Physis, ànima, racionalisme i il·lustració

Pregunta 2 · PAU 2025 de la Comunitat Valenciana, extraordinària, examen de la DANA · 2 punts

Filosofia antigaEls presocràticsPlatóDescartes i el racionalismeLa Il·lustracióResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

També a Filosofia moderna

2025Convocatòria extraordinària · examen de la DANA · Pregunta 2

2 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

Torna al tema16 de 65

Després de les 65

Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?

Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

2.a Physis (2 puntos)

[2 punts]

2.b Ànima en Plató (2 puntos)

[2 punts]

2.c Racionalisme (2 puntos)

[2 punts]

2.d Il·lustració (2 puntos

[2 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

2.a 2 punts2.b 2 punts2.c 2 punts2.d 2 puntsuna de les quatre, a triar

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.

2.a2 punts

Physis (2 puntos)

Plantejament Es demana definir physis com el concepte grec de naturalesa i situar-lo en els presocràtics i en Aristòtil.

La resposta

Physis és la paraula grega per a naturalesa, entesa com allò que naix i creix per si mateix. Per als presocràtics dels segles VI i V a. C., com Tales o Heràclit, és la realitat sencera, que busquen explicar per un principi (arjé) del qual procedix tot i que dóna raó del seu ordre. Heràclit la pensa com un esdevindre regit pel logos, i Aristòtil, en la seua Física, la definix com a principi intern de moviment i de repòs dels éssers. Els sofistes l’oposen a nomos, la llei o convenció humana.

Les idees de la nostra resposta

2 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

2.b2 punts

Ànima en Plató (2 puntos)

Plantejament Es demana definir l’ànima en Plató i situar-la en la seua obra: les parts, la virtut i la justícia.

La resposta

Per a Plató l’ànima és el principi de vida i de coneixement, immortal i diferent del cos, i aprendre consistix a recordar allò que ja va conéixer. En La República, escrita en l’Atenes del segle IV a. C., hi distingix tres parts: la que calcula i jutja, la que s’indigna i s’enorgulleix, i la que demana menjar, beure i diners. Cadascuna té la seua virtut (saviesa, valor i moderació), i la justícia és l’harmonia en què la primera dirigix i les altres obeïxen. En el llibre IX ho presenta amb una imatge: dins de cada persona hi ha un home, un lleó i una bèstia de molts caps, i la justícia exigix que l’home, la raó, governe els altres dos.

Les idees de la nostra resposta

2 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

2.c2 punts

Racionalisme (2 puntos)

Plantejament Es demana definir el racionalisme pel seu criteri de veritat i situar-lo en el segle XVII, amb els seus autors i la seua polèmica.

La resposta

El racionalisme és la posició segons la qual el coneixement veritable ix de la raó i no dels sentits, i es reconeix per la seua claredat i distinció, com en les matemàtiques. És el corrent dominant de la filosofia moderna continental del segle XVII. Descartes partix de tres substàncies, la pensant, l’extensa i Déu; Spinoza reduïx tot a una única substància, Deus sive Natura; i Leibniz concep la realitat com un conjunt de mònades. El debat se centra en l’innatisme: Locke, en el seu Assaig (1690), nega les idees innates i considera la ment una taula rasa, i Leibniz li respon en els Nous assaigs, escrits cap a 1704.

Les idees de la nostra resposta

2 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

2.d2 punts

Il·lustració (2 puntos

Plantejament Es demana definir la Il·lustració i situar-la en la seua època i en els seus autors.

La resposta

La Il·lustració és el moviment del segle XVIII, el segle de les Llums, que posa la raó al servei del progrés humà. Critica la superstició, la intolerància i l’absolutisme, i defén la llibertat, la tolerància i els drets. Les seues fites són l’Enciclopèdia de Diderot i d’Alembert, l’obra de Voltaire i la separació de poders de Montesquieu. Kant la resumix en 1784 amb el lema sapere aude: servir-se del propi enteniment per a aconseguir la majoria d’edat.

Les idees de la nostra resposta

2 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

El que valoren els criteris

Criteris de correcció: a) S’ha d'oferir una definició clara i concisa del concepte en qüestió. (Fins a 1 punt) b) S'ha d'ampliar la definició amb els coneixements pertinents de l'època o èpoques i/o autor/a/s/és de referència del concepte. (Fins a 1 punt).

La correcció de la llengua: La deducció global màxima en l'exercici és 1 punt, de la manera següent: -Els dos primers errors ortogràfics no es penalitzen. -Si es repeteix la mateixa falta d'ortografia, aquesta s’ha de comptar com una de sola. -A partir de la tercera falta d'ortografia cal deduir -0,10 punts fins un màxim d'1 punt. -Més enllà dels errors d'argumentació i de comprensió que afecten el contingut de les respostes, es pot deduir un màxim de mig punt per errors de redacció, presentació, falta de coherència, falta de cohesió, incorrecció lèxica i incorrecció gramatical. En aquells casos en què la suma de les deduccions anteriors siga superior a 1 punt, aquesta és la màxima deducció permesa: 1 punt.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2025, convocatòria extraordinària, examen de la DANA. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 4 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer els d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Filosofia antiga· aquesta pregunta6 de 6 exàmens
  2. Filosofia moderna· aquesta pregunta6 de 6 exàmens
  3. Filosofia contemporània6 de 6 exàmens
  4. Filosofia medieval3 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.