2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3La crida de Lerroux als joves bàrbars
5 puntsDona les idees que demana la pautaTorna al tema10 de 12
Després dels 12
Vols continuar amb el tema de la Restauració?
Aquests 12 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantJóvenes bárbaros de hoy, entrad a saco en la civilización decadente y miserable de este país sin ventura, destruid sus templos, acabad con sus dioses, alzad el velo de las novicias y elevadlas a la categoría de madres para virilizar la especie, penetrad en los registros de la propiedad y haced hogueras con sus papeles para que el fuego purifique la infame organización social, entrad en los hogares humildes y levantad legiones de proletarios, para que el mundo tiemble ante sus jueces despiertos.
Hay que hacerlo todo nuevo, con los sillares empolvados, con las vigas humeantes de los viejos edificios derrumbados, pero antes necesitamos la catapulta que abata los muros y el rodillo que nivele los solares.
Descubrid el nuevo mundo moral y navegad en su demanda, con todos vuestros bríos juveniles, con todas vuestras audacias apocalípticas.
Seguid, seguid… No os detengáis ni ante los sepulcros ni ante los altares. No hay nada sagrado en la tierra, más que la tierra y vosotros que la fecundaréis con vuestra ciencia, con vuestro trabajo, con vuestros amores.
La Humanidad tiene una humilde representación en este extremo de Europa, tenido como un puente para pasar al África. Es la vieja patria ibera, la madre España, que baña sus pies en dos mares y ciñe a su frente la diadema de los Pirineos.
Font: Alejandro Lerroux. «¡Rebeldes!, ¡Rebeldes!…». Diari La Rebeldía [Barcelona] (1 setembre 1906).
1.a Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.
[0,75 punts]
1.b Digueu quin és el context històric de la font.
[0,75 punts]
1.c Comenteu DUES de les idees que conté la font.
[1 punt]
2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
Expliqueu la conflictivitat social i obrera que hi va haver a Espanya entre els anys 1902 i 1923, fent esment de les principals organitzacions obreres.
[2,5 punts]
2.b Expliqueu la crisi del sistema de la Restauració des del punt de vista polític del 1914 a l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera, sense explicar aquesta última.
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
1.a0,75 punts


Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.
Plantejament Cal classificar la font, dir qui la va escriure, on i quan es va publicar i explicar de què tracta.
La resposta, corregida al marge
És una font primària, contemporània dels fets, de caràcter polític i ideològic. Per la naturalesa, és un text periodístic: un article d’opinió publicat al diari La Rebeldía de Barcelona.
L’autor és Alejandro Lerroux, el dirigent del republicanisme radical a Barcelona, que el va publicar l’1 de setembre de 1906 amb el títol «¡Rebeldes!, ¡Rebeldes!…». És una crida de to anticlerical i revolucionari als joves, a qui anomena «jóvenes bárbaros», perquè destrueixin l’Església i l’ordre social i construeixin un món nou.
1.b0,75 punts


Digueu quin és el context històric de la font.
Plantejament Cal situar l’article en la seva etapa, la segona de la Restauració, i en la Barcelona del 1906.
La resposta
L’article se situa en la segona etapa de la Restauració (1875-1931), el 1906, durant el regnat personal d’Alfons XIII, que havia començat el 1902. Després del desastre del 1898, el torn pacífic entre conservadors i liberals estava en crisi, i a Barcelona les eleccions ja no les guanyaven els partits dinàstics, sinó la Lliga Regionalista i els republicans.
Lerroux, diputat per Barcelona des del 1901, s’havia guanyat molts obrers amb un discurs populista, anticlerical i contrari al catalanisme. El 1906 també és l’any de la Llei de jurisdiccions i de la formació de Solidaritat Catalana, a la qual Lerroux es va oposar; el 1908 va fundar el Partit Republicà Radical.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.
1.c1 punt


Comenteu DUES de les idees que conté la font.
Plantejament Cal triar dues idees del text, explicar-les i relacionar-les amb el lerrouxisme i amb la Barcelona d’aquells anys.
La resposta, corregida al marge
La primera idea és l’anticlericalisme. Lerroux anima els joves a destruir els temples i a «acabar con sus dioses», i fins i tot els diu «alzad el velo de las novicias», una incitació a violar les monges. Per al republicanisme radical, l’Església era l’aliada de la monarquia i dels rics i el gran obstacle per al progrés. Aquest anticlericalisme va arrelar entre les classes populars de Barcelona, com es va veure en la crema d’esglésies i convents de la Setmana Tràgica del 1909.
La segona idea és la revolució social. Lerroux crida a cremar els papers dels registres de la propietat «para que el fuego purifique la infame organización social» i a aixecar «legiones de proletarios»: vol mobilitzar la classe obrera per destruir un ordre basat en la propietat i construir un «nuevo mundo moral». Era un llenguatge demagògic i incendiari, pensat per atreure els obrers barcelonins cap al republicanisme i allunyar-los de l’anarquisme i del catalanisme.
2.aLa conflictivitat obrera del 1902 al 19232,5 punts


Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
Expliqueu la conflictivitat social i obrera que hi va haver a Espanya entre els anys 1902 i 1923, fent esment de les principals organitzacions obreres.
Plantejament Cal explicar, en ordre cronològic, els grans conflictes obrers del 1902 al 1923 i les organitzacions que els van protagonitzar.
La resposta, corregida al marge
A principis del segle XX el moviment obrer espanyol tenia dos grans corrents. El socialista, organitzat en el PSOE (1879) i en el sindicat UGT (1888), era fort a Madrid, Biscaia i Astúries i defensava la lluita política i les reformes. L’anarquista, majoritari a Catalunya i a Andalusia, rebutjava la política i confiava en l’acció directa i en la vaga general.
La vaga general de Barcelona del febrer del 1902, iniciada pels metal·lúrgics per reclamar la jornada de nou hores, va paralitzar la ciutat durant una setmana, però l’exèrcit la va reprimir i va acabar en derrota. Per superar la divisió, el 1907 diverses societats obreres de Barcelona van crear Solidaritat Obrera, que el 1908 es va estendre a tot Catalunya.
El juliol del 1909, l’embarcament de reservistes cap a la guerra del Marroc va provocar la Setmana Tràgica: una vaga general convocada per Solidaritat Obrera es va convertir a Barcelona en una revolta popular, amb barricades i la crema d’esglésies i convents. La repressió del govern d’Antonio Maura va ser molt dura, amb cinc afusellaments, entre ells el del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia. El 1910 Solidaritat Obrera es va transformar en la Confederació Nacional del Treball (CNT), un sindicat anarcosindicalista d’àmbit espanyol.
La neutralitat d’Espanya en la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va enriquir industrials i exportadors, però els preus van pujar molt més que els salaris i la carestia de la vida va empitjorar les condicions dels treballadors. La CNT i la UGT van pactar una acció conjunta i, l’agost del 1917, en plena crisi del sistema, van convocar una vaga general revolucionària que el govern va reprimir amb l’exèrcit, amb desenes de morts.
Després de la guerra, la CNT, organitzada en sindicats únics des del Congrés de Sants (1918), es va convertir en un sindicat de masses. El febrer del 1919 va dirigir la vaga de La Canadenca, la companyia que subministrava l’electricitat a Barcelona: la ciutat es va quedar setmanes sense llum i els vaguistes van aconseguir que el govern decretés la jornada de vuit hores. Mentrestant, al camp andalús, el trienni bolxevic (1918-1920) estenia les vagues i les ocupacions de terres dels jornalers.
La patronal va respondre amb el locaut i amb el suport al sindicalisme «groc» dels Sindicats Lliures, i va començar l’etapa del pistolerisme: pistolers a sou de la patronal i grups d’acció anarquistes es mataven als carrers de Barcelona. El governador civil Severiano Martínez Anido va aplicar la «llei de fugues», i entre les víctimes hi va haver el president del govern Eduardo Dato (1921) i el dirigent cenetista Salvador Seguí, el Noi del Sucre (1923). Aquest cicle de violència es va tancar amb el cop d’estat de Primo de Rivera, el setembre del 1923.
2.bLa crisi política de la Restauració (1914-1923)2,5 punts


Expliqueu la crisi del sistema de la Restauració des del punt de vista polític del 1914 a l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera, sense explicar aquesta última.
Plantejament Cal explicar per què el sistema polític de la Restauració va entrar en una crisi definitiva entre el 1914 i el 1923, fins a l’arribada de la dictadura, sense explicar-la.
La resposta, corregida al marge
Des de principis del segle XX el sistema de la Restauració estava en crisi. Morts Cánovas (1897) i Sagasta (1903), els partits dinàstics es van dividir en faccions enfrontades i el torn pacífic va deixar de funcionar: entre el 1914 i el 1923 hi va haver més d’una dotzena de governs, molts de pocs mesos. Fora del sistema creixien les forces que el qüestionaven: el catalanisme de la Lliga Regionalista, el moviment obrer i el republicanisme, renovat pel Partit Republicà Radical de Lerroux i pel Partit Reformista de Melquíades Álvarez.
L’esclat de la Primera Guerra Mundial (1914) va dividir l’opinió pública entre aliadòfils, sobretot republicans, liberals i catalanistes, i germanòfils, sobretot conservadors, militars i l’Església, tot i que Espanya es va mantenir neutral. La guerra va portar beneficis a la indústria, però també una forta inflació, que va aguditzar les tensions socials.
El 1917 la crisi va esclatar per tres fronts. Al juny, els oficials de l’exèrcit peninsular, organitzats en Juntes de Defensa, van protestar pels sous baixos i pels ascensos per mèrits de guerra dels militars destinats al Marroc. Al juliol, la Lliga Regionalista de Francesc Cambó va reunir a Barcelona l’Assemblea de Parlamentaris, catalans i de la resta d’Espanya, que reclamava unes Corts constituents i una nova Constitució. A l’agost, la UGT i la CNT van convocar una vaga general revolucionària. El govern va reprimir la vaga amb l’exèrcit, i la Lliga va acabar entrant, el novembre del 1917, en el govern de concentració de García Prieto; el 1918 Cambó va ser ministre del govern nacional de Maura.
Del 1918 al 1923 els governs es van succeir sense estabilitat i van respondre a la conflictivitat social, sobretot a Barcelona i al camp andalús, amb una política d’ordre públic basada en la repressió: suspensió de les garanties constitucionals, estat de guerra i, a Barcelona, la «llei de fugues» del governador civil Martínez Anido.
La qüestió del Marroc va ser el cop definitiu. El juliol del 1921, les tropes espanyoles del general Fernández Silvestre van patir el desastre d’Annual davant els rifenys d’Abd el-Krim, amb milers de morts. El govern va encarregar al general Juan Picasso una investigació sobre les responsabilitats de la derrota, l’Expedient Picasso, que apuntava a alts comandaments; molts acusaven també el rei Alfons XIII d’haver encoratjat l’avanç imprudent de Silvestre.
El debat sobre les responsabilitats d’Annual va desprestigiar encara més la monarquia i el sistema parlamentari. El 1923, quan aquestes responsabilitats s’havien de discutir a les Corts, sectors de l’exèrcit, de la burgesia i de l’entorn del rei volien impedir que s’exigissin a la mateixa monarquia, i van veure amb bons ulls una solució de força, que va arribar el setembre del 1923.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La RestauracióEl sistema canovistaCaciquisme i eleccionsEl 98 i el regeneracionismeLa crisi del 1917 al 1923Republicanisme i lerrouxismeLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la Restauració així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat