Lluita obrera i exclosos de la Restauració

Exercici 2 · PAU 2025, extraordinària, sèrie 3 · 2,5 punts

El moviment obrerLa CNT i La CanadencaEl pistolerismeEl sistema canovistaCaciquisme i eleccionsRepublicanisme i lerrouxismeCobreix totes les idees de la pauta

També a La Restauració

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2La lluita obrera fins al 1923 i les forces excloses de la Restauració

2,5 puntsCobreix totes les idees de la pauta

Exercici 2. Situeu-vos en el temps utilitzant termes històrics

Escolliu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió que s’hi planteja.

[2,5 punts: 1,5 punts pel contingut de la redacció i 0,2 punts per l’ús adequat de cadascun dels cinc termes històrics proposats]

Opció A

Expliqueu a un company de classe com era la lluita obrera a Catalunya en el context econòmic i social des de la Primera Guerra Mundial fins al cop militar del 1923. En la vostra explicació cal que utilitzeu els cinc termes següents d’una manera adequada: Salvador Seguí, CNT, pistolerisme, llei de fugues i Sindicats Lliures.

[2,5 punts]

Opció B

Formeu part de la classe burgesa de Barcelona el 1888 i heu d’explicar a un fabricant estranger amb qui manteniu negocis quin tipus de forces estan excloses del sistema polític de la Restauració, així com les raons per les quals se les margina. En la vostra explicació cal que utilitzeu d’una manera adequada els cinc termes següents: republicanisme, carlisme, Pablo Iglesias, estabilitat del sistema i torn dinàstic.

[2,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

A 2,5 puntsB 2,5 puntsA o B, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

Opció A

La lluita obrera a Catalunya, del 1914 al 19232,5 punts

Opció A a l’enunciat oficial, en castellàOpció A a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu a un company de classe com era la lluita obrera a Catalunya en el context econòmic i social des de la Primera Guerra Mundial fins al cop militar del 1923. En la vostra explicació cal que utilitzeu els cinc termes següents d’una manera adequada: Salvador Seguí, CNT, pistolerisme, llei de fugues i Sindicats Lliures.

Plantejament Cal explicar a un company de classe com era la lluita obrera a Catalunya des de la Primera Guerra Mundial fins al cop del 1923, en el seu context econòmic i social, amb els cinc termes.

La resposta, corregida al marge

12

Per entendre la lluita obrera a Catalunya entre el 1914 i el 1923 has de començar per la CNT, el sindicat anarcosindicalista fundat a Barcelona el 1910, que durant la Primera Guerra Mundial va créixer moltíssim. Espanya era neutral i la indústria catalana va vendre teixits i altres productes als països en guerra: la producció industrial i els beneficis dels empresaris es van disparar, però els preus dels aliments van pujar molt més que els salaris, i les famílies obreres vivien cada vegada pitjor. Aquest malestar va portar molts treballadors al sindicat.

34

El 1917 el malestar va esclatar. L’agost, la CNT i la UGT van convocar una vaga general revolucionària a tot Espanya, que el govern va aixafar amb l’exèrcit. Aquell mateix any va triomfar a Rússia la revolució bolxevic, i el seu exemple va fer creure a molts treballadors que un canvi revolucionari era possible. Aquest rerefons explica la radicalització dels anys següents.

5

La conflictivitat va arribar al punt més alt el 1919 amb la vaga de La Canadenca, la principal companyia elèctrica de Barcelona. La vaga va deixar la ciutat sense llum i amb molts tramvies i fàbriques aturats durant setmanes, i va acabar amb una gran victòria: el govern va establir la jornada laboral màxima de vuit hores. En aquells anys, un dels dirigents més respectats de la CNT era Salvador Seguí, el Noi del Sucre, partidari d’una acció sindical forta però també de la negociació.

6

La resposta d’una part de la patronal va ser la violència, i així va començar el pistolerisme, una autèntica guerra social als carrers de Barcelona. D’una banda, la patronal pagava pistolers per matar sindicalistes, i a aquests sicaris s’hi van sumar membres dels Sindicats Lliures, uns sindicats nascuts el 1919 per enfrontar-se a la CNT; de l’altra, grups radicals de l’anarquisme responien amb atemptats contra patrons, encarregats i policies.

78

Entre el 1919 i el 1923 hi va haver centenars d’atemptats i d’assassinats. Quan el general Martínez Anido va ser governador civil de Barcelona, a partir del 1920, la repressió va aplicar la llei de fugues: les forces de l’ordre mataven detinguts i deien que havien intentat escapar. Entre les víctimes hi va haver l’advocat dels sindicalistes Francesc Layret, el 1920, i el president del govern Eduardo Dato, mort per anarquistes el 1921. El març del 1923, uns pistolers van assassinar Salvador Seguí al carrer. Aquella espiral de violència i la por de la burgesia a la revolució van ser l’excusa que va fer servir el setembre del 1923 el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, per fer el seu cop militar. Com veus, la lluita obrera d’aquells anys va ser alhora una lluita per millores laborals i una guerra als carrers.

El que puntua la pauta

1,5 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §2
  5. §3
  6. §4
  7. §5
  8. §5

1 punt: 0,2 per cada terme ben fet servir i subratllat.

Opció B

Els exclosos del sistema, explicats el 18882,5 punts

Opció B a l’enunciat oficial, en castellàOpció B a l’enunciat oficial, en català

Formeu part de la classe burgesa de Barcelona el 1888 i heu d’explicar a un fabricant estranger amb qui manteniu negocis quin tipus de forces estan excloses del sistema polític de la Restauració, així com les raons per les quals se les margina. En la vostra explicació cal que utilitzeu d’una manera adequada els cinc termes següents: republicanisme, carlisme, Pablo Iglesias, estabilitat del sistema i torn dinàstic.

Plantejament Cal explicar, com un burgès de Barcelona el 1888, a un fabricant estranger quines forces queden fora del sistema polític de la Restauració i per què, amb els cinc termes.

La resposta

Barcelona, setembre del 1888. Benvolgut amic: em pregunteu com funciona la política espanyola i per què hi ha tanta gent que en queda fora. Us ho explicaré amb franquesa. Des que el 1874 es va restaurar la monarquia dels Borbons, després de sis anys de revolucions, una república i guerres, el país es governa amb un sistema pensat per Antonio Cánovas del Castillo: el torn dinàstic. Els dos grans partits que accepten la monarquia, el Conservador de Cánovas i el Liberal de Práxedes Mateo Sagasta, s’alternen pacíficament al govern. Però aquest joc només és obert als qui accepten la monarquia i la Constitució del 1876: és excloent per naturalesa i, amb qui el qüestiona, repressiu.

En queden fora, en primer lloc, els republicans. El republicanisme va governar durant la Primera República, el 1873, i encara té molts seguidors a les ciutats. Està dividit entre els federals de Francesc Pi i Margall, els possibilistes d’Emilio Castelar i els partidaris de la insurrecció de Manuel Ruiz Zorrilla, però tots volen acabar amb la monarquia, i per això el sistema els margina i els vigila.

En segon lloc, els carlins. El carlisme defensa un altre rei, el pretendent carlí, i una monarquia tradicional i catòlica, contrària al liberalisme. Va perdre la darrera guerra el 1876, però molts dels seus partidaris, sobretot a les zones rurals de Catalunya, del País Basc i de Navarra, continuen rebutjant el sistema.

I, finalment, els obrers organitzats. Els anarquistes, molt forts aquí a Barcelona, rebutgen tota participació política, i els socialistes tot just comencen: Pablo Iglesias, un tipògraf de Madrid, va fundar el 1879 el Partit Socialista Obrer Espanyol, i aquest mateix agost s’ha creat a Barcelona la Unió General de Treballadors. Encara són pocs, però defensen la lluita de classes, i els governs els veuen com una amenaça.

Com s’aconsegueix que el sistema funcioni sense ells? Controlant les eleccions. Només vota una petita part dels homes, els que tenen propietats o paguen prou impostos, i fins i tot així els resultats es decideixen abans de votar: el govern que ha de guanyar prepara la llista dels qui han de sortir elegits, l’encasellat, i els cacics de cada poble s’encarreguen que surtin, amb favors, amenaces o manipulant directament les urnes. Així, les Corts no representen el país real.

Els qui protesten tampoc no tenen gaires garanties. Els drets que reconeix la Constitució es poden suspendre quan el govern ho decideix, i les autoritats en abusen; els jutges no són independents del poder polític, i molts diaris viuen dels favors del govern, que els fa servir al seu servei. En realitat, no hi ha un pluralisme polític autèntic: hi ha dos partits que es reparteixen el poder per torns.

Per a nosaltres, els fabricants, aquest sistema té un preu però també un avantatge: després de tants anys d’inestabilitat, ens dona l’ordre que necessiten els negocis, com demostra aquest any l’Exposició Universal. Aquesta és la clau de tot: l’estabilitat del sistema es paga amb l’exclusió dels qui no accepten el joc i amb la corrupció de les eleccions.

El que puntua la pauta

1,5 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

1 punt: 0,2 per cada terme ben fet servir i subratllat.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema del moviment obrer així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU d’Història

Hi arribes amb els 9 temes d’Història posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. El moviment obrer· aquest exercici9 de 15 exàmens
  2. La Restauració· aquest exercici10 de 15 exàmens
  3. El franquisme15 de 15 exàmens
  4. La Segona República12 de 15 exàmens
  5. Catalanisme polític10 de 15 exàmens
  6. La Transició i la democràcia10 de 15 exàmens
  7. La Guerra Civil9 de 15 exàmens
  8. Població, societat i economia8 de 15 exàmens
  9. La dictadura de Primo de Rivera4 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.