Resultats de la UCD per regions el 1977

Exercici 2 · PAU 2022, ordinària, sèrie 2 · 5 punts

La Transició i la democràciaLa reforma política i les eleccionsLa mort de Franco i la monarquiaLa Constitució del 1978Tarradellas i la Generalitat restablertaEls governs d’UCDEl 23-FCobreix totes les idees de la pauta

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 2 · Exercici 2Resultats obtinguts per la Unión de Centro Democrático (UCD) a les eleccions legislatives del 15 de juny de 1977 (per regions)

5 puntsCobreix totes les idees de la pauta

Resultats obtinguts per la Unión de Centro Democrático (UCD) a les eleccions legislatives del 15 de juny de 1977 (per regions)

Andalusia34,9 %
Aragó37 %
Astúries30,8 %
Balears51 %
Canàries61 %
Cantàbria39,8 %
Castella-la Manxa42,8 %
Castella i Lleó49,3 %
Catalunya17,1 %
Extremadura50 %
Galícia53,9 %
Madrid32 %
Múrcia40,8 %
Navarra29 %
País Basc13,1 %
La Rioja41,2 %
País Valencià34 %

Font: Mario Caciagli. «La parábola de la Unión de Centro Democrático». A: J. F. Tezanos, R. Cotarelo i A. de Blas (coord.). La transición democrática española. Madrid: Sistema, 1989, p. 395-396.

1.a Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

[0,75 punts]

1.b Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.

[0,75 punts]

1.c Analitzeu el contingut de la font i assenyaleu les regions amb majors i menors percentatges de vot que hi apareixen.

[1 punt]

2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu l’evolució política d’Espanya entre el 1976 i el 1979.

[2,5 punts]

2.b Expliqueu l’evolució política d’Espanya entre el 1979 i el 1982.

[2,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.a 0,75 punts1.b 0,75 punts1.c 1 punt2.a 2,5 punts2.b 2,5 punts2.a o 2.b, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

1.a0,75 punts

Apartat 1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.a a l’enunciat oficial, en català

Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

Plantejament Cal dir el tipus i la naturalesa de la font, qui l’ha elaborada i on es va publicar, i explicar quines dades recull.

La resposta, corregida al marge

1

Per la naturalesa, és una sèrie estadística: una taula de dades electorals, de caràcter polític. L’ha elaborada Mario Caciagli i es va publicar el 1989 en un llibre col·lectiu sobre la transició democràtica, de manera que és una font secundària, posterior als fets, tot i que les xifres procedeixen dels resultats electorals.

2

Mostra el percentatge de vots que va obtenir la Unión de Centro Democrático (UCD), la coalició encapçalada per Adolfo Suárez, a cada regió a les eleccions legislatives del 15 de juny de 1977.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.b0,75 punts

Apartat 1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.b a l’enunciat oficial, en català

Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.

Plantejament Cal situar les dades en la seva etapa històrica, amb les dates, i dir quines eleccions eren.

La resposta

Les dades se situen a la Transició a la democràcia (1975-1986), el procés que va portar de la dictadura franquista a un règim democràtic després de la mort de Franco, el 1975.

En concret, corresponen a les eleccions del 15 de juny de 1977, les primeres eleccions democràtiques des del 1936. Les va convocar el govern d’Adolfo Suárez després de l’aprovació de la Llei per a la reforma política i de la legalització dels partits, i van escollir les Corts que redactarien la Constitució.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.c1 punt

Apartat 1.c a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.c a l’enunciat oficial, en català

Analitzeu el contingut de la font i assenyaleu les regions amb majors i menors percentatges de vot que hi apareixen.

Plantejament Cal analitzar les dades de la taula i assenyalar les regions on la UCD va tenir més vots i aquelles on en va tenir menys.

La resposta, corregida al marge

1

La UCD va obtenir resultats molt desiguals segons les regions. Els percentatges més alts són els de Canàries (61 %), Galícia (53,9 %), Balears (51 %) i Extremadura (50 %), on va aconseguir la meitat dels vots o més, i Castella i Lleó (49,3 %) hi va quedar molt a prop. A la major part de les regions va superar el 30 %.

2

En canvi, els percentatges més baixos són els del País Basc (13,1 %) i Catalunya (17,1 %), per sota del 20 %. En aquests dos territoris hi havia un sistema de partits propi, amb forces nacionalistes i d’esquerra molt fortes, com el PNB al País Basc o els socialistes, el PSUC i els nacionalistes de Jordi Pujol a Catalunya, i la UCD hi va quedar lluny de ser la primera força.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §2

2.aDe Suárez a la Constitució (1976-1979)2,5 punts

Apartat 2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.a a l’enunciat oficial, en català

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu l’evolució política d’Espanya entre el 1976 i el 1979.

Plantejament Cal explicar, en ordre cronològic, com es va passar de la dictadura a la democràcia entre el 1976 i el 1979: el govern Suárez, la reforma política, les eleccions del 1977, la Constitució i l’acció del govern fins a les eleccions del 1979.

La resposta, corregida al marge

1

Després de la mort de Franco, el novembre del 1975, Joan Carles I va mantenir Carlos Arias Navarro com a president del govern. Arias només volia reformar el franquisme superficialment, mentre l’oposició democràtica omplia els carrers de vagues i manifestacions per l’amnistia i les llibertats. A Barcelona, l’Assemblea de Catalunya va convocar les manifestacions de l’1 i el 8 de febrer de 1976 amb el lema «Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia», i a Vitòria la policia va matar cinc treballadors en vaga el març. Davant el bloqueig, el rei va forçar la dimissió d’Arias el juliol del 1976 i va nomenar president Adolfo Suárez.

Suárez, que venia del Movimiento, va optar per una reforma feta des de la legalitat franquista. El novembre del 1976 les Corts franquistes van aprovar la Llei per a la reforma política, que preveia unes Corts elegides per sufragi universal, i el referèndum del 15 de desembre la va ratificar per una àmplia majoria. Després el govern va legalitzar els partits, també el PCE, l’abril del 1977.

A les eleccions del 15 de juny de 1977, la UCD de Suárez va ser la força més votada, seguida del PSOE de Felipe González; el PCE i l’Alianza Popular de Manuel Fraga van quedar molt per darrere. A Catalunya i al País Basc, en canvi, van guanyar l’esquerra i els nacionalistes. L’octubre del 1977 les noves Corts van aprovar la Llei d’amnistia per als delictes polítics.

Les Corts elegides el 1977 van fer de constituents. Una ponència de set diputats de diversos partits, entre els quals el català Miquel Roca, va redactar el text per consens, i la Constitució es va aprovar en referèndum el 6 de desembre de 1978. Defineix Espanya com un estat social i democràtic de dret i una monarquia parlamentària, situa la sobirania en el poble espanyol, garanteix els drets i les llibertats i reconeix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions.

2

Mentrestant, el govern de Suárez afrontava una greu crisi econòmica, amb una inflació molt alta i un atur creixent. L’octubre del 1977 el govern i els principals partits van signar els Pactes de la Moncloa, que combinaven mesures d’ajust, com la moderació dels salaris, amb reformes com la fiscal. El 1978 es van fer les primeres eleccions sindicals democràtiques, que van guanyar CCOO i la UGT.

El govern també va començar a construir l’Estat de les autonomies amb els règims preautonòmics: el setembre del 1977 va restablir provisionalment la Generalitat de Catalunya, i el president a l’exili, Josep Tarradellas, va tornar a Barcelona l’octubre. Tot el procés es feia sota la pressió del terrorisme d’ETA i dels GRAPO, i de l’extrema dreta, com en la matança dels advocats laboralistes d’Atocha, el gener del 1977.

Aprovada la Constitució, Suárez va convocar noves eleccions generals l’1 de març de 1979, que la UCD va tornar a guanyar. Un mes després, a les primeres eleccions municipals democràtiques, l’esquerra va obtenir l’alcaldia de moltes grans ciutats, com Madrid i Barcelona.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

2.bDe la crisi de la UCD a la victòria del PSOE (1979-1982)2,5 punts

Apartat 2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.b a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu l’evolució política d’Espanya entre el 1979 i el 1982.

Plantejament Cal explicar, en ordre cronològic, la política espanyola del 1979 al 1982: el segon govern de Suárez i la crisi de la UCD, el 23-F, el govern de Calvo-Sotelo i la victòria socialista del 1982.

La resposta, corregida al marge

1

L’1 de març de 1979 la UCD va guanyar les primeres eleccions generals celebrades amb la Constitució, amb uns resultats semblants als del 1977, i Adolfo Suárez va continuar com a president; el PSOE de Felipe González va tornar a quedar segon. En aquesta legislatura es van aprovar els estatuts d’autonomia del País Basc i de Catalunya (1979), i el 1980 Jordi Pujol va guanyar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.

La segona legislatura de Suárez va ser molt difícil. La crisi econòmica i l’atur continuaven, i ETA va viure els seus anys més sagnants. A més, la UCD era una coalició de grups molt diversos, de democristians a liberals i socialdemòcrates, que s’enfrontaven per qüestions com el divorci, el model autonòmic o la política econòmica. El 1980 el PSOE va presentar una moció de censura, i Suárez, cada cop més aïllat dins del seu partit, va dimitir el gener del 1981.

El 23 de febrer de 1981, mentre el Congrés votava la investidura del seu successor, Leopoldo Calvo-Sotelo, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero va assaltar el Congrés i va retenir els diputats i el govern, i a València el capità general Jaime Milans del Bosch va treure els tancs al carrer. El cop va fracassar sobretot perquè el rei, en un missatge per televisió la matinada del 24 de febrer, va donar suport a la Constitució, i perquè la majoria de l’exèrcit no s’hi va sumar.

2

Calvo-Sotelo va ser investit pocs dies després i va governar fins al 1982. El seu govern va aprovar la llei del divorci (1981), va fer entrar Espanya a l’OTAN (1982) i va pactar amb el PSOE la LOAPA, una llei per harmonitzar i frenar el procés autonòmic després del cop. Mentrestant, la UCD es continuava desfent: diversos sectors la van abandonar, entre ells el d’Adolfo Suárez, que va fundar el CDS.

Davant la descomposició del partit, Calvo-Sotelo va avançar les eleccions al 28 d’octubre de 1982. El PSOE de Felipe González, amb el lema «Por el cambio», va obtenir la majoria absoluta, amb 202 diputats; la UCD es va enfonsar i Alianza Popular, de Manuel Fraga, es va convertir en el principal partit de l’oposició. Felipe González va ser investit president el desembre del 1982.

L’alternança pacífica al poder, set anys després de la mort de Franco, es considera sovint el final de la Transició i la prova que la democràcia s’havia consolidat.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la Transició i la democràcia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU d’Història

Hi arribes amb els 9 temes d’Història posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La Transició i la democràcia· aquest exercici10 de 15 exàmens
  2. El franquisme15 de 15 exàmens
  3. La Segona República12 de 15 exàmens
  4. Catalanisme polític10 de 15 exàmens
  5. La Restauració10 de 15 exàmens
  6. El moviment obrer9 de 15 exàmens
  7. La Guerra Civil9 de 15 exàmens
  8. Població, societat i economia8 de 15 exàmens
  9. La dictadura de Primo de Rivera4 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.