Virtuts ètiques i dianoètiques en Aristòtil

Pregunta 10 · PAU 2024 de la Comunitat Valenciana, ordinària, examen extra · 5 punts

Filosofia antigaAristòtilResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

2024Convocatòria ordinària · examen extra · Pregunta 10

5 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

Torna al tema31 de 65

Després de les 65

Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?

Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

La discussió ètica: virtuts ètiques i dianoètiques en ARISTÒTIL (5 punts).

[5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

5 punts

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.

5 punts

La discussió ètica: virtuts ètiques i dianoètiques en ARISTÒTIL (5 punts).

Plantejament Es demana exposar la discussió ètica d’Aristòtil a partir de les seues dues classes de virtuts, les ètiques i les dianoètiques, i de la seua relació.

La resposta, corregida al marge

1

Per a Aristòtil l’ètica busca el bé propi de l’ésser humà, que tots anomenen felicitat, l’eudaimonia. No és el plaer ni els honors, sinó l’activitat de l’ànima conforme a la virtut, i per això estudiar la felicitat exigix estudiar les virtuts. Com que l’ànima humana té una part racional i una altra que, sense ser-ho, pot obeir la raó, hi ha dues classes de virtuts, les dianoètiques i les ètiques.

2

Les virtuts dianoètiques, o intel·lectuals, perfeccionen la raó. Aristòtil distingix les de la raó teòrica, com l’enteniment, la ciència i la saviesa, que contemplen allò necessari i etern, i les de la raó pràctica, la tècnica i la prudència, que s’ocupen d’allò que pot ser d’una altra manera. Es desenvolupen sobretot amb l’ensenyament, que demana experiència i temps.

3

Les virtuts ètiques, com la valentia, la temprança, la generositat o la justícia, són disposicions del caràcter. No naixen en nosaltres per naturalesa: la naturalesa ens dóna la capacitat de rebre-les i l’hàbit les perfecciona. Ens fem justos practicant actes justos, com s’aprén a tocar la cítara tocant-la. Cadascuna ocupa un punt mitjà entre dos extrems que no és el mateix per a tots: la magnanimitat, entre la vanitat i la pusil·lanimitat. El que compta és que l’acte siga voluntari i escollit: Aristòtil anomena proaíresis eixa elecció deliberada, i sense ella no s’elogia ni es censura ningú.

4

Eixe punt mitjà no el fixa una regla mecànica, sinó la raó de l’home prudent, i ací les dues classes de virtut es troben. La prudència, virtut de la raó pràctica, indica què és adequat en cada situació, i sense ella només hi hauria virtut natural, que Aristòtil compara amb un cos fort que es mou sense veure-hi i ensopega. Al seu torn, sense un caràcter ben format la prudència no pot exercir-se, perquè les passions desvien el judici. Aristòtil conclou que no hi ha virtut ètica completa sense prudència ni prudència sense virtut ètica.

5

La discussió final és quina vida és més feliç. La felicitat perfecta és l’activitat de la part més alta de l’ànima, la contemplació, en què s’exercix la saviesa, la més alta de les virtuts dianoètiques. Però eixa vida només és humana en part, perquè també necessitem amics, salut i comunitat. Per això l’activitat conforme a les virtuts ètiques i a la prudència constituïx una felicitat de segon grau, la pròpia del ciutadà.

6

Enfront de l’intel·lectualisme de Sòcrates, a qui Aristòtil critica expressament, per a qui bastava conéixer el bé per a obrar bé, Aristòtil exigix a més hàbit i elecció. Per això la seua ètica és una teoria del caràcter i no només del saber, i per això estudiar les virtuts no basta: cal exercir-les. Com que els hàbits es formen des de la infància, l’ètica enllaça amb la política, ja que el legislador fa bons els ciutadans fent-los adquirir bons hàbits.

Les idees de la nostra resposta

5 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5
  6. §6

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

El que valoren els criteris

S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe. 1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades. 2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria ordinària, examen extra. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 4 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Filosofia antiga· aquesta pregunta6 de 6 exàmens
  2. Filosofia moderna6 de 6 exàmens
  3. Filosofia contemporània6 de 6 exàmens
  4. Filosofia medieval3 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.