demana la tesi de Beauvoir i les idees en què es basa, amb la seua relació: del marc existencialista a allò que el fa singular en la dona.
La resposta, corregida al marge
La tesi de Beauvoir és que la situació de la dona és un conflicte: és una llibertat autònoma, però el món dels homes la fixa com l’Altre i la condemna a la immanència.
Es basa en el marc existencialista: per a Beauvoir, tot subjecte es realitza transcendint-se mitjançant projectes cap a altres llibertats, i no hi ha una altra justificació de l’existència. Per a Beauvoir, quan la transcendència recau en immanència hi ha degradació: falta moral si el subjecte la consent, opressió si se li imposa. En el cas de la dona, eixa degradació se li imposa: se la definix com a inessencial enfront de l’home, i per això la pregunta és quins camins li queden oberts.
1.31,5 punts
Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context historicofilosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d'aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.)
Plantejament Es demanen el context de la postguerra francesa i de l’existencialisme i la relació amb altres autors, amb semblances i diferències.
La resposta, corregida al marge
El segon sexe (1949) naix en la França de la postguerra, en la qual les dones van votar per primera vegada en 1945 després de l’ordenança de 1944, però continuaven sotmeses en el matrimoni a l’autoritat del marit, cap de la família segons la llei. El text pertany a l’existencialisme francés, amb Sartre i L’ésser i el no-res (1943), del qual Beauvoir pren la llibertat com a transcendència, i a la tradició hegeliana que pensa la consciència enfront de l’Altre.
Beauvoir compartix amb Sartre que l’ésser humà és llibertat i projecte i que renunciar-hi és mala fe. Però, per a Beauvoir, no totes les situacions són iguals: la de la dona la construïx la societat i limita de fet la seua llibertat: no es naix dona, s’arriba a ser-ho, de manera que l’opressió no és una elecció individual, sinó un ordre que cal canviar. També es relaciona amb Wollstonecraft, que ja va reclamar la igualtat des de la raó i l’educació; Beauvoir porta la qüestió al terreny de l’existència i de les estructures socials, com el matrimoni, la maternitat i el treball.
El que valoren els criteris
L'alumne/a ha de respondre les tres qüestions sobre el text triat. El text proposat pot correspondre, o bé a fonts primàries de la història de la filosofia i els seus autors o autores clàssiques, o bé a fonts secundàries que s'ocupen dels sabers bàsics de la matèria. En aquest últim cas, per al desenvolupament de les preguntes s’ha de tenir en compte la temàtica o la problemàtica abordada en el text, així com, si escau, l'autor/a o autors/es i el/s corrent/s o l’etapa o etapes filosòfiques a què al·ludeix el text. Criteris de correcció: 1.1 Especifiqueu el tema i/o problemàtica del text. (Fins a 1 punt). Identificació del tema o assumpte general de què tracta el text. I/o, si és el cas, exposició de la problemàtica o pregunta que s'ha plantejat al text. 1.2 Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text. (Fins a 1.5 punts). a) Identificació explícita de la tesi o idea principal defensada al text en relació amb el tema o problema que planteja. (Fins a 0,5 punts) b) Identificació explícita i explicació clara de les idees del text i de la relació que guarden entre si evitant la mera repetició del text. (Fins a 1 punt). 1.3 Contextualització/relació: Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context historicofilosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors/es i/o corrent/s d'aquest període o d'altres. que s'enfronten al mateix problema. (Fins a 1.5 punts) a) Contextualización historicofilosòfica. (Fins a 0.5 punts). S’ha de situar adequadament el text dins del seu context historicofilosòfic i indicar les circumstàncies socials, polítiques i/o culturals rellevants que influeixen en la qüestió presentada. b) Relació amb un altre o altres autors/es i/o corrent/s. (Fins a 1 punt) Connexió amb altres pensadors: s’ha de relacionar el tema o la problemàtica del fragment amb almenys un altre autor/a o corrent filosòfic del mateix període o d'un altre que aborden un tema o problema semblant. Això inclou esmentar les seues idees i com s'enfronten a la mateixa qüestió. S’ha de valorar si l'estudiant/a ofereix una anàlisi crítica sobre les semblances i diferències entre les postures de l'autor/a del fragment i els altres autors/corrents esmentats.
La correcció de la llengua: La deducció global màxima en l'exercici és 1 punt, de la manera següent: -Els dos primers errors ortogràfics no es penalitzen. -Si es repeteix la mateixa falta d'ortografia, aquesta s’ha de comptar com una de sola. -A partir de la tercera falta d'ortografia cal deduir -0,10 punts fins un màxim d'1 punt. -Més enllà dels errors d'argumentació i de comprensió que afecten el contingut de les respostes, es pot deduir un màxim de mig punt per errors de redacció, presentació, falta de coherència, falta de cohesió, incorrecció lèxica i incorrecció gramatical. En aquells casos en què la suma de les deduccions anteriors siga superior a 1 punt, aquesta és la màxima deducció permesa: 1 punt.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia antigaDel mite al logosEls presocràticsSòcrates i els sofistesPlatóAristòtilLa filosofia hel·lenísticaLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2025, convocatòria ordinària, examen de reserva. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana