2026Convocatòria extraordinària · Pregunta 2
2 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsTorna al tema5 de 65
Després de les 65
Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?
Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicant2.a Bé en Plató (2 punts)
[2 punts]
2.b Eudaimonia en Aristòtil (2 punts)
[2 punts]
2.c Lluita pels drets en la filosofia moderna (2 punts)
[2 punts]
2.d Alteritat absoluta en Simone de Beauvoir (2 punts)
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
2.a2 punts
Bé en Plató (2 punts)
Plantejament Es demana una definició clara del concepte i, després, l’època o l’autor de referència.
La resposta, corregida al marge
El Bé és, per a Plató, la Idea suprema: el principi que dona ser, veritat i intel·ligibilitat a totes les altres Idees i que constituïx el fi últim del coneixement i de la vida moral.
A la República, Plató el compara amb el Sol: així com la llum del Sol permet veure les coses i les fa créixer, el Bé permet conéixer les Idees i és la causa que siguen (llibres VI i VII). El filòsof hi accedix per mitjà de la dialèctica, després d’una llarga educació, i qui el contempla, com el presoner alliberat de la caverna, ha de governar la ciutat per a fer-la justa.
2.b2 punts
Eudaimonia en Aristòtil (2 punts)
Plantejament Es demana una definició clara del concepte i, després, l’època o l’autor de referència.
La resposta, corregida al marge
L’eudaimonia, que sol traduir-se per felicitat o plenitud, és per a Aristòtil el fi últim de la vida humana, allò que es desitja per si mateix i mai per a aconseguir una altra cosa.
A l’Ètica Nicomaquea la definix com una activitat de l’ànima d’acord amb la virtut al llarg d’una vida completa, i no com el plaer ni la riquesa. Exigix les virtuts ètiques, que consistixen en un terme mitjà, i les dianoètiques, i aconseguix la seua forma més alta en la contemplació (theoría), activitat de la raó. També necessita béns externs i amics.
2.c2 punts
Lluita pels drets en la filosofia moderna (2 punts)
Plantejament Es demana una definició clara del concepte i, després, l’època o l’autor de referència.
La resposta, corregida al marge
La lluita pels drets és la reivindicació que tot ésser humà posseïx drets iguals i propis, que cap poder no pot suprimir, i que les institucions han de protegir-los.
En la filosofia moderna naix amb la teoria dels drets naturals: Locke defén, al Segon tractat sobre el govern civil (1690), els drets a la vida, la llibertat i la propietat, i el dret de resistència davant de la tirania. La Revolució Francesa els recull en la seua Declaració de 1789, però sense incloure-hi les dones. Olympe de Gouges respon amb la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana (1791), i Mary Wollstonecraft amb la Vindicació dels drets de la dona (1792): totes dues exigixen estendre’ls a les dones.
2.d2 punts
Alteritat absoluta en Simone de Beauvoir (2 punts)
Plantejament Es demana una definició clara del concepte i, després, l’època o l’autor de referència.
La resposta, corregida al marge
Per a Simone de Beauvoir, l’alteritat absoluta és la condició en què la societat ha col·locat la dona: ser l’Altre de l’home, sense reciprocitat, definida sempre en relació amb ell i mai per si mateixa.
A El segon sexe (1949), reprén de Hegel que tota consciència s’oposa a una altra, però observa que entre altres grups eixa oposició és recíproca, mentre que la dona no s’afirma com a subjecte ni forma un grup amb història pròpia: l’home és el Subjecte i l’Absolut, i ella, l’Altre. Beauvoir no ho atribuïx a la naturalesa, sinó a la situació històrica, i proposa superar-ho amb el reconeixement mutu de les llibertats.
El que valoren els criteris
Criteris de correcció: a) S’ha d'oferir una definició clara i concisa del concepte en qüestió. (Fins a 1 punt) b) S'ha d'ampliar la definició amb els coneixements pertinents de l'època o èpoques i/o autor/a/s/es pel que es pregunta. (Fins a 1 punt).
La correcció de la llengua: La deducció global màxima en l'exercici és 1 punt, de la manera següent: -Els dos primers errors ortogràfics no es penalitzen. -Si es repeteix la mateixa falta d'ortografia, aquesta s’ha de comptar com una de sola. -A partir de la tercera falta d'ortografia cal deduir -0,10 punts fins un màxim d'1 punt. -Més enllà dels errors d'argumentació i de comprensió que afecten el contingut de les respostes, es pot deduir un màxim de mig punt per errors de redacció, presentació, falta de coherència, falta de cohesió, incorrecció lèxica i incorrecció gramatical. En aquells casos en què la suma de les deduccions anteriors siga superior a 1 punt, aquesta és la màxima deducció permesa: 1 punt.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia antigaDel mite al logosEls presocràticsSòcrates i els sofistesPlatóAristòtilLa filosofia hel·lenísticaLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana