La Transició i el Pla d’estabilització

Exercici 2 · PAU 2025, ordinària, sèrie 4 · 2,5 punts

La Transició i la democràciaLa mort de Franco i la monarquiaLa reforma política i les eleccionsEl desarrollismoAutarquia i política exteriorCobreix totes les idees de la pauta

També a El franquisme

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 2La Transició viscuda des del carrer i el gran canvi econòmic del franquisme

2,5 puntsCobreix totes les idees de la pauta

Exercici 2. Situeu-vos en el temps utilitzant termes històrics

Escolliu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió que s’hi planteja.

[2,5 punts: 1,5 punts pel contingut de la redacció i 0,2 punts per l’ús adequat de cadascun dels cinc termes històrics proposats]

Opció A

Sou un ciutadà o ciutadana que viu amb incertesa el procés de transició a Espanya arran de la mort del dictador Francisco Franco. Expliqueu el protagonisme de les figures polítiques principals, juntament amb la crisi política i la mobilització ciutadana com a motors de canvi. En la vostra redacció cal que utilitzeu d’una manera adequada els cinc termes següents: Llei per a la reforma política, búnquer, Adolfo Suárez, PSOE i PCE.

[2,5 punts]

Opció B

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) us encarrega redactar un informe per a aquesta institució europea sobre les transformacions econòmiques i socials viscudes a Espanya abans i després del Pla d’estabilització, atès que sou especialista en aquesta matèria. En el vostre informe heu de fer servir d’una manera adequada els cinc termes següents: turisme, divises, Pla d’estabilització, inversió estrangera i desarrollismo.

[2,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

A 2,5 puntsB 2,5 puntsA o B, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

Opció A

Viure la Transició amb incertesa2,5 punts

Opció A a l’enunciat oficial, en castellàOpció A a l’enunciat oficial, en català

Sou un ciutadà o ciutadana que viu amb incertesa el procés de transició a Espanya arran de la mort del dictador Francisco Franco. Expliqueu el protagonisme de les figures polítiques principals, juntament amb la crisi política i la mobilització ciutadana com a motors de canvi. En la vostra redacció cal que utilitzeu d’una manera adequada els cinc termes següents: Llei per a la reforma política, búnquer, Adolfo Suárez, PSOE i PCE.

Plantejament Cal escriure, com un ciutadà o una ciutadana que viu la Transició amb incertesa, una redacció sobre les figures polítiques principals, la crisi i la mobilització ciutadana com a motors del canvi, amb els cinc termes.

La resposta, corregida al marge

1

Barcelona, juliol del 1977. Des que el general Franco va morir, el 20 de novembre de 1975, vivim uns anys plens d’incertesa: ningú no sap del cert si arribarà la democràcia o si els franquistes aconseguiran mantenir el règim. Joan Carles I, proclamat rei dos dies després, havia estat designat pel mateix Franco com a successor, i al principi molta gent en desconfiava, sobretot quan va mantenir Carlos Arias Navarro com a president del govern. Però el rei ha acabat impulsant el canvi i s’ha convertit en una peça clau del procés.

23

El juliol del 1976 el rei va nomenar president del govern Adolfo Suárez, un polític jove que venia del Movimiento. Molta gent se’n va decebre, però Suárez va sorprendre tothom: va fer aprovar per les mateixes Corts franquistes la Llei per a la reforma política, que el poble va ratificar en referèndum el desembre del 1976. Aquesta llei va permetre desmuntar jurídicament les institucions franquistes des de la seva pròpia legalitat i va obrir el camí a unes eleccions generals lliures.

4

No tothom ho volia. Els franquistes més durs, el que la gent anomena el búnquer, s’oposaven a qualsevol reforma i encara tenien molt de poder a l’exèrcit i a l’administració; alguns grups d’extrema dreta fins i tot van recórrer a la violència, com en la matança dels advocats laboralistes del carrer d’Atocha de Madrid, el gener d’aquest any. Suárez els ha plantat cara, i per presentar-se a les eleccions ha creat la Unión de Centro Democrático (UCD), una coalició de partits de centre que ha guanyat les eleccions del 15 de juny.

5

Però el canvi no ha vingut només de dalt. Aquests anys hem sortit al carrer moltes vegades: manifestacions per l’amnistia i per la llibertat, vagues convocades per sindicats que eren il·legals, com Comissions Obreres i la UGT, i les associacions de veïns, que lluitaven per millorar els barris i han acabat reclamant també la democràcia. Aquesta pressió ciutadana, organitzada en partits, sindicats i entitats, ha obligat el govern a anar més lluny del que volia.

6

Tot plegat ha passat enmig d’una greu crisi econòmica, amb una inflació altíssima i cada cop més atur, i d’una oposició molt diversa, especialment activa a Catalunya, al País Basc i a Galícia, que volia anar més enllà de les reformes: no només llibertats, sinó també autonomia. Els principals partits de l’oposició, però, estaven dividits: el PCE, de Santiago Carrillo, havia impulsat la Junta Democràtica (1974), i el PSOE, de Felipe González, la Plataforma de Convergència Democràtica (1975). No es van unir fins al març del 1976, en la Coordinació Democràtica, i encara ara competeixen per encapçalar l’esquerra.

7

La legalització del PCE, l’abril passat, va ser el gest més arriscat de Suárez, i ha permès que tots dos partits es presentessin a les eleccions: el PSOE ha quedat segon i el PCE, tercer. Ara les noves Corts han de redactar una constitució. Encara tinc por del que pugui passar, però per primera vegada en més de quaranta anys he pogut votar lliurement.

El que puntua la pauta

1,5 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §2
  3. §2
  4. §3
  5. §4
  6. §5
  7. §6

1 punt: 0,2 per cada terme ben fet servir i subratllat.

Opció B

Espanya abans i després del Pla d’estabilització2,5 punts

Opció B a l’enunciat oficial, en castellàOpció B a l’enunciat oficial, en català

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) us encarrega redactar un informe per a aquesta institució europea sobre les transformacions econòmiques i socials viscudes a Espanya abans i després del Pla d’estabilització, atès que sou especialista en aquesta matèria. En el vostre informe heu de fer servir d’una manera adequada els cinc termes següents: turisme, divises, Pla d’estabilització, inversió estrangera i desarrollismo.

Plantejament Cal explicar, com a especialista que escriu per a l’OCDE, les transformacions econòmiques i socials d’Espanya abans i després del Pla d’estabilització, amb els cinc termes.

La resposta, corregida al marge

1

París, 1974. A petició de l’Organització, presento en aquest estudi les transformacions econòmiques i socials d’Espanya abans i després del Pla d’estabilització del 1959. Fins aquell any, el règim del general Franco havia aplicat l’autarquia: una economia tancada i intervinguda per l’Estat, que pretenia l’autosuficiència. El resultat va ser un fracàs. Als anys cinquanta l’economia creixia poc, amb una inflació alta i un fort dèficit comercial, i les reserves d’or i de moneda estrangera s’havien gairebé esgotat: el 1959 l’Estat era a prop de la suspensió de pagaments.

2

Per evitar la fallida, els ministres tecnòcrates, assessorats pel Fons Monetari Internacional i per l’OECE, l’antecessora d’aquesta Organització, van preparar el pla. Per oferir garanties als inversors estrangers i aprofitar el cicle expansiu de l’economia europea calia sanejar l’economia: es va devaluar la pesseta, es van congelar els salaris, es va retallar la despesa pública i es va liberalitzar el comerç exterior i la inversió estrangera. Els primers efectes van ser durs, amb una recessió i més atur.

3

Després van venir els plans de desenvolupament, a partir del 1964, que van marcar l’etapa del desarrollismo: durant els anys seixanta i fins al 1973, Espanya va créixer més de pressa que gairebé tots els països europeus. La crisi del petroli de l’any passat ha frenat aquest cicle i obre ara molts interrogants.

4

Gràcies a la inversió estrangera, que va arribar atreta pels salaris baixos i per un mercat en creixement, la indústria ha experimentat canvis espectaculars: s’han modernitzat les fàbriques i han crescut sectors nous, com l’automòbil, la química o els electrodomèstics.

5

L’economia espanyola té, però, un punt feble: la balança comercial és deficitària, perquè el país importa molt més del que exporta, sobretot maquinària i petroli. Aquest dèficit de la balança de pagaments s’ha compensat amb dues fonts de divises: els ingressos del turisme de masses, que cada estiu omple les costes de visitants europeus, i les remeses dels treballadors espanyols que han hagut d’emigrar a l’Europa industrial, a Alemanya, França o Suïssa.

6

Les transformacions socials han estat tan grans com les econòmiques. La modernització de l’agricultura i les desigualtats del camp, on molts jornalers no tenien terra ni feina, han provocat un gran èxode rural: milions de persones han anat a viure a les ciutats industrials de Catalunya, Madrid i el País Basc. Hi ha hagut problemes d’habitatge i de serveis, però el nivell de vida ha millorat i ha aparegut una societat de consum.

El que puntua la pauta

1,5 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5
  6. §6

1 punt: 0,2 per cada terme ben fet servir i subratllat.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la Transició i la democràcia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU d’Història

Hi arribes amb els 9 temes d’Història posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La Transició i la democràcia· aquest exercici10 de 15 exàmens
  2. El franquisme· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. La Segona República12 de 15 exàmens
  4. Catalanisme polític10 de 15 exàmens
  5. La Restauració10 de 15 exàmens
  6. El moviment obrer9 de 15 exàmens
  7. La Guerra Civil9 de 15 exàmens
  8. Població, societat i economia8 de 15 exàmens
  9. La dictadura de Primo de Rivera4 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.