El manifest regeneracionista de Polavieja

Exercici 1 · PAU 2024, extraordinària, sèrie 3 · 5 punts

La RestauracióEl 98 i el regeneracionismeCaciquisme i eleccionsLa crisi del 1917 al 1923Dona les idees que demana la pauta

2024Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 1El regeneracionisme

5 puntsDona les idees que demana la pauta

El regeneracionisme

Es preciso que dejemos de pensar en los comités, en las falsificaciones electorales y en los medios de fabricar, no tan solo las mayorías que votan, sino hasta las minorías que fiscalizan y discuten, para pensar en los campos sedientos; en los caminos sin abrir, en los montes talados por el caciquismo, en los transportes costosísimos, en los puertos, en los talleres, en los tratados de comercio y en la protección inteligente de todo interés constituido y toda riqueza que nace. Conviene ya traer a las esferas superiores de la Administración, no solo el apoyo, no solo el sentido de esas grandes fuerzas sociales, sino su representación personal y propia.

Necesidad imperiosa es que la vida económica del país se desenvuelva sin las trabas de una centralización que levanta ya entre nosotros alarmantes protestas. Ha de estar ciego el que no vea que casi todas las regiones de España, en particular las que se aventajan por su cultura, su laboriosidad y su riqueza, mirando quizás más a los efectos que a las causas, atribuyen a la índole misma y a la organización del poder central los malos resultados de la política seguida hasta aquí. Se percibe ese sentimiento a corta distancia de Madrid y el ocultarlo sería una de tantas ficciones inútiles. En él hay peligros que conviene evitar y hay igualmente un fondo común de aspiraciones que me parecen legítimas.

Font: Fragment del manifest regeneracionista del general Polavieja (1 de setembre de 1898).

1.a Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

[0,75 punts]

1.b Digueu quin és el context històric de la font.

[0,75 punts]

1.c Identifiqueu i comenteu DUES idees que conté la font.

[1 punt]

2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu el regeneracionisme polític a partir de la Guerra de Cuba (1895-1898), de l’impacte del desastre del 1898 i de les propostes reformistes dels governs posteriors fins al 1914.

[2,5 punts]

2.b Expliqueu l’evolució del sistema polític de la Restauració des de l’inici de la Primera Guerra Mundial fins al 1923, tenint en compte el clima econòmic i social.

[2,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.a 0,75 punts1.b 0,75 punts1.c 1 punt2.a 2,5 punts2.b 2,5 punts2.a o 2.b, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

1.a0,75 punts

Apartat 1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.a a l’enunciat oficial, en català

Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

Plantejament Cal identificar el tipus i la naturalesa del text, qui el va escriure i quan, i explicar de què tracta.

La resposta, corregida al marge

1

És una font primària, contemporània dels fets, de caràcter polític. Per la naturalesa, és un text: el fragment d’un manifest.

2

El va publicar el general Camilo García de Polavieja l’1 de setembre de 1898, poques setmanes després de la derrota de Cuba. És un manifest regeneracionista o reformista: critica el caciquisme i el frau electoral, demana que la política s’ocupi dels problemes econòmics del país i reclama una descentralització que respongui a les queixes de les regions més riques i dinàmiques.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.b0,75 punts

Apartat 1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.b a l’enunciat oficial, en català

Digueu quin és el context històric de la font.

Plantejament Cal situar el manifest en la seva etapa històrica, amb les dates.

La resposta

El manifest se situa en el règim de la Restauració, al final de la seva primera etapa (1875-1898), durant la regència de Maria Cristina d’Habsburg. El 1898 Espanya havia perdut la guerra contra els Estats Units i, amb ella, les últimes colònies, i la derrota va provocar una crisi de confiança en el sistema del torn i l’aparició del regeneracionisme. Polavieja, antic capità general de Cuba i de les Filipines, va intentar aprofitar aquest descontentament, i el seu programa va atreure una part de la burgesia catalana.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.c1 punt

Apartat 1.c a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.c a l’enunciat oficial, en català

Identifiqueu i comenteu DUES idees que conté la font.

Plantejament Cal identificar dues idees del text i comentar-les.

La resposta, corregida al marge

1

La primera idea és la crítica al sistema polític de la Restauració, basat en el caciquisme. El text denuncia les «falsificaciones electorales» i la manera de «fabricar» les majories i fins i tot les minories del Parlament, i demana deixar de banda aquestes maniobres per ocupar-se dels problemes reals del país: el regadiu, els camins, els transports, els ports i la indústria.

2

La segona idea és la necessitat de descentralitzar. Polavieja reconeix que les regions més cultes, treballadores i riques, com Catalunya, culpen el poder central dels mals del país, i considera legítimes les seves aspiracions: cal que la vida econòmica es desenvolupi sense les traves d’una centralització asfixiant i que les «fuerzas sociales» participin directament en l’administració.

El que puntua la pauta

1 punt: la pauta en demana dues de les idees següents.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

2.aDel desastre del 1898 al regeneracionisme2,5 punts

Apartat 2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.a a l’enunciat oficial, en català

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu el regeneracionisme polític a partir de la Guerra de Cuba (1895-1898), de l’impacte del desastre del 1898 i de les propostes reformistes dels governs posteriors fins al 1914.

Plantejament Cal explicar la guerra colonial i el desastre del 1898, el regeneracionisme que en va sorgir i les reformes dels governs fins al 1914.

La resposta, corregida al marge

1

El 1895 va començar a Cuba una nova insurrecció independentista, dirigida per José Martí i Antonio Maceo, contra un domini colonial que no concedia ni autonomia ni reformes i que imposava aranzels favorables als productes espanyols. El 1896 també es va revoltar l’arxipèlag de les Filipines. El govern va enviar milers de soldats, sobretot fills de famílies humils que no podien pagar la redempció en metàl·lic, i el general Valeriano Weyler va aplicar a Cuba una dura política de reconcentració de la població rural.

Els Estats Units, amb grans interessos econòmics a l’illa, van aprofitar l’explosió del cuirassat Maine al port de l’Havana (febrer del 1898) per declarar la guerra a Espanya. La flota espanyola va ser destruïda a Cavite, a les Filipines, i a Santiago de Cuba. Pel Tractat de París (desembre del 1898), Espanya va perdre Cuba, Puerto Rico, les Filipines i Guam, i l’any següent va vendre a Alemanya les seves últimes illes del Pacífic.

La pèrdua de les colònies, el «desastre», va tenir un impacte econòmic limitat, però una gran repercussió moral: l’opinió pública va descobrir que Espanya era una potència de segon ordre. Va créixer la crítica al sistema de la Restauració, que denunciaven els intel·lectuals de la Generació del 98 i els regeneracionistes, com Joaquín Costa, que reclamava «escuela y despensa» i acabar amb el caciquisme, i a Catalunya es va enfortir el catalanisme.

2

Els partits dinàstics van intentar respondre amb un regeneracionisme des del poder. El conservador Francisco Silvela (1899-1900) va formar un govern amb el general Polavieja i el jurista català Manuel Duran i Bas, i el seu ministre d’Hisenda, Raimundo Fernández Villaverde, va sanejar les finances amb nous impostos, que a Barcelona van provocar el «tancament de caixes».

Amb Alfons XIII ja al tron (1902), el conservador Antonio Maura va proposar una «revolució des de dalt» per atraure les classes mitjanes a la política. Durant el seu «govern llarg» (1907-1909) va aprovar una nova llei electoral i va crear l’Institut Nacional de Previsió, però la repressió de la Setmana Tràgica va provocar-ne la caiguda.

El liberal José Canalejas (1910-1912) va impulsar un reformisme més social i laic: la «llei del cadenat», que limitava l’establiment de nous ordes religiosos, la substitució de l’impost de consums, el servei militar obligatori en temps de guerra i el projecte de llei de mancomunitats. El seu assassinat el 1912 per un anarquista va deixar el regeneracionisme sense lideratge, i fins al 1914 el sistema es va mantenir sense haver resolt el problema del caciquisme.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

2.bLa crisi de la Restauració (1914-1923)2,5 punts

Apartat 2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.b a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu l’evolució del sistema polític de la Restauració des de l’inici de la Primera Guerra Mundial fins al 1923, tenint en compte el clima econòmic i social.

Plantejament Cal explicar com es va deteriorar el sistema polític de la Restauració entre el 1914 i el 1923, relacionant-ho amb l’economia i la conflictivitat social.

La resposta, corregida al marge

1

Quan va començar la Primera Guerra Mundial (1914), el sistema de la Restauració ja estava debilitat: els partits dinàstics, el conservador i el liberal, s’havien dividit en faccions enfrontades després de la desaparició dels seus grans líders, i els governs duraven poc. La neutralitat d’Espanya va portar un gran creixement econòmic, perquè el país va exportar als països en guerra, però també una forta inflació: els preus pujaven més que els salaris i el malestar social va créixer.

Tot plegat va esclatar en la crisi del 1917. Els oficials de l’exèrcit, organitzats en Juntes de Defensa, protestaven pels sous baixos i pels ascensos per mèrits de guerra dels militars africanistes, i van imposar les seves exigències al govern. Al juliol, la Lliga Regionalista, dirigida per Francesc Cambó, va convocar a Barcelona l’Assemblea de Parlamentaris, que reclamava unes Corts constituents i l’autonomia, però va ser dissolta. A l’agost, la UGT i la CNT van convocar una vaga general revolucionària, que l’exèrcit va reprimir.

2

El sistema va sobreviure perquè l’exèrcit es va posar al costat de l’ordre i la Lliga, espantada per la vaga, va acceptar entrar en els governs de concentració, primer amb Manuel García Prieto (1917) i després amb el govern nacional d’Antonio Maura (1918), en què Cambó va ser ministre. Però aquests governs, formats per caps de faccions rivals, no van durar.

Acabada la guerra, el 1918, les exportacions es van enfonsar i van arribar l’atur i les vagues: el trienni bolxevic al camp andalús i, a Barcelona, la vaga de La Canadenca (1919) i el pistolerisme. Els governs se succeïen cada pocs mesos. El conservador Eduardo Dato, que ja havia reprimit la vaga del 1917 com a president del govern, hi va tornar el 1920 i va donar suport a una política de mà dura a Barcelona, amb el general Martínez Anido com a governador civil, fins que el 1921 va ser assassinat per uns anarquistes.

El cop definitiu va arribar del Marroc. El juliol del 1921, a Annual, l’exèrcit espanyol va ser derrotat pels rifenys d’Abd el-Krim, amb milers de morts. El desastre d’Annual va provocar una indignació general i un debat sobre les responsabilitats que apuntava als comandaments militars i fins i tot al rei. Per fer-hi front, Maura va tornar a presidir un govern de concentració (agost del 1921 – març del 1922), amb Cambó com a ministre d’Hisenda, que tampoc no va durar.

L’enfonsament del sistema de partits, la conflictivitat social i el debat sobre Annual van preparar el terreny al cop d’estat del general Miguel Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, que el rei Alfons XIII va acceptar i que va posar fi al règim constitucional de la Restauració.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la Restauració així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU d’Història

Hi arribes amb els 9 temes d’Història posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La Restauració· aquest exercici10 de 15 exàmens
  2. El franquisme15 de 15 exàmens
  3. La Segona República12 de 15 exàmens
  4. Catalanisme polític10 de 15 exàmens
  5. La Transició i la democràcia10 de 15 exàmens
  6. El moviment obrer9 de 15 exàmens
  7. La Guerra Civil9 de 15 exàmens
  8. Població, societat i economia8 de 15 exàmens
  9. La dictadura de Primo de Rivera4 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.