2026Convocatòria ordinària · Pregunta 2
2 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsTorna al tema2 de 65
Després de les 65
Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?
Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicant2.a Mite en el món antic (2 punts).
[2 punts]
2.b Coneixement de si en Sòcrates (2 punts).
[2 punts]
2.c Racionalisme en la filosofia moderna (2 punts).
[2 punts]
2.d Feminisme en Simone de Beauvoir (2 punts).
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
2.a2 punts
Mite en el món antic (2 punts).
Plantejament Es demana una definició clara del concepte i, després, l’època o l’autor de referència.
La resposta, corregida al marge
El mite és un relat tradicional, d’origen anònim i valor sagrat, que explica per mitjà de déus i herois l’origen del món, dels éssers humans i dels costums, sense sotmetre’s a prova ni a argumentació.
A la Grècia antiga, Homer i Hesíode (segle VIII a. C.) van fixar eixe saber; la Teogonia d’Hesíode narra el naixement dels déus i del cosmos. A partir del segle VI a. C., amb Tales de Milet, els primers filòsofs substituïxen l’explicació mítica per una altra de racional, basada en causes naturals: és el pas del mite al logos. Plató, tanmateix, encara empra mites, com el d’Er, amb intenció pedagògica.
2.b2 punts
Coneixement de si en Sòcrates (2 punts).
Plantejament Es demana una definició clara del concepte i, després, l’època o l’autor de referència.
La resposta, corregida al marge
El coneixement de si és l’examen de les pròpies creences i de la pròpia ignorància, presa de la màxima delfica que convida a conéixer-se a un mateix, inscrita en el temple d’Apol·lo a Delfos, amb què Sòcrates definix la tasca del filòsof.
Sòcrates (Atenes, 470-399 a. C.) creu que ningú no sap allò que presumix saber, i reconeix que el seu saber consistix a saber que no sap, segons conta Plató en l’Apologia. Amb la ironia i la maièutica interroga els seus conciutadans perquè examinen les seues idees, i defén un intel·lectualisme moral: conéixer el bé porta a obrar bé, de manera que la cura de l’ànima és la cura de la pròpia virtut.
2.c2 punts
Racionalisme en la filosofia moderna (2 punts).
Plantejament Es demana una definició clara del concepte i, després, l’època o l’autor de referència.
La resposta, corregida al marge
El racionalisme és el corrent segons el qual la raó, i no l’experiència sensible, és la font principal del coneixement veritable; defén per això l’existència d’idees innates i pren com a model les matemàtiques i el seu mètode deductiu.
En la filosofia moderna es desenrotlla al segle XVII i començaments del XVIII. Descartes (1596-1650), el seu iniciador, partix del dubte metòdic i fonamenta el saber en el cogito i en la claredat i distinció de les idees; Spinoza i Leibniz prolonguen el seu projecte. S’oposa a l’empirisme de Locke i de Hume, per als quals tot coneixement procedix de l’experiència.
2.d2 punts
Feminisme en Simone de Beauvoir (2 punts).
Plantejament Es demana una definició clara del concepte i, després, l’època o l’autor de referència.
La resposta, corregida al marge
El feminisme de Simone de Beauvoir (1908-1986) partix del fet que la dona no és una naturalesa donada, sinó el resultat d’una construcció social i històrica: la dona no naix, es fa.
A El segon sexe (1949), des de l’existencialisme, analitza com la societat definix la dona com l’Altre respecte de l’home, que es presenta com a subjecte i norma, i la situa en una posició d’immanència que limita la seua llibertat. Reclama la independència econòmica, l’educació i l’accés al treball i a la vida pública, i la seua obra va inspirar l’anomenada segona onada del feminisme.
El que valoren els criteris
Criteris de correcció: a) S’ha d'oferir una definició clara i concisa del concepte en qüestió. (Fins a 1 punt) b) S'ha d'ampliar la definició amb els coneixements pertinents de l'època o èpoques i/o autor/a/s/es pel que es pregunta. (Fins a 1 punt).
La correcció de la llengua: La deducció global màxima en l'exercici és 1 punt, de la manera següent: -Els dos primers errors ortogràfics no es penalitzen. -Si es repeteix la mateixa falta d'ortografia, aquesta s’ha de comptar com una de sola. -A partir de la tercera falta d'ortografia cal deduir -0,10 punts fins un màxim d'1 punt. -Més enllà dels errors d'argumentació i de comprensió que afecten el contingut de les respostes, es pot deduir un màxim de mig punt per errors de redacció, presentació, falta de coherència, falta de cohesió, incorrecció lèxica i incorrecció gramatical. En aquells casos en què la suma de les deduccions anteriors siga superior a 1 punt, aquesta és la màxima deducció permesa: 1 punt.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia antigaDel mite al logosEls presocràticsSòcrates i els sofistesPlatóAristòtilLa filosofia hel·lenísticaLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana