Dos cops d’estat o dos sistemes polítics

Exercici 3 · PAU 2026, ordinària, sèrie 1 · 2,5 punts

La dictadura de Primo de RiveraCobreix totes les idees de la pauta

També a La Guerra Civil, La Restauració, La Transició i la democràcia

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3Dos cops d’estat o dos sistemes polítics

2,5 puntsCobreix totes les idees de la pauta

Torna al tema1 de 5

Enunciat oficialSegüent: L’Església i l’exèrcit en la política espanyola
SegüentL’Església i l’exèrcit en la política espanyola2026 · Ord. S5 · 3

Després dels 5

Vols continuar amb el tema de la dictadura de Primo de Rivera?

Aquests 5 són els de la PAU del 2024 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

Exercici 3. Exposeu un tema a través dels descriptors del glossari

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió que s’hi planteja. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

[2,5 punts: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,25 punts]

Opció A

El 13 de setembre de 1923 i el 17-18 de juliol de 1936 es van produir dos cops d’estat que van tenir com a resultat la implantació dels respectius règims dictatorials. Exposeu d’una manera raonada i clara dues semblances i dues diferències entre ambdós cops d’estat i feu una breu contextualització històrica dels moments en què van tenir lloc.

[2,5 punts]

Opció B

Expliqueu raonadament dues característiques del sistema polític de la Restauració establert a partir del 1875 i dues característiques del sistema sorgit del procés de transició democràtica dels anys setanta del segle XX. Feu una breu contextualització històrica de cada període.

[2,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

A 2,5 puntsB 2,5 puntsA o B, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

Opció A

Els cops d’estat del 1923 i del 19362,5 punts

Opció A a l’enunciat oficial, en castellàOpció A a l’enunciat oficial, en català

El 13 de setembre de 1923 i el 17-18 de juliol de 1936 es van produir dos cops d’estat que van tenir com a resultat la implantació dels respectius règims dictatorials. Exposeu d’una manera raonada i clara dues semblances i dues diferències entre ambdós cops d’estat i feu una breu contextualització històrica dels moments en què van tenir lloc.

Plantejament Cal exposar dues semblances i dues diferències entre els cops d’estat del 1923 i del 1936 i situar-los en el seu context.

La resposta, corregida al marge

1

Els dos cops d’estat es van produir en moments de crisi profunda. El del 1923 va arribar quan el sistema de la Restauració estava esgotat: el desastre d’Annual (1921) al Marroc havia obert el debat sobre les responsabilitats de l’exèrcit i de la corona, i a Catalunya el pistolerisme enfrontava sindicalistes i patronal. El 13 de setembre, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, es va pronunciar a Barcelona, i el rei Alfons XIII, en lloc d’oposar-s’hi, el va nomenar cap del govern.

El del 1936 es va produir en plena Segona República. Després de la victòria del Front Popular a les eleccions del febrer del 1936, el país vivia una gran polarització, amb el record de la revolució d’octubre del 1934 i amb assassinats polítics d’un bàndol i de l’altre durant la primavera. El 17 de juliol una part de l’exèrcit es va alçar al Marroc i l’endemà la revolta es va estendre a la Península, amb el general Mola com a organitzador.

2

Els dos cops tenen dues semblances clares. La primera és el suport que van rebre: tots dos van comptar amb el suport majoritari dels empresaris i de la patronal, que volien acabar amb la conflictivitat obrera, i de pràcticament tota la jerarquia de l’Església catòlica. La segona és que tots dos van ser precedits per un clima de violència política i social, el pistolerisme abans del 1923 i, el 1936, la revolució d’octubre i els assassinats de la primavera, que els colpistes van presentar com la prova que calia restablir l’ordre.

34

Les diferències són igual d’importants. La primera és el resultat: el cop de Primo de Rivera va triomfar gairebé sense resistència, mentre que el del 1936 va fracassar a la majoria de les grans ciutats, com Madrid, Barcelona, València o Bilbao, i va donar pas a una guerra civil de gairebé tres anys, amb una violència desfermada en tots dos bàndols. La segona és l’actitud de l’esquerra: el 1923 el lerrouxisme i la UGT van tenir una actitud favorable o, si més no, no s’hi van oposar, i la UGT va arribar a col·laborar amb la dictadura, mentre que el cop del 1936 anava dirigit contra totes les forces polítiques i sindicals d’esquerres, sense distinció.

5

La comparació mostra una continuïtat de fons: l’exèrcit continuava considerant-se l’àrbitre de la vida política, amb el dret d’intervenir quan creia que l’ordre o la unitat de la pàtria estaven en perill, una tradició que venia dels pronunciaments del segle XIX. Però el context havia canviat molt. El 1923 un general substituïa un règim liberal desprestigiat amb l’acord del rei; el 1936 una part de l’exèrcit s’alçava contra el govern d’una república democràtica, sorgit d’unes eleccions que el Front Popular acabava de guanyar, en una Europa on avançaven els feixismes.

6

En conclusió, tots dos cops van néixer de la por de les classes conservadores davant la conflictivitat social i l’esquerra, i tots dos van portar a una dictadura. Però el del 1923 va donar pas a una dictadura que es va enfonsar el 1930 i va arrossegar la monarquia, mentre que el del 1936 va provocar una guerra i un règim que va durar fins a la mort de Franco, el 1975.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §3
  3. §4
  4. §4
  5. §5
  6. §6

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Opció B

El sistema de la Restauració i el de la Transició2,5 punts

Opció B a l’enunciat oficial, en castellàOpció B a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu raonadament dues característiques del sistema polític de la Restauració establert a partir del 1875 i dues característiques del sistema sorgit del procés de transició democràtica dels anys setanta del segle XX. Feu una breu contextualització històrica de cada període.

Plantejament Cal explicar dues característiques del sistema polític de la Restauració i dues del sistema sorgit de la Transició, i situar cada període en el seu context.

La resposta

La Restauració va començar a finals del 1874, quan, després dels sis anys convulsos del Sexenni Democràtic, el pronunciament del general Martínez Campos va retornar la corona als Borbons amb Alfons XII. El seu artífex, Antonio Cánovas del Castillo, va dissenyar un sistema liberal però no democràtic, recollit a la Constitució del 1876, que volia garantir l’estabilitat després de dècades de pronunciaments. Les Corts que la van redactar, dominades pels conservadors, van defensar un sufragi censatari, que només deixava votar els homes amb més riquesa.

La primera característica d’aquest sistema és la sobirania compartida: el rei legislava amb les Corts, que tenien dues cambres, el Congrés i el Senat, i nomenava el govern. La segona és el falsejament electoral. Ni tan sols el sufragi universal masculí, que un govern liberal va aprovar el 1890, no va canviar les coses, perquè el resultat de les eleccions es decidia abans de votar gràcies al caciquisme: els cacics controlaven el vot amb favors i amenaces, i així conservadors i liberals s’alternaven al poder en l’anomenat torn pacífic, que deixava fora del joc els republicans i el moviment obrer.

La Transició va començar amb la mort de Franco, el novembre del 1975. El nou cap de l’Estat, el rei Joan Carles I, va confiar el 1976 a Adolfo Suárez la tasca de desmuntar la dictadura des de la seva mateixa legalitat, mentre l’oposició antifranquista pressionava al carrer per la democràcia. Per això la primera característica del nou sistema és que va néixer d’una reforma pactada: la Llei per a la reforma política del 1976 va obrir el camí a unes eleccions lliures, que el govern de Suárez va negociar amb l’oposició.

Per fer-les possibles es van legalitzar els partits, fins i tot el Partido Comunista de España, i el juny del 1977 es van fer les primeres eleccions democràtiques des del 1936, amb sufragi universal d’homes i dones. La segona característica és la sobirania popular: les Corts elegides, amb dues cambres, el Congrés i el Senat, van redactar la Constitució del 1978, que defineix Espanya com una monarquia parlamentària en què la sobirania resideix en el poble i el rei, sense responsabilitat política, regna però no governa.

Si comparem els dos sistemes, hi ha continuïtats formals: tots dos són monarquies constitucionals, amb un rei com a cap de l’Estat i un parlament de dues cambres. Però el canvi de fons és enorme. A la Restauració el rei compartia la sobirania amb les Corts i les eleccions eren un ritual controlat pels cacics; a la democràcia del 1978 la sobirania és del poble, el vot és lliure i universal per a homes i dones, i totes les forces polítiques, també les republicanes i obreres que la Restauració marginava, hi poden participar.

En conclusió, la Restauració va ser un sistema liberal però oligàrquic, que va donar estabilitat a costa de falsejar la voluntat popular i que va acabar en la dictadura de Primo de Rivera. El sistema sorgit de la Transició, en canvi, és una democràcia parlamentària basada en el consens, que va integrar les forces que la Restauració havia deixat fora.

El que puntua la pauta

0,5 punts: dues de les idees 1 a 5; 0,5 punts: dues de les idees 6 a 10; 1 punt: la idea 11; 0,5 punts: la idea 12.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la dictadura de Primo de Rivera així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU d’Història

Hi arribes amb els 9 temes d’Història posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La dictadura de Primo de Rivera· aquest exercici4 de 15 exàmens
  2. La Restauració· aquest exercici10 de 15 exàmens
  3. La Transició i la democràcia· aquest exercici10 de 15 exàmens
  4. La Guerra Civil· aquest exercici9 de 15 exàmens
  5. El franquisme15 de 15 exàmens
  6. La Segona República12 de 15 exàmens
  7. Catalanisme polític10 de 15 exàmens
  8. El moviment obrer9 de 15 exàmens
  9. Població, societat i economia8 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.