Constitució de la Segona República espanyola

Exercici 3 · PAU 2022, extraordinària, sèrie 3 · 5 punts

La Segona RepúblicaLa proclamació i la Constitució del 1931L’Estatut i les reformesEls biennis i el Front PopularCobreix totes les idees de la pauta

2022Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 3Constitució de la Segona República espanyola

5 puntsCobreix totes les idees de la pauta

Constitució de la Segona República espanyola

Artículo primero

España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de Libertad y de Justicia.

Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo.

La República constituye un Estado integral, compatible con la autonomía de los Municipios y las Regiones.

La bandera de la República es roja, amarilla y morada.

[…]

Artículo tercero

El Estado español no tiene religión oficial.

Font: Constitució de la República espanyola, 1931.

1.a Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

[0,75 punts]

1.b Digueu quin és el context històric de la font.

[0,75 punts]

1.c Comenteu breument els articles primer i tercer que conté la font.

[1 punt]

2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu les circumstàncies de la proclamació de la Segona República, identifiqueu TRES dels dirigents polítics d’aquell període i comenteu els aspectes més rellevants de la Constitució del 1931.

[2,5 punts]

2.b Expliqueu l’acció reformista dels governs del bienni d’esquerres (1931-1933).

[2,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.a 0,75 punts1.b 0,75 punts1.c 1 punt2.a 2,5 punts2.b 2,5 punts2.a o 2.b, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

1.a0,75 punts

Apartat 1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.a a l’enunciat oficial, en català

Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

Plantejament Cal identificar el tipus i la naturalesa del document, quan es va aprovar, i explicar què estableixen els articles reproduïts.

La resposta, corregida al marge

1

És una font primària, contemporània dels fets, de caràcter juridicopolític. Per la naturalesa, és un text: un fragment d’un document públic i legal.

2

És un fragment de la Constitució de la República espanyola, aprovada per les Corts Constituents el 9 de desembre de 1931. Recull l’article primer, que defineix el nou règim —una república democràtica, amb sobirania popular, un Estat integral compatible amb les autonomies i una nova bandera—, i l’article tercer, que declara que l’Estat no té religió oficial.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.b0,75 punts

Apartat 1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.b a l’enunciat oficial, en català

Digueu quin és el context històric de la font.

Plantejament Cal situar la Constitució en la seva etapa històrica, amb les dates.

La resposta

La Constitució se situa el 1931, en els inicis de la Segona República (1931-1936). La República s’havia proclamat el 14 d’abril de 1931, després que republicans i socialistes guanyessin les eleccions municipals a les grans ciutats, i el juny es van elegir unes Corts Constituents, amb majoria republicana i socialista, que van redactar aquesta constitució. Començava així el primer bienni, el reformista, que va durar fins al 1933.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.c1 punt

Apartat 1.c a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.c a l’enunciat oficial, en català

Comenteu breument els articles primer i tercer que conté la font.

Plantejament Cal comentar breument què estableixen l’article primer i l’article tercer de la Constitució.

La resposta, corregida al marge

12

L’article primer defineix Espanya com una «República democrática de trabajadores de toda clase», una fórmula que reflecteix el pes dels socialistes a les Corts i el caràcter social del nou règim. Afirma la sobirania popular: tots els poders «emanan del pueblo», i ja no es comparteixen entre el rei i les Corts, com a la Constitució del 1876.

34

L’Estat «integral» era una via intermèdia entre l’Estat unitari i el federal, que permetia que regions com Catalunya tinguessin un estatut d’autonomia. L’article també adopta una nova bandera tricolor, vermella, groga i morada, símbol de la ruptura amb la monarquia.

5

L’article tercer separa l’Església i l’Estat: en declarar que l’Estat no té religió oficial, posa fi a la confessionalitat catòlica i obre el pas a la llibertat de cultes. Va ser un dels punts que més van enfrontar la República amb l’Església i amb els catòlics conservadors.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §2
  5. §3

2.aLa proclamació de la República i la Constitució2,5 punts

Apartat 2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.a a l’enunciat oficial, en català

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu les circumstàncies de la proclamació de la Segona República, identifiqueu TRES dels dirigents polítics d’aquell període i comenteu els aspectes més rellevants de la Constitució del 1931.

Plantejament Cal explicar com es va proclamar la República, a Espanya i a Catalunya, identificar tres dirigents de l’època i comentar els aspectes principals de la Constitució del 1931.

La resposta, corregida al marge

1

Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 es van convertir en un plebiscit sobre la monarquia d’Alfons XIII, desprestigiada pel seu suport a la dictadura de Primo de Rivera. Les candidatures republicanes i socialistes, unides pel Pacte de Sant Sebastià (1930), van guanyar a la majoria de les capitals de província. El 14 d’abril es va proclamar la República a Eibar i, després, a Barcelona, a Madrid i a moltes altres ciutats, enmig de l’alegria popular, i el rei va abandonar Espanya sense abdicar.

A Barcelona, Lluís Companys va proclamar la República des del balcó de l’Ajuntament, i Francesc Macià, líder d’Esquerra Republicana de Catalunya, guanyadora de les eleccions a Catalunya, va proclamar la República Catalana com a estat integrant d’una federació ibèrica. Tres dies després, tres ministres del Govern provisional van pactar amb Macià que la República Catalana es convertís en la Generalitat de Catalunya, un govern autònom provisional que havia de redactar un estatut d’autonomia.

A Madrid es va formar un Govern provisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora, un republicà catòlic i moderat, amb ministres republicans, socialistes i nacionalistes. Entre els dirigents d’aquells anys destaquen també Manuel Azaña, ministre de la Guerra i després cap del govern, que va impulsar les grans reformes; el socialista Francisco Largo Caballero, ministre de Treball, i Alejandro Lerroux, líder del Partit Radical, que governaria en el segon bienni.

2

Les Corts Constituents, elegides el juny del 1931, van aprovar la Constitució el 9 de desembre. Era una constitució democràtica i avançada, que definia Espanya com una «República democrática de trabajadores de toda clase» i com un Estat integral, compatible amb l’autonomia de municipis i regions: per aquesta via Catalunya va obtenir el seu Estatut el 1932.

El poder legislatiu residia en una sola cambra, les Corts, elegides per sufragi universal, que per primera vegada incloïa les dones. El cap de l’Estat era el president de la República, elegit per sis anys —el primer va ser Alcalá-Zamora—, que nomenava el cap del govern, el qual necessitava la confiança de les Corts. Un Tribunal de Garanties Constitucionals vetllava pel compliment de la Constitució.

La Constitució contenia una àmplia declaració de drets individuals i socials: la igualtat davant la llei, la llibertat d’expressió i de reunió, l’ensenyament primari obligatori i gratuït, i la possibilitat d’expropiar la propietat per utilitat social. Els articles sobre l’Església van ser els més polèmics: l’Estat no tenia religió oficial, es reconeixien el matrimoni civil i el divorci, i els ordes religiosos no podrien dedicar-se a l’ensenyament.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

2.bLes reformes del bienni d’esquerres2,5 punts

Apartat 2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.b a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu l’acció reformista dels governs del bienni d’esquerres (1931-1933).

Plantejament Cal explicar les reformes dels governs republicanosocialistes del 1931 al 1933: laboral, militar, religiosa, agrària i educativa.

La resposta, corregida al marge

1

Durant el bienni d’esquerres o reformista (1931-1933), els governs de republicans d’esquerra i socialistes, presidits per Niceto Alcalá-Zamora i, des de l’octubre del 1931, per Manuel Azaña, van emprendre un ampli programa de reformes per modernitzar Espanya. En l’àmbit laboral, el ministre de Treball, el socialista Francisco Largo Caballero, va aprovar uns decrets que establien la jornada de vuit hores al camp, els jurats mixtos per negociar salaris i condicions de treball, i el decret de termes municipals, que obligava els patrons a contractar primer els jornalers del mateix municipi.

2

La reforma militar, impulsada per Manuel Azaña com a ministre de la Guerra el 1931, volia un exèrcit més petit, modern i fidel a la República. Una llei permetia als oficials retirar-se amb el sou sencer si no volien jurar fidelitat al nou règim; es van reduir les divisions, es van suprimir les capitanies generals i es va tancar l’Acadèmia General Militar de Saragossa. Molts militars ho van viure com una agressió.

3

La República va separar l’Església i l’Estat. Va dissoldre la Companyia de Jesús el gener del 1932 i en va confiscar els béns, va aprovar el divorci i el matrimoni civil, va secularitzar els cementiris i, amb la llei de congregacions del 1933, va prohibir als ordes religiosos dedicar-se a l’ensenyament. Aquestes mesures van enfrontar el govern amb l’Església i amb bona part dels catòlics.

4

La reforma més esperada era l’agrària. La Llei de reforma agrària, aprovada el setembre del 1932, preveia expropiar, amb indemnització, una part dels latifundis, sobretot a Andalusia i a Extremadura, per assentar-hi pagesos sense terra. L’Institut de Reforma Agrària, que l’havia d’aplicar, va tenir pocs recursos, i els resultats van ser molt limitats: va decebre els jornalers i va alarmar els propietaris.

5

La gran aposta de la República va ser l’educació. Per combatre un analfabetisme que afectava una part molt gran de la població, el govern va crear milers d’escoles i places de mestres, i en va millorar els sous i la formació. Les Missions Pedagògiques portaven biblioteques, teatre, cinema i música als pobles més aïllats, i a Catalunya la Generalitat va impulsar l’ensenyament en català.

Aquestes reformes van topar amb la resistència dels grans propietaris, de l’Església i d’una part de l’exèrcit, i amb la impaciència de la CNT. El desgast del govern d’Azaña va portar a les eleccions del novembre del 1933, que van guanyar les dretes.

El que puntua la pauta

2,5 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la Segona República així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2022, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU d’Història

Hi arribes amb els 9 temes d’Història posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La Segona República· aquest exercici12 de 15 exàmens
  2. El franquisme15 de 15 exàmens
  3. Catalanisme polític10 de 15 exàmens
  4. La Restauració10 de 15 exàmens
  5. La Transició i la democràcia10 de 15 exàmens
  6. El moviment obrer9 de 15 exàmens
  7. La Guerra Civil9 de 15 exàmens
  8. Població, societat i economia8 de 15 exàmens
  9. La dictadura de Primo de Rivera4 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.