2025Convocatòria ordinària · Pregunta 3
4 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsTorna al tema9 de 65
Després de les 65
Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?
Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantOpció a
3.a L'antropologia en la filosofia clàssica (3 punts).
[3 punts]
3.a.1 A partir del que s’ha exposat i, si ho creieu necessari, amb l’ajuda del vostre coneixement de la història de la filosofia, considereu que la concepció de l'ésser humà sostinguda en l'antiguitat pot resultar útil o educativa en el present? En quin sentit? (1 punt)
[1 punt]
Opció b
3.b La filosofia de la sospita (3 punts)
[3 punts]
3.b.1 A partir del que s’ha exposat i, si ho creieu necessari, amb l’ajuda del vostre coneixement de la història de la filosofia, considereu que la reflexió filosòfica entesa com a sospita és necessària en la societat actual? Per què? (1 punt)
[1 punt]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
Opció a
3.a3 punts


L'antropologia en la filosofia clàssica (3 punts).
Plantejament Redacció de tres punts amb introducció, desenvolupament i conclusió. Com que el tema és d’una època, no n’hi ha prou amb un autor: es recorren els sofistes i Sòcrates, Plató i Aristòtil i es comparen.
La resposta, corregida al marge
La filosofia clàssica, la de l’Atenes dels segles V i IV a. C., col·loca en el centre la pregunta per allò que és l’ésser humà: després dels presocràtics, que investigaven la naturalesa, l’interés es dirigix cap a l’home, la ciutat i l’ànima. Esta redacció recorre les respostes dels sofistes i de Sòcrates, de Plató i d’Aristòtil, per a veure què va heretar la tradició posterior.
En la democràcia atenesa els sofistes, com Protàgores, ensenyen a argumentar i a triomfar en la vida pública. Protàgores afirma que l’home és la mesura de totes les coses, i amb els sofistes les lleis i els costums passen a veure’s com a convenció humana: són obra dels homes i varien d’una ciutat a una altra. Sòcrates no va deixar escrits i coneixem les seues idees sobretot per Plató. Sòcrates respon que el coneixement de si mateix i la cura de l’ànima són el més important, perquè la virtut és un saber i ningú no obra mal sabent-ho. Així torna a l’ésser humà una naturalesa comuna que servix de fonament a l’ètica.
Plató recull eixe gir i el porta a una concepció dualista. Per a Plató, allò que som de veritat és l’ànima, que existia abans d’unir-se al cos i va conéixer les Idees; el cos la lliga a allò sensible i li fa nosa per a conéixer. En el Fedre compara l’ànima amb un carro alat: un auriga, la raó, guia dos cavalls, un dòcil, l’ànim, i un altre rebel, el desig. La República trasllada eixa divisió a la ciutat: els filòsofs governen, els guardians defensen i els productors treballen, i la justícia consistix en el fet que cada part complisca la seua funció.
Aristòtil discrepa d’eixe dualisme. Per a Aristòtil, l’ésser humà és un animal racional i polític: la seua ànima és la forma d’un cos natural i no una realitat separada, i reunix tres funcions: la vegetativa, comuna a tots els vivents; la sensitiva, comuna als animals; i la racional, que és només seua. La raó és allò que el distingix i la seua fi és l’eudaimonia, que s’aconseguix en la polis, perquè fora de la comunitat l’home seria una bèstia o un déu. La seua ètica descansa en eixa antropologia: si allò més seu de l’ésser humà és l’activitat racional, viure bé consistix a exercir-la amb virtut. Enfront de Plató, valora el cos i l’experiència; això no obstant, la seua antropologia admet jerarquies que hui rebutgem: va justificar l’esclavitud natural i la subordinació de la dona. Si es comparen, Plató separa l’ànima del cos i Aristòtil els unix; Plató fonamenta el saber en les Idees i Aristòtil en l’experiència; però tots dos coincidixen que la raó és el més propi de l’ésser humà i que ordena la vida bona.
En conclusió, l’antropologia clàssica va deixar a la filosofia posterior dos models d’ésser humà: l’ànima separada del cos, que recollirà Agustí i reapareixerà en Descartes, i l’ànima com a forma del cos, que adoptarà Tomàs d’Aquino. Tots dos compartixen la idea de l’ésser humà com a ésser racional que es realitza en la comunitat, i eixa herència, amb les seues exclusions, és allò que posa a prova la pregunta de l’apartat següent.
3.a.11 punt


A partir del que s’ha exposat i, si ho creieu necessari, amb l’ajuda del vostre coneixement de la història de la filosofia, considereu que la concepció de l'ésser humà sostinguda en l'antiguitat pot resultar útil o educativa en el present? En quin sentit? (1 punt)
Plantejament Pregunta d’actualitat, d’un punt: una postura raonada sobre si la concepció clàssica de l’ésser humà servix hui, i els millors arguments de l’altra banda.
La resposta, corregida al marge
Considere que sí, encara que amb una lectura crítica: l’antropologia clàssica continua sent útil perquè planteja preguntes que hui no hem resolt. La idea clàssica de l’ésser humà com a animal racional i polític recorda que ens realitzem en la comunitat i mitjançant el diàleg, cosa valuosa enfront de la polarització i la desinformació de les xarxes. Sòcrates i Aristòtil entenien l’educació com a cura de l’ànima i formació del caràcter, i eixa idea d’educar per a viure bé, i no sols per a produir, és un contrapés a l’utilitarisme dels nostres sistemes educatius i del consum.
Això no obstant, cal llegir aquella antropologia amb filtre: excloïa esclaus i dones, i el dualisme platònic xoca amb el que la neurociència diu sobre el vincle entre ment i cervell. Per això la seua utilitat no està en les respostes, sinó en la manera de preguntar i en l’exigència de pensar quina vida mereix ser viscuda. Una educació inspirada en ella ajudaria a distingir entre tindre més i viure millor, i a exercir la ciutadania amb criteri propi.
Si defenses el contrari
L’antropologia clàssica pot paréixer hui inservible: va ser elitista, va justificar l’esclavitud i la desigualtat entre els sexes, i suposa una naturalesa humana fixa que la biologia evolutiva i les ciències socials han qüestionat. Cal afegir que els problemes d’hui, com la intel·ligència artificial o la crisi climàtica, són nous i no es resolen amb conceptes de l’Atenes del segle IV a. C.
L’examen no demana una postura determinada: el que compta és raonar bé la que defenses.
Opció b
3.b3 punts


La filosofia de la sospita (3 punts)
Plantejament Redacció de tres punts amb introducció, desenvolupament i conclusió. El tema nomena un conjunt d’autors: s’exposen Marx, Nietzsche i Freud, el sentit de l’expressió de Ricoeur i allò que tenen en comú.
La resposta, corregida al marge
L’expressió mestres de la sospita prové de Paul Ricoeur, que en 1965, en De l’interprétation, la va aplicar a Marx, Nietzsche i Freud: tres pensadors del segle XIX i començaments del XX que van posar en dubte que la consciència fóra transparent. Fins aleshores, des de Descartes, la consciència era el punt de partida segur del saber; estos autors sostenen que allò que creiem pensar amaga causes que desconeixem i que cal interpretar-ho. Esta redacció exposa cadascun i assenyala allò que tenen en comú.
Marx veu la sospita en la ideologia: les idees dominants d’una època expressen les condicions materials i els interessos de la classe dominant, de manera que la consciència està determinada per la vida social i no al contrari. En el Manifest comunista (1848) i en La ideologia alemanya, escrita amb Engels, la història s’explica per la lluita de classes i per l’estructura econòmica que sosté la religió, el dret o la moral com a superestructura. Marx anomena alienació el procés pel qual el treballador no es reconeix en allò que produïx, i veu en la religió un consol que oculta la misèria real. Desemmascarar la ideologia és condició per a transformar la societat.
Nietzsche sospita dels valors morals: en La genealogia de la moral (1887) sosté que la moral cristiana naix del ressentiment dels febles contra els forts, i que davall l’amor al pròxim i la compassió s’amaga una voluntat de poder. El seu mètode, la genealogia, no pregunta si un valor és veritable, sinó d’on ve i a qui beneficia. La mort de Déu, anunciada en La gaia ciència (1882), significa que els valors suprems han perdut el seu fonament, i deixa al descobert el nihilisme. Nietzsche defén a més un perspectivisme, segons el qual no hi ha fets sinó interpretacions, i per això exigix a cadascú assumir la tasca de donar sentit a l’existència sense refugis transcendents.
Freud porta la sospita a l’interior de la ment: amb la psicoanàlisi, desenvolupada des de La interpretació dels somnis (1900), sosté que bona part de la nostra vida psíquica és inconscient i que els somnis, els lapsus i els símptomes expressen desitjos reprimits dissimulats. Ja en 1917 havia escrit que el jo no és senyor en la seua pròpia casa; en 1923 distingix tres instàncies, l’ell, el jo i el superjo. La teràpia consistix a portar a la consciència allò reprimit, perquè el jo guanye terreny a l’ell. El sentit manifest de la consciència oculta un sentit latent que només la interpretació descobrix.
Els tres compartixen un mètode i una finalitat. Per als tres, la consciència no és transparent: el sentit que oferix de si mateixa és un símptoma que cal desxifrar, i la tasca del filòsof passa de descriure la consciència a interpretar-la, és a dir, a fer hermenèutica. Però no són escèptics: destruïxen il·lusions per a obrir el camí cap a una veritat més autèntica, com assenyala Ricoeur. Diferixen en el lloc on busquen la veritat amagada: Marx, en l’economia i les classes; Nietzsche, en la voluntat de poder i en la història dels valors; Freud, en l’inconscient i la infantesa.
En conclusió, la filosofia de la sospita va canviar la manera d’entendre la subjectivitat i de fer ciències humanes: la sociologia crítica, la genealogia i la psicoanàlisi en són l’herència. La seua aportació és ensenyar que l’autoconsciència s’ha de verificar, però el seu risc és reduir tota idea a un interés ocult, i per això convé exercir-la amb criteris; eixa és la qüestió que es planteja a continuació.
3.b.11 punt


A partir del que s’ha exposat i, si ho creieu necessari, amb l’ajuda del vostre coneixement de la història de la filosofia, considereu que la reflexió filosòfica entesa com a sospita és necessària en la societat actual? Per què? (1 punt)
Plantejament Pregunta d’actualitat, d’un punt: una postura raonada sobre si la sospita com a forma de reflexió és necessària hui, i els millors arguments de l’altra banda.
La resposta, corregida al marge
Considere que sí és necessària, però acompanyada de criteris per a no degenerar en desconfiança universal. Vivim envoltats de missatges que busquen moldejar les nostres idees i desitjos: la publicitat i els algoritmes de les xarxes socials decidixen què veiem, i darrere de molts discursos hi ha interessos econòmics o polítics, com Marx ensenyava a preguntar. Freud ajuda a entendre a més com es manipulen els desitjos inconscients: el seu nebot Edward Bernays, pioner de les relacions públiques, va aprofitar eixes idees per a la propaganda comercial i política. Nietzsche convida, per la seua banda, a preguntar-se a qui servix cada valor que donem per evident, també els que defenem nosaltres. Es veu, per exemple, en la desinformació de les campanyes electorals, on les mentides ben construïdes exploten prejudicis que quasi ningú no reconeix com a propis.
El límit apareix quan la sospita es torna sistemàtica: si tot és manipulació, res no mereix confiança, i això alimenta les teories conspiratives i el cinisme. Per això la sospita ha d’anar amb exigència de proves i amb diàleg, per a distingir la crítica fonamentada del recel infundat.
Si defenses el contrari
Des de la posició contrària pot sostindre’s que la sospita generalitzada corroïx la confiança que necessiten la vida democràtica i la ciència, i que els mestres de la sospita no es van aplicar el mateix rigor: Popper va criticar les de Marx i Freud per irrefutables. En el seu lloc proposaria una reflexió basada en arguments i en el diàleg, i no en desemmascarar intencions.
L’examen no demana una postura determinada: el que compta és raonar bé la que defenses.
El que valoren els criteris
Criteris de correcció: 3. Els temes de la redacció s'emmarcaran en els sabers bàsics de l'assignatura. (Fins a 3 punts) S’han de valorar els aspectes següents: 1. Estructura: la redacció ha de tenir la forma d'introducció, desenvolupament i conclusió, i ha de mostrar coherència argumentativa i un ús adequat de la terminologia. (Fins a 1 punt) 2. Desenvolupament adequat del tema. La resposta ha d'oferir els continguts necessaris per a desenrotllar una exposició pertinent i completa del tema, tenint com a referència l'epígraf dels sabers bàsics en el qual s'emmarca. (Fins a 2 punts). 3.1 Cada tema de la redacció està acompanyat d'una qüestió. L'estudiant/a, amb ajuda, si ho creu convenient, del seu conocimiento de la història de la filosofia, ha de posar en relació el tema amb aspectes rellevants de l'actualitat (científics, artístics, històrics, ètics, polítics, filosòfics, etc.). (Fins a 1 punt) S’han de valorar els aspectes següents de manera global: 1) Identificació fonamentada de la problemàtica en l'actualitat. 2) Relació significativa amb aspectes actuals. 3) Profunditat de l'anàlisi.
La correcció de la llengua: La deducció global màxima en l'exercici és 1 punt, de la manera següent: -Els dos primers errors ortogràfics no es penalitzen. -Si es repeteix la mateixa falta d'ortografia, aquesta s’ha de comptar com una de sola. -A partir de la tercera falta d'ortografia cal deduir -0,10 punts fins un màxim d'1 punt. -Més enllà dels errors d'argumentació i de comprensió que afecten el contingut de les respostes, es pot deduir un màxim de mig punt per errors de redacció, presentació, falta de coherència, falta de cohesió, incorrecció lèxica i incorrecció gramatical. En aquells casos en què la suma de les deduccions anteriors siga superior a 1 punt, aquesta és la màxima deducció permesa: 1 punt.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia antigaDel mite al logosEls presocràticsSòcrates i els sofistesPlatóAristòtilLa filosofia hel·lenísticaLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana