2024Convocatòria extraordinària · Pregunta 9
5 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsElegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):
Torna al tema38 de 65
Després de les 65
Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?
Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantL'antropologia en PLATÓ: el dualisme ànima-cos (5 punts).
[5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
5 punts
L'antropologia en PLATÓ: el dualisme ànima-cos (5 punts).
Plantejament Es demana exposar el dualisme antropològic de Plató: els seus orígens, els seus arguments, l’estructura de l’ànima i les seues conseqüències.
La resposta, corregida al marge
Plató respon a la pregunta per allò que som amb una doctrina dualista. Plató hereta de Sòcrates l’exigència de tindre cura de l’ànima i dels cercles òrfics i pitagòrics la creença que l’ànima és divina i distinta del cos. Sobre aquesta base sosté que cada persona és, abans de res, la seua ànima, i que el cos és un instrument i sovint un destorb. Veurem primer els arguments, després l’estructura de l’ànima i, finalment, les conseqüències.
El Fedó, que narra les últimes hores de Sòcrates, és el diàleg més clar sobre el tema. En el Fedó, Plató situa l’ànima del costat d’allò invisible, etern i intel·ligible, i el cos del costat d’allò visible, perible i sensible, que pertorba el coneixement. Els sentits enganyen i arrosseguen l’ànima cap a allò canviant. Per això filosofar és preparar-se per a morir: apartar, en la mesura que es puga, l’ànima del cos perquè contemple les Idees.
Plató no es limita a afirmar la immortalitat, sinó que l’argumenta. El Fedó dona quatre arguments a favor de la immortalitat de l’ànima: el dels contraris, el de la reminiscència, el de l’afinitat i el de la idea de vida. Segons el primer, els contraris naixen els uns dels altres, i així la vida naix de la mort. El segon és el més cèlebre: coneixem allò igual en si sense haver-ho vist mai en les coses, per tant l’ànima ho va contemplar abans de nàixer. El tercer assenyala que l’ànima s’assembla a allò invisible i etern, i el cos a allò visible i perible.
L’ànima té a més la seua pròpia complexitat, que es veu en els conflictes interiors. En La República, Plató partix del cas de qui té set i es nega a beure per a concloure que l’ànima té tres elements, el racional, l’irascible i el concupiscible, i que la justícia personal és que cadascun faça el que li toca davall la guia de la raó. A cada element li correspon una excel·lència: la saviesa a la raó i la valentia a l’element irascible, i la temprança és l’acord dels tres que mane la raó.
El Fedre conta com una ànima acaba en un cos, i ho fa amb un mite. En el Fedre, Plató narra que l’ànima, que havia contemplat les Idees, perd les ales i cau a un cos, i per això conéixer és recordar i filosofar és recuperar les ales. En aquest mite la raó guia un carro els dos tirs del qual tiren en sentits distints, i la caiguda arriba quan el que es desboca venç la guia.
El dualisme té efectes en l’ètica i en la política. Plató sosté que la ciutat és com l’ànima escrita en gran, de manera que l’ordre de la polis ha de reproduir la jerarquia interior de la raó sobre la resta. Aristòtil, el seu deixeble, va criticar que ànima i cos foren dues substàncies separades i els va pensar com a forma i matèria d’un sol vivent. En conclusió, la filosofia és per a Plató la cura d’una ànima que, encara que habite un cos, pertany a l’ordre d’allò vertader i bo, i l’educació consistix a girar-la cap a ell.
El que valoren els criteris
S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe. 1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades. 2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia antigaDel mite al logosEls presocràticsSòcrates i els sofistesPlatóAristòtilLa filosofia hel·lenísticaLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana