La transició a Catalunya

Exercici 4 · PAU 2022, extraordinària, sèrie 3 · 5 punts

La Transició i la democràciaLa mort de Franco i la monarquiaTarradellas i la Generalitat restablertaEl 23-FLa reforma política i les eleccionsCobreix totes les idees de la pauta

2022Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 4La transició a Catalunya

5 puntsCobreix totes les idees de la pauta

La transició a Catalunya

[Fotografia: en un passeig amb arbres, amb edificis al fons i enmig d’un fum espès, un grup de policies amb casc i uniforme fosc, alguns amb la porra aixecada, envolta unes quantes persones assegudes o ajupides a terra, arraulides les unes contra les altres. Altres agents s’hi acosten i, més enllà, es veuen algunes persones dretes. La imatge es veu a l’enunciat oficial.]

Manifestació proamnistia (passeig de Sant Joan, Barcelona, 6 de febrer de 1976).

Font: Manel Armengol.

1.a Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

[0,75 punts]

1.b Digueu quin és el context històric de la font.

[0,75 punts]

1.c Descriviu i comenteu el contingut de la font.

[1 punt]

2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu les característiques fonamentals de l’Estatut d’autonomia del 1979 i l’evolució de la política catalana des d’aquell moment fins al 1986.

[2,5 punts]

2.b Expliqueu l’evolució política de Catalunya des de la mort de Franco fins a l’aprovació de l’Estatut d’autonomia, sense explicar aquest darrer.

[2,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.a 0,75 punts1.b 0,75 punts1.c 1 punt2.a 2,5 punts2.b 2,5 punts2.a o 2.b, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

1.a0,75 punts

Apartat 1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.a a l’enunciat oficial, en català

Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

Plantejament Cal identificar el tipus i la naturalesa de la font i el seu autor, i explicar què mostra, on i quan.

La resposta, corregida al marge

1

És una font primària de caràcter polític i social. Per la naturalesa, és una fotografia, feta pel fotoperiodista Manel Armengol.

2

Mostra la repressió policial d’una manifestació a favor de l’amnistia per als presos polítics, al passeig de Sant Joan de Barcelona, el 6 de febrer de 1976, menys de tres mesos després de la mort de Franco.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.b0,75 punts

Apartat 1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.b a l’enunciat oficial, en català

Digueu quin és el context històric de la font.

Plantejament Cal situar la fotografia en la seva etapa històrica, amb les dates.

La resposta

La fotografia se situa en els inicis de la Transició a la democràcia (1975-1986). Franco havia mort el 20 de novembre de 1975 i Joan Carles I havia estat proclamat rei, però el govern de Carlos Arias Navarro mantenia les estructures franquistes. L’oposició, que a Catalunya s’agrupava a l’Assemblea de Catalunya, va sortir al carrer per exigir «Llibertat, amnistia, Estatut d’autonomia», i la policia continuava reprimint les manifestacions.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.c1 punt

Apartat 1.c a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.c a l’enunciat oficial, en català

Descriviu i comenteu el contingut de la font.

Plantejament Cal descriure què mostra la fotografia i comentar-ne el significat.

La resposta, corregida al marge

12

La fotografia mostra una càrrega de la policia, amb casc i porra, contra un grup de manifestants que s’han assegut a terra, enmig d’un fum espès que omple el passeig.

3

Els manifestants, arraulits els uns contra els altres, es protegeixen el cap com poden dels cops, mentre els agents els envolten amb les porres aixecades. Era una protesta pacífica: asseure’s a terra era una manera de no enfrontar-se a la policia. La imatge mostra que, mesos després de la mort de Franco, la policia del règim continuava reprimint amb violència les reivindicacions democràtiques.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §2

2.aL’Estatut del 1979 i els primers governs de Pujol2,5 punts

Apartat 2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.a a l’enunciat oficial, en català

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu les característiques fonamentals de l’Estatut d’autonomia del 1979 i l’evolució de la política catalana des d’aquell moment fins al 1986.

Plantejament Cal explicar les institucions i les competències de l’Estatut del 1979 i l’evolució política de Catalunya fins al 1986: eleccions, governs de Pujol, 23-F i lleis principals.

La resposta, corregida al marge

1

L’Estatut d’autonomia de Catalunya, l’anomenat Estatut de Sau, va ser aprovat en referèndum el 25 d’octubre de 1979 i promulgat el desembre. Definia Catalunya com una nacionalitat que accedia a l’autogovern dins la Constitució del 1978. La Generalitat la formaven el Parlament, elegit per sufragi universal; el president, elegit pel Parlament, i el Consell Executiu o Govern. El català era la llengua pròpia de Catalunya i oficial juntament amb el castellà, i es preveia un Tribunal Superior de Justícia.

La Generalitat assumia competències en dret civil català, cultura, ensenyament, sanitat, agricultura i urbanisme, entre d’altres, i podia crear una policia pròpia.

Les primeres eleccions al Parlament, el 20 de març de 1980, les va guanyar Convergència i Unió, de Jordi Pujol, amb 43 dels 135 diputats, per davant dels socialistes (33), el PSUC (25), Centristes de Catalunya-UCD (18) i ERC (14). Pujol va ser investit amb el suport dels centristes i d’ERC, i va començar una presidència que va durar fins al 2003.

El 23 de febrer de 1981, mentre el tinent coronel Antonio Tejero ocupava el Congrés dels Diputats, Catalunya va viure el cop amb angoixa. El president Pujol va estar en contacte amb el rei i va fer una crida a la calma per la ràdio. El fracàs del cop va reforçar la democràcia, però també va frenar el desplegament autonòmic: el 1982 la UCD i el PSOE van aprovar la LOAPA, que el Tribunal Constitucional va retallar el 1983.

2

El primer govern Pujol va posar en marxa l’administració autonòmica i va rebre els traspassos de l’Estat en ensenyament, sanitat o cultura. El 1983 el Parlament va aprovar tres lleis decisives: la Llei de normalització lingüística, per estendre l’ús del català a l’escola, l’administració i els mitjans; la que va crear la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, amb TV3 i Catalunya Ràdio, i la de la policia de la Generalitat, que va convertir els Mossos d’Esquadra en la policia autonòmica.

A les eleccions del 1984, CiU va obtenir la majoria absoluta, amb 72 escons. En aquesta segona legislatura, el govern de Pujol va continuar consolidant l’autogovern i les polítiques lingüístiques i culturals, i el 1986, quan Espanya va entrar a la Comunitat Econòmica Europea, el sistema autonòmic català ja funcionava plenament.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

2.bDe la mort de Franco a l’Estatut de Sau2,5 punts

Apartat 2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.b a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu l’evolució política de Catalunya des de la mort de Franco fins a l’aprovació de l’Estatut d’autonomia, sense explicar aquest darrer.

Plantejament Cal explicar, en ordre cronològic, què va passar a Catalunya des de la mort de Franco fins a l’elaboració de l’Estatut: l’oposició, la reforma política, les eleccions del 1977, l’Assemblea de Parlamentaris, el retorn de Tarradellas i la redacció a Sau.

La resposta, corregida al marge

1

La mort de Franco, el 20 de novembre de 1975, va obrir un període d’incertesa. Joan Carles I va ser proclamat rei, però va mantenir com a cap del govern Carlos Arias Navarro, que només volia reformar el règim en aparença. A Catalunya, l’Assemblea de Catalunya i els partits encara il·legals van intensificar la pressió per forçar una ruptura democràtica: manifestacions per l’amnistia com les del febrer del 1976, que la policia va dissoldre a cops, vagues obreres, tancades d’estudiants i mobilitzacions als barris. L’Onze de Setembre del 1976 es va celebrar a Sant Boi de Llobregat la primera Diada autoritzada.

El juliol del 1976 el rei va substituir Arias per Adolfo Suárez, que va optar per una reforma des de la legalitat franquista. Les Corts franquistes van aprovar la Llei per a la reforma política, que es va sotmetre a referèndum el 15 de desembre de 1976 i va obtenir un sí aclaparador. Entre el 1976 i el 1977 es van aprovar diverses amnisties, que van alliberar els presos polítics, i l’abril del 1977 es van legalitzar els partits, inclòs el PCE.

A les eleccions generals del 15 de juny de 1977, a Catalunya van guanyar les esquerres: els Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) van ser la primera força i el PSUC la segona en vots, mentre que el Pacte Democràtic per Catalunya de Jordi Pujol i la UCD de Suárez quedaven al darrere. El resultat contrastava amb la victòria de la UCD al conjunt d’Espanya i reforçava la demanda d’autonomia.

2

Els diputats i senadors elegits a Catalunya es van constituir en Assemblea de Parlamentaris, que va reclamar el restabliment de la Generalitat i un estatut d’autonomia. Suárez, que no volia que les esquerres guanyadores controlessin el procés, va negociar directament amb el president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas: era l’«operació Tarradellas».

Després de la gran manifestació de l’Onze de Setembre del 1977, el govern va restablir provisionalment la Generalitat el 29 de setembre. Tarradellas va tornar el 23 d’octubre i, des del balcó del Palau de la Generalitat, va pronunciar la frase «Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!». Va presidir un govern provisional d’unitat amb els principals partits.

Mentre les Corts elaboraven la Constitució, el 1978 una comissió de vint parlamentaris va redactar el projecte d’Estatut al parador de Sau, a Osona, i per això se’l coneix com a Estatut de Sau. Aquest text, negociat després a Madrid, va ser la base de l’Estatut d’autonomia del 1979.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la Transició i la democràcia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2022, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU d’Història

Hi arribes amb els 9 temes d’Història posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La Transició i la democràcia· aquest exercici10 de 15 exàmens
  2. El franquisme15 de 15 exàmens
  3. La Segona República12 de 15 exàmens
  4. Catalanisme polític10 de 15 exàmens
  5. La Restauració10 de 15 exàmens
  6. El moviment obrer9 de 15 exàmens
  7. La Guerra Civil9 de 15 exàmens
  8. Població, societat i economia8 de 15 exàmens
  9. La dictadura de Primo de Rivera4 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.