Ètica antiga o la raó il·lustrada

Pregunta 3 · PAU 2025 de la Comunitat Valenciana, ordinària, examen de reserva · 4 punts

Filosofia antigaSòcrates i els sofistesPlatóAristòtilLa Il·lustracióKantL’empirismeLa filosofia hel·lenísticaResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

També a Filosofia moderna

2025Convocatòria ordinària · examen de reserva · Pregunta 3

4 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

Torna al tema12 de 65

Després de les 65

Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?

Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

Opció a

3.a La discussió ètica en l’edat antiga (3 punts).

[3 punts]

3.a.1 A partir del que s’ha exposat i, si ho creieu necessari, amb l’ajuda del vostre coneixement de la història de la filosofia, considereu que aquest debat és rellevant en l'actualitat? Per què? (1 punt)

[1 punt]

Opció b

3.b Potència i límits de la raó en la il·lustració (3 punts).

[3 punts]

3.b.1 A partir de l'exposat, i si ho considera necessari ajudant-se del seu coneixement de la Història de la filosofia, considera que en la societat actual l’argumentació racional és necessària? Per què? (1 punt).

[1 punt]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

3.a 3 punts3.a.1 1 punt3.b 3 punts3.b.1 1 punta o b, a triar

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.

Opció a

3.a3 punts

Apartat 3.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.a a l’enunciat oficial, en valencià

La discussió ètica en l’edat antiga (3 punts).

Plantejament Redacció de tres punts amb introducció, desenvolupament i conclusió. Com que el tema és d’una època, no n’hi ha prou amb un autor: sofistes i Sòcrates, Plató i Aristòtil, i les escoles hel·lenístiques.

La resposta, corregida al marge

1

La discussió ètica de l’Antiguitat gira entorn de dues preguntes: com s’ha de viure per a viure bé i quin paper exercix la virtut en eixa vida. Es desenvolupa en el món grec, primer en la polis atenesa dels segles V i IV a. C., amb els sofistes, Sòcrates, Plató i Aristòtil, i més tard en l’època hel·lenística, després de la conquesta d’Alexandre, amb l’epicurisme i l’estoïcisme, quan el ciutadà perd el marc de la polis i busca la serenitat individual. Esta redacció seguix eixe recorregut.

23

Els sofistes obrin el debat amb una pregunta crítica: si les normes són naturals o convencionals. Per a Protàgores i els sofistes, la justícia i els costums depenen de cada ciutat, i d’ací el relativisme; Trasímac arriba a identificar en la República la justícia amb l’interés del més fort. Els sofistes ensenyaven retòrica a canvi de diners, i Plató els va acusar a més de preferir l’aparença de veritat a la veritat. Sòcrates sosté que la virtut s’identifica amb el coneixement del bé, de manera que qui sap què és bo ho fa, i que una vida sense examen no mereix viure’s.

4

Plató i Aristòtil construïxen les grans ètiques de la virtut. Plató lliga l’ètica a la justícia de l’ànima, en què cada part complix la seua funció davall el govern de la raó, i a la Idea de Bé com a horitzó; enfront de Trasímac, defén en la República que el just viu millor que l’injust, i en el Gòrgies arriba a sostindre que és millor patir una injustícia que cometre-la. Aristòtil partix de l’experiència i definix la vida bona com l’eudaimonia, l’activitat conforme a la virtut, que s’adquirix amb l’hàbit, es situa entre un excés i un defecte i la guia la prudència. Aristòtil afig que sense amics i sense comunitat ningú no podria ser feliç, perquè l’ésser humà és un animal polític.

5

En l’època hel·lenística, quan les polis perden autonomia, l’ètica es torna consol i guia personal. Epicur identifica el bé amb el plaer, però entés com a absència de dolor en el cos i de pertorbació en l’ànima, l’ataràxia, que s’aconseguix amb l’amistat, la prudència i els desitjos moderats; els estoics, des de Zenó de Cítion, que ensenyava en el pòrtic pintat d’Atenes, d’on ve el seu nom, proposen viure conforme a la naturalesa i a la raó, dominar les passions i acceptar allò que no depén de nosaltres. Les postures discrepen en el fonament i en la fi: els sofistes i Trasímac neguen una norma comuna; Sòcrates i Plató la fonamenten en el coneixement del bé; Aristòtil, en la naturalesa racional i social de l’home; i els hel·lenístics, en la tranquil·litat de l’individu. Però quasi tots coincidixen que l’ètica és un art de viure, que la virtut o la saviesa conduïxen a una vida bona i que aconseguir-la és una tasca de la raó.

6

En conclusió, l’ètica antiga és una ètica centrada en la vida bona i en la virtut més que en el deure, encara que els estoics ja van parlar de deures i d’una llei natural comuna a tots els éssers racionals. La seua pregunta per com viure continua vigent: la discussió entre relativisme i fonament, entre plaer i virtut, i entre passió i raó que van plantejar els antics és el punt de partida de la pregunta d’actualitat.

Les idees de la nostra resposta

3 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §2
  4. §3
  5. §4
  6. §5

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

3.a.11 punt

Apartat 3.a.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.a.1 a l’enunciat oficial, en valencià

A partir del que s’ha exposat i, si ho creieu necessari, amb l’ajuda del vostre coneixement de la història de la filosofia, considereu que aquest debat és rellevant en l'actualitat? Per què? (1 punt)

Plantejament Pregunta d’actualitat, d’un punt: una postura raonada sobre si el debat ètic antic és rellevant hui, i els millors arguments de l’altra banda.

La resposta

Considere que sí és rellevant: la pregunta per com viure bé i pel valor de la virtut continua sent central. El relativisme dels sofistes reapareix hui en els debats sobre si hi ha valors universals o depenen de cada cultura, i la resposta socràtica, que exigix raons i examen, és un bon antídot contra el tot val. L’estoïcisme i l’epicurisme inspiren la recerca actual de benestar i de gestió de les emocions, i la teràpia cognitivoconductual reconeix el seu deute amb els estoics. L’ètica de les virtuts d’Aristòtil va tornar a la filosofia moral en el segle XX amb autors com Anscombe i MacIntyre, i és útil per a pensar l’educació del caràcter. Això no obstant, no es pot aplicar així com així: aquelles ètiques eren de minories i no coneixien els drets humans universals. El seu valor està en els problemes que plantegen i en el mètode de discutir-los amb arguments.

Les idees de la nostra resposta

1 punt. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

Si defenses el contrari

El debat antic pot semblar hui irrellevant, perquè les qüestions actuals, com la bioètica, la intel·ligència artificial, el canvi climàtic o la justícia global, plantegen problemes que no existien i que les ètiques de la virtut, pensades per a ciutadans d’una polis, no resolen. Afegiria que el que protegix hui les persones són els drets humans universals, una idea moderna que el món antic no va formular.

L’examen no demana una postura determinada: el que compta és raonar bé la que defenses.

Opció b

3.b3 punts

Apartat 3.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.b a l’enunciat oficial, en valencià

Potència i límits de la raó en la il·lustració (3 punts).

Plantejament Redacció de tres punts amb introducció, desenvolupament i conclusió. El tema parla de potència i de límits: s’exposen la confiança il·lustrada en la raó i les crítiques de Hume, Rousseau i Kant.

La resposta, corregida al marge

1

La Il·lustració, el moviment europeu del segle XVIII, va confiar en la raó com a guia per a conéixer la naturalesa, organitzar la societat i alliberar l’ésser humà de la superstició i de l’autoritat, però també va mesurar els seus límits. Esta redacció exposa primer la seua potència, amb la ciència, el progrés i la crítica, i després els seus límits, amb Hume, Rousseau i Kant, abans de valorar el balanç.

2

Per als il·lustrats, la raó és una potència crítica i constructiva: la ciència de Newton mostra que la naturalesa és intel·ligible, l’Enciclopèdia de Diderot i D’Alembert (1751) reunix el saber per a difondre’l, Voltaire combat el fanatisme i defén la tolerància, i Condorcet confia en un progrés indefinit gràcies a l’educació. La raó s’aplica també a les institucions: Montesquieu proposa la divisió de poders en De l’esperit de les lleis (1748) i Beccaria argumenta contra la tortura en Dels delictes i de les penes (1764). Kant resumix l’esperit del moviment en la divisa sapere aude, gosa pensar per tu mateix, i entén la Il·lustració com l’abandó d’eixa minoria d’edat que consistix a no servir-se del propi enteniment sense la guia d’un altre (Què és la Il·lustració?, 1784).

3

Però la raó mateixa descobrix els seus límits. Hume, empirista, mostra que la raó per si sola no mou a l’acció, que en el terreny moral és esclava de les passions, i que la causalitat no es demostra sinó que descansa en l’hàbit, de manera que el coneixement científic és probable i no necessari. Hume no renuncia amb això a la raó: demana ajustar-la al que l’experiència pot sostindre i desconfia dels sistemes que pretenen anar més enllà, com els de la metafísica tradicional.

4

Rousseau, en el Discurs sobre les ciències i les arts (1750), sosté que el progrés del saber no ha millorat la moral i que el sentiment i la consciència són guies tan necessàries com el càlcul racional. En el Contracte social (1762) intenta a més fundar la política en la voluntat general de ciutadans lliures i iguals, i no en l’interés d’una elit instruïda, i així qüestiona que la raó dels doctes baste per a governar bé.

5

Kant, que culmina la Il·lustració, fa la crítica de la raó per la mateixa raó: en la Crítica de la raó pura (1781) mostra que pot conéixer amb certesa allò que es dona en l’experiència, però que cau en il·lusions quan pretén conéixer allò que la sobrepassa, l’ànima, el món com a totalitat o Déu, i amb el món, en contradiccions: les antinòmies; i en la raó pràctica li atribuïx el poder de donar-se lleis morals a si mateixa. En la Fonamentació (1785), l’imperatiu categòric exigix que la màxima de cada acció puga convertir-se, sense contradicció, en una llei per a tots.

6

En conclusió, la Il·lustració defén una raó potent, però autocrítica: capaç de conéixer i de governar la vida moral, i conscient que no ho abasta tot. El seu llegat és doble: la fe en el progrés i el dret a pensar per un mateix, i l’advertiment que la raó ha de sotmetre’s a crítica. Eixe equilibri el van posar en qüestió Adorno i Horkheimer, que en la Dialèctica de la Il·lustració (1947) van veure en la raó convertida en instrument de domini una amenaça; per això la pregunta per la seua necessitat en el nostre temps, que es planteja a continuació, continua oberta.

Les idees de la nostra resposta

3 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5
  6. §6

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

3.b.11 punt

Apartat 3.b.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.b.1 a l’enunciat oficial, en valencià

A partir de l'exposat, i si ho considera necessari ajudant-se del seu coneixement de la Història de la filosofia, considera que en la societat actual l’argumentació racional és necessària? Per què? (1 punt).

Plantejament Pregunta d’actualitat, d’un punt: una postura raonada sobre si l’argumentació racional és necessària hui, i els millors arguments de l’altra banda.

La resposta

Considere que sí, l’argumentació racional és necessària, i més que mai, encara que no basta. Vivim amb una sobreabundància d’informació i de desinformació: les notícies falses, les imatges falses i els missatges de les xarxes es difonen pel seu impacte emocional, i només s’hi pot fer front comprovant les fonts i raonant amb proves. La democràcia exigix a més deliberar amb raons públiques: els acords sobre salut, clima o tecnologia, com els de la pandèmia, requerixen que puguem justificar les nostres posicions davant dels altres. Habermas sosté que una raó comunicativa, basada en el diàleg, és el millor antídot contra la manipulació. Enfront de la polarització de les xarxes, argumentar obliga a escoltar l’altre i a revisar les pròpies posicions, i aprendre a fer-ho en l’escola protegix de la propaganda. Això no obstant, convé reconéixer els límits: les decisions humanes depenen també d’emocions i de biaixos, i per això la raó ha de ser humil i dialogant, com demanava la mateixa Il·lustració.

Les idees de la nostra resposta

1 punt. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

Si defenses el contrari

L’argumentació racional pot paréixer poc eficaç, perquè no és el que mou les persones: la psicologia moral, com la de Jonathan Haidt, mostra que primer arriben les intuïcions i les emocions i que el raonament arriba després a justificar-les, de manera que en política importen més la identitat i els relats que els arguments. Afegiria que exigir argumentació pot excloure qui no domina el llenguatge tècnic o expert.

L’examen no demana una postura determinada: el que compta és raonar bé la que defenses.

El que valoren els criteris

Criteris de correcció: 3. Els temes de la redacció s'emmarcaran en els sabers bàsics de l'assignatura. (Fins a 3 punts) S’han de valorar els aspectes següents: 1. Estructura: la redacció ha de tenir la forma d'introducció, desenvolupament i conclusió, i ha de mostrar coherència argumentativa i un ús adequat de la terminologia. (Fins a 1 punt) 2. Desenvolupament adequat del tema. La resposta ha d'oferir els continguts necessaris per a desenrotllar una exposició pertinent i completa del tema, tenint com a referència l'epígraf dels sabers bàsics en el qual s'emmarca. (Fins a 2 punts). 3.1 Cada tema de la redacció està acompanyat d'una qüestió. L'estudiant/a, amb ajuda, si ho creu convenient, del seu conocimiento de la història de la filosofia, ha de posar en relació el tema amb aspectes rellevants de l'actualitat (científics, artístics, històrics, ètics, polítics, filosòfics, etc.). (Fins a 1 punt) S’han de valorar els aspectes següents de manera global: 1) Identificació fonamentada de la problemàtica en l'actualitat. 2) Relació significativa amb aspectes actuals. 3) Profunditat de l'anàlisi.

La correcció de la llengua: La deducció global màxima en l'exercici és 1 punt, de la manera següent: -Els dos primers errors ortogràfics no es penalitzen. -Si es repeteix la mateixa falta d'ortografia, aquesta s’ha de comptar com una de sola. -A partir de la tercera falta d'ortografia cal deduir -0,10 punts fins un màxim d'1 punt. -Més enllà dels errors d'argumentació i de comprensió que afecten el contingut de les respostes, es pot deduir un màxim de mig punt per errors de redacció, presentació, falta de coherència, falta de cohesió, incorrecció lèxica i incorrecció gramatical. En aquells casos en què la suma de les deduccions anteriors siga superior a 1 punt, aquesta és la màxima deducció permesa: 1 punt.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2025, convocatòria ordinària, examen de reserva. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 4 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer els d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Filosofia antiga· aquesta pregunta6 de 6 exàmens
  2. Filosofia moderna· aquesta pregunta6 de 6 exàmens
  3. Filosofia contemporània6 de 6 exàmens
  4. Filosofia medieval3 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.