L’analfabetisme a Espanya

Exercici 1 · PAU 2023, ordinària, sèrie 5 · 5 punts

Població, societat i economiaCobreix totes les idees de la pauta

També a La Restauració, El moviment obrer

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 1L’analfabetisme a Espanya

5 puntsCobreix totes les idees de la pauta

L’analfabetisme a Espanya

AnyPoblació espanyolaNombre d’analfabets
190018.594.4058.399.743
191019.927.1507.931.536
192021.303.1637.317.480
193023.563.8675.871.403

Font: Mercedes Vilanova Ribas i Xavier Moreno Julià. Atlas de la evolución del analfabetismo en España de 1887 a 1981. Madrid: Centro de Publicaciones del Ministerio de Educación y Ciencia, 1992, p. 357, 364, 371 i 378.

1.a Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

[0,75 punts]

1.b Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.

[0,75 punts]

1.c Descriviu i comenteu les dades que recull la font.

[1 punt]

2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu el sistema polític de la Restauració, el torn pacífic i la corrupció electoral entre el 1875 i el 1898.

[2,5 punts]

2.b Expliqueu les condicions de vida de la classe obrera, l’associacionisme obrer i els seus diferents corrents ideològics entre el 1875 i el 1898.

[2,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.a 0,75 punts1.b 0,75 punts1.c 1 punt2.a 2,5 punts2.b 2,5 punts2.a o 2.b, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

1.a0,75 punts

Apartat 1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.a a l’enunciat oficial, en català

Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

Plantejament Cal classificar la taula, dir d’on s’ha extret i explicar quines dades recull.

La resposta, corregida al marge

1

És un quadre estadístic de caràcter social i demogràfic. Les dades corresponen als anys 1900-1930, però la taula forma part d’un estudi publicat el 1992: és, doncs, una font secundària elaborada a partir de dades primàries.

2

Recull, cada deu anys entre el 1900 i el 1930, la població espanyola i el nombre d’analfabets, de manera que es poden comparar. Està extreta de l’Atlas de la evolución del analfabetismo en España de 1887 a 1981, de Mercedes Vilanova Ribas i Xavier Moreno Julià, publicat pel Ministeri d’Educació i Ciència.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.b0,75 punts

Apartat 1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.b a l’enunciat oficial, en català

Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.

Plantejament Cal situar les dades en el període al qual corresponen, la Restauració, i en la situació de l’ensenyament en aquells anys.

La resposta

Les dades corresponen al període de la Restauració (1875-1931): els últims anys de la regència de Maria Cristina i el regnat d’Alfons XIII, amb la crisi del sistema entre el 1917 i el 1923 i la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), que va precedir la proclamació de la Segona República el 1931.

Era una Espanya majoritàriament agrària, amb una industrialització concentrada sobretot a Catalunya i al País Basc. L’escolarització era molt insuficient: l’Estat hi destinava pocs recursos, molts infants treballaven des de petits i a moltes zones rurals no hi havia escola. El 1900 es va crear el Ministeri d’Instrucció Pública, un primer pas perquè l’Estat assumís l’ensenyament.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.c1 punt

Apartat 1.c a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.c a l’enunciat oficial, en català

Descriviu i comenteu les dades que recull la font.

Plantejament Cal descriure com evolucionen la població i el nombre d’analfabets entre el 1900 i el 1930 i comentar què indiquen aquestes xifres.

La resposta, corregida al marge

1

D’una banda, la població espanyola va créixer de manera continuada: va passar de 18,6 milions d’habitants el 1900 a 23,6 milions el 1930, gairebé cinc milions més, sobretot gràcies a la reducció de la mortalitat.

2

De l’altra, el nombre d’analfabets va disminuir a cada dècada, de 8,4 milions el 1900 a 5,9 milions el 1930. Com que alhora la població creixia, el pes dels analfabets respecte de tota la població va baixar encara més: d’un 45 % el 1900 a un 25 % el 1930.

3

La disminució va ser molt més acusada en l’última dècada: entre el 1920 i el 1930 hi va haver gairebé un milió i mig d’analfabets menys, més que en les dues dècades anteriors juntes. Tot i el progrés, el 1930 encara una quarta part dels habitants no sabia llegir ni escriure, un retard que la Segona República va intentar combatre amb la construcció d’escoles.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §2
  3. §3

2.aEl sistema polític de la Restauració (1875-1898)2,5 punts

Apartat 2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.a a l’enunciat oficial, en català

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu el sistema polític de la Restauració, el torn pacífic i la corrupció electoral entre el 1875 i el 1898.

Plantejament Cal explicar com es va restaurar la monarquia, què establia la Constitució del 1876 i com funcionaven el torn pacífic i la corrupció electoral fins al 1898.

La resposta, corregida al marge

1

El desembre del 1874, després del fracàs del Sexenni Democràtic i de la Primera República, el pronunciament del general Martínez Campos a Sagunt va restaurar la monarquia borbònica en la persona d’Alfons XII, fill d’Isabel II. El gran artífex del nou règim va ser Antonio Cánovas del Castillo, que ja havia preparat el retorn del rei amb el Manifest de Sandhurst.

Cánovas volia un sistema estable, que acabés amb els pronunciaments i amb la inestabilitat de les dècades anteriors. La Constitució del 1876 establia la sobirania compartida entre el rei i les Corts; unes Corts bicamerals, amb Congrés i Senat; un rei amb grans poders, que nomenava el govern i podia dissoldre les Corts; i un Estat confessional catòlic, que només tolerava els altres cultes en privat. Reconeixia drets i llibertats, però deixava que les lleis els limitessin, i no fixava el sufragi: va ser censatari fins al 1890, quan es va aprovar el sufragi universal masculí.

2

El sistema es basava en el torn pacífic de dos partits dinàstics, que acceptaven la monarquia i la Constitució: el Partit Conservador, dirigit per Cánovas, i el Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta. Quan el govern d’un partit es desgastava, el rei cridava l’altre a governar, i aquest convocava eleccions per obtenir una majoria a les Corts. A la mort d’Alfons XII, el 1885, el Pacte del Pardo va garantir el torn durant la regència de Maria Cristina.

Perquè el torn funcionés, la corrupció electoral era consubstancial al sistema. El ministre de la Governació preparava l’encasillado, la llista dels candidats que havien de sortir elegits a cada districte, i els governadors civils i els cacics locals n’asseguraven el resultat. Els cacics, terratinents o notables de cada poble, controlaven el vot amb favors, amenaces i pressions, sobretot al món rural.

Quan amb això no n’hi havia prou, es recorria al frau, el pucherazo: es falsificaven les actes, es feia votar morts i absents, es compraven vots o es canviaven les urnes. Així, ni amb el sufragi universal les eleccions no reflectien la voluntat dels ciutadans. El sistema va donar estabilitat, però deixava fora de la vida política els republicans, el moviment obrer i els nacionalismes, i va entrar en crisi amb el desastre del 1898.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

2.bLa classe obrera i el primer moviment obrer (1875-1898)2,5 punts

Apartat 2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.b a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu les condicions de vida de la classe obrera, l’associacionisme obrer i els seus diferents corrents ideològics entre el 1875 i el 1898.

Plantejament Cal explicar com vivien i treballaven els obrers durant la primera Restauració, com es van poder organitzar i quins corrents hi havia: l’anarquisme, amb les seves tendències, i el socialisme.

La resposta, corregida al marge

1

Durant la Restauració, la classe obrera industrial es concentrava sobretot a Catalunya, amb la indústria tèxtil, i al País Basc i Astúries, amb la siderúrgia i la mineria. Les jornades a les fàbriques eren de dotze hores o més, sis dies a la setmana, amb salaris baixos, sense assegurances d’accident, de malaltia o de vellesa i amb una disciplina molt dura.

A les fàbriques hi treballaven també moltes dones i molts infants, que cobraven molt menys que els homes; molts nens començaven a treballar de ben petits. Les famílies obreres vivien en barris amuntegats, en habitatges petits i insalubres, s’alimentaven malament i patien malalties com la tuberculosi, i l’analfabetisme hi era molt alt.

El 1874 les organitzacions obreres van ser prohibides i la Federació Regional Espanyola de l’AIT va haver de passar a la clandestinitat, situació que la Restauració va mantenir. A partir del 1881, el govern liberal de Sagasta va tolerar les associacions obreres, i la Llei d’associacions del 1887 les va legalitzar, cosa que va permetre el creixement de les societats obreres.

2

El corrent majoritari, sobretot a Catalunya i a Andalusia, va ser l’anarquisme, que rebutjava l’Estat, els partits i la participació electoral. El 1881 es va fundar a Barcelona la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, que aviat es va dividir en dues tendències: la sindicalista, sobretot catalana, que volia organitzar els obrers en societats de resistència i lluitar amb la vaga, i l’antisindicalista o anarcocomunista, partidària de grups petits i autònoms i de l’acció violenta.

Aquesta segona tendència va portar a la «propaganda pel fet». A Andalusia, el cas de la Mà Negra (1883) va servir per perseguir l’anarquisme rural, i als anys noranta Barcelona va patir els atemptats del Liceu (1893) i del carrer dels Canvis Nous (1896), als quals van seguir la dura repressió dels processos de Montjuïc i, el 1897, l’assassinat de Cánovas a mans d’un anarquista.

El socialisme era més moderat. El 1879 Pablo Iglesias va fundar a Madrid el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), marxista, que defensava la lluita política per arribar a una societat sense classes, i el 1888 es va fundar a Barcelona el seu sindicat, la Unió General de Treballadors (UGT). Fins al 1898 el socialisme va créixer lentament, sobretot a Madrid, Biscaia i Astúries, amb vagues per millorar les condicions de treball i amb la celebració del Primer de Maig des del 1890.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de població, societat i economia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU d’Història

Hi arribes amb els 9 temes d’Història posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Població, societat i economia· aquest exercici8 de 15 exàmens
  2. La Restauració· aquest exercici10 de 15 exàmens
  3. El moviment obrer· aquest exercici9 de 15 exàmens
  4. El franquisme15 de 15 exàmens
  5. La Segona República12 de 15 exàmens
  6. Catalanisme polític10 de 15 exàmens
  7. La Transició i la democràcia10 de 15 exàmens
  8. La Guerra Civil9 de 15 exàmens
  9. La dictadura de Primo de Rivera4 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.