Test: la Restauració i la postguerra franquista

Exercici 4 · PAU 2025, ordinària, sèrie 4 · 2,5 punts

El franquismeCoincideix amb la pauta

També a Catalanisme polític, La Guerra Civil, La Restauració, El moviment obrer, La dictadura de Primo de Rivera

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 4Test: la Catalunya de la Restauració i la postguerra franquista

2,5 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema13 de 24

Després dels 24

Vols continuar amb el tema del franquisme?

Aquests 24 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

Exercici 4. Poseu a prova els vostres sabers

Encercleu la lletra de la resposta correcta de les deu qüestions següents, tenint en compte els contextos històrics proposats.

[2,5 punts: cada resposta correcta val 0,25 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,08 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

4.1 Context històric: Formeu part de la redacció d’un periòdic a la Catalunya de la Restauració borbònica. Responeu a les qüestions següents triant la resposta que s’ajusti més bé al que escriuríeu.

El detonant inicial de la Setmana Tràgica a Catalunya va ser

a) la crisi econòmica derivada de la Primera Guerra Mundial.

b) la repressió patronal.

c) l’enviament de soldats reservistes a la Guerra de Melilla.

d) el control de l’Església catòlica.

[0,25 punts]

4.2 La Llei de jurisdiccions del 1906 va significar per a Catalunya

a) la creació d’una jurisdicció pròpia per a Catalunya.

b) la possibilitat de mantenir el dret civil català.

c) l’establiment d’una jurisdicció militar per a perseguir actes contraris a les institucions i els símbols de l’Estat.

d) la creació d’un tribunal especial per a la persecució del naixent moviment obrer.

[0,25 punts]

4.3 A banda dels partits dinàstics, les altres dues forces polítiques que tenien una forta presència social a la Catalunya de finals del segle XIX van ser

a) els republicans federals i els carlins.

b) els integristes i els carlins.

c) els socialistes i els comunistes.

d) els krausistes i els republicans.

[0,25 punts]

4.4 El primer president de la Mancomunitat de Catalunya va ser

a) Francesc Cambó.

b) Enric Prat de la Riba.

c) Alfons Sala i Argemí.

d) Lluís Domènech i Montaner.

[0,25 punts]

4.5 El 1926 Francesc Macià va intentar una operació militar coneguda com a

a) desembarcament de Palamós.

b) fets de Prats de Molló.

c) atemptat del Garraf.

d) fets de la Jonquera.

[0,25 punts]

4.6 Context històric: Sou membre de la delegació diplomàtica italiana que va arribar el 1942 al Madrid franquista, en plena postguerra espanyola. Responeu a les qüestions següents triant la resposta que s’ajusti més bé al que heu viscut.

L’autarquia es defineix com

a) una economia dirigida pel Sindicat Vertical.

b) la dependència econòmica dels intercanvis amb els Estats Units.

c) una economia de lliure mercat.

d) una economia amb control estatal i aïllada dels mercats internacionals.

[0,25 punts]

4.7 L’esdeveniment internacional que va influir decisivament en la polarització política i la Guerra Civil espanyola va ser

a) la Primera Guerra Mundial.

b) el creixement econòmic del Japó imperial.

c) l’auge del feixisme i del nazisme a Europa.

d) la Quarta Internacional.

[0,25 punts]

4.8 La unitat militar enviada a Rússia va ser

a) Socors Roig Internacional.

b) la División Azul.

c) Blas de Lezo.

d) La Espada en la Cruz.

[0,25 punts]

4.9 A la Segona Guerra Mundial, Espanya

a) dona suport a les potències aliades.

b) dona suport a la Unió Soviètica.

c) està controlada pels Estats Units.

d) s’ha declarat neutral, però s’ha vinculat a l’Eix.

[0,25 punts]

4.10 S’ha calculat que les persones del bàndol republicà que van marxar a l’exili van ser

a) a l’entorn de mig milió.

b) molt poques perquè la majoria han anat tornant.

c) prop d’un milió.

d) cinquanta mil persones, que van travessar la frontera francesa.

[0,25 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

4.1 0,25 punts4.2 0,25 punts4.3 0,25 punts4.4 0,25 punts4.5 0,25 punts4.6 0,25 punts4.7 0,25 punts4.8 0,25 punts4.9 0,25 punts4.10 0,25 punts

4.10,25 punts

Qüestió 4.1 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.1 a l’enunciat oficial, en català

Context històric: Formeu part de la redacció d’un periòdic a la Catalunya de la Restauració borbònica. Responeu a les qüestions següents triant la resposta que s’ajusti més bé al que escriuríeu.

El detonant inicial de la Setmana Tràgica a Catalunya va ser

a) la crisi econòmica derivada de la Primera Guerra Mundial.

b) la repressió patronal.

c) l’enviament de soldats reservistes a la Guerra de Melilla.

d) el control de l’Església catòlica.

Plantejament Es pregunta quin va ser el detonant de la Setmana Tràgica del 1909.

  1. El juliol del 1909 el govern d’Antonio Maura va mobilitzar reservistes, molts d’ells obrers casats i amb fills, per enviar-los a la guerra de Melilla. L’embarcament de tropes al port de Barcelona va provocar protestes, i el 26 de juliol una vaga general es va convertir en una revolta, amb barricades i la crema d’esglésies i convents.

  2. La crisi de la Primera Guerra Mundial és posterior (1914-1918); la repressió patronal i el pes de l’Església van alimentar el malestar, però no en van ser el detonant.

ResultatResposta c).

La pauta oficial dona: Resposta c).

4.20,25 punts

Qüestió 4.2 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.2 a l’enunciat oficial, en català

La Llei de jurisdiccions del 1906 va significar per a Catalunya

a) la creació d’una jurisdicció pròpia per a Catalunya.

b) la possibilitat de mantenir el dret civil català.

c) l’establiment d’una jurisdicció militar per a perseguir actes contraris a les institucions i els símbols de l’Estat.

d) la creació d’un tribunal especial per a la persecució del naixent moviment obrer.

Plantejament Es pregunta què va representar per a Catalunya la Llei de jurisdiccions del 1906.

  1. La Llei de jurisdiccions es va aprovar després que, el novembre del 1905, uns oficials assaltessin a Barcelona les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i de La Veu de Catalunya. Va posar sota la jurisdicció militar les ofenses, de paraula o per escrit, a l’exèrcit, a la pàtria i als seus símbols, i com a reacció es va formar Solidaritat Catalana.

  2. No va crear cap jurisdicció pròpia per a Catalunya ni tenia res a veure amb el dret civil català, i no anava dirigida contra el moviment obrer, sinó contra les ofenses a l’exèrcit i als símbols de l’Estat.

ResultatResposta c).

La pauta oficial dona: Resposta c).

4.30,25 punts

Qüestió 4.3 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.3 a l’enunciat oficial, en català

A banda dels partits dinàstics, les altres dues forces polítiques que tenien una forta presència social a la Catalunya de finals del segle XIX van ser

a) els republicans federals i els carlins.

b) els integristes i els carlins.

c) els socialistes i els comunistes.

d) els krausistes i els republicans.

Plantejament Cal saber quines forces polítiques, fora del torn de conservadors i liberals, tenien més presència a la Catalunya de finals del segle XIX.

  1. Fora dels partits dinàstics, les dues forces amb més presència social eren els republicans federals, molt arrelats a les ciutats i entre les classes populars, i els carlins, forts a la Catalunya rural, que havien lluitat en la tercera guerra carlina (1872-1876).

  2. Els integristes eren una escissió minoritària del carlisme, del 1888; el comunisme no es va organitzar com a partit fins al 1920-1921, i el krausisme era un corrent intel·lectual, no una força política.

ResultatResposta a).

La pauta oficial dona: Resposta a).

4.40,25 punts

Qüestió 4.4 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.4 a l’enunciat oficial, en català

El primer president de la Mancomunitat de Catalunya va ser

a) Francesc Cambó.

b) Enric Prat de la Riba.

c) Alfons Sala i Argemí.

d) Lluís Domènech i Montaner.

Plantejament Es pregunta qui va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya.

  1. La Mancomunitat de Catalunya es va constituir el 1914, i el seu primer president va ser Enric Prat de la Riba, de la Lliga Regionalista, fins a la seva mort, el 1917.

  2. El va succeir Josep Puig i Cadafalch, i Alfons Sala i Argemí la va presidir durant la dictadura de Primo de Rivera; Francesc Cambó era el líder polític de la Lliga i l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner no la va presidir.

ResultatResposta b).

La pauta oficial dona: Resposta b).

4.50,25 punts

Qüestió 4.5 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.5 a l’enunciat oficial, en català

El 1926 Francesc Macià va intentar una operació militar coneguda com a

a) desembarcament de Palamós.

b) fets de Prats de Molló.

c) atemptat del Garraf.

d) fets de la Jonquera.

Plantejament Es pregunta pel nom de l’operació armada que Francesc Macià va preparar el 1926.

  1. El novembre del 1926 Francesc Macià, líder d’Estat Català, va preparar des de l’exili una invasió armada de Catalunya per enderrocar la dictadura de Primo de Rivera i proclamar la República Catalana. La policia francesa la va desarticular a Prats de Molló, al Vallespir, abans que travessés la frontera: són els fets de Prats de Molló.

  2. L’atemptat del Garraf (1925) va ser un complot per matar el rei Alfons XIII, i el desembarcament de Palamós i els fets de la Jonquera no corresponen a cap operació de Macià.

ResultatResposta b).

La pauta oficial dona: Resposta b).

4.60,25 punts

Qüestió 4.6 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.6 a l’enunciat oficial, en català

Context històric: Sou membre de la delegació diplomàtica italiana que va arribar el 1942 al Madrid franquista, en plena postguerra espanyola. Responeu a les qüestions següents triant la resposta que s’ajusti més bé al que heu viscut.

L’autarquia es defineix com

a) una economia dirigida pel Sindicat Vertical.

b) la dependència econòmica dels intercanvis amb els Estats Units.

c) una economia de lliure mercat.

d) una economia amb control estatal i aïllada dels mercats internacionals.

Plantejament Cal definir l’autarquia, la política econòmica de la postguerra franquista.

  1. L’autarquia és una política que busca l’autosuficiència econòmica: l’Estat controla els preus, la producció i el comerç exterior, i redueix al mínim els intercanvis amb altres països. Va ser la política del franquisme des del 1939 fins a finals dels anys cinquanta.

  2. No era una economia de lliure mercat ni depenia dels Estats Units, i el Sindicat Vertical enquadrava treballadors i empresaris, però no dirigia l’economia.

ResultatResposta d).

La pauta oficial dona: Resposta d).

4.70,25 punts

Qüestió 4.7 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.7 a l’enunciat oficial, en català

L’esdeveniment internacional que va influir decisivament en la polarització política i la Guerra Civil espanyola va ser

a) la Primera Guerra Mundial.

b) el creixement econòmic del Japó imperial.

c) l’auge del feixisme i del nazisme a Europa.

d) la Quarta Internacional.

Plantejament Es pregunta quin fet internacional va influir decisivament en la polarització política i en la Guerra Civil.

  1. L’auge del feixisme a Itàlia i del nazisme a Alemanya, als anys vint i trenta, va polaritzar la política europea entre l’extrema dreta i l’esquerra antifeixista. A Espanya, la Falange s’hi va inspirar i el Front Popular va néixer com a resposta antifeixista, i durant la guerra Alemanya i Itàlia van ajudar Franco.

  2. La Primera Guerra Mundial s’havia acabat el 1918, i ni el creixement del Japó ni la Quarta Internacional trotskista, creada el 1938, no van tenir aquest paper.

ResultatResposta c).

La pauta oficial dona: Resposta c).

4.80,25 punts

Qüestió 4.8 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.8 a l’enunciat oficial, en català

La unitat militar enviada a Rússia va ser

a) Socors Roig Internacional.

b) la División Azul.

c) Blas de Lezo.

d) La Espada en la Cruz.

Plantejament Es pregunta quina unitat militar va enviar el règim franquista a Rússia.

  1. La División Azul era una unitat de voluntaris espanyols que el règim de Franco va enviar el 1941 al front rus per lluitar al costat de l’exèrcit alemany contra la Unió Soviètica.

  2. El Socors Roig Internacional era una organització comunista d’ajuda; Blas de Lezo va ser un almirall del segle XVIII, i La Espada en la Cruz no és el nom de cap unitat enviada a Rússia.

ResultatResposta b).

La pauta oficial dona: Resposta b).

4.90,25 punts

Qüestió 4.9 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.9 a l’enunciat oficial, en català

A la Segona Guerra Mundial, Espanya

a) dona suport a les potències aliades.

b) dona suport a la Unió Soviètica.

c) està controlada pels Estats Units.

d) s’ha declarat neutral, però s’ha vinculat a l’Eix.

Plantejament Es pregunta per la posició d’Espanya a la Segona Guerra Mundial, vista des del 1942.

  1. El setembre del 1939 Espanya es va declarar neutral, però el juny del 1940 va passar a la «no-bel·ligerància», un acostament a l’Eix: Franco es va entrevistar amb Hitler a Hendaia (1940) i va enviar la División Azul. El 1943, quan la guerra girava a favor dels aliats, va tornar a la neutralitat.

  2. Espanya no va donar suport als aliats ni a la Unió Soviètica, contra la qual va lluitar la División Azul, i no estava controlada pels Estats Units, amb els quals no es va acostar fins als acords del 1953.

ResultatResposta d).

La pauta oficial dona: Resposta d).

4.100,25 punts

Qüestió 4.10 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.10 a l’enunciat oficial, en català

S’ha calculat que les persones del bàndol republicà que van marxar a l’exili van ser

a) a l’entorn de mig milió.

b) molt poques perquè la majoria han anat tornant.

c) prop d’un milió.

d) cinquanta mil persones, que van travessar la frontera francesa.

Plantejament Es pregunta quantes persones del bàndol republicà van marxar a l’exili al final de la guerra.

  1. A la retirada de principis del 1939, en caure Catalunya, prop de mig milió de persones del bàndol republicà, civils i militars, van travessar la frontera francesa. Molts van tornar els mesos següents, però per a molts altres l’exili va durar anys o tota la vida.

  2. Un milió és una xifra massa alta i cinquanta mil massa baixa, i no es pot dir que en marxessin molt poques.

ResultatResposta a).

La pauta oficial dona: Resposta a).

Alguna pregunta no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema del franquisme així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU d’Història

Hi arribes amb els 9 temes d’Història posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. El franquisme· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Catalanisme polític· aquest exercici10 de 15 exàmens
  3. La Restauració· aquest exercici10 de 15 exàmens
  4. El moviment obrer· aquest exercici9 de 15 exàmens
  5. La Guerra Civil· aquest exercici9 de 15 exàmens
  6. La dictadura de Primo de Rivera· aquest exercici4 de 15 exàmens
  7. La Segona República12 de 15 exàmens
  8. La Transició i la democràcia10 de 15 exàmens
  9. Població, societat i economia8 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.