2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2La conflictivitat social fins al 1923 i les classes socials de la Restauració
2,5 puntsCobreix totes les idees de la pautaTorna al tema1 de 11
Després dels 11
Vols continuar amb el tema del moviment obrer?
Aquests 11 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantExercici 2. Situeu-vos en el temps utilitzant termes històrics
Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió que s’hi planteja. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.
[2,5 punts: 1,5 punts pel contingut de la redacció i 0,2 punts per l’ús adequat de cadascun dels cinc termes històrics proposats. La manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,25 punts.]
Opció A
Pertanyeu al sindicat de la CNT i, el 1923, els dirigents d’aquesta organització us demanen que redacteu un balanç detallat i rigorós del que han significat les lluites socials a Espanya i, especialment, a la Catalunya de la Primera Guerra Mundial fins al cop d’estat de Miguel Primo de Rivera. Cal que el vostre escrit inclogui d’una manera adequada els cinc termes següents: Sindicat Únic, pistolerisme, trienni bolxevic, La Canadenca i patronal. Subratlleu en el vostre escrit cadascun d’aquests termes.
[2,5 punts]
Opció B
Sou una noia que entra a treballar a la casa d’una família burgesa a la Barcelona de finals del segle XIX. A partir de la vostra experiència, feu una descripció de les classes socials de l’Espanya dels primers anys de la Restauració. Cal que el vostre escrit inclogui d’una manera adequada els cinc termes següents: proletariat, eixamples, Liceu, Exposició Universal de Barcelona i èxode rural. Subratlleu en el vostre escrit cadascun d’aquests termes.
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
Opció A
Un balanç de la CNT el 19232,5 punts


Pertanyeu al sindicat de la CNT i, el 1923, els dirigents d’aquesta organització us demanen que redacteu un balanç detallat i rigorós del que han significat les lluites socials a Espanya i, especialment, a la Catalunya de la Primera Guerra Mundial fins al cop d’estat de Miguel Primo de Rivera. Cal que el vostre escrit inclogui d’una manera adequada els cinc termes següents: Sindicat Únic, pistolerisme, trienni bolxevic, La Canadenca i patronal. Subratlleu en el vostre escrit cadascun d’aquests termes.
Plantejament Cal escriure, com a militant de la CNT el 1923, un balanç de les lluites socials des de la Primera Guerra Mundial fins al cop de Primo de Rivera, amb els cinc termes.
La resposta, corregida al marge
Barcelona, 1923. Companys: la direcció de la Confederació m’ha demanat que faci balanç de les lluites obreres d’aquests anys tan durs. Tot va començar amb la Gran Guerra. Espanya es va mantenir neutral i els nostres patrons van fer grans negocis venent als països en guerra, però aquells beneficis no van arribar als treballadors: els queviures escassejaven, els preus pujaven molt més de pressa que els salaris i a moltes cases obreres es passava gana.
El 1917 el malestar va esclatar. L’agost, la CNT i la UGT vam convocar una vaga general a tot Espanya. El govern va treure l’exèrcit al carrer i la vaga va ser derrotada amb morts i molts detinguts, però va demostrar que la classe obrera organitzada podia aturar el país.
El 1918 la CNT es va reorganitzar al Congrés de Sants, on vam adoptar el Sindicat Únic: en lloc dels vells sindicats d’ofici, un sol sindicat per a tots els treballadors de cada ram de la indústria. Amb aquesta organització vam créixer com mai, i la UGT també es va fer més forta. Ens calia aquesta força, perquè quan es va acabar la guerra va arribar la crisi de la postguerra: les comandes es van aturar, moltes fàbriques van tancar i l’atur va créixer.
El 1919 vam viure la nostra gran victòria, la vaga de La Canadenca. Va començar el febrer a Riegos y Fuerzas del Ebro, la companyia elèctrica del grup canadenc Barcelona Traction (per això en diem La Canadenca), per l’acomiadament d’uns treballadors, i es va estendre fins a deixar Barcelona sense llum i amb la indústria i els tramvies aturats. Després de més de quaranta dies de vaga vam aconseguir la readmissió dels acomiadats, i poc després el govern va decretar la jornada de vuit hores, la reivindicació que el moviment obrer feia des de feia dècades.
Aquestes lluites no van ser només catalanes. A Andalusia, entre el 1918 i el 1920, els jornalers van fer vagues i van ocupar terres animats per la notícia de la revolució russa: van ser tres anys de lluita que bé podem anomenar un trienni bolxevic. També al País Basc hi va haver grans conflictes. La conflictivitat era de tot Espanya.
La resposta de la patronal va ser la violència. Una part dels patrons, amb el suport de la Capitania General de Catalunya, va contractar pistolers i va protegir els Sindicats Lliures per acabar amb nosaltres, i alguns dels nostres van respondre amb les armes. Barcelona es va omplir de morts: és el pistolerisme. El 1920 van assassinar l’advocat republicà Francesc Layret, defensor de tants companys; el 1921 va caure el president del govern, Eduardo Dato, i aquest mateix any han matat Salvador Seguí, el Noi del Sucre, el millor dels nostres dirigents.
Ara, el setembre, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, ha donat un cop d’estat amb l’aplaudiment de la patronal, que vol ordre a qualsevol preu, i tota aquesta conflictivitat li ha servit d’excusa. El balanç és agredolç: hem guanyat la jornada de vuit hores i ens hem fet forts, però hem pagat un preu altíssim en morts i presos, i ara ens toca resistir.
El que puntua la pauta
1,5 punts: es descompten 0,16 per cada idea que falti.
1 punt: 0,2 per cada terme ben fet servir i subratllat.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.
Opció B
Les classes socials vistes per una minyona2,5 punts


Sou una noia que entra a treballar a la casa d’una família burgesa a la Barcelona de finals del segle XIX. A partir de la vostra experiència, feu una descripció de les classes socials de l’Espanya dels primers anys de la Restauració. Cal que el vostre escrit inclogui d’una manera adequada els cinc termes següents: proletariat, eixamples, Liceu, Exposició Universal de Barcelona i èxode rural. Subratlleu en el vostre escrit cadascun d’aquests termes.
Plantejament Cal descriure, des de la mirada d’una noia que entra a servir en una casa burgesa de Barcelona a finals del segle XIX, les classes socials dels primers anys de la Restauració, amb els cinc termes.
La resposta, corregida al marge
Barcelona, 1888. Fa pocs mesos que vaig deixar el meu poble per venir a servir a la ciutat. Al camp no hi havia feina per a tothom i la meva família no podia mantenir tots els fills; com tants altres joves, vaig haver de marxar. Aquest èxode rural passa a tot Espanya: a moltes comarques, i sobretot al sud, on la terra és d’uns pocs grans propietaris, els jornalers només treballen uns mesos l’any, i molts acaben a les ciutats buscant un jornal a les fàbriques o, com jo, a les cases dels rics.
Barcelona creix sense parar més enllà del seu barri antic i de les velles muralles. Com a Madrid i a altres ciutats, s’han construït els eixamples, barris nous de carrers rectes i avingudes amples, amb edificis de pisos i mansions. La família on serveixo viu al pis principal d’una casa de l’Eixample, el més luxós de l’edifici, amb balcons al carrer, salons decorats i habitacions per al servei; els més rics s’han fet construir mansions i palauets amb jardí.
A la ciutat, cada classe té el seu lloc. Els senyors viuen als barris nous i els treballadors s’amunteguen al barri vell i als barris industrials. El vespre que hi ha òpera, la senyora es posa les millors joies per anar al Liceu, el gran teatre de la Rambla: és el lloc on la burgesia barcelonina es troba, es fa veure i fa negocis, i tenir-hi llotja demostra que formes part de la gent important.
Ben diferent és la vida del proletariat. El meu germà treballa en una fàbrica tèxtil d’un dels pobles industrials del voltant, com Sant Martí o Sants, on les xemeneies omplen l’aire de fum i els tallers deixen anar productes químics que fan pudor. Les famílies obreres viuen en habitatges petits, foscos i insalubres, al costat mateix de les fàbriques, i homes, dones i infants hi treballen jornades llarguíssimes per un jornal miserable.
Entre els senyors i els obrers hi ha moltes altres persones: les classes mitjanes, com els advocats, els metges, els periodistes, els botiguers i els empleats d’oficina, que viuen amb més modèstia però volen semblar burgesos. I hi ha els serveis, sobretot el servei domèstic: cuineres, minyones i dides, gairebé sempre dones vingudes de fora com jo. La burgesia, que viu de les fàbriques, del comerç i dels negocis, és qui mana a la ciutat.
Aquest any s’ha celebrat l’Exposició Universal de Barcelona, al parc de la Ciutadella, i els senyors en parlen amb orgull: diuen que ha demostrat al món que Barcelona és una ciutat moderna i industrial. Jo també hi vaig anar un diumenge i vaig veure l’Arc de Triomf, l’entrada de l’Exposició. Però, quan torno a la cuina, penso que aquesta ciutat tan moderna l’aixequen molts i només la gaudeixen uns quants.
El que puntua la pauta
1,5 punts: es descompten 0,16 per cada idea que falti.
1 punt: 0,2 per cada terme ben fet servir i subratllat.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
El moviment obrerAnarquisme i socialismeLa Setmana TràgicaLa CNT i La CanadencaEl pistolerismeLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema del moviment obrer així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat