2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 3L’Església i l’exèrcit en la política espanyola del segle XX
2,5 puntsCobreix totes les idees de la pautaTorna al tema3 de 14
Després dels 14
Vols continuar amb el tema de la Segona República?
Aquests 14 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantExercici 3. Exposeu un tema a través dels descriptors del glossari
Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió que s’hi planteja. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.
[2,5 punts: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,25 punts]
Opció A
«L’Església catòlica va posicionar-se en contra de la Segona República i a favor del franquisme.» Valoreu i analitzeu aquesta afirmació a partir de la descripció objectiva del rol que va adoptar l’Església catòlica durant la Segona República i el règim franquista.
[2,5 punts]
Opció B
Esmenteu i expliqueu quatre factors que van determinar el paper polític i militar de l’Exèrcit espanyol des de l’anomenat desastre colonial de 1898 fins a l’inici de la Guerra Civil de 1936-1939. Per fer-ho, destaqueu el paper protagonista que va tenir a les campanyes colonials del Marroc i les seves tendències colpistes.
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
Opció A
L’Església catòlica, de la República al franquisme2,5 punts


«L’Església catòlica va posicionar-se en contra de la Segona República i a favor del franquisme.» Valoreu i analitzeu aquesta afirmació a partir de la descripció objectiva del rol que va adoptar l’Església catòlica durant la Segona República i el règim franquista.
Plantejament Cal valorar l’afirmació que l’Església es va posar en contra de la Segona República i a favor del franquisme, descrivint el seu paper en tots dos règims.
La resposta, corregida al marge
L’afirmació és en bona part certa, però cal matisar-la. La Segona República va voler construir un estat laic: la Constitució del 1931 va separar l’Església i l’Estat, va permetre el divorci i va preveure la supressió del pressupost de culte i clergat; el 1932 es va dissoldre la Companyia de Jesús, i la Llei de confessions i congregacions religioses (1933) va prohibir als ordes religiosos dedicar-se a l’ensenyament. La República va impulsar, a més, una escola pública laica i mixta.
Per a la jerarquia de l’Església, aquestes reformes eren un atac a la religió. La crema de convents del maig del 1931 a Madrid i en altres ciutats havia enverinat les relacions des del principi, i el cardenal primat, Pedro Segura, es va enfrontar obertament al govern. L’Església va donar suport als partits de dretes contraris a les reformes dels governs republicanosocialistes, com la CEDA, que va guanyar les eleccions del 1933, i a les candidatures de dretes que es van enfrontar al Front Popular el 1936.
La guerra ho va canviar tot. Després del cop d’estat del juliol del 1936, a la zona republicana va esclatar una violència revolucionària anticlerical: es van assassinar milers de sacerdots, religiosos i religioses, i es van cremar esglésies i convents. Aquesta persecució va acabar de posar la majoria dels catòlics espanyols al costat dels revoltats, i el 1937 la Carta col·lectiva dels bisbes espanyols va donar suport al bàndol de Franco. La guerra es va presentar com una croada en defensa de la religió.
Tot i això, no tots els catòlics van estar al costat dels revoltats. El cardenal arquebisbe de Tarragona, Francesc Vidal i Barraquer, no va signar la Carta col·lectiva i va morir a l’exili; el polític catòlic Manuel Carrasco i Formiguera, d’Unió Democràtica de Catalunya, va ser afusellat pels franquistes el 1938, i molts catòlics bascos van defensar la República. Més endavant, als anys seixanta i setanta, capellans obrers i grups catòlics de base es van oposar al franquisme.
El franquisme va suposar el retorn a un estat confessional catòlic, vertebrat pels valors tradicionals: el catolicisme va tornar a ser la religió oficial, l’Església va recuperar el control de l’ensenyament i de la moral pública, es va derogar el divorci i l’Estat va tornar a pagar el clergat. És el que s’anomena nacionalcatolicisme. El Concordat del 1953 amb la Santa Seu va consagrar aquesta aliança, i a canvi el règim intervenia en el nomenament dels bisbes.
Valorant els canvis i les continuïtats, l’afirmació és encertada pel que fa a la jerarquia: l’Església es va oposar a la República perquè la seva política laica li treia privilegis i influència, i va donar suport al franquisme, que li’ls retornava. Però no es pot generalitzar a tots els catòlics, i la relació amb el franquisme tampoc no va ser sempre igual: a partir del Concili Vaticà II (1962-1965) una part de l’Església es va anar distanciant del règim, i als anys setanta, amb el cardenal Vicente Enrique y Tarancón al capdavant de la Conferència Episcopal, la jerarquia en va prendre distàncies.
En conclusió, l’afirmació descriu bé la posició majoritària de la jerarquia catòlica, que es va enfrontar a la República laica i va legitimar el franquisme com una croada, però no recull la diversitat dels catòlics ni l’evolució de l’Església als darrers anys de la dictadura.
Opció B
L’exèrcit, del 1898 a la Guerra Civil2,5 punts


Esmenteu i expliqueu quatre factors que van determinar el paper polític i militar de l’Exèrcit espanyol des de l’anomenat desastre colonial de 1898 fins a l’inici de la Guerra Civil de 1936-1939. Per fer-ho, destaqueu el paper protagonista que va tenir a les campanyes colonials del Marroc i les seves tendències colpistes.
Plantejament Cal explicar quatre factors que van determinar el paper polític i militar de l’exèrcit entre el 1898 i el 1936, amb el Marroc i el colpisme, i valorar-los.
La resposta, corregida al marge
El primer factor és el desastre colonial del 1898. La derrota davant dels Estats Units i la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines van ser un cop molt dur per a l’exèrcit, que es va sentir culpat injustament per la premsa i els polítics. Molts militars van desenvolupar un ressentiment contra el poder civil i una mentalitat corporativa, i es van començar a veure com els guardians de la unitat i l’honor de la pàtria.
El segon factor són les campanyes del Marroc. Després del 1898, el Marroc es va convertir en la principal empresa colonial d’Espanya, i el 1912 s’hi va establir un protectorat. La guerra contra les tribus rifenyes va donar a l’exèrcit un protagonisme constant, però també grans desastres: el del Barranco del Lobo (1909), el mateix estiu de la Setmana Tràgica, amb centenars de morts i ferits, i sobretot el d’Annual (1921), amb milers de morts. Al Marroc es va formar una generació d’oficials africanistes, com Francisco Franco, que van fer carrera ràpida per mèrits de guerra i tenien una visió autoritària de la política.
El tercer factor són les tendències colpistes. Avesat a intervenir en la política des dels pronunciaments del segle XIX, l’exèrcit no va renunciar a imposar-se per la força. El 1923 el general Miguel Primo de Rivera va fer un cop d’estat que va acabar amb el règim parlamentari; el 1932 el general José Sanjurjo es va revoltar contra la República, sense èxit, i el juliol del 1936 un grup de generals, entre els quals Mola i Franco, van fer el cop d’estat antirepublicà que va desencadenar la Guerra Civil.
El quart factor és la rivalitat entre el poder militar i el poder civil. El novembre del 1905, uns oficials van assaltar a Barcelona les redaccions del ¡Cu-Cut! i de La Veu de Catalunya, i el govern, en lloc de castigar-los, va aprovar el 1906 la Llei de jurisdiccions, que posava sota la jurisdicció militar les ofenses a l’exèrcit i a la pàtria: va començar així un enfrontament durador entre l’exèrcit i el catalanisme. El 1917 les Juntes de Defensa van demostrar que els oficials podien pressionar el govern. Durant la Segona República, Manuel Azaña va voler sotmetre l’exèrcit al poder civil amb unes reformes militars que reduïen el nombre d’oficials i tancaven l’Acadèmia General Militar de Saragossa, i molts militars les van viure com una humiliació.
Raonant els canvis i les continuïtats, hi ha una línia de fons que travessa tot el període: l’exèrcit es considerava el garant de la unitat i de l’ordre i se sentia autoritzat a intervenir quan creia que la pàtria era en perill. El que va canviar va ser contra qui: el 1923 va actuar contra un règim liberal desprestigiat i amb el vistiplau del rei, mentre que el 1932 i el 1936 es va revoltar contra una república democràtica. La guerra del Marroc va ser l’escenari on es va forjar aquesta mentalitat, i els africanistes van ser els protagonistes del cop del 1936.
En conclusió, la pèrdua de les colònies, la guerra del Marroc, el colpisme i la rivalitat amb el poder civil expliquen que, entre el 1898 i el 1936, l’exèrcit espanyol tingués un paper polític molt més gran del que li corresponia en un estat liberal, i que acabés provocant la Guerra Civil i la dictadura de Franco.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La Segona RepúblicaLa proclamació i la Constitució del 1931El vot femeníL’Estatut i les reformesEls Fets d’OctubreEls biennis i el Front PopularLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la Segona República així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat