2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 3Les migracions o el catalanisme conservador
2,5 puntsCobreix totes les idees de la pautaTorna al tema4 de 10
Després dels 10
Vols continuar amb el tema de població, societat i economia?
Aquests 10 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantExercici 3. Exposeu un tema a través dels descriptors del glossari
Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió que s’hi planteja. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.
[2,5 punts: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,25 punts]
Opció A
Exposeu dues característiques dels moviments migratoris interns i externs que van tenir lloc a Espanya durant el període comprès entre els anys 1875 i 1930, i dues característiques més corresponents a les migracions espanyoles que es van produir durant els anys seixanta del segle XX. Feu un breu apunt històric de cada període.
[2,5 punts]
Opció B
Expliqueu raonadament l’evolució del catalanisme conservador entre el 1875 i el 1936, tot fent una breu contextualització històrica.
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
Opció A
Les migracions del 1875–1930 i dels anys seixanta2,5 punts


Exposeu dues característiques dels moviments migratoris interns i externs que van tenir lloc a Espanya durant el període comprès entre els anys 1875 i 1930, i dues característiques més corresponents a les migracions espanyoles que es van produir durant els anys seixanta del segle XX. Feu un breu apunt històric de cada període.
Plantejament Cal explicar dues característiques de les migracions del 1875–1930 i dues de les dels anys seixanta, amb un breu apunt històric de cada període.
La resposta, corregida al marge
Entre el 1875 i el 1930, durant la Restauració i la dictadura de Primo de Rivera, Espanya era encara un país majoritàriament agrari, amb una població rural nombrosa i pobra i una indústria concentrada en poques zones, sobretot a Catalunya i al País Basc. La manca de feina al camp va empènyer molta gent a marxar, i la primera característica d’aquestes migracions és que n’hi havia de dos tipus, exteriors i interiors. L’emigració exterior es dirigia sobretot a Amèrica, especialment a l’Argentina, Cuba i el Brasil, i Galícia era la regió que hi enviava més emigrants.
La segona característica és el canvi de tendència a partir del 1914, amb la Primera Guerra Mundial: l’emigració a l’exterior es va reduir i les migracions es van concentrar dins d’Espanya, del camp a la ciutat i cap a les zones amb feina, com Catalunya, Madrid, el País Basc, Canàries, València i Sevilla. A Catalunya arribaven sobretot persones d’Aragó, València, Múrcia i Almeria. Com a resultat, la població activa agrària va baixar lleugerament i va créixer la de la indústria i els serveis, tot i que el 1930 Espanya encara era un país poc urbanitzat.
Els anys seixanta corresponen a l’etapa del desarrollisme franquista. Després del Pla d’Estabilització del 1959, l’economia espanyola va créixer molt de pressa gràcies a la indústria, el turisme i les inversions estrangeres, mentre que el camp es mecanitzava i necessitava molta menys mà d’obra. La primera característica d’aquestes migracions és, de nou, la doble direcció: més d’un milió d’espanyols van emigrar a l’Europa occidental, a països com França, Alemanya i Suïssa, i una minoria a l’Amèrica Llatina, i les divises que enviaven a les seves famílies van ajudar a finançar el creixement econòmic.
La segona és el gran èxode rural cap a les zones industrials: Catalunya, Madrid i el País Basc. A Catalunya, els immigrants, molts d’Andalusia, Extremadura i Múrcia, es van instal·lar a Barcelona i al seu cinturó industrial, a ciutats com Badalona, Santa Coloma, Sabadell, Terrassa, Cornellà, Sant Feliu de Llobregat o Sant Boi, i la població catalana va passar de 3,9 milions d’habitants el 1960 a 5,5 milions el 1975.
Aquest creixement tan ràpid va despoblar moltes zones rurals i va provocar grans desequilibris urbans: la manca d’habitatge i l’especulació van fer créixer el barraquisme i els barris dormitori, construïts de pressa i sense serveis.
Si comparem els dos períodes, hi ha continuïtats clares: en tots dos la causa principal era la pobresa del camp i la recerca de feina, i en tots dos Catalunya va ser una de les grans zones d’atracció. Però també hi ha canvis importants: l’emigració exterior va canviar de destinació, d’Amèrica a Europa, i les migracions interiors dels anys seixanta van ser molt més massives i van transformar del tot les ciutats i la societat catalanes.
En conclusió, les migracions van ser un dels motors de la modernització d’Espanya: van buidar el camp, van fer créixer les ciutats i la indústria i, a Catalunya, van formar una societat feta en bona part de gent vinguda d’arreu.
El que puntua la pauta
0,5 punts: dues de les idees 1 a 4; 0,5 punts: dues de les idees 5 a 8; 1 punt: la idea 9; 0,5 punts: la idea 10.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.
Opció B
L’evolució del catalanisme conservador (1875–1936)2,5 punts


Expliqueu raonadament l’evolució del catalanisme conservador entre el 1875 i el 1936, tot fent una breu contextualització històrica.
Plantejament Cal explicar l’evolució del catalanisme conservador del 1875 al 1936, amb una breu contextualització.
La resposta, corregida al marge
El catalanisme polític va néixer durant la Restauració, un sistema centralista i basat en el caciquisme, del qual una part de la burgesia catalana se sentia exclosa, i la Renaixença n’havia preparat el terreny recuperant la llengua i la cultura catalanes. En els darrers anys del segle XIX hi va predominar un catalanisme tradicionalista i catòlic, com el del vigatanisme, el grup de Vic de Josep Torras i Bages, que defensava una Catalunya cristiana, rural i fidel a les seves tradicions.
Al mateix temps, el catalanisme es va organitzar en entitats com el Centre Català, fundat per Valentí Almirall el 1882; la Lliga de Catalunya, creada el 1887 pels sectors més moderats que se’n van separar, i la Unió Catalanista, que el 1892 va aprovar les Bases de Manresa. En aquestes entitats hi havia sobretot burgesos de diferents tipus: propietaris, banquers, fabricants, comerciants i professionals liberals.
El 1901 va néixer la Lliga Regionalista, el gran partit del catalanisme conservador, dirigit per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó, que va trencar el domini dels partits dinàstics a Barcelona. El 1906, davant la Llei de jurisdiccions, va impulsar la Solidaritat Catalana, una coalició amb la major part dels republicans i amb els carlins que va guanyar àmpliament les eleccions del 1907. Des del 1914, la Lliga va dirigir la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Prat de la Riba, que va crear escoles, biblioteques, carreteres i xarxes de telèfon.
La Lliga, però, era un partit d’ordre. Davant la conflictivitat obrera i el pistolerisme, va donar suport al cop d’estat del general Miguel Primo de Rivera el 1923, perquè esperava que acabés amb el desordre. La dictadura, però, va ser molt centralista i el 1925 va suprimir la Mancomunitat.
Durant la Segona República, la Lliga, que el 1933 va passar a dir-se Lliga Catalana, va quedar en segon terme davant d’Esquerra Republicana i es va oposar a moltes polítiques del govern de la Generalitat, com la Llei de contractes de conreu. Quan es va produir el cop d’estat del juliol del 1936, molts dels seus dirigents, amenaçats per la revolució a la rereguarda, van marxar de Catalunya, i alguns, com Cambó, van acabar donant suport al bàndol de Franco.
Al llarg d’aquests seixanta anys hi ha una continuïtat clara: el catalanisme conservador va defensar sempre l’autonomia de Catalunya dins d’Espanya, l’ordre social i els interessos de la burgesia. El canvi més important va ser el pas d’un moviment cultural i tradicionalista a un partit modern, capaç de guanyar eleccions i de governar una institució com la Mancomunitat. Però la seva doble fidelitat, al catalanisme i a l’ordre social, el va portar a contradiccions: quan va veure amenaçat l’ordre, va donar suport a solucions autoritàries que acabarien perjudicant l’autogovern.
En conclusió, el catalanisme conservador va ser la força hegemònica del catalanisme fins al 1931 i va aconseguir el primer autogovern català contemporani, la Mancomunitat, però amb la República va perdre el protagonisme a favor de l’esquerra, i la Guerra Civil va acabar d’enfonsar-lo.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Població, societat i economiaLes classes socialsLes migracionsEducació i analfabetismeLa industrialitzacióLes donesLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de població, societat i economia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat