2026Convocatòria extraordinària · Pregunta 1
4 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsTorna al tema4 de 65
Després de les 65
Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?
Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantTEXT A
Aspàsia de Milet és un dels grans personatges lliures i subversius de la història i, alhora, un fantasma fugisser que escapa a la nostra mirada. Des de la distància dels segles, resulta difícil reconstruir la seua figura i el seu llegat més enllà de la maledicència i les incògnites que l’emboliquen. Són molts els impediments, però el major de tots és la desaparició de les seues pròpies paraules –va ser una escriptora l’obra de la qual està quasi totalment perduda. A més, hi ha en la seua biografia enormes llacunes. Sobre Aspàsia no ens parlen les fonts antigues per mèrits propis, les notícies sobre ella apareixen al fil dels personatges masculins cèlebres amb els quals va tenir relació –sobretot, Pèricles i Sòcrates. Quan queda viuda, es perd tot rastre seu, cosa que significa que els seus biògrafs contemplen fins i tot aquesta gran dona com una mera ombra d’homes poderosos.
Malgrat tot, ha succeït una cosa sorprenent: la seua petjada no s’ha esborrat. És més, el que ens compten d’ella els historiadors i escriptors de l’antiga Grècia, encara que siga de reüll i sense aprofundir, és tan fascinant que molts estudiosos moderns en desconfien, incapaços d’acceptar una presència femenina tan enlluernadora a l’Atenes del segle V a. C. I encara continuen afirmant que Aspàsia és una fabulació novel·lesca o, si no hi ha un altre remei, una bella metàfora. Defense tot el contrari: degué ser una figura colossal, fins i tot superior a la seua llegenda, si el seu record ha triomfat sobre totes les hostilitats, el vigor dels prejudicis, els rancors que sempre desperten els rebels i la força destructiva de l’oblit.
Irene Vallejo, “Aspasia, mujer sabia”, en Margarita Borja i Victoria Cansino, eds., Después de la derrota de Clitemnestra, Instituto de la Mujer de Extremadura y Asociación Clásicas y Modernas (2019).
Trad. al valencià pel Servei de Llengües UJI
TEXT B
Doncs bé, a la pregunta de si ja vivim en una època il·lustrada, vet ací la resposta: No, però sí en una època d’il·lustració. Tal com estan les coses, encara falta molt perquè els homes, presos conjuntament, estiguin -o almenys puguin ser posats- en situació de servir-se bé i amb seguretat del seu propi enteniment sense direcció d’un altre en les qüestions religioses. Ara bé, sí que tenim indicis clars que se’ls ha obert el camí per treballar-hi lliurement i que els obstacles per una il·lustració general -o per la sortida de la seva culpable minoria d’edat- són progressivament menors. En aquest sentit, aquesta època és l’època de la il·lustració, o el segle de Frederic.
Kant, I. Què es la Il·lustració? (trad. S.Turró). Edicions 62, 2002.
Opció A
1.1 Especifiqueu el tema o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)
[1 punt]
1.2 Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text. (1.5 punt) (100 paraules, aprox.).
[1,5 punts]
1.3 Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context històric-filosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d'aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.).
[1,5 punts]
Opció B
1.1 Especifiqueu el tema o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)
[1 punt]
1.2 Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text. (1.5 punt) (100 paraules, aprox.).
[1,5 punts]
1.3 Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context històric-filosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d'aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.).
[1,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
Opció A
1.11 punt
Especifiqueu el tema o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)
Plantejament Es demana el tema del text en una o dos frases.
La resposta
El text tracta de la figura d’Aspàsia de Milet i de la dificultat de conéixer-la: la seua obra es va perdre i les fonts només la mencionen al costat d’homes cèlebres, però el seu record ha perdurat.
Les idees de la nostra resposta
1 punt. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.
Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.
1.21,5 punts
Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text. (1.5 punt) (100 paraules, aprox.).
Plantejament Es demana la tesi i les idees en què es basa, amb la seua relació.
La resposta, corregida al marge
La tesi de Vallejo és que Aspàsia va ser una figura real i extraordinària, tan gran que el seu record ha vençut els prejudicis i l’oblit.
Ho sosté així: primer assenyala els obstacles per a conéixer-la, perquè es van perdre els seus escrits, la seua biografia té llacunes i les fonts antigues parlen d’ella només a propòsit de Pèricles i de Sòcrates. Després destaca que, malgrat tot, la seua petjada no s’ha esborrat. I rebutja els qui la creuen una invenció, per no admetre una dona tan enlluernadora a l’Atenes del segle V a. C.: si la seua memòria ha resistit tant, degué ser superior a la seua llegenda.
1.31,5 punts
Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context històric-filosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d'aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.).
Plantejament Es demana el context historicofilosòfic i la relació amb un altre autor o corrent, amb semblances i diferències; el text és una font secundària, així que importen l’època i els autors dels quals parla.
La resposta, corregida al marge
Aspàsia va viure a l’Atenes del segle V a. C., en temps de Pèricles, quan la democràcia atenesa reservava la ciutadania als varons lliures de família atenesa. Dona i estrangera, procedent de Milet, va ser companya de Pèricles, i les fonts, com Plató al Menexen, que la presenta amb ironia com a mestra de retòrica de Pèricles i de Sòcrates, o Plutarc a la seua Vida de Pèricles, la vinculen al cercle de polítics i pensadors. El text és una font secundària actual, de 2019, que se suma a l’esforç per recuperar la veu de dones silenciades per la història. Eixe paper de mestra de retòrica l’acosta a l’ambient dels sofistes, que ensenyaven l’art de parlar a l’Atenes democràtica.
Amb Plató hi ha un punt d’aproximació: a la República proposa que les guardianes reben la mateixa educació i puguen exercir les mateixes funcions que els guardians, de manera que reconeix a la dona una capacitat intel·lectual i política que el text de Vallejo reivindica en Aspàsia.
Aristòtil, en canvi, afirma a la Política que la dona té la facultat de deliberar, però sense autoritat, i la subordina a l’home dins de la casa: és la visió dominant que el text denuncia en parlar de prejudicis. Així, l’antiguitat oferix postures enfrontades sobre el lloc de la dona.
Opció B
1.11 punt
Especifiqueu el tema o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)
Plantejament Es demana el tema del text en una o dos frases.
La resposta
El text respon a la pregunta de si vivim en una època il·lustrada i distingix entre una època il·lustrada i una època d’il·lustració, un procés encara en marxa.
Les idees de la nostra resposta
1 punt. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.
Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.
1.21,5 punts
Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text. (1.5 punt) (100 paraules, aprox.).
Plantejament Es demana la tesi i les idees en què es basa, amb la seua relació.
La resposta, corregida al marge
La tesi de Kant és que no vivim en una època il·lustrada, però sí en una època d’il·lustració: un procés inacabat, en el qual la humanitat avança cap a l’autonomia.
Ho explica amb dues idees que es contraposen: encara falta molt perquè les persones, en conjunt, sàpiguen servir-se del seu propi enteniment sense direcció aliena, ací en matèria religiosa; però hi ha indicis clars que s’obri el camp per a pensar lliurement i que els obstacles disminuïxen. Per això conclou que esta és l’època de la Il·lustració o el segle de Frederic.
1.31,5 punts
Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context històric-filosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d'aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.).
Plantejament Es demana el context historicofilosòfic i la relació amb un altre autor o corrent, amb semblances i diferències.
La resposta, corregida al marge
El text pertany a la part final de l’assaig Què és la Il·lustració?, publicat per Kant el 1784 en una revista berlinesa, a la Prússia de Frederic II, un monarca il·lustrat que tolerava la llibertat de pensament en matèria religiosa sense renunciar al poder absolut. En ell, Kant definix la Il·lustració com l’eixida de la minoria d’edat de la qual un mateix és culpable, és a dir, la decisió de servir-se del propi enteniment sense guia aliena, i la resumix en el lema sapere aude.
Compartix amb Voltaire, autor del Tractat sobre la tolerància (1763), la defensa de la llibertat de pensament enfront de la intolerància religiosa i la confiança que la raó crítica millora la societat. Voltaire, tanmateix, ataca de manera més directa el clergat i és un polemista, mentre que Kant fonamenta la llibertat de pensar en l’autonomia de la raó.
Rousseau, en canvi, al Discurs sobre les ciències i les arts (1750), sospita que el progrés de la civilització corromp els costums. Kant, malgrat estar influït per ell, manté que la humanitat pot progressar moralment per mitjà de l’ús públic de la raó.
El que valoren els criteris
L'alumne/a ha de respondre les tres qüestions sobre el text triat. El text proposat pot correspondre, o bé a fonts primàries de la història de la filosofia i els seus autors o autores clàssiques, o bé a fonts secundàries que s'ocupen dels sabers bàsics de la matèria. En aquest últim cas, per al desenvolupament de les preguntes s’ha de tenir en compte la temàtica o la problemàtica abordada en el text, així com, si escau, l'autor/a o autors/es i el/s corrent/s o l’etapa o etapes filosòfiques a què al·ludeix el text. Criteris de correcció: 1.1. Especifiqueu el tema i/o problemàtica del text. (Fins a 1 punt). Identificació del tema o assumpte general de què tracta el text. I/o, si és el cas, exposició de la problemàtica o pregunta que s'ha plantejat al text. 1.2. Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text. (Fins a 1.5 punts). a) Identificació explícita de la tesi o idea principal defensada al text en relació amb el tema o problema que planteja. (Fins a 0,5 punts) b) Identificació explícita i explicació clara de les idees del text i de la relació que guarden entre si evitant la mera repetició del text. (Fins a 1 punt). 1.3. Contextualització/relació: Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context històric-filosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors/es i/o corrent/s d'aquest període o d'altres que s'enfronten al mateix tema o problema. (Fins a 1.5 punts) a) Contextualització històric-filosòfica. (Fins a 0.5 punts). S’ha de situar adequadament el text, el tema i la problemàtica tractada, dins del seu context històric-filosòfic i indicar les circumstàncies socials, polítiques i/o culturals rellevants que influeixen en la qüestió presentada. b) Relació amb un altre o altres autors/es i/o corrent/s. (Fins a 1 punt) Connexió amb altre/s pensadors: s’ha de relacionar el tema o la problemàtica del fragment amb almenys un altre autor/a o corrent filosòfic del mateix període o d'un altre que aborden un tema o problema semblant. Això inclou esmentar les seues idees i com s'enfronten a la mateixa qüestió. S’ha de valorar si l'estudiant/a ofereix una anàlisi crítica sobre les semblances i diferències entre les postures de l'autor/a del fragment i els altres autors/corrents esmentats.
La correcció de la llengua: La deducció global màxima en l'exercici és 1 punt, de la manera següent: -Els dos primers errors ortogràfics no es penalitzen. -Si es repeteix la mateixa falta d'ortografia, aquesta s’ha de comptar com una de sola. -A partir de la tercera falta d'ortografia cal deduir -0,10 punts fins un màxim d'1 punt. -Més enllà dels errors d'argumentació i de comprensió que afecten el contingut de les respostes, es pot deduir un màxim de mig punt per errors de redacció, presentació, falta de coherència, falta de cohesió, incorrecció lèxica i incorrecció gramatical. En aquells casos en què la suma de les deduccions anteriors siga superior a 1 punt, aquesta és la màxima deducció permesa: 1 punt.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia antigaDel mite al logosEls presocràticsSòcrates i els sofistesPlatóAristòtilLa filosofia hel·lenísticaLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana