Il·lustració grega o Beauvoir i feminisme

Pregunta 3 · PAU 2025 de la Comunitat Valenciana, extraordinària · 4 punts

Filosofia antigaSòcrates i els sofistesSimone de BeauvoirResposta model d’EducaIA: els criteris d’aquesta convocatòria no es van publicar

També a Filosofia contemporània

2025Convocatòria extraordinària · Pregunta 3

4 puntsResposta model d’EducaIA: els criteris d’aquesta convocatòria no es van publicar

Torna al tema14 de 65

Després de les 65

Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?

Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

Opció a

3.a Filosofia i ciutadania en la il·lustració grega (3 punts).

[3 punts]

3.a.1 A partir del que s’ha exposat i, si ho creieu necessari, amb l’ajuda del vostre coneixement de la història de la filosofia, penseu que hi ha algun paral·lelisme entre la concepció de la ciutadania en eixe període de l'antiguitat i l'actual? Justifiqueu la resposta (1 punt)

[1 punt]

Opció b

3.b Simone de Beauvoir i el desenvolupament del feminisme (3 punts)

[3 punts]

3.b.1 A partir del que s’ha exposat i, si ho creieu necessari, amb l’ajuda del vostre coneixement de la història de la filosofia, considereu que el plantejament de l'autora servix per a comprendre la situació de les dones en l'actualitat? Justifiqueu la resposta (1 punt)

[1 punt]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

3.a 3 punts3.a.1 1 punt3.b 3 punts3.b.1 1 punta o b, a triar

Resposta model d’EducaIA. La Generalitat no va publicar els criteris d’aquest examen: les idees de la llista són nostres.

Opció a

3.a3 punts

Apartat 3.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.a a l’enunciat oficial, en valencià

Filosofia i ciutadania en la il·lustració grega (3 punts).

Plantejament Es demana una redacció sobre el moviment de la Il·lustració grega: context, sofistes, Sòcrates i els seus successors, amb introducció, desenvolupament i conclusió.

La resposta, corregida al marge

1

S’anomena Il·lustració grega l’etapa del segle V a. C. en què, com en la del segle XVIII, es critica la tradició i es confia en la raó i en l’educació per a millorar la vida comuna. El seu escenari és l’Atenes de Pèricles. Després de les guerres mèdiques, la ciutat és una potència amb una democràcia directa, en la qual els ciutadans varons lliures decidixen en l’assemblea i s’atribuïxen la isonomia, la igualtat davant la llei, i la isegoria, el dret a parlar. El discurs fúnebre que Tucídides posa en boca de Pèricles la presenta com un règim on el poder pertany a molts i on s’espera que cada ciutadà s’interesse pel que és públic. En eixe marc, saber argumentar és una condició per a participar i triomfar en política, i la filosofia, que fins llavors mirava la naturalesa, es pregunta què és la ciutadania i com s’educa.

2

Els sofistes van respondre a eixa necessitat. Mestres itinerants com Protàgores d’Abdera, Gòrgies de Leontins o Pròdic cobraven per ensenyar retòrica i l’areté política, és a dir, la capacitat de ser bon ciutadà i de governar la ciutat i la pròpia casa. Protàgores va afirmar que l’home és la mesura de totes les coses, i el seu relativisme situa en les convencions humanes l’origen de les lleis. En el mite que Plató li atribuïx, Zeus envia Hermes a repartir entre tots el pudor i la justícia, perquè puguen existir les ciutats: la virtut política no és patrimoni d’uns pocs.

3

Altres sofistes van anar més lluny amb la distinció entre physis, la naturalesa, i nomos, la llei o convenció. Antifont va sostindre que per naturalesa tots els éssers humans, grecs o bàrbars, són iguals, i que les diferències vénen de les lleis. Eixa lectura va tindre el seu revers: Trasímac i, en el Gòrgies, el polític Cal·licles, tal com els presenta Plató, defenen que la justícia és allò que convé al més fort, la raó al servei del poder, la qual cosa desacredita la sofística davant dels seus crítics.

4

Sòcrates compartix el gir cap a l’humà, però rebutja el relativisme i el cobrament per ensenyar. Per a ell la virtut és coneixement, i la tasca del ciutadà és examinar la seua vida i la dels altres mitjançant el diàleg, amb la ironia i la maièutica. Va ser condemnat a mort en 399 a. C. sota l’acusació d’impietat i de corrompre la joventut, i en el Critó de Plató es nega a fugir per respecte a les lleis de la ciutat que el va educar, la qual cosa mostra la seua idea de ciutadania com a compromís amb la llei i amb la veritat.

5

Plató critica els sofistes i la democràcia que va condemnar el seu mestre, i Aristòtil definix després l’home com un animal polític, que només es realitza en la polis participant en el seu govern i en la seua justícia. En conclusió, la Il·lustració grega va fer de la ciutadania un problema d’educació, de paraula pública i d’igualtat davant la llei, i va plantejar una qüestió que no ha deixat de ser actual: si la virtut cívica s’ensenya i qui pot ensenyar-la.

Les idees de la nostra resposta

3 punts.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Aquestes idees són nostres: la Generalitat no va publicar els criteris d’aquesta convocatòria.

3.a.11 punt

Apartat 3.a.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.a.1 a l’enunciat oficial, en valencià

A partir del que s’ha exposat i, si ho creieu necessari, amb l’ajuda del vostre coneixement de la història de la filosofia, penseu que hi ha algun paral·lelisme entre la concepció de la ciutadania en eixe període de l'antiguitat i l'actual? Justifiqueu la resposta (1 punt)

Plantejament Es demana una postura raonada que unisca el tema amb la ciutadania d’hui; després, els millors arguments de l’altra banda.

La resposta, corregida al marge

123

Crec que hi ha paral·lelismes parcials, encara que també diferències que impedixen igualar ambdues ciutadanies. S’assemblen en els ideals: la igualtat davant la llei, el dret a parlar i a decidir sobre allò comú, i la convicció, que ja defenien els sofistes, que ser ciutadà exigix educació i saber distingir un bon argument d’una manipulació. Hui eixa tasca reapareix en l’educació cívica i en les notícies falses de les xarxes, on la retòrica torna a competir amb la veritat. Pèricles, en el discurs que conta Tucídides, deia que qui no s’interessa pel que és públic no és un ciutadà tranquil, sinó inútil; eixa exigència ressona quan es discutix l’abstenció i la desafecció política.

45

No obstant això, la ciutadania atenesa era exclusiva: quedaven fora les dones, els esclaus i els estrangers, i la participació era directa en una comunitat xicoteta. L’actual és, almenys en principi, universal, es fonamenta en drets individuals i funciona per mitjà de representants. Per això el paral·lelisme està en les preguntes, no en les respostes: qui és ciutadà, com s’educa i què es deu a la comunitat.

Les idees de la nostra resposta

1 punt.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §2
  5. §2

Aquestes idees són nostres: la Generalitat no va publicar els criteris d’aquesta convocatòria.

Si defenses el contrari

Qui negue el paral·lelisme pot sostindre que el ciutadà de la polis era una figura incomparable amb l’actual: allí era una pertinença religiosa, militar i política a una comunitat de naixement, i ací és una condició jurídica basada en drets humans universals. Buscar semblances seria projectar sobre Atenes idees modernes que els grecs no van tindre.

L’examen no demana una postura determinada: el que compta és raonar bé la que defenses.

Opció b

3.b3 punts

Apartat 3.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.b a l’enunciat oficial, en valencià

Simone de Beauvoir i el desenvolupament del feminisme (3 punts)

Plantejament Es demana una redacció amb introducció, desenvolupament i conclusió: l’obra de Beauvoir i el seu lloc en el desenvolupament del feminisme, amb més d’una veu.

La resposta, corregida al marge

1

Simone de Beauvoir (París, 1908-1986), filòsofa existencialista, va publicar en 1949 El segon sexe, l’obra que va donar a la lluita de les dones un fonament filosòfic. Escriu després de la Segona Guerra Mundial, en una França on les dones tenien dret al vot des de 1944 però continuaven sota l’autoritat del marit, que podia oposar-se al fet que treballaren, i des de l’existencialisme que compartix amb Sartre: l’existència precedix l’essència i l’ésser humà es definix pels seus projectes lliures.

2

La seua tesi central és que no es naix dona, sinó que s’hi arriba: la feminitat no és una essència natural, sinó una construcció social. En la primera part del primer volum, Destí, examina tres explicacions, la biològica, la psicoanalítica i la del materialisme històric, que fan de la condició de la dona un destí, i mostra que cap no basta: la situació de les dones resulta de l’educació, dels mites i dels costums.

3

La clau de l’anàlisi és la dialèctica de subjecte i Altre, presa de Hegel: un grup s’afirma com a subjecte quan convertix un altre en alteritat. Les dones, a diferència d’altres grups oprimits, viuen disperses entre els homes, sense història ni solidaritat pròpies, i per això accepten eixe lloc. Se’ls reserva la immanència, la repetició de la vida domèstica i de la reproducció, mentre que l’home s’atribuïx la transcendència, el projecte i la creació. Qui accepta eixe paper incorre, diu Beauvoir, en mala fe. En el segon volum, L’experiència viscuda, seguix la dona com a xiqueta, jove, casada i mare: del matrimoni descriu la dependència econòmica i social respecte del marit, i de la maternitat imposada, un destí que no ha triat. Per això defén que siga lliure, amb l’anticoncepció i l’avortament.

4

La seua proposta d’emancipació passa pel treball, la independència econòmica, l’educació i la participació en la vida pública. En el capítol dedicat a la dona independent reconeix que el treball dóna autonomia, però que qui treballa continua carregant amb la casa, de manera que el canvi exigix també transformar els costums i les lleis. És una llibertat que només es completa si es reconeix els altres, idea que ve de la seua ètica de l’ambigüitat (1947).

5

Per a situar-la en el desenvolupament del feminisme: la primera onada, des de la Il·lustració (Gouges, Wollstonecraft) i el sufragisme del segle XIX i començaments del XX, va lluitar pels drets civils i el vot. Beauvoir obri el camí de la segona onada: Betty Friedan (La mística de la feminitat, 1963) i el moviment dels anys seixanta i setanta la tenen com a referència, i ella mateixa va signar en 1971 el manifest per l’avortament. Més endavant, Judith Butler (El gènere en disputa, 1990) reprén la seua idea de construcció social per a pensar el gènere, i altres corrents li critiquen parlar de la dona en abstracte.

6

En conclusió, Beauvoir va convertir la desigualtat entre els sexes en un problema filosòfic de llibertat i de situació, i la seua distinció entre allò natural i allò construït és la base sobre la qual s’ha desenvolupat el feminisme posterior.

Les idees de la nostra resposta

3 punts.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5
  6. §6

Aquestes idees són nostres: la Generalitat no va publicar els criteris d’aquesta convocatòria.

3.b.11 punt

Apartat 3.b.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.b.1 a l’enunciat oficial, en valencià

A partir del que s’ha exposat i, si ho creieu necessari, amb l’ajuda del vostre coneixement de la història de la filosofia, considereu que el plantejament de l'autora servix per a comprendre la situació de les dones en l'actualitat? Justifiqueu la resposta (1 punt)

Plantejament Es demana una postura raonada que unisca el plantejament de l’autora amb la situació de les dones hui; després, els millors arguments de l’altra banda.

La resposta, corregida al marge

123

Crec que sí que servix, amb matisos. La seua idea central, que molts trets atribuïts a les dones són resultat de l’educació i no de la naturalesa, ajuda a entendre hui la bretxa salarial, el repartiment desigual de les cures i els estereotips que orienten les xiques cap a unes certes carreres. L’elecció de carreres o la dedicació a les cures no s’explica per aptituds naturals, sinó per models que es transmeten des de la infantesa, com ella descrivia. També servix la seua distinció entre llibertat formal i llibertat real: tindre drets reconeguts no basta si la situació empeny a no exercir-los.

45

Però la seua anàlisi és de 1949 i cal adaptar-la. Hui les dones tenen drets que en 1949 no tenien, com l’anticoncepció legal (a França, des de 1967) o l’avortament (des de 1975), que ella reclamava, i els feminismes posteriors li reprotxen parlar des d’una dona occidental, blanca i de classe mitjana, i ignorar que la desigualtat es creua amb la classe o l’origen. Per això el seu plantejament és un bon punt de partida, però no una explicació completa.

Les idees de la nostra resposta

1 punt.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §2
  5. §2

Aquestes idees són nostres: la Generalitat no va publicar els criteris d’aquesta convocatòria.

Si defenses el contrari

Qui pense que no servix pot dir que les seues categories, la dona com l’Altre i confinada en la immanència, no descriuen les dones d’hui en societats on accedixen a la universitat, als càrrecs i a l’autonomia econòmica, i que atribuir-los una situació de dependència les reduïx a víctimes. Altres afegiran que la biologia influïx més del que ella va admetre, almenys en la maternitat.

L’examen no demana una postura determinada: el que compta és raonar bé la que defenses.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres: la Generalitat no en va publicar els criteris. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 4 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer els d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Filosofia antiga· aquesta pregunta6 de 6 exàmens
  2. Filosofia contemporània· aquesta pregunta6 de 6 exàmens
  3. Filosofia moderna6 de 6 exàmens
  4. Filosofia medieval3 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.