2024Convocatòria extraordinària · examen extra · Pregunta 9
5 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsElegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):
Torna al tema46 de 65
Després de les 65
Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?
Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantLa discussió ètica: l’intel·lectualisme moral en PLATÓ (5 punts).
[5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
5 punts
La discussió ètica: l’intel·lectualisme moral en PLATÓ (5 punts).
Plantejament Es demana exposar, de manera ordenada i justificada, la discussió ètica de Plató entorn de l’intel·lectualisme moral, sense eixir d’aquesta formulació.
La resposta, corregida al marge
L’ètica de Plató naix d’una discussió sobre què significa obrar bé i si això pot ensenyar-se. La seua resposta recull de Sòcrates l’anomenat intel·lectualisme moral, la tesi que la virtut és coneixement i el vici és ignorància, de manera que ningú no fa el mal sabent-ho. Qui sap de debò què és el bo ho fa; qui obra mal s’equivoca sobre allò que li convé.
Aquesta posició s’enfronta als sofistes, per als quals allò just depén de la convenció o de la força, i es recolza en un argument senzill. Tots volem allò que creiem bo per a nosaltres, però només qui coneix el que de debò ens beneficia pot triar-ho, i per això la maldat és un error i no un desig d’allò dolent. Al Gòrgies, Sòcrates ho defén davant de Pol i Cal·licles, que admiren el tirà que fa el que vol, i sosté que és més desditxat qui comet injustícia que qui la patix; al Menó argumenta que ningú no desitja allò dolent sabent que ho és.
En els diàlegs de maduresa Plató dona un objecte a aquest saber: allò que cal conéixer és la Idea del Bé, a la qual s’ascendix per la dialèctica i que fa intel·ligible tota la resta. El mite de la caverna presenta l’educació com un gir de tota l’ànima, de les ombres cap a allò real, i qui ha contemplat el Bé posseïx la mesura amb què jutjar cada acció i cada llei. Saber què és el bé no és tindre informació, sinó una visió que transforma qui l’aconseguix.
Tanmateix, Plató no es queda en la tesi socràtica. A la República dividix l’ànima en raó, ànim i apetit, i admet que els desitjos poden tirar contra la raó; el cas de Leonci, que vol mirar uns cadàvers i s’enfurisma amb si mateix, ho il·lustra. La justícia de l’individu és llavors l’harmonia de l’ànima en què la raó, guiada pel coneixement del Bé, mana sobre les altres parts, de manera que la virtut exigix també educar el caràcter i els desitjos.
L’ètica platònica és inseparable de la política. Si la virtut és saber, la ciutat justa ha de ser governada per qui coneix el Bé, els filòsofs, que governaran per deure i no per ambició, i l’educació dels guardians és la manera de produir en ells aquest coneixement i aquest ordre interior. Una ciutat injusta, igual que una ànima desordenada, és aquella en què mana allò que no hauria de manar.
La discussió no es tanca amb Plató. Aristòtil li objectarà que existix la incontinència (akrasía), perquè es pot saber què és el millor i no fer-ho, tot i que en analitzar-la concedix a Sòcrates part de raó, i que la virtut és un hàbit que s’adquirix obrant i no només una ciència. Tot i això, Plató deixa una idea que continua viva en l’ètica: obrar bé exigix comprendre què és bo i per què, i no només seguir el costum, i per això la seua moral és una educació del judici abans que una llista de normes.
El que valoren els criteris
S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe. 1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades. 2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia antigaDel mite al logosEls presocràticsSòcrates i els sofistesPlatóAristòtilLa filosofia hel·lenísticaLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria extraordinària, examen extra. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana