Antropologia i ànima o decadència filosòfica

Pregunta 3 · PAU 2026 de la Comunitat Valenciana, extraordinària · 4 punts

Filosofia antigaPlatóAristòtilNietzscheEls mestres de la sospitaResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

També a Filosofia contemporània

2026Convocatòria extraordinària · Pregunta 3

4 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

Torna al tema6 de 65

Després de les 65

Vols continuar amb el tema de filosofia antiga?

Aquestes 65 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

Opció a

3.a.1 L’antropologia i la concepció de l'ànima en Plató i Aristòtil (3 punts) (600 paraules aprox.).

[3 punts]

3.a.2 A partir del que s’ha exposat i, si ho creieu necessari, amb l’ajuda del vostre coneixement de la Història de la filosofia, considereu que aquest debat és rellevant en l'actualitat? Per què? (1 punt) (200 paraules aprox.).

[1 punt]

Opció b

3.b.1 Decadència i dissolució de la filosofia occidental (3 punts) (600 paraules aprox.).

[3 punts]

3.b.2 A partir de l'exposat, i si ho considera necessari ajudant-se del seu coneixement de la Història de la filosofia, considera que en la societat actual la crisi filosòfica continua? En quin sentit? (1 punt) (200 paraules aprox.).

[1 punt]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

3.a.1 3 punts3.a.2 1 punt3.b.1 3 punts3.b.2 1 punta o b, a triar

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.

Opció a

3.a.13 punts

Apartat 3.a.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.a.1 a l’enunciat oficial, en valencià

L’antropologia i la concepció de l'ànima en Plató i Aristòtil (3 punts) (600 paraules aprox.).

Plantejament Es demana una redacció amb introducció, desenvolupament i conclusió; el tema nomena dos autors: cal exposar-los tots dos i convé contrastar-los.

La resposta, corregida al marge

1

L’antropologia filosòfica es pregunta què és l’ésser humà, i tant Plató (427-347 a. C.) com el seu deixeble Aristòtil (384-322 a. C.) responen a eixa pregunta a partir de la seua concepció de l’ànima, és a dir, del principi que explica la vida, el moviment i el coneixement. Encara que Aristòtil va estudiar vint anys a l’Acadèmia, van arribar a conclusions molt diferents sobre la relació entre ànima i cos, un debat que marca tota la filosofia posterior.

2

Per a Plató, l’ésser humà és sobretot la seua ànima, de naturalesa immaterial, immortal i emparentada amb el món de les Idees. Al Menó i al Fedó sosté que l’ànima existia abans d’unir-se al cos i que, per això, conéixer és recordar: aprendre consistix a recuperar les Idees contemplades abans del naixement, el que s’anomena reminiscència. El cos és un obstacle, una presó o una tomba de l’ànima, que ha de purificar-se allunyant-se de les passions i dedicant-se a la filosofia. Es tracta d’un dualisme antropològic.

3

A la República (llibre IV) distingix tres parts de l’ànima: la racional, que busca la veritat i ha de governar; la irascible, seu del valor i de l’ambició; i l’apetitiva, seu dels desitjos del cos. Cada una té la seua virtut, la saviesa, la fortalesa i la temprança, i quan cada una complix la seua funció i obeïx la raó, l’ànima és justa. Eixa estructura es correspon amb la de la ciutat ideal, formada per governants, guardians i productors, de manera que l’antropologia sosté la política.

4

Aristòtil rebutja eixa separació. Al tractat Sobre l’ànima definix l’ànima com la forma d’un cos natural que té la vida en potència, de manera que ànima i cos no són dues substàncies, sinó els dos principis inseparables d’un sol ésser, segons el seu hilemorfisme. Distingix tres tipus d’ànima: la vegetativa, que tenen tots els vivents, també les plantes; la sensitiva, que hi afegixen els animals; i la racional, pròpia de l’ésser humà, que reunix les tres i per això és un animal racional i també polític, perquè només realitza la seua naturalesa en la pòlis. Deixa oberta la possibilitat que l’intel·lecte actiu siga separable, un punt que van discutir els comentaristes.

5

En resum, Plató concep l’ànima com una realitat superior i separable, que anhela allò intel·ligible, i Aristòtil com la forma d’un cos viu, inseparable d’ell tret potser de l’intel·lecte. La primera visió alimenta el dualisme que heretaran Agustí d’Hipona i, després, Descartes; la segona, a través de Tomàs d’Aquino, donarà al cristianisme medieval una visió de l’ànima com a forma del cos, i hui reapareix en la biologia i en les ciències cognitives. La diferència es reflectix també en dos ideals de vida: en Plató, la filosofia com a camí d’alliberament de l’ànima; en Aristòtil, la vida bona en la comunitat política.

Les idees de la nostra resposta

3 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

3.a.21 punt

Apartat 3.a.2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.a.2 a l’enunciat oficial, en valencià

A partir del que s’ha exposat i, si ho creieu necessari, amb l’ajuda del vostre coneixement de la Història de la filosofia, considereu que aquest debat és rellevant en l'actualitat? Per què? (1 punt) (200 paraules aprox.).

Plantejament Es demana una postura raonada que unisca el tema amb alguna cosa d’hui; després, els millors arguments de l’altre costat.

La resposta, corregida al marge

12

Considere que sí. Encara que parlem menys d’ànima, la pregunta de fons persistix: quina relació hi ha entre la ment i el cos. La neurociència mostra que allò que anomenem pensar, recordar o sentir depén de processos cerebrals, i continua oberta la qüestió de si la consciència es reduïx a ells o és alguna cosa més. Les postures actuals reproduïxen l’oposició clàssica: els qui defenen una ment distinta del cos recorden Plató, i els qui veuen la ment com una funció d’un organisme viu recorden Aristòtil.

34

A més, el debat és rellevant en qüestions ètiques i tecnològiques: quan acaba la vida d’una persona, què és allò que fa que continuem sent nosaltres mateixos o si una intel·ligència artificial podria arribar a tindre ment. Això sí, hui es discutix amb dades empíriques i no només amb arguments, i per això convé reformular els termes antics en lloc de repetir-los. Per exemple, hui no es pregunta si l’ànima és immortal, sinó si la consciència pot explicar-se per funcions, que és una manera nova de plantejar la forma aristotèlica del cos viu.

Les idees de la nostra resposta

1 punt. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §2

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

Si defenses el contrari

Qui defenga el contrari pot sostindre que la ciència ha deixat arrere el debat: si la ment és allò que fa el cervell, parlar d’ànima és parlar d’una categoria metafísica sense utilitat, i la discussió entre Plató i Aristòtil només té interés històric. Autors com Ryle, que el 1949 va criticar la imatge d’un fantasma dins de la màquina, sostenen que el dualisme partix d’un error categorial, de manera que el problema no existiria en eixos termes.

L’examen no demana una postura determinada: el que compta és raonar bé la que defenses.

Opció b

3.b.13 punts

Apartat 3.b.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.b.1 a l’enunciat oficial, en valencià

Decadència i dissolució de la filosofia occidental (3 punts) (600 paraules aprox.).

Plantejament Es demana una redacció amb introducció, desenvolupament i conclusió; el tema és general, d’una època, així que no n’hi ha prou amb un sol autor.

La resposta, corregida al marge

1

La filosofia occidental va nàixer a Grècia amb la pretensió d’aconseguir una veritat estable i universal per mitjà de la raó, i des de Plató fins a Hegel es va organitzar en grans sistemes que buscaven un fonament últim de la realitat, del coneixement i de la moral. A partir de la segona meitat del segle XIX eixa confiança entra en crisi: Nietzsche parla de decadència, en el sentit d’una vida que declina sota el pes de la raó i dels valors que la neguen; altres, com Heidegger i Lyotard, de dissolució, per la destrucció de la metafísica i la fi dels grans relats. El que es discutix és si les idees centrals d’eixa tradició poden continuar sostenint-se.

2

El principal diagnòstic és el de Nietzsche (1844-1900). Sosté que la filosofia occidental, des de Plató, ha inventat un món veritable, etern i perfecte, per damunt d’este món canviant, i que el cristianisme és un platonisme per al poble. Al Crepuscle dels ídols conta com eixe món veritable acaba convertit en faula, i a La gaia ciència anuncia que Déu ha mort, és a dir, que la fe en els valors suprems ha deixat de ser creïble. Per a ell, eixa decadència (en francés, décadence) comença amb Sòcrates, que va oposar la raó als instints i va convertir l’equació raó, virtut i felicitat en símptoma d’una vida que decau; Plató i el cristianisme la continuen. El resultat és el nihilisme, la sensació que res no té sentit. Per a ell, la veritat i la moral tenen una genealogia: naixen d’interessos i de la voluntat de poder, i només hi ha perspectives. Proposa el superhome, creador de valors que afirmen la vida.

3

Altres autors del segle XIX aporten la mateixa desconfiança. Marx mostra que les idees dominants expressen els interessos de la classe que domina i que la filosofia ha de transformar el món i no només interpretar-lo, com diu a les Tesis sobre Feuerbach. Freud descobrix que la ment humana està moguda per impulsos inconscients i que la raó no és senyora de si mateixa. Amb Nietzsche formen els mestres de la sospita, que fan dubtar de la transparència de la consciència i de la neutralitat del pensament.

4

Al segle XX, la crisi s’aprofundix. Heidegger, a Ésser i temps (1927), proposa destruir la història de l’ontologia perquè la metafísica occidental ha oblidat la pregunta per l’ésser. Adorno i Horkheimer, a Dialèctica de la Il·lustració (1947), sostenen que una raó reduïda a instrument de dominació pot acabar tornant-se contra l’ésser humà, com van mostrar els totalitarismes. Lyotard, a La condició postmoderna (1979), parla de la fi dels grans relats que legitimaven el saber.

5

En conclusió, la filosofia occidental no s’ha extingit, però ha perdut la seua pretensió de fonament absolut i de veritat única. Per a uns autors això és decadència, una vida que perd força, i renúncia a tota veritat; per a altres, com Nietzsche, és un alliberament del qual poden sorgir formes noves de pensar, més conscients dels seus límits. Comprendre esta dissolució ajuda a entendre el pluralisme i la desconfiança envers les veritats absolutes que caracteritzen el pensament contemporani.

Les idees de la nostra resposta

3 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

3.b.21 punt

Apartat 3.b.2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.b.2 a l’enunciat oficial, en valencià

A partir de l'exposat, i si ho considera necessari ajudant-se del seu coneixement de la Història de la filosofia, considera que en la societat actual la crisi filosòfica continua? En quin sentit? (1 punt) (200 paraules aprox.).

Plantejament Es demana una postura raonada que unisca el tema amb alguna cosa d’hui; després, els millors arguments de l’altre costat.

La resposta, corregida al marge

12

Considere que la crisi continua, en el sentit d’una crisi dels fonaments: hem heretat la desconfiança envers les veritats absolutes que van iniciar Nietzsche i els mestres de la sospita, i hui es manifesta en el relativisme quotidià i en la postveritat, on les opinions valen més pel seu ressò a les xarxes que per les seues raons. També s’aprecia en la desconfiança envers els experts i la ciència que alimenten els negacionismes. Durant la pandèmia de la COVID-19, per exemple, el rebuig a les vacunes es va recolzar més en cadenes de missatges que en proves.

34

Tanmateix, no parlaria de decadència de la filosofia. Els problemes actuals, com la intel·ligència artificial, la bioètica o la crisi ecològica, exigixen un pensament rigorós que la ciència per si sola no oferix. L’eixida no és tornar a una veritat única, sinó recuperar la raó crítica i dialogada, capaç de justificar les seues afirmacions i de reconéixer els seus límits.

Les idees de la nostra resposta

1 punt. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §2

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

Si defenses el contrari

Qui defenga el contrari pot dir que la crisi ja ha passat: la que va patir la filosofia va ser la dels grans sistemes, i hui es viu una pluralitat de corrents i de debats, amb un interés creixent per l’ètica aplicada i la filosofia pública. Des d’esta mirada, que la veritat no siga absoluta no és una crisi, sinó una condició normal del pensament lliure en societats democràtiques.

L’examen no demana una postura determinada: el que compta és raonar bé la que defenses.

El que valoren els criteris

Criteris de correcció: 3.a/b.1. Els temes de la redacció s'emmarcaran en els sabers bàsics de l'assignatura. (Fins a 3 punts) S’han de valorar els aspectes següents: 1. Estructura: la redacció ha de tenir la forma d'introducció, desenvolupament i conclusió, i ha de mostrar coherència argumentativa. (Fins a 1 punt). 2. Desenvolupament adequat del tema. La resposta ha d'oferir els continguts necessaris i un ús adequat de la terminologia per a desenrotllar una exposició pertinent i completa del tema, tenint com a referència l'epígraf dels sabers bàsics en el qual s'emmarca. (Fins a 2 punts). D'acord amb este epígraf, l'enunciat podrà tindre una formulació general o concreta centrada en un o diversos autors/es. En el cas d'enunciats generals en els quals es pregunte per un problema en una època determinada, per a optar a la màxima nota en este apartat, l'exposició no ha de limitar-se a tractar un sol autor/a. 3.a/b.2. Cada tema de la redacció està acompanyat d'una qüestió. L'estudiant/a, amb ajuda, si ho creu convenient, del seu conocimiento de la història de la filosofia, ha de posar en relació el tema amb aspectes rellevants de l'actualitat (científics, artístics, històrics, ètics, polítics, filosòfics, etc.). (Fins a 1 punt) S’han de valorar els elements següents de manera global: 1) Identificació fonamentada del tema o problemàtica en l'actualitat. S'ha de mostrar la capacitat per a il·lustrar clarament l'impacte del tema o problemàtica treballats amb els aspectes actuals esmentats (científics, artístics, històrics, ètics, polítics, filosòfics...) 2) Profunditat de l'anàlisi. S'ha d'evidenciar la rellevància filosòfica de la problemàtica identificada, relació plantejada, utilitzant de manera precisa i pertinent els conceptes dels corrents.

La correcció de la llengua: La deducció global màxima en l'exercici és 1 punt, de la manera següent: -Els dos primers errors ortogràfics no es penalitzen. -Si es repeteix la mateixa falta d'ortografia, aquesta s’ha de comptar com una de sola. -A partir de la tercera falta d'ortografia cal deduir -0,10 punts fins un màxim d'1 punt. -Més enllà dels errors d'argumentació i de comprensió que afecten el contingut de les respostes, es pot deduir un màxim de mig punt per errors de redacció, presentació, falta de coherència, falta de cohesió, incorrecció lèxica i incorrecció gramatical. En aquells casos en què la suma de les deduccions anteriors siga superior a 1 punt, aquesta és la màxima deducció permesa: 1 punt.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia antiga així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 4 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer els d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Filosofia antiga· aquesta pregunta6 de 6 exàmens
  2. Filosofia contemporània· aquesta pregunta6 de 6 exàmens
  3. Filosofia moderna6 de 6 exàmens
  4. Filosofia medieval3 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.