Virtut, bé i eudaimonia en Aristòtil

Pregunta 10 · PAU 2024 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 5 punts

Filosofia antigaAristòtilResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

2024Convocatòria ordinària · Pregunta 10

5 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

Torna al tema23 de 65

Després de les 65

Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?

Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

La virtut, el bé i el concepte de eudaimonia en ARISTÒTIL (5 punts).

[5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

5 punts

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.

5 punts

La virtut, el bé i el concepte de eudaimonia en ARISTÒTIL (5 punts).

Plantejament Es demana exposar com es relacionen la virtut, el bé i l’eudaimonia en l’ètica d’Aristòtil, començant per la virtut i arribant a la felicitat com a fi.

La resposta, corregida al marge

1

En Aristòtil la virtut (areté) és l’excel·lència d’una funció: la de l’ull fa que l’ull veja bé i la del cavall, que corregue bé i duga el seu genet. Aplicat a l’ésser humà, la virtut és allò que el fa bo i fa que complisca bé la seua tasca pròpia. Per això l’ètica no comença per normes, sinó per una pregunta sobre què fa excel·lent qui actua.

2

La virtut ètica, la del caràcter, és un hàbit: ens fem justos practicant la justícia, i d’ací ve la paraula, d’ethos, costum. Consistix a triar el terme mig entre un excés i un defecte, i eixe mig és relatiu a nosaltres i a cada circumstància. La liberalitat, per exemple, està entre la prodigalitat i l’avarícia. Encertar és difícil, tant com trobar el centre d’un cercle, perquè hi ha moltes maneres d’errar i només una d’encertar.

3

Qui fixa eixe mig és la raó pràctica o prudència (phrónesis), la virtut intel·lectual que delibera sobre el que convé fer i que només posseïx qui ja és bo de caràcter. Per això s’obra per elecció i de manera voluntària: som responsables del que fem sabent què fem i sense coacció, i dels hàbits que se’n seguixen. Les virtuts intel·lectuals, com la saviesa, s’ensenyen; les ètiques s’adquirixen obrant.

4

Falta saber per a què servix tota esta excel·lència, i la resposta és el bé. Tota acció i tota elecció busquen algun bé, i com que uns béns es busquen per altres, la sèrie ha d’acabar en un que es busque per ell mateix i no com a mitjà. Aristòtil nega que eixe bé siga una Idea única, com la de Plató, perquè el bé es diu en tants sentits com l’ésser, en totes les categories, i una Idea comuna no ajudaria l’artesà ni el metge a obrar millor.

5

Quasi tots anomenen eixe bé eudaimonia, que es traduïx com a felicitat o vida reeixida, i discrepen sobre en què consistix. Aristòtil descarta el plaer, l’honor i la riquesa, que no són finals ni suficients, i es servix de la funció pròpia: allò que és propi de l’ésser humà és l’activitat de l’ànima segons la raó. L’eudaimonia és, doncs, l’activitat de l’ànima conforme a la virtut, al llarg d’una vida completa, i no un estat d’ànim passatger.

6

L’activitat més alta correspon a la saviesa: la contemplació (theoría) de les realitats més altes, la més contínua i autosuficient, i la més semblant a la dels déus. La vida política guiada per les virtuts ètiques és feliç en segon grau. I com que som éssers socials, la felicitat demana també amics i un mínim de béns externs. Així la virtut no és un adorn de la felicitat, sinó el camí que du a ella.

Les idees de la nostra resposta

5 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5
  6. §6

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

El que valoren els criteris

S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe. 1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades. 2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 4 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Filosofia antiga· aquesta pregunta6 de 6 exàmens
  2. Filosofia moderna6 de 6 exàmens
  3. Filosofia contemporània6 de 6 exàmens
  4. Filosofia medieval3 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.