L’Estatut del 1932 i la derogació del 1938

Exercici 1 · PAU 2026, ordinària, sèrie 5 · 2,5 punts

La Segona RepúblicaL’Estatut i les reformesLa repressióDona les idees que demana la pauta

També a El franquisme

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 1L’Estatut del 1932 i la seva derogació el 1938

2,5 puntsDona les idees que demana la pauta

Torna al tema2 de 14

Exercici 1. Anàlisi crítica de fonts

Llegiu els dos textos següents i responeu a les tres qüestions que es plantegen a continuació.

[2,5 punts en total]

Text A. Estatut d’autonomia de Catalunya del 1932.

Presidència del Consell de Ministres, El President de la República espanyola, A tots els qui la present vegin i entenguin, sapigueu:

Que les Corts han decretat i sancionat la següent llei:

Títol primer. Disposicions generals

Article 1. Catalunya es constitueix en regió autònoma dintre de l’Estat espanyol, de conformitat amb la Constitució de la República i el present Estatut. El seu organisme representatiu és la Generalitat, i el seu territori, el que formen les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona en el moment de promulgar-se el present Estatut.

Article 2. L’idioma català és, el mateix que el castellà, llengua oficial a Catalunya. Per a les relacions oficials de Catalunya amb la resta d’Espanya, així com per a la comunicació entre les Autoritats de l’Estat i les de Catalunya, la llengua oficial serà el castellà. Qualsevol disposició o resolució oficial dictada dintre de Catalunya haurà d’ésser publicada en ambdós idiomes.

Font: Butlletí de la Generalitat de Catalunya, núm. 19 (15 octubre 1932).

Text B. Llei de derogació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

El Alzamiento Nacional significó en el orden político la ruptura con todas las instituciones que implicasen negación de los valores que se intentaban restaurar. Y es claro que […] el Estatuto de Cataluña, en mala hora concedido por la República, dejó de tener validez, en el orden jurídico español, desde el día 17 de julio de 1936. […] Importa, por consiguiente, restablecer un régimen de derecho público que, de acuerdo con el principio de unidad de la Patria, devuelva a aquellas provincias el honor de ser gobernadas en pie de igualdad con sus hermanas del resto de España.

En consecuencia, […] dispongo:

Artículo 1. La Administración del Estado, la provincial y la municipal en las provincias de Lérida, Tarragona, Barcelona y Gerona se regirán por las normas generales aplicables a las demás provincias.

Artículo 2. Sin perjuicio de la liquidación del régimen establecido por el Estatuto de Cataluña, se consideran revertidos al Estado la competencia de legislación y ejecución que le corresponde en los territorios de derecho común y los servicios que fueron cedidos a la región catalana en virtud de la Ley de 15 de septiembre de 1932.

Burgos, 5 de abril de 1938, II Año Triunfal.

Firmado: Francisco Franco Bahamonde. El ministro del Interior: Ramón Serrano Suñer.

Font: Ley disponiendo la abolición del Estatuto Catalán. Boletín Oficial del Estado, núm. 534 (8 abril 1938).

1.1 Identifiqueu dues idees fonamentals del text A i expliqueu-les amb les vostres paraules.

[0,5 punts]

1.2 Identifiqueu dues idees fonamentals del text B i expliqueu-les amb les vostres paraules.

[0,5 punts]

1.3 A partir dels textos proposats, exposeu breument quina va ser la relació o vinculació política de Catalunya amb l’Estat espanyol durant la Segona República i durant el règim franquista.

[1,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.1 0,5 punts1.2 0,5 punts1.3 1,5 punts

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

1.10,5 punts

Apartat 1.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.1 a l’enunciat oficial, en català

Identifiqueu dues idees fonamentals del text A i expliqueu-les amb les vostres paraules.

Plantejament Cal identificar dues idees fonamentals dels articles de l’Estatut del 1932 i explicar-les amb paraules pròpies.

La resposta, corregida al marge

12

La primera idea és que Catalunya es constitueix en una regió autònoma dins de l’Estat espanyol, d’acord amb la Constitució republicana i el mateix Estatut: és una autonomia, no un estat independent ni federat. El seu organisme representatiu és la Generalitat, que governa i representa aquesta autonomia, i el seu territori són les quatre províncies catalanes: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

34

La segona idea és la doble oficialitat de les llengües: el català és llengua oficial a Catalunya, igual que el castellà, i les disposicions oficials s’han de publicar en tots dos idiomes. Però el castellà és l’única llengua oficial en les relacions de Catalunya amb la resta d’Espanya i en la comunicació entre les autoritats de l’Estat i les catalanes.

El que puntua la pauta

0,5 punts: la pauta en demana dues de les idees següents.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.20,5 punts

Apartat 1.2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.2 a l’enunciat oficial, en català

Identifiqueu dues idees fonamentals del text B i expliqueu-les amb les vostres paraules.

Plantejament Cal identificar dues idees fonamentals de la llei franquista que va derogar l’Estatut i explicar-les amb paraules pròpies.

La resposta, corregida al marge

12

La primera idea és que l’Estatut és incompatible amb el nou règim. Segons la llei, l’«Alzamiento Nacional» va trencar amb totes les institucions que negaven els valors que volia restaurar, i l’Estatut, que la República havia concedit «en mala hora», ja no era vàlid des del 17 de juliol de 1936. Per això la llei el deroga.

34

La segona idea és la uniformitat i la centralització. En nom de la «unidad de la Patria», les províncies de Lleida, Tarragona, Barcelona i Girona s’havien de governar amb les mateixes normes que la resta de províncies espanyoles, i l’Estat recuperava les competències legislatives i executives i els serveis que s’havien traspassat a Catalunya amb l’Estatut del 1932.

El que puntua la pauta

0,5 punts: la pauta en demana dues de les idees següents.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.31,5 punts

Apartat 1.3 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.3 a l’enunciat oficial, en català

A partir dels textos proposats, exposeu breument quina va ser la relació o vinculació política de Catalunya amb l’Estat espanyol durant la Segona República i durant el règim franquista.

Plantejament Cal explicar, a partir dels dos textos, com va ser la relació política de Catalunya amb l’Estat durant la Segona República i durant el franquisme.

La resposta, corregida al marge

1

La relació de Catalunya amb l’Estat va canviar radicalment entre la Segona República i el franquisme. El 14 d’abril de 1931, quan es va proclamar la República, Francesc Macià va proclamar la República Catalana, però tres dies després, després de negociar amb ministres del govern provisional, la va convertir en la Generalitat de Catalunya, un govern autònom provisional. Començava així un règim d’autonomia que duraria fins al 1939.

2

La Generalitat va redactar un projecte d’estatut, l’Estatut de Núria, que els catalans van aprovar en referèndum l’agost del 1931 i que definia Catalunya com un estat autònom dins de la República espanyola. Les Corts republicanes el van discutir durant mesos, enmig d’una forta oposició, i el van retallar: Catalunya seria una regió autònoma dins d’un Estat integral, amb menys competències, sobretot en ensenyament i hisenda. Finalment, l’Estatut es va aprovar el setembre del 1932.

3

L’aprovació de l’Estatut s’emmarca en la política de reformes dels governs republicanosocialistes del primer bienni, presidits per Manuel Azaña, que va defensar l’autonomia catalana a les Corts com una manera d’encaixar Catalunya en la República. El fracàs del cop d’estat del general Sanjurjo, l’agost del 1932, en va facilitar l’aprovació, al mateix temps que la de la reforma agrària.

Amb l’Estatut, Catalunya va tenir Parlament, president i govern propis, i el català va ser oficial. La relació amb l’Estat va passar per moments difícils: el conflicte de la Llei de contractes de conreu i els Fets d’Octubre del 1934 van portar a la suspensió de l’autonomia, que es va restablir el febrer del 1936, després de la victòria del Front Popular. Durant la guerra, la Generalitat va assumir molt de poder, que va anar perdent davant del govern de la República.

4

El franquisme va trencar del tot aquesta relació. El règim, dictatorial i contrari a qualsevol autonomia, volia un estat unitari i centralista. Per això, quan les seves tropes van entrar a Catalunya per Lleida, l’abril del 1938, Franco va derogar l’Estatut amb la llei del 5 d’abril, i en ocupar tot el país, a principis del 1939, va suprimir la Generalitat. Catalunya va passar a ser governada com quatre províncies més, amb governadors civils nomenats pel govern central, i la llengua i la cultura catalanes van ser perseguides.

En conclusió, Catalunya va passar d’una autonomia reconeguda per la República, negociada i retallada però real, a la submissió total a un estat centralista que en negava la personalitat política.

El que puntua la pauta

1,5 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §5

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la Segona República així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU d’Història

Hi arribes amb els 9 temes d’Història posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La Segona República· aquest exercici12 de 15 exàmens
  2. El franquisme· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Catalanisme polític10 de 15 exàmens
  4. La Restauració10 de 15 exàmens
  5. La Transició i la democràcia10 de 15 exàmens
  6. El moviment obrer9 de 15 exàmens
  7. La Guerra Civil9 de 15 exàmens
  8. Població, societat i economia8 de 15 exàmens
  9. La dictadura de Primo de Rivera4 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.