Síntesi de l’Ètica a Nicòmac

Pregunta 3 · PAU 2024 de la Comunitat Valenciana, extraordinària, examen extra · 2 punts

Filosofia antigaAristòtilResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

2024Convocatòria extraordinària · examen extra · Pregunta 3

2 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

Elegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts):

Torna al tema44 de 65

Després de les 65

Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?

Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

TEXT II

En relació al terme mig, s’ oposa més en uns casos el defecte i en altres l’excés, com, per exemple, a la valentia no s’oposa la temeritat, que és excés, sinó la covardia, que és defecte, i a la prudència no s’oposa la insensibilitat, que és mancança, sinó el desenfrenament, que és excés. Açò ocorre per dues causes, una originada en la cosa en si. En efecte, como que un dels dos extrems està més a prop i és més semblant al terme mig, no contrastem amb preferència aquest sinó el seu contrari. Per exemple, com que la temeritat pareix més semblant i propera a la valentia, i la covardia, en canvi, més dissemblant, contrastem aquesta darrera amb preferència, ja que les coses com més disten del terme mig, més contràries li sembla que són. Una causa, doncs, és aquesta, originada en la cosa en si. L’altra té el seu origen nosaltres mateixos. I és que nosaltres, com a éssers humans, tenim d’alguna manera una inclinació natural molt gran cap a aquelles coses que semblen més contràries al terme mig. Per exemple, tenim més inclinació als plaers, per la qual cosa som mes propensos al desenfrenament que no al decòrum. En conseqüència, diem que són més contràries aquelles disposicions cap a les quals tenim més tendència a dirigir-nos. I per aquesta raó el desenfrenament, que és un excés, és més contrari a la temprança.

ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac, II, 1109 a. (trad. de C. Monzó)

Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor en el TEXT II (2 punts).

[2 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

2 punts

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.

2 punts

Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor en el TEXT II (2 punts).

Plantejament Es demana mostrar com el text d’Aristòtil passa d’un fet sobre les virtuts a les seues dues causes i d’aquestes a la conclusió sobre el desenfrenament.

La resposta, corregida al marge

1

Aristòtil partix d’un fet que observa en les virtuts: al terme mig no s’oposa igualment cada extrem, sinó que unes voltes li és més contrari el defecte i unes altres l’excés; a la valentia s’oposa més la covardia que la temeritat, i a la temprança, més el desenfrenament que la insensibilitat.

2

Per a explicar-ho n’oferix dues causes. La primera és en la cosa mateixa: un dels extrems s’assembla més al terme mig i li està més prop, de manera que oposem al terme mig l’extrem que més en dista, com passa amb la covardia respecte de la valentia.

3

La segona causa és en nosaltres: la nostra naturalesa ens inclina més cap a unes coses, com els plaers, i anomenem més contràries al terme mig les disposicions cap a les quals som més propensos.

4

El raonament acaba aplicant la segona causa a un cas: com que la nostra naturalesa ens inclina als plaers, el desenfrenament, que és un excés, és el que més s’oposa a la temprança. Així el text passa d’una constatació a la seua explicació doble, il·lustrada cada causa amb una virtut: la valentia per a la primera i la temprança per a la segona.

Les idees de la nostra resposta

2 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

El que valoren els criteris

En qualsevol de les dues possibles formulacions (invariable o a partir d’un enunciat concret del text), s’ha de valorar la capacitat per a mostrar amb claredat l’estructura argumentativa o expositiva del text. D’acord amb el criteri general precedent, la síntesi que es demana com a resposta ha de mostrar que s’ha comprès: 1. Quines són les idees o els arguments principals del text. 2. Com es relacionen entre ells dins de l’estructura expositiva o argumentativa, per a arribar a la tesi o conclusió general. Valoració: Els dos criteris valen igual, fins a un punt cadascú.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria extraordinària, examen extra. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 4 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Filosofia antiga· aquesta pregunta6 de 6 exàmens
  2. Filosofia moderna6 de 6 exàmens
  3. Filosofia contemporània6 de 6 exàmens
  4. Filosofia medieval3 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.