Dualisme ontològic i idea de bé en Plató

Pregunta 9 · PAU 2023 de la Comunitat Valenciana, extraordinària · 5 punts

Filosofia antigaPlatóResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

2023Convocatòria extraordinària · Pregunta 9

5 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

Torna al tema62 de 65

Després de les 65

Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?

Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

Dualisme ontològic. La teoria de les idees i la idea de bé en PLATÓ (5 punts).

[5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

5 punts

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.

5 punts

Dualisme ontològic. La teoria de les idees i la idea de bé en PLATÓ (5 punts).

Plantejament Es demana explicar i justificar el dualisme de Plató entre el sensible i l’intel·ligible, les Idees que el sostenen i el lloc de la Idea de Bé, amb el camí de l’ànima cap a elles.

La resposta, corregida al marge

1

El dualisme ontològic de Plató sosté que hi ha dos ordres de realitat amb diferent grau d’ésser. Un és el món sensible, format per coses que naixen, canvien i moren i que percebem amb els sentits; l’altre és el món intel·ligible, format per allò que no canvia mai i només s’aconseguix amb la raó. La distinció respon a un problema heretat: Heràclit semblava mostrar que tot fluïx i Parmènides que el real és immutable, i Plató concilia les dues postures repartint-les entre els dos móns.

2

El que és propi del món intel·ligible són les Idees o Formes. Plató hi arriba des d’un problema de coneixement: si, com ensenyava l’heraclitisme de Cràtil, tot allò sensible està en flux constant, cap definició no seria vertadera més que un instant. Ha d’haver-hi, doncs, objectes fixos que les definicions expressen. Cada Idea, la Justícia, la Bellesa, la Igualtat, és única, eterna, immutable i accessible només a l’intel·lecte, i fa de model de totes les coses sensibles que en duen el nom; existix separada dels casos concrets i és més real que ells.

3

Les coses sensibles es relacionen amb les Idees per participació i imitació: són còpies imperfectes dels seus models i tenen el caràcter que tenen en la mesura que en participen. Així, un objecte és bell perquè participa de la Bellesa, encara que sempre de manera parcial i canviant. La relació entre els dos móns planteja dificultats que el mateix Plató planteja en el Parmènides, com el regrés a l’infinit que Aristòtil anomenarà argument del tercer home, però la teoria continua sent la base del seu pensament.

4

En el vèrtex de les Idees hi ha la de Bé. En el llibre VI de La República la compara amb el sol: el sol no és la vista ni el que es veu, però és la causa que l’ull veja i que allò visible existisca i cresca; de la mateixa manera, el Bé no és una Idea més, sinó allò que fa que les Idees es puguen conéixer i que siguen. Per això és el principi suprem, situat segons Sòcrates més enllà de l’essència en dignitat i poder, i és causa de tot allò recte i bell.

5

Per a arribar a les Idees i al Bé, l’ànima ha de recórrer un camí d’ascens. El seu mètode és la dialèctica, que usa les hipòtesis com a esglaons fins a un principi no hipotètic. L’al·legoria de la caverna (llibre VII) el representa com un alliberament: els presoners que només veuen ombres són els qui viuen en el sensible, i qui, deslligat, és obligat a pujar fins a veure el sol és qui coneix el Bé. La teoria es completa amb la reminiscència: si l’ànima reconeix la Igualtat en si davant de dos pals iguals, que mai no ho són del tot, és perquè ja la coneixia; aprendre és reconéixer el que es sabia (Menó, Fedó).

6

L’ontologia decidix també la política: si governar bé és aplicar a la ciutat un saber de la justícia, el govern toca a qui ha fet l’ascens fins al Bé, i no a qui convenç en l’assemblea. I decidix la imatge de l’ésser humà: en el Fedó l’ànima és parenta d’allò que no canvia, i el cos, amb els seus desitjos i els seus sentits, la distrau de conéixer. Aristòtil criticaria després esta separació de les Idees, però la distinció entre allò que canvia i allò que permaneix va marcar la tradició occidental.

Les idees de la nostra resposta

5 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5
  6. §6

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

El que valoren els criteris

S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe. 1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades. 2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 4 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Filosofia antiga· aquesta pregunta6 de 6 exàmens
  2. Filosofia moderna6 de 6 exàmens
  3. Filosofia contemporània6 de 6 exàmens
  4. Filosofia medieval3 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.