Dues constitucions i dues institucions de Catalunya

Exercici 3 · PAU 2025, extraordinària, sèrie 3 · 2,5 punts

La RestauracióCobreix totes les idees de la pauta

També a La Segona República, Catalanisme polític

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 3Dues constitucions i dues institucions de Catalunya

2,5 puntsCobreix totes les idees de la pauta

Exercici 3. Exposeu un tema a través dels descriptors del glossari

Escolliu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió que s’hi planteja.

[2,5 punts]

Opció A

Exposeu d’una manera sintètica els trets principals i les grans diferències entre les constitucions del 1876 i del 1931, i feu una breu reflexió sobre les raons per les quals una de les dues es va considerar democràtica i l’altra no.

[2,5 punts]

Opció B

Compareu resumidament l’obra de govern de la Mancomunitat i la de la Generalitat republicana, i reflexioneu sobre la naturalesa política d’aquestes dues institucions fent referència a com van ser suprimides.

[2,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

A 2,5 puntsB 2,5 puntsA o B, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

Opció A

Les constitucions del 1876 i del 19312,5 punts

Opció A a l’enunciat oficial, en castellàOpció A a l’enunciat oficial, en català

Exposeu d’una manera sintètica els trets principals i les grans diferències entre les constitucions del 1876 i del 1931, i feu una breu reflexió sobre les raons per les quals una de les dues es va considerar democràtica i l’altra no.

Plantejament Cal exposar els trets principals de les constitucions del 1876 i del 1931, les seves grans diferències i per què només la segona es considera democràtica.

La resposta, corregida al marge

12

La Constitució del 1876, inspirada per Antonio Cánovas del Castillo, va ser la base del sistema de la Restauració. Es fonamentava en la sobirania compartida: el poder no venia només de la nació, sinó del rei i de les Corts junts. El rei tenia un paper central, perquè feia les lleis amb les Corts, nomenava i destituïa el govern i podia dissoldre les cambres. Les Corts eren bicamerals: un Congrés elegit i un Senat format en part per senadors per dret propi i per senadors vitalicis nomenats per la corona. L’Estat era confessional: la religió catòlica era l’oficial, l’Estat es comprometia a mantenir-ne el culte i els ministres i les altres religions només es toleraven en privat.

3

A més, la Constitució no fixava el tipus de sufragi, que es va deixar a lleis posteriors: va ser censatari fins al 1890 i universal masculí després, però sempre falsejat pel caciquisme. Els drets que reconeixia es podien suspendre i quedaven limitats per les lleis. L’èmfasi en les prerrogatives del rei va permetre que Alfons XIII intervingués massa en la política, i el seu suport al cop d’estat de Primo de Rivera, el 1923, va deixar sense efecte la Constitució i va acabar arrossegant la monarquia el 1931.

456

La Constitució del 1931, en canvi, va definir Espanya com una «república democràtica de treballadors de tota classe» i va establir que tots els poders emanaven del poble. Les Corts eren unicamerals, un sol Congrés elegit per sufragi universal, i el president de la República tenia uns poders limitats. L’Estat deixava de tenir religió oficial: se separava de l’Església i reconeixia la llibertat de consciència i de culte.

78

La Constitució republicana també va garantir la igualtat de drets entre els sexes: va reconèixer el vot de les dones a partir dels 23 anys i el divorci. A més, va protegir la situació dels treballadors amb el reconeixement dels seus drets socials, i va obrir la porta a l’autonomia de regions com Catalunya.

9

Per això només la del 1931 es considera democràtica. La del 1876 era liberal, perquè reconeixia drets i un parlament, però no democràtica: la sobirania no residia en el poble, el sufragi, censatari i després només masculí, estava falsejat pel caciquisme, el rei conservava un poder enorme i els drets i les llibertats dels ciutadans no estaven garantits. La del 1931 posava la sobirania en el poble, garantia el sufragi universal d’homes i dones i protegia els drets. En definitiva, una monarquia constitucional pot ser liberal sense ser democràtica.

El que puntua la pauta

1 punt: les idees 1 a 3; 1 punt: les idees 4 a 8; 0,5 punts: la idea 9.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §3
  5. §3
  6. §3
  7. §4
  8. §4
  9. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Opció B

La Mancomunitat i la Generalitat republicana2,5 punts

Opció B a l’enunciat oficial, en castellàOpció B a l’enunciat oficial, en català

Compareu resumidament l’obra de govern de la Mancomunitat i la de la Generalitat republicana, i reflexioneu sobre la naturalesa política d’aquestes dues institucions fent referència a com van ser suprimides.

Plantejament Cal comparar l’obra de govern de la Mancomunitat i la de la Generalitat republicana, explicar la naturalesa política de cadascuna i com van ser suprimides.

La resposta, corregida al marge

1

La Mancomunitat de Catalunya es va constituir el 1914. Va ser fruit de l’auge del catalanisme polític, sobretot de la Lliga Regionalista, que des de la Diputació de Barcelona, presidida per Enric Prat de la Riba des del 1907, reclamava una institució que unís tot Catalunya. El desembre del 1913, el govern d’Eduardo Dato va permetre per decret que les diputacions s’unissin, i les quatre diputacions catalanes van formar la Mancomunitat.

2

La Mancomunitat va tenir tres presidents. Prat de la Riba la va dirigir fins a la seva mort, el 1917, i en va posar en marxa el gran projecte; el va succeir l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que la va presidir fins als inicis de la dictadura de Primo de Rivera. Després, la dictadura hi va col·locar Alfons Sala, un home afí al règim, fins que la va dissoldre el 1925.

3

La seva obra es va centrar en els serveis que l’Estat no oferia. Va construir carreteres i una xarxa telefònica que va arribar a molts pobles; va impulsar l’ensenyament tècnic i professional, amb l’Escola del Treball, i la formació de mestres i de bibliotecàries; va crear una xarxa de biblioteques populars i va donar suport a l’Institut d’Estudis Catalans i a la normalització de la llengua catalana. També va promoure una agricultura més moderna.

4

La Generalitat republicana, en canvi, va ser un autèntic govern autònom. Es va restablir el 1931, amb la República, i el 1932 les Corts van aprovar l’Estatut d’autonomia, que li donava un Parlament, un govern i competències pròpies. La va dirigir Esquerra Republicana de Catalunya, primer amb Francesc Macià i, després de la seva mort, amb Lluís Companys, i la seva política va ser més progressista que la que havia inspirat la Lliga. En l’ensenyament va impulsar una escola pública, laica i catalana, amb l’Escola Normal de la Generalitat i la Universitat Autònoma; en el camp, mentre la Lliga defensava els propietaris, Esquerra va aprovar el 1934 la Llei de contractes de conreu per protegir els rabassaires i altres pagesos que conreaven terres d’altri.

5

Per això les dues institucions tenien una naturalesa política diferent. La Mancomunitat era una unió administrativa de les diputacions provincials dins d’un estat centralista, sense poder per fer lleis, tot i que va ser la primera institució comuna de tot Catalunya des del 1714. La Generalitat era una institució d’autogovern amb poder legislatiu i executiu, reconeguda per un estatut d’autonomia dins d’una república democràtica.

6

Precisament per això les dues dictadures les van suprimir. Primo de Rivera va aplicar una política anticatalanista: va restringir l’ús públic del català i de la bandera catalana, i el 1925 va dissoldre la Mancomunitat. La Generalitat, suspesa després dels Fets d’Octubre del 1934 i restablerta el 1936, va ser abolida per Franco: el 1938, quan les seves tropes van entrar a Catalunya, va derogar l’Estatut, i després de la guerra el règim va perseguir la llengua i la cultura catalanes i va afusellar el president Companys, el 1940. Totes dues institucions van caure, doncs, per la voluntat de dues dictadures de suprimir qualsevol forma d’autogovern català.

El que puntua la pauta

1 punt: les idees 1 a 3; 1 punt: les idees 4 i 5; 0,5 punts: la idea 6.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5
  6. §6

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la Restauració així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU d’Història

Hi arribes amb els 9 temes d’Història posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La Restauració· aquest exercici10 de 15 exàmens
  2. La Segona República· aquest exercici12 de 15 exàmens
  3. Catalanisme polític· aquest exercici10 de 15 exàmens
  4. El franquisme15 de 15 exàmens
  5. La Transició i la democràcia10 de 15 exàmens
  6. El moviment obrer9 de 15 exàmens
  7. La Guerra Civil9 de 15 exàmens
  8. Població, societat i economia8 de 15 exàmens
  9. La dictadura de Primo de Rivera4 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.