La Restauració i la Barcelona revolucionària del 1936

Exercici 2 · PAU 2026, ordinària, sèrie 5 · 2,5 punts

La RestauracióEl sistema canovistaCaciquisme i eleccionsEl cop d’estat del 1936La revolució i la rereguardaCobreix totes les idees de la pauta

També a La Guerra Civil

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2L’arribada de la Restauració i la Barcelona revolucionària del 1936

2,5 puntsCobreix totes les idees de la pauta

Exercici 2. Situeu-vos en el temps utilitzant termes històrics

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió que s’hi planteja. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

[2,5 punts: 1,5 punts pel contingut de la redacció i 0,2 punts per l’ús adequat de cadascun dels cinc termes històrics proposats. La manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,25 punts.]

Opció A

Treballeu de periodista en un diari estranger i us han destinat a Madrid amb l’objectiu de cobrir els esdeveniments de la fi de la Primera República i la instauració del règim de la Restauració. Redacteu un article explicant als vostres lectors les causes de l’establiment del règim de la Restauració i el procés que hi ha conduït, i indiqueu-hi també les característiques principals de la Constitució del 1876. Cal que el vostre article inclogui d’una manera adequada els cinc termes següents: manifest de Sandhurst, Arsenio Martínez Campos, Antonio Cánovas del Castillo, estat confessional i sufragi. Subratlleu en el vostre escrit cadascun d’aquests termes.

[2,5 punts]

Opció B

Formeu part del moviment anarquista i viviu a Barcelona durant l’estiu-tardor del 1936. Escriviu una carta a un amic també d’ideologia anarquista, que resideix a l’estranger, explicant-li amb rigor històric les causes i les conseqüències que han conduït a la situació política i l’ambient revolucionari que es viu a la ciutat arran del fracàs del cop d’estat del 18 i 19 de juliol. Cal que la vostra carta inclogui d’una manera adequada els cinc termes següents: Comitè Central de Milícies Antifeixistes, CNT, col·lectivització, general Goded i Lluís Companys. Subratlleu en el vostre escrit cadascun d’aquests termes.

[2,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

A 2,5 puntsB 2,5 puntsA o B, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

Opció A

Un corresponsal a Madrid davant la Restauració2,5 punts

Opció A a l’enunciat oficial, en castellàOpció A a l’enunciat oficial, en català

Treballeu de periodista en un diari estranger i us han destinat a Madrid amb l’objectiu de cobrir els esdeveniments de la fi de la Primera República i la instauració del règim de la Restauració. Redacteu un article explicant als vostres lectors les causes de l’establiment del règim de la Restauració i el procés que hi ha conduït, i indiqueu-hi també les característiques principals de la Constitució del 1876. Cal que el vostre article inclogui d’una manera adequada els cinc termes següents: manifest de Sandhurst, Arsenio Martínez Campos, Antonio Cánovas del Castillo, estat confessional i sufragi. Subratlleu en el vostre escrit cadascun d’aquests termes.

Plantejament Cal escriure, com a corresponsal d’un diari estranger a Madrid, un article sobre les causes i el procés de la Restauració i sobre la Constitució del 1876, amb els cinc termes.

La resposta, corregida al marge

1

Madrid, juliol del 1876. Benvolguts lectors: fa poc més d’un any i mig que Espanya torna a ser una monarquia. Per entendre-ho cal recordar el caos dels últims anys. Després de la revolució del 1868 i del breu regnat d’Amadeu de Savoia, el febrer del 1873 es va proclamar la Primera República, que en menys d’un any va tenir quatre presidents i va haver de fer front a la revolta cantonal, a la tercera guerra carlina i a la guerra de Cuba. El gener del 1874 el general Pavía va dissoldre les Corts, i el general Serrano va governar sense Corts i amb les garanties constitucionals suspeses. Molts, sobretot la burgesia i els propietaris, desitjaven ordre. Des de l’exili, el príncep Alfons de Borbó, fill d’Isabel II, s’oferia com a solució: l’1 de desembre de 1874, des de l’acadèmia militar britànica de Sandhurst, on estudiava, va fer públic el manifest de Sandhurst, preparat per Cánovas, en què es presentava com un rei catòlic, liberal i constitucional, disposat a tornar a Espanya.

2

Cánovas volia una restauració pacífica, preparada pels civils, però els militars es van avançar. El 29 de desembre de 1874 el general Arsenio Martínez Campos es va pronunciar a Sagunt i va proclamar rei Alfons XII. El govern no s’hi va oposar, i el gener del 1875 el jove rei va arribar a Barcelona i a Madrid. El pronunciament va precipitar el retorn del monarca.

3

L’home fort del nou règim és Antonio Cánovas del Castillo. Va dirigir el govern provisional mentre el rei arribava i ara presideix el govern. El seu objectiu és acabar amb els pronunciaments i la inestabilitat: un règim en què dos grans partits monàrquics, un de conservador i un de liberal, s’alternin pacíficament al govern, i en què l’exèrcit quedi apartat de la política. Ha estat també l’artífex de la nova Constitució, aprovada per unes Corts constituents elegides a principis d’aquest any.

4

La Constitució, promulgada el 30 de juny, és conservadora i alhora flexible. Estableix la sobirania compartida entre el rei i les Corts, que fan les lleis plegats, i dona àmplies prerrogatives a la corona: el rei nomena i destitueix els ministres, sanciona les lleis, pot suspendre i dissoldre les Corts i nomena una part dels senadors, mentre que els altres ho són per dret propi o són elegits per les corporacions i els contribuents més rics. Defineix Espanya com un estat confessional catòlic: l’Estat manté el culte i el clergat, i les altres religions només es toleren en privat. Reconeix els drets dels ciutadans, però deixa que les lleis els limitin.

5

La Constitució no fixa el tipus de sufragi, que haurà de regular una llei. Les Corts constituents es van elegir amb el sufragi universal masculí que venia del Sexenni, però Cánovas és partidari d’un sufragi censatari, en què només votin els homes amb una certa renda, i tot fa pensar que és el que s’imposarà.

Epíleg, escrit des d’avui: Cánovas va imposar el sufragi censatari amb la llei electoral del 1878, i el 1890 un govern liberal de Práxedes Mateo Sagasta va restablir el sufragi universal masculí. Des del 1881 conservadors i liberals es van alternar en el poder en l’anomenat torn pacífic, que es va sostenir en el falsejament de les eleccions: el govern que convocava les eleccions decidia abans els resultats amb l’encasellat, i els cacics locals controlaven el vot amb favors, amenaces i fraus. Amb aquestes característiques, el sistema va arribar a la crisi del 1898.

El que puntua la pauta

1,5 punts: es descompten 0,3 per cada idea que falti.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

1 punt: 0,2 per cada terme ben fet servir i subratllat.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Opció B

Carta d’un anarquista des de la Barcelona del 19362,5 punts

Opció B a l’enunciat oficial, en castellàOpció B a l’enunciat oficial, en català

Formeu part del moviment anarquista i viviu a Barcelona durant l’estiu-tardor del 1936. Escriviu una carta a un amic també d’ideologia anarquista, que resideix a l’estranger, explicant-li amb rigor històric les causes i les conseqüències que han conduït a la situació política i l’ambient revolucionari que es viu a la ciutat arran del fracàs del cop d’estat del 18 i 19 de juliol. Cal que la vostra carta inclogui d’una manera adequada els cinc termes següents: Comitè Central de Milícies Antifeixistes, CNT, col·lectivització, general Goded i Lluís Companys. Subratlleu en el vostre escrit cadascun d’aquests termes.

Plantejament Cal escriure, com a anarquista que viu a Barcelona la tardor del 1936, una carta a un company de l’estranger sobre les causes i les conseqüències de la situació revolucionària posterior al fracàs del cop d’estat, amb els cinc termes.

La resposta, corregida al marge

1

Barcelona, novembre del 1936. Estimat company: et devia aquesta carta des del juliol, i ara que les coses s’han calmat una mica t’explico tot el que ha passat. El 19 de juliol, a primera hora del matí, les tropes de les casernes de Barcelona van sortir al carrer per sumar-se al cop d’estat que els militars havien començat el dia 17 al Marroc. El general Goded va arribar de Mallorca en hidroavió per dirigir la revolta, però la vam aixafar en poc més d’un dia.

2

Els militants de la CNT i de la FAI vam aconseguir armes i vam aixecar barricades per tota la ciutat. T’ho he de reconèixer: la Guàrdia Civil i la Guàrdia d’Assalt, fidels al govern, també van ser decisives per derrotar els soldats. Goded es va rendir i va haver de demanar per ràdio als seus que deixessin les armes.

34

Amb la victòria, el poder era al carrer, a les mans dels treballadors armats. Aquella revolució que vam començar, la Generalitat volia controlar-la. El president de la Generalitat, Lluís Companys, ens va reunir i va reconèixer que la victòria era nostra, i el 21 de juliol la Generalitat va crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, amb representants de tots els partits i sindicats antifeixistes, per controlar l’ordre públic i organitzar les milícies que havien d’anar a lluitar al front d’Aragó.

5

Per a nosaltres, el Comitè era molt més que això: era el nou poder popular, el poder dels treballadors, i des d’allà vam dirigir de fet la vida de la ciutat durant l’estiu.

6

A la ciutat hi havia, doncs, dos poders, la Generalitat i el Comitè, i ningú no controlava de debò l’ordre públic. Patrulles i grups armats van perseguir i matar molts dels qui consideraven suports dels revoltats: capellans, propietaris, patrons i gent de dretes. T’ho he de dir amb sinceritat: hi ha hagut molts excessos, i algunes morts no tenen cap justificació.

7

Mentre els milicians lluitaven al front, a la rereguarda els treballadors ens vam fer càrrec de les fàbriques, dels tramvies, dels serveis i de moltes terres. La col·lectivització es va estendre per tot Catalunya, i a molts pobles els pagesos van posar les terres en comú.

8

A finals de setembre la situació va canviar. Es va formar un nou govern de la Generalitat, amb Josep Tarradellas com a conseller primer, i hi vam entrar la CNT i altres organitzacions obreres; a primers d’octubre el Comitè de Milícies es va dissoldre. Molts companys diuen que hem renunciat a la revolució, però el 24 d’octubre el govern Tarradellas va aprovar el decret de col·lectivitzacions, que reconeix el que vam fer a l’estiu. Encara no sé si guanyarem la guerra ni si la revolució resistirà, però mai no havia vist Barcelona tan viva. Una abraçada.

El que puntua la pauta

1,5 punts: es descompten 0,18 per cada idea que falti.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §3
  5. §4
  6. §5
  7. §6
  8. §7

1 punt: 0,2 per cada terme ben fet servir i subratllat.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la Restauració així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU d’Història

Hi arribes amb els 9 temes d’Història posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La Restauració· aquest exercici10 de 15 exàmens
  2. La Guerra Civil· aquest exercici9 de 15 exàmens
  3. El franquisme15 de 15 exàmens
  4. La Segona República12 de 15 exàmens
  5. Catalanisme polític10 de 15 exàmens
  6. La Transició i la democràcia10 de 15 exàmens
  7. El moviment obrer9 de 15 exàmens
  8. Població, societat i economia8 de 15 exàmens
  9. La dictadura de Primo de Rivera4 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.