La proclamació de la República a Barcelona

Exercici 1 · PAU 2023, ordinària, sèrie 1 · 5 punts

La Segona RepúblicaLa proclamació i la Constitució del 1931L’Estatut i les reformesEls Fets d’OctubreEls biennis i el Front PopularCobreix totes les idees de la pauta

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1La proclamació de la República a Barcelona

5 puntsCobreix totes les idees de la pauta

Torna al tema10 de 14

[Portada: a dalt, la capçalera «LA VANGUARDIA» i, a sota, «BARCELONA»; en una mateixa línia, els rètols «NOTAS GRÁFICAS» i «CUATRO PÁGINAS» i, entre tots dos, la data en lletra petita; sota una ratlla, el titolet «La proclamación de la República». Gairebé tota la pàgina l’ocupa una fotografia: una noia somrient, amb un barret de punta i una tela amb un emblema creuada al pit, és asseguda dalt d’un cotxe i estén el braç cap a una gran bandera; l’envolta gent, alguns nois també amb barret de punta, i al fons es veu la façana d’un edifici amb balcons. Sota la fotografia hi ha una línia de text petit. La imatge es veu a l’enunciat oficial.]

Text del peu de fotografia: «Bella señorita paseando la bandera republicana, frente al Ayuntamiento. (Fot. Sagarra)».

Font: La Vanguardia [Barcelona] (17 abril 1931).

1.a Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

[0,75 punts]

1.b Digueu quin és el context històric de la font.

[0,75 punts]

1.c Descriviu i comenteu el contingut de la font.

[1 punt]

2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu les característiques de l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 1932 i l’obra de govern de la Generalitat des de l’aprovació de l’Estatut fins als Fets d’Octubre del 1934, sense explicar aquest últim esdeveniment. Cal que feu esment dels presidents de la Generalitat.

[2,5 punts]

2.b Expliqueu què foren els Fets d’Octubre del 1934 a Catalunya i les seves causes, el seu desenvolupament i les seves conseqüències. Expliqueu les eleccions de febrer del 1936 i el període anterior a l’esclat de la Guerra Civil.

[2,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.a 0,75 punts1.b 0,75 punts1.c 1 punt2.a 2,5 punts2.b 2,5 punts2.a o 2.b, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

1.a0,75 punts

Apartat 1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.a a l’enunciat oficial, en català

Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

Plantejament Cal identificar la font, una fotografia publicada a la portada d’un diari, dir d’on i de quan és i explicar què mostra.

La resposta, corregida al marge

1

És una font primària, contemporània dels fets, de caràcter polític. Per la naturalesa, és una fotografia, feta per Sagarra segons el peu, publicada com a imatge principal d’una portada de premsa.

2

Es tracta de la portada del diari La Vanguardia de Barcelona del 17 d’abril de 1931, tres dies després de la proclamació de la República. Mostra una noia que passeja la bandera republicana davant l’Ajuntament de Barcelona, enmig de la gent que celebrava el nou règim.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.b0,75 punts

Apartat 1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.b a l’enunciat oficial, en català

Digueu quin és el context històric de la font.

Plantejament Cal situar la portada en el seu moment històric, l’inici de la Segona República, amb les dates.

La resposta

La font se situa als inicis de la Segona República (1931-1936). Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 van donar la victòria a les candidatures republicanes a la majoria de les grans ciutats, i el 14 d’abril es va proclamar la República i el rei Alfons XIII va marxar a l’exili.

A Barcelona, aquell mateix 14 d’abril Lluís Companys va proclamar la República des del balcó de l’Ajuntament, i Francesc Macià, líder d’Esquerra Republicana de Catalunya, va proclamar la República Catalana. El 17 d’abril, el dia d’aquesta portada, un acord amb tres ministres del Govern provisional de la República la va convertir en un govern autònom, la Generalitat de Catalunya.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.c1 punt

Apartat 1.c a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.c a l’enunciat oficial, en català

Descriviu i comenteu el contingut de la font.

Plantejament Cal descriure què es veu a la fotografia i comentar què expressa l’escena sobre l’arribada de la República.

La resposta, corregida al marge

1

La protagonista de la fotografia és una noia jove adornada amb simbologia republicana: porta un barret de punta i una tela amb un emblema creuada al pit, i passeja una gran bandera republicana, com diu el peu de la foto.

2

És asseguda dalt d’un cotxe davant l’Ajuntament de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, el lloc des d’on el 14 d’abril s’havia proclamat la República a la ciutat.

3

La noia somriu i l’envolta molta gent, entre la qual alguns joves també amb barret de punta. L’escena transmet l’alegria i l’entusiasme amb què bona part de la població va rebre la República, que despertava grans esperances de canvi polític i social després de la dictadura de Primo de Rivera i de la crisi de la monarquia.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §2
  3. §3

2.aL’Estatut del 1932 i la Generalitat de Macià i Companys2,5 punts

Apartat 2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.a a l’enunciat oficial, en català

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu les característiques de l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 1932 i l’obra de govern de la Generalitat des de l’aprovació de l’Estatut fins als Fets d’Octubre del 1934, sense explicar aquest últim esdeveniment. Cal que feu esment dels presidents de la Generalitat.

Plantejament Cal explicar què establia l’Estatut del 1932 i què va fer la Generalitat entre l’aprovació de l’Estatut i l’octubre del 1934, amb els seus dos presidents, Macià i Companys.

La resposta, corregida al marge

1

Després de la proclamació de la República, el govern provisional de la Generalitat va fer redactar un projecte d’Estatut, l’Estatut de Núria, que els catalans van aprovar en plebiscit l’agost del 1931 per una majoria aclaparadora. Les Corts espanyoles el van retallar, i l’Estatut d’autonomia de Catalunya es va aprovar finalment el setembre del 1932, en un debat que es va accelerar després del fracàs del cop d’estat del general Sanjurjo. L’Estatut feia de Catalunya una regió autònoma dins de l’Estat espanyol i creava les institucions de la Generalitat: el Parlament, elegit per sufragi universal, que aprovava les lleis; el president de la Generalitat i el Consell Executiu, el govern, responsable davant el Parlament; i el Tribunal de Cassació, el tribunal superior de Catalunya. Declarava cooficials el català i el castellà i donava a la Generalitat competències en ensenyament i cultura, compartides amb l’Estat, en sanitat i beneficència, obres públiques, dret civil, administració local i ordre públic, entre d’altres.

2

A les eleccions al Parlament del novembre del 1932, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va obtenir una àmplia majoria, molt per davant de la Lliga Regionalista. Francesc Macià, fundador d’Estat Català i líder d’ERC, que presidia la Generalitat des del 1931, en va ser elegit president, i el seu govern va començar a organitzar les noves institucions i a rebre els traspassos de serveis de l’Estat.

Una part important de l’obra de govern es va dedicar a l’ensenyament i la cultura. L’Escola Normal de la Generalitat va formar mestres en la pedagogia activa i en català, i el 1933 la Universitat de Barcelona va obtenir l’autonomia, governada per un patronat de la Generalitat i de l’Estat. També es van impulsar la sanitat i l’assistència social i es va preparar una nova divisió territorial de Catalunya en comarques.

Macià va morir el desembre del 1933 i el Parlament va elegir president Lluís Companys, també d’ERC, que havia estat president del Parlament i ministre de Marina. La seva llei més important va ser la Llei de contractes de conreu (abril del 1934), pensada per als rabassaires i els altres pagesos que conreaven terres arrendades: allargava la durada dels contractes, els protegia dels desnonaments i els permetia accedir a la propietat de les terres que treballaven des de feia anys.

Els propietaris agraris, agrupats a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, i la Lliga s’hi van oposar, i el govern de Madrid la va portar al Tribunal de Garanties Constitucionals, que el juny del 1934 la va anul·lar perquè considerava que el Parlament català no tenia competència per aprovar-la. El Parlament la va tornar a aprovar sense canvis, i el conflicte entre la Generalitat i el govern radical de Ricardo Samper, sostingut per la CEDA, es va enverinar al llarg de l’estiu del 1934.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

2.bDels Fets d’Octubre a les eleccions del 19362,5 punts

Apartat 2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.b a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu què foren els Fets d’Octubre del 1934 a Catalunya i les seves causes, el seu desenvolupament i les seves conseqüències. Expliqueu les eleccions de febrer del 1936 i el període anterior a l’esclat de la Guerra Civil.

Plantejament Cal explicar les causes, el desenvolupament i les conseqüències dels Fets d’Octubre del 1934 a Catalunya i, després, les eleccions del febrer del 1936 i els mesos fins al juliol.

La resposta, corregida al marge

1

Les eleccions generals del novembre del 1933 van donar el govern de la República a la dreta: governava el Partit Radical d’Alejandro Lerroux amb el suport parlamentari de la CEDA, que va frenar les reformes del primer bienni. A Catalunya, l’enfrontament amb la Generalitat d’ERC va créixer arran de la Llei de contractes de conreu, que el Tribunal de Garanties Constitucionals havia anul·lat el juny del 1934 i que el Parlament de Catalunya havia tornat a aprovar.

El detonant va ser l’entrada de tres ministres de la CEDA al govern de Lerroux, el 4 d’octubre de 1934. Les esquerres ho van veure com el primer pas cap al feixisme, perquè la CEDA no acceptava clarament la República. Es va convocar una vaga general a tot Espanya, que a Astúries es va convertir en una revolució obrera.

A Catalunya, el 6 d’octubre el president Lluís Companys va proclamar des del balcó del Palau de la Generalitat «l’Estat Català dins la República Federal Espanyola». El general Domènec Batet, cap de la divisió militar de Catalunya, va declarar l’estat de guerra i va fer intervenir l’exèrcit, i a la matinada del 7 d’octubre Companys es va rendir, després d’uns combats que van causar desenes de morts.

La repressió va ser immediata. Companys i el seu govern van ser empresonats, i el 1935 el Tribunal de Garanties Constitucionals els va condemnar a trenta anys de presó per rebel·lió. Les Corts van suspendre l’Estatut d’autonomia, i milers de persones van ser detingudes a Catalunya.

2

Durant més d’un any la Generalitat va estar intervinguda pel govern central: la van dirigir governadors generals nomenats des de Madrid i el Parlament va quedar tancat. Es va deixar sense efecte la Llei de contractes de conreu, i molts pagesos van ser desnonats per ordre dels propietaris.

Les eleccions generals del 16 de febrer de 1936 van donar la victòria al Front Popular a Espanya i, a Catalunya, al Front d’Esquerres, que aplegava ERC i els altres partits d’esquerra, davant del Front Català d’Ordre, encapçalat per la Lliga. El nou govern va decretar l’amnistia: Companys i els consellers van sortir de la presó, Companys va recuperar la presidència, el Parlament es va tornar a reunir i l’Estatut va tornar a estar vigent.

Els mesos següents van ser de forta tensió. A Catalunya es va tornar a aplicar la Llei de contractes de conreu, hi va haver vagues i conflictes laborals i la CNT va recuperar força, mentre que a Espanya creixia la violència política entre l’extrema esquerra i l’extrema dreta i una part de l’exèrcit preparava una insurrecció contra la República.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la Segona República així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU d’Història

Hi arribes amb els 9 temes d’Història posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La Segona República· aquest exercici12 de 15 exàmens
  2. El franquisme15 de 15 exàmens
  3. Catalanisme polític10 de 15 exàmens
  4. La Restauració10 de 15 exàmens
  5. La Transició i la democràcia10 de 15 exàmens
  6. El moviment obrer9 de 15 exàmens
  7. La Guerra Civil9 de 15 exàmens
  8. Població, societat i economia8 de 15 exàmens
  9. La dictadura de Primo de Rivera4 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.