2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 3El sindicalisme obrer fins al 1914 i el feixisme a Espanya
2,5 puntsCobreix totes les idees de la pautaTorna al tema4 de 11
Després dels 11
Vols continuar amb el tema del moviment obrer?
Aquests 11 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantExercici 3. Exposeu un tema a través dels descriptors del glossari
Escolliu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió que s’hi planteja.
[2,5 punts]
Opció A
Exposeu el caràcter, l’evolució i les diferències del sindicalisme marxista i de l’anarquista a finals del segle XIX. A continuació, expliqueu quin protagonisme van tenir fins a l’inici de la Primera Guerra Mundial i indiqueu breument quina implantació territorial van assolir.
[2,5 punts]
Opció B
Expliqueu el sorgiment del feixisme a Espanya tenint en compte les experiències prèvies del règim primoriverista, com va irrompre aquesta ideologia durant la Segona República i el caràcter polític del règim franquista i de la seva «democràcia orgànica». Feu una breu reflexió final sobre la singularitat del feixisme espanyol durant els primers anys del franquisme.
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
Opció A
Socialistes i anarquistes fins al 19142,5 punts


Exposeu el caràcter, l’evolució i les diferències del sindicalisme marxista i de l’anarquista a finals del segle XIX. A continuació, expliqueu quin protagonisme van tenir fins a l’inici de la Primera Guerra Mundial i indiqueu breument quina implantació territorial van assolir.
Plantejament Cal explicar com eren i com van evolucionar el sindicalisme socialista i l’anarquista a finals del segle XIX, quin paper van tenir fins al 1914 i on es van implantar.
La resposta, corregida al marge
Els dos grans corrents del moviment obrer espanyol van néixer amb l’arribada de la Primera Internacional, durant el Sexenni Democràtic. La seva secció espanyola, la Federació Regional Espanyola, era majoritàriament anarquista i va ser dissolta per decret el gener del 1874. Durant els primers anys de la Restauració, el règim la va mantenir prohibida i va perseguir les organitzacions obreres, que van haver de sobreviure en la clandestinitat.
A partir del 1881, amb el govern liberal de Sagasta, les associacions obreres van ser tolerades i es va obrir un clima reformista: el 1883 es va crear la Comissió de Reformes Socials, per estudiar les condicions de vida dels treballadors, i la Llei d’associacions del 1887 va permetre que les organitzacions obreres fossin legals.
Els anarquistes rebutjaven l’Estat, els partits i les eleccions, i volien arribar per mitjà de la revolució a una societat sense classes ni govern. A finals de segle hi van predominar l’individualisme radical i la tàctica de la propaganda pel fet, és a dir, els atemptats, com la bomba del Liceu (1893) i la de la processó de Corpus de Barcelona (1896). La repressió va culminar en el procés de Montjuïc (1896), amb tortures i execucions, i el 1897 un anarquista va assassinar el president del govern, Antonio Cánovas del Castillo.
Els socialistes, d’ideologia marxista, creien que la classe obrera industrial havia de dirigir la transformació de la societat i que calia lluitar també en la política. Pablo Iglesias va fundar el PSOE el 1879, i el 1888 es va crear a Barcelona el seu sindicat, la UGT. A diferència dels anarquistes, defensaven la participació electoral, les vagues ben organitzades i les reformes graduals, i el 1910 Pablo Iglesias va ser el primer diputat socialista.
A principis del segle XX l’anarquisme es va reorganitzar com a sindicalisme. Després del fracàs de la vaga general de Barcelona del 1902, el 1907 es va crear Solidaritat Obrera, una federació de societats obreres de Barcelona que el 1908 es va estendre a tot Catalunya i que va tenir un paper destacat en la vaga general de la Setmana Tràgica (1909). El 1910 Solidaritat Obrera es va convertir en la Confederació Nacional del Treball (CNT), d’àmbit espanyol, que va fer el primer congrés el 1911 i, després d’una vaga general aquell mateix any, va ser declarada il·legal.
Les diferències entre tots dos corrents eren clares: els socialistes eren centralitzats i disciplinats i volien arribar al poder polític, mentre que els anarquistes eren descentralitzats, antipolítics i partidaris de l’acció directa. Fins al 1914 tots dos van créixer i van protagonitzar les principals vagues i protestes obreres, però amb estratègies oposades.
Pel que fa a la implantació territorial, l’anarquisme va ser fort sobretot a la Catalunya industrial, al País Valencià i entre els jornalers i camperols d’Andalusia. El socialisme, en canvi, va tenir la seva base inicial en el nucli de tipògrafs de Madrid, d’on venia Pablo Iglesias, i es va estendre a la mineria d’Astúries i a la indústria pesant de Biscaia.
Opció B
El feixisme a Espanya, de Primo de Rivera al franquisme2,5 punts


Expliqueu el sorgiment del feixisme a Espanya tenint en compte les experiències prèvies del règim primoriverista, com va irrompre aquesta ideologia durant la Segona República i el caràcter polític del règim franquista i de la seva «democràcia orgànica». Feu una breu reflexió final sobre la singularitat del feixisme espanyol durant els primers anys del franquisme.
Plantejament Cal explicar l’aparició del feixisme a Espanya: els precedents de la dictadura de Primo de Rivera, la seva irrupció durant la Segona República i el caràcter del règim franquista i de la «democràcia orgànica», amb una reflexió final sobre la singularitat del feixisme espanyol.
La resposta, corregida al marge
Com a la resta d’Europa, a Espanya les primeres reaccions autoritàries i conservadores van néixer, després de la Primera Guerra Mundial, de la crisi del sistema liberal de partits, de la por a la revolució, sobretot després de la Revolució Russa, i de la por a l’entrada de les masses en la política. A Itàlia, Mussolini va arribar al poder el 1922 i va crear el primer règim feixista.
L’experiència prèvia va ser la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930). No era un règim feixista, però va acabar amb el parlamentarisme liberal de la Restauració i va assajar una modernització autoritària i corporativa: un partit únic, la Unión Patriótica; una Assemblea Nacional Consultiva en lloc de les Corts; i una Organització Corporativa Nacional que reunia patrons i obrers en comitès paritaris.
Durant la Segona República el feixisme va irrompre com a força política. El 1931 Ramiro Ledesma i Onésimo Redondo van crear les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS), i el 1933 José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador, va fundar Falange Española. El 1934 es van fusionar en Falange Española de las JONS, un partit feixista, antidemocràtic i antimarxista, que defensava la violència política i un Estat nacionalsindicalista. A les eleccions del febrer del 1936 no va obtenir cap diputat, però després de la victòria del Front Popular va créixer i va participar en la violència que va precedir el cop d’estat.
El cop d’estat del juliol del 1936, la guerra civil i la victòria de Franco van portar a un règim autoritari de partit únic. El 1937 el Decret d’Unificació va fusionar la Falange i els carlins en Falange Española Tradicionalista y de las JONS, l’únic partit legal, amb Franco al capdavant. El règim, inspirat en el feixisme italià, era corporatiu i nacionalsindicalista: el Fuero del Trabajo (1938) i la Llei d’unitat sindical (1940) van enquadrar patrons i obrers en un sindicat vertical controlat per la Falange, i es van adoptar símbols, salutacions i uniformes feixistes.
Franco, però, va subordinar la nova Falange a un Estat fortament impregnat de tradicionalisme catòlic: el partit únic, que es va anar coneixent com el Movimiento, hi aplegava falangistes, carlins, monàrquics i catòlics. A partir del 1945, amb la derrota de l’Eix, el règim es va presentar com una «democràcia orgànica»: rebutjava els partits i el sufragi universal i deia que la representació arribava a través de la família, el municipi i el sindicat. Les Corts (1942) eren nomenades o elegides de manera indirecta, i lleis com el Fuero de los Españoles i la Llei del referèndum (1945) donaven una aparença de legalitat a una dictadura en què tot el poder era de Franco.
La singularitat del feixisme espanyol als primers anys del franquisme va ser que mai no va dominar del tot el règim. Hi va tenir un gran pes, sobretot entre el 1939 i el 1945, però sempre al servei de Franco i compartint el poder amb l’exèrcit i l’Església. El catolicisme polític, que des del segle XIX havia estat la gran força de la contrarevolució a Espanya, va donar al règim la seva legitimitat: la guerra es va presentar com una croada, i el nacionalcatolicisme va acabar pesant més que el feixisme.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
El moviment obrerAnarquisme i socialismeLa Setmana TràgicaLa CNT i La CanadencaEl pistolerismeLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema del moviment obrer així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat