2025Convocatòria extraordinària · examen de la DANA · Pregunta 1
4 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsTorna al tema15 de 65
Després de les 65
Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?
Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantTEXT A
Mentre els filòsofs no regnin a les ciutats o bé els qui ara anomenem reis i prínceps no filosofin de manera autèntica i suficient, a les dues entitats no coincideixin en una única persona, el poder polític i la filosofia, i no quedi rigorosament prohibit que avancin separadament per cadascun d'aquests dos camins les moltes naturaleses que ara es captenen així, és impossible que cessin els mals, estimat Glaucó, a les ciutats, i encara, em sembla, a tot el llinatge humà. Ni aquesta constitució en si arribarà a ser possible i a veure la llum del sol, la constitució, vull dir, que ara mateix hem recorregut en el nostre plantejament. Vet aquí el que estones ha que em fa una certa cosa de dir, perquè m'adono que hauré parlat contra el sentir de molts, ja que costa de veure que ni en la vida privada ni en la pública no hi ha cap altra manera de ser feliç.» I ell va etzibar-me: «Sòcrates, has disparat una paraula, un discurs tal que, ara que l'has dit, pots ben creure que una multitud d'homes, i no pas menyspreables, es trauran la roba del damunt, i sense els mantells empunyaran la primera arma que els vingui a mà i correran com en formació a fer coses admirables; tu, si no els rebutges de paraula i te n'escapes, de debò que en pagaràs la pena, perquè es riuran ben bé de tu.
PLATÓ, La república, 473d-474 a (trad. Manuel Balasch). Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1989.
TEXT B
Des dels inicis, el cristianisme ha estat, essencialment i fonamentalment, nàusea i fàstic de la vida envers la vida, nàusea i fàstic només disfressats, només dissimulats, només maquillats amb la fe en una «altra» vida o en una vida «millor». L'odi envers el «món», la maledicció de les passions, la por davant la bellesa i la sensualitat, un més enllà inventat per tal de calumniar millor el més ençà, en el fons un anhel d'enfonsar-se en el no-res, en la fi, en el repòs, fins al «sàbat dels sàbats» ... Tot això, amb l'afegit de la incondicionada voluntat del cristianisme de fer valer només valors morals, sempre m'ha semblat que és la forma més perillosa i més sinistra de totes les formes possibles d'una «voluntat d'enfonsar- se en l'ocàs», o almenys un senyal de malaltia, de fatiga, de descoratge, d'exhauriment, d'empobriment profundíssims de la vida ... perquè davant la moral (en particular davant la moral cristiana, és a dir, davant la moral incondicionada) la vida ha d'estar constantment i inevitablement equivocada, perquè la vida és quelcom essencialment immoral -la vida, finalment, esclafada sota el pes del menyspreu i de l'etern No, s'ha de sentir indigna de ser desitjada, sense valor en si-. La moral mateixa... ¿com?, ¿és que la moral no seria una «voluntat de negar la vida», un secret instint d'anihilació, un principi de decadència, d'empetitiment, de calúmnia, el començament de la fi? ¿I, en conseqüència, el perill dels perills?...
FRIEDRICH NIETZSCHE, El Naixement de la tragèdia (Trad. Manuel Carbonell) Martorell, Adesiara, 2011, p. 59.
Opció A
1.1 Especifiqueu el tema i/o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)
[1 punt]
1.2 Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text i la relació que guarden entre elles (1.5 punts) (100 paraules, aprox.)
[1,5 punts]
1.3 Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context historicofilosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d'aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.)
[1,5 punts]
Opció B
1.1 Especifiqueu el tema i/o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)
[1 punt]
1.2 Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text i la relació que guarden entre elles (1.5 punts) (100 paraules, aprox.)
[1,5 punts]
1.3 Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context historicofilosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d'aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.)
[1,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
Opció A
1.11 punt
Especifiqueu el tema i/o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)
Plantejament Es demana el tema del text en una o dues frases: de quina condició depén la fi dels mals de les ciutats.
La resposta
El text de Plató tracta de les condicions del bon govern de les ciutats: els mals només cessaran si el poder polític i la filosofia coincidixen en una mateixa persona, és a dir, si regnen els filòsofs o filosofen els governants.
Les idees de la nostra resposta
1 punt. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.
Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.
1.21,5 punts
Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text i la relació que guarden entre elles (1.5 punts) (100 paraules, aprox.)
Plantejament Es demana la tesi i les idees en què es basa, amb la seua relació: la condició, la conseqüència i la reacció que provoca.
La resposta, corregida al marge
La tesi és que els mals de les ciutats i del llinatge humà no cessaran mentre els filòsofs no governen o els governants no filosofen de veres.
Per a sostindre-la, Sòcrates posa com a condició que el poder polític i la filosofia coincidisquen en una mateixa persona i que no avancen separats els qui seguixen només un dels dos camins. D’eixe vincle depén que la ciutat descrita siga possible i que es puga ser feliç en la vida privada i en la pública.
Sòcrates presenta la tesi com a paradoxal, i Glaucó anticipa que provocarà burles i atacs de molts homes, de manera que l’argument exigix defendre’s amb raons.
1.31,5 punts
Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context historicofilosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d'aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.)
Plantejament Es demana situar el llibre V de La República en l’Atenes del segle IV i comparar-lo amb Aristòtil i amb Kant, amb semblances i diferències.
La resposta, corregida al marge
El text pertany al llibre V de La República, diàleg de maduresa que Plató (427-347 a. C.) va escriure en l’Atenes del segle IV a. C. Plató va veure la derrota de la seua ciutat davant Esparta en la guerra del Peloponnès, el règim dels Trenta Tirans i la condemna a mort de Sòcrates en 399 per la democràcia restaurada. D’ací la seua convicció que només el coneixement del Bé pot donar justícia a la ciutat.
El seu deixeble Aristòtil compartix la idea que la política requerix virtut i que la fi de la ciutat és la vida bona, però discrepa en dues coses: separa la saviesa teòrica de la prudència política, que s’adquirix amb l’experiència, i rebutja l’excessiva unitat de la ciutat platònica, amb propietats i famílies en comú, per a preferir un règim mixt sotmés a la llei.
Segles després, Kant, en La pau perpètua (1795), no considera desitjable que els reis filosofen, perquè el poder corromp el judici de la raó; demana només que escolten els filòsofs.
Opció B
1.11 punt
Especifiqueu el tema i/o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)
Plantejament Es demana el tema del text en una o dues frases.
La resposta
El text de Nietzsche critica el cristianisme i la seua moral incondicional: els presenta com un fàstic de la vida disfressat de fe en una altra vida i els interpreta com una voluntat de negar la vida.
Les idees de la nostra resposta
1 punt. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.
Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.
1.21,5 punts
Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text i la relació que guarden entre elles (1.5 punts) (100 paraules, aprox.)
Plantejament Es demana la tesi i les idees en què es basa, amb la seua relació: del fàstic de la vida a la moral com a símptoma.
La resposta, corregida al marge
Nietzsche sosté que el cristianisme, des dels seus inicis, és fàstic de la vida disfressat de fe en una vida millor, i que la seua moral incondicional és una voluntat de negar la vida.
Ho apoia explicant el mecanisme. La moral cristiana mesura la vida amb valors que posa fora d’ella, un bé incondicional i un altre món, i com que la vida consistix en instints, passions i lluita, eixa mesura sempre la declara equivocada i indigna de ser desitjada. Per això el fàstic no es cura amb la moral, que n’és l’instrument: inventa un més enllà per a calumniar el més ençà.
D’ací conclou, amb una pregunta, que la moral mateixa apareix com a símptoma de decadència i com el perill dels perills.
1.31,5 punts
Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context historicofilosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d'aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.)
Plantejament Es demana situar l’assaig de 1886 en l’Alemanya de Nietzsche i relacionar-lo amb Schopenhauer i amb Marx, amb semblances i diferències.
La resposta, corregida al marge
El text és de l’Assaig d’autocrítica que Nietzsche (1844-1900) va avantposar en 1886 a El naixement de la tragèdia, publicat en 1872. Pertany a l’Alemanya de la segona meitat del segle XIX, amb la industrialització, el prestigi de la ciència i el positivisme, i una crisi de la fe cristiana que ell va resumir en la mort de Déu. La seua crítica de la moral cristiana forma part de la seua crítica de la metafísica i del nihilisme del seu temps.
Nietzsche compartix amb Schopenhauer, el seu primer mestre, la idea que en el fons del món hi ha una voluntat irracional i dolorosa i la que l’art, sobretot la música, permet assomar-s’hi. Però per a Schopenhauer l’eixida és negar la voluntat de viure mitjançant la compassió i l’ascetisme, que Nietzsche jutja justament voluntat de negar la vida, i ell proposa afirmar-la, fins i tot amb el seu sofriment.
Amb Marx compartix la sospita cap a la religió, però allò que Marx explica per les condicions socials, ell ho explica pel ressentiment dels febles.
El que valoren els criteris
L'alumne/a ha de respondre les tres qüestions sobre el text triat. El text proposat pot correspondre, o bé a fonts primàries de la història de la filosofia i els seus autors o autores clàssiques, o bé a fonts secundàries que s'ocupen dels sabers bàsics de la matèria. En aquest últim cas, per al desenvolupament de les preguntes s’ha de tenir en compte la temàtica o la problemàtica abordada en el text, així com, si escau, l'autor/a o autors/es i el/s corrent/s o l’etapa o etapes filosòfiques a què al·ludeix el text. Criteris de correcció: 1.1 Especifiqueu el tema i/o problemàtica del text. (Fins a 1 punt). Identificació del tema o assumpte general de què tracta el text. I/o, si és el cas, exposició de la problemàtica o pregunta que s'ha plantejat al text. 1.2 Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text. (Fins a 1.5 punts). a) Identificació explícita de la tesi o idea principal defensada al text en relació amb el tema o problema que planteja. (Fins a 0,5 punts) b) Identificació explícita i explicació clara de les idees del text i de la relació que guarden entre si evitant la mera repetició del text. (Fins a 1 punt). 1.3 Contextualització/relació: Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context historicofilosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors/es i/o corrent/s d'aquest període o d'altres. que s'enfronten al mateix problema. (Fins a 1.5 punts) a) Contextualización historicofilosòfica. (Fins a 0.5 punts). S’ha de situar adequadament el text dins del seu context historicofilosòfic i indicar les circumstàncies socials, polítiques i/o culturals rellevants que influeixen en la qüestió presentada. b) Relació amb un altre o altres autors/es i/o corrent/s. (Fins a 1 punt) Connexió amb altres pensadors: s’ha de relacionar el tema o la problemàtica del fragment amb almenys un altre autor/a o corrent filosòfic del mateix període o d'un altre que aborden un tema o problema semblant. Això inclou esmentar les seues idees i com s'enfronten a la mateixa qüestió. S’ha de valorar si l'estudiant/a ofereix una anàlisi crítica sobre les semblances i diferències entre les postures de l'autor/a del fragment i els altres autors/corrents esmentats.
La correcció de la llengua: La deducció global màxima en l'exercici és 1 punt, de la manera següent: -Els dos primers errors ortogràfics no es penalitzen. -Si es repeteix la mateixa falta d'ortografia, aquesta s’ha de comptar com una de sola. -A partir de la tercera falta d'ortografia cal deduir -0,10 punts fins un màxim d'1 punt. -Més enllà dels errors d'argumentació i de comprensió que afecten el contingut de les respostes, es pot deduir un màxim de mig punt per errors de redacció, presentació, falta de coherència, falta de cohesió, incorrecció lèxica i incorrecció gramatical. En aquells casos en què la suma de les deduccions anteriors siga superior a 1 punt, aquesta és la màxima deducció permesa: 1 punt.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia antigaDel mite al logosEls presocràticsSòcrates i els sofistesPlatóAristòtilLa filosofia hel·lenísticaLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2025, convocatòria extraordinària, examen de la DANA. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana