2025Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3Drets socials i drets de les dones, de la Segona República al franquisme
2,5 puntsCobreix totes les idees de la pautaTorna al tema5 de 14
Després dels 14
Vols continuar amb el tema de la Segona República?
Aquests 14 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantExercici 3. Exposeu un tema a través dels descriptors del glossari
Escolliu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió que s’hi planteja.
[2,5 punts]
Opció A
Esmenteu algunes de les conquestes en drets socials i laborals de la història contemporània espanyola contrastant els avenços assolits fins a la Segona República amb el retard viscut durant el franquisme. Feu una breu reflexió final sobre les conseqüències d’aquest endarreriment amb relació als països europeus de l’entorn.
[2,5 punts]
Opció B
Esmenteu els avenços aconseguits per a les dones en matèria política i social durant la Segona República espanyola i el posterior retrocés que es va viure en aquests àmbits a partir de la dictadura franquista. Feu una breu reflexió final sobre les repercussions d’aquest retrocés per a les dones.
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
Opció A
Els drets socials i laborals, de la República al franquisme2,5 punts


Esmenteu algunes de les conquestes en drets socials i laborals de la història contemporània espanyola contrastant els avenços assolits fins a la Segona República amb el retard viscut durant el franquisme. Feu una breu reflexió final sobre les conseqüències d’aquest endarreriment amb relació als països europeus de l’entorn.
Plantejament Cal explicar les conquestes socials i laborals de la Segona República, contrastar-les amb el retrocés del franquisme i reflexionar sobre l’endarreriment d’Espanya respecte a l’Europa occidental.
La resposta, corregida al marge
Les primeres grans conquestes socials i laborals de l’Espanya contemporània van arribar amb la Segona República. Els governs reformistes del primer bienni (1931-1933) i, de nou, els del Front Popular el 1936 van voler millorar la condició dels treballadors. La Constitució del 1931 definia Espanya com una «república democràtica de treballadors de tota classe» i protegia el treball, i el Ministeri de Treball, dirigit pel socialista Francisco Largo Caballero fins al 1933, va desplegar aquests principis amb una legislació nova.
Entre aquestes mesures destaca la Llei de jurats mixtos, que creava organismes amb representants dels patrons i dels obrers per negociar les condicions de treball i resoldre els conflictes. La vaga era legal i no es perseguia com un delicte de sedició, i els sindicats podien actuar amb llibertat. A més, el 1931 els treballadors van conquerir el permís de treball retribuït, uns dies de vacances pagades cada any.
El franquisme va desfer gairebé tot aquest camí. Ja durant la guerra, el Fuero del Trabajo del 1938, d’inspiració falangista, va imposar un model corporatiu: patrons i obrers quedaven enquadrats a la força en un sindicat únic, el sindicat vertical, controlat pel règim. Els sindicats de classe, com la CNT i la UGT, van ser il·legalitzats i perseguits, i la vaga es va convertir en un delicte: el Fuero considerava delicte de lesa pàtria qualsevol acte que alterés la normalitat de la producció.
Els treballadors també van perdre la negociació col·lectiva: els salaris i les condicions de treball els fixava el govern, fins que el 1958 la Llei de convenis col·lectius va permetre una negociació molt limitada dins del sindicat vertical. La protecció social va ser molt pobra: la Llei de bases de la seguretat social, aprovada el 1963, no va entrar en vigor fins al 1967, i el sistema de previsió que va crear era molt precari, amb una despesa social ínfima.
Aquest endarreriment va allunyar Espanya de l’Europa occidental. Després de la Segona Guerra Mundial, els països democràtics del continent van construir estats del benestar, amb sindicats lliures, negociació col·lectiva i sistemes amplis de sanitat, pensions i subsidis d’atur. Espanya, aïllada durant la postguerra i sotmesa a una dictadura, en va quedar al marge: els treballadors no tenien drets per defensar-se i l’Estat gastava en protecció social molt menys que els seus veïns. El creixement econòmic dels anys seixanta va millorar els salaris, però no va tancar aquesta distància. En definitiva, la República va obrir el camí dels drets socials que Europa consolidaria, i el franquisme el va tancar durant gairebé quatre dècades.
Opció B
Els drets de les dones, de la República al franquisme2,5 punts


Esmenteu els avenços aconseguits per a les dones en matèria política i social durant la Segona República espanyola i el posterior retrocés que es va viure en aquests àmbits a partir de la dictadura franquista. Feu una breu reflexió final sobre les repercussions d’aquest retrocés per a les dones.
Plantejament Cal explicar els avenços polítics i socials de les dones durant la Segona República, el retrocés que va imposar el franquisme i reflexionar sobre les seves conseqüències per a les dones.
La resposta, corregida al marge
La Segona República va suposar un canvi profund per a les dones, que per primera vegada van ser reconegudes com a ciutadanes amb els mateixos drets que els homes. La Constitució del 1931 va establir la igualtat davant la llei sense distinció de sexe i, després d’un debat molt dur a les Corts, en què Clara Campoamor va defensar el vot femení, va reconèixer el dret de vot a partir dels 23 anys per a homes i dones. Les dones, que ja podien ser elegides des del juny del 1931, van votar per primera vegada en unes eleccions generals el novembre del 1933.
També es van obrir les portes de l’educació i del treball. La República va construir moltes escoles noves, va impulsar la coeducació i va afavorir que més noies estudiessin el batxillerat i anessin a la universitat. La Constitució garantia la igualtat d’accés als càrrecs i ocupacions públics, i les dones es van incorporar a professions que fins aleshores els havien estat gairebé tancades.
La família també va canviar. La Constitució basava el matrimoni en la igualtat de drets dels dos sexes, i el 1932 es va aprovar la llei del divorci. Ja en plena guerra, a Catalunya, la Generalitat va legalitzar l’avortament a finals del 1936.
La dictadura franquista va trencar amb tot això i va imposar el retorn al model domèstic tradicional, beneït per l’Església catòlica: la dona havia de ser esposa i mare, dedicada a la llar i sotmesa a l’home. La Sección Femenina de la Falange es va encarregar de difondre aquest ideal, i el Fuero del Trabajo del 1938 prometia alliberar la dona casada del taller i de la fàbrica.
Aquest model es va convertir en lleis. El 1939 es va derogar la llei del divorci, i en el matrimoni la dona va quedar en una posició de desigualtat jurídica: la dona casada necessitava el permís del marit, la llicència marital, per treballar, obrir un compte al banc o signar un contracte. A l’escola es va suprimir la coeducació: nois i noies estudiaven separats, i les noies rebien una formació orientada a les tasques de la llar.
Per a les dones, aquest retrocés va ser immens en termes polítics, socials i humans. En pocs anys van passar de ser ciutadanes amb els mateixos drets polítics que els homes a estar sotmeses jurídicament al marit, i moltes van quedar apartades dels estudis superiors, de bona part de les professions i de la vida pública. Generacions senceres de dones van veure limitades les seves vides, i molts dels drets perduts no es van recuperar fins a la democràcia, gairebé quaranta anys després.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La Segona RepúblicaLa proclamació i la Constitució del 1931El vot femeníL’Estatut i les reformesEls Fets d’OctubreEls biennis i el Front PopularLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la Segona República així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat